Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Som a septembre de 2009, s'obre un nou curs on ja s'ha implantat l'EEES a pràcticament totes les universitats (a excepció d'alguns plans d'estudi que no s'hi han afegit o perque han desaparegut amb l'EEES, per una bona jugada com la de la facultat de psigologia de la UAB on es va votar no a l'aplicació del grau, o per altres motius).

Aquest últim curs ha estat plagat d'una lluita, sobretot a Catalunya, en que certs sectors han volgut lluitar contra una reforma universitària que, com qualsevol, comença amb moltes incerteses (i siguem realistes: amb moltes deficiències).

Aquests col·lectius, ja siguin d'estudiants, d'altres grups d'acció política o de gent independent, han vist una amenaça en l'EEES: privatització de la universitat, desmantellament de la universitat pública (i no sé si alguna altra cosa, ja no me'n recordo). Però el que ha quedat clar és que s'ha emprat una força que no es veia des de fa anys, els mitjans han anat plens, com a mínim una temporada, de la lluita contra l'EEES.

Però té la seva doble cara (com a símil de la doble moral intrínseca de la nostra societat), i és que per una part, la demonització del moviment estudiantil ha anat acompanyada d'un silenci, com a mínim al començament, dels que estaven en contra de les accions postulades per els col·lectius regents de la lluita estudiantil.

No va trigar gaire a passar que gent independent va començar a parlar, alguns representants de col·lectius i associacions amb la finalitat de poder canviar les coses des d'un altre punt de vista que no fós el NO absolut, la contra directa cap a les reformes amb un sense sentit parcial.

A la UAB associacions com Junts, la PEF, i altres (que no, que la PULL no compta) han acabat amb un predomini que portava molt de temps i en aquest moment de canvi,a algunes facultats no aportava res.

Les respostes, tant als individuals com als col·lectius, van ser la difamació, els insults, les amenaces... mètodes que també es van practicar quan s'havia d'imposar alguna cosa com vagues estudiantils o ocupacions mitjançant, sobretot, la coacció.

Aquestes últimes accions, tot s'ha de dir, van tenir un sentit al seu començament, van ser útils per a fer visible la lluita (tot i que ja tenia alguns precedents d'altres lluites més invisibilitzades com per l'informe Bricall o per la tancada de lletres del 2008), però a la llarga, vista la falta de participació de gent que se n'havia adonat que bona part del moviment estudiantil lluitava i barrejava coses que no tenien res a veure amb l'EEES, van acabar sent un fracàs (i una servidora, cap al febrer-març va ser tant ruca com per pensar que tindria algún sentit... tot i que no m'arrepenteixo d'haver tingut fe).

De tot això cal reflexionar, i per no ser repetitiva diré que estic d'acord amb bona part del que diu Joan Gil Oliveras, un cap pensant que tot i que a molts els hi pesi, ha fet molta feina de diferentes maneres i ha aportat idees i un discurs propi que, personalment, valoro molt.

Ja és prou difícil accedir a les beques, tenim un sistema universitari deficitari, entre altres punts bastant preceris, metafòricament.

Però apart de queixar-se d'horaris amb l'EEES i el tema de treball assembleari o del moviment estudiantil, cal recordar que és una cosa voluntaria. Cal recordar que qui lluita és perque vol, i com passa a molts llocs, sap que algun cosa pot perdre.

S'han emprat mètodes propis de treballadors (em refereixo a quelcom no típic d'estudiants) com vagues, però en canvi no s'han tingut en compte les conseqüències: si un treballador fa vaga, no cobra, i ja passa que acomiaden per molta pressió que facin els sindicats. Per tant, si un estudiant fa vaga (a menys que hagi estat acceptada per l'administració) el normal és que sigui conscient que potser no tindrà nota d'assistència, no podrà anar a un exàmen, entre altres.

Personalment, si he estat temps al bar o he faltat a alguna classe és cosa meva, i sóc conscient i tinc els meus motius (ja siguin d'oci, per temes físics, per arribar tard, o perque no vull veure la cara de certa professora, etc.). Sé que em quedaré sense la nota d'assistència, o com amb alguna assignatura em podria haver quedat sense nota per no anar al 80% de les classes (cosa que no va passar), etc.

Però el que queda clar es que és una elecció personal: com quan he parlat amb membres d'administracions universitàries, quan he parlat amb professors i alumnes, membres de col·lectius o independents, he decidit o no secundar una vaga.

És una elecció personal, i com a tal haig d'acceptar i accepto les conseqüències, però no puc permetre que se m'imposi res ni se'm coaccioni.

La universitat ha de tribar un altre camí per aconseguir finançament, que hauria d'estar, com a mínim a les públiques, totalment sufragat per el govern. La trista realitat és que, com ja sabem els estudiants de lletres, pràcticament tot l'enfocament de les despeses universitàries han anat decreixent d'una manera o altra (fent broma preguntaria si per creació de tants "càrrecs de confiança"), sobretot en tots els estudis "no tècnics ni científics".

Aquest curs és el moment de que es reenfoqui la concepció que es té de l'EEES, sobretot vist que ja ha arribat i que la famosa lluita va arribar tard i ha acabat fracassant (però amb èxits menors, batalles guanyades, i la "guerra no ha acabat").

Ja és hora que canviin les coses, i que siguin els estudiants els qui donin una lliçó a l'administració i la burocràcia universitària (i en altres sentits, com el canvi de rumb de la manifestació de finals de març).

Esperem que aquest curs, poguem veure com l'enfocament canvia i aconseguin millorar coses que semblen insalvables.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Amb tot el meu pesar Julia haig de dir que sento molta pena per tu, si a la teva curta edat ja no tens esperit crític ni una ànima rebel, és que t'has fet vella molt aviat, ets d'aquelles eprsones que a ben tendra edat ja ha perdut tot allò que fa interessants les persones joves.

Si ara ja sols fas que repetir matxaconament el discurs oficialista, quin futur t'espera, el de burocrata? Quanta poca originalitat hi ha en les teves paraules, jo sols sento pena en llegir-te, pena per tu, perquè de petita no deuries jugar perque et penses que ets madura, i més aviat ets ja una fruita podrida, vull dir quelcom erm que ja no pot donar vida, ni llum ni esperança.

Prefereixo mil vegades les persones valentes i somiadores que s'equivoquen, cauen i repeteixen, que els ressabuts envellits, gastats i corromputs com tu.

No hi vegis odi en les meves paraules, sols aprofita-les per reflexionar, i algun dia fer-te jove, que com a avia ja canses un xic.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Quanta desinformació!

El dret a vaga és und ret constitucional. Ningú pot ser despedit per fer vaga i com a molt perd allò que hauria produït aquell dia, o sigui no cobra els dies de vaga, però té dret a la plena i normal reincorporació l'endemà.

Elq ue està passant a la universitat res a veure té amb tot això la mafia que dirigeix la universitat en veure perillar els seus negocis paral·lels i il·legals (doncs és il·legal aprofotar-se de l'administració pública per al propi enriquiment), han optat pe run rebantxisme consistent a reprimir i perseguir aquells estudiants que posaven de manifest les seves pràctiques.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Valoro l'escrit però crec que hagués estat millor haver-lo posat en els comentaris sobre la meva breu reflexió perquè ja s'estava generant un debat allà i tampoc cal "blocar" Indymedia obrint nous fils de debat que ja es generen en altres posts anteriors. Però igualment, està bé que l'hagis escrit. Jo per la meva banda, aquest inici de curs no penso publicar cap més reflexió personal; perquè entenc que podria ser excessiu i que ja se m'ha entès perfectament.

Si fos un comunicat d'un grup estudiantil d'esquerres. Aleshores si seria més procedent fer-ho en un nou fil d'Indymedia.

Tot i això -i no t'ho prenguis malament, tots cometem errors- te'l comentaré i matisaré.

PRIMER PUNT: EEES
No s'ha implantat l'EEES. S'han aprovat per l'ANECA la majoria de màsters i graus; i aquest curs començaran pels estudiants de primer curs. Com bé saps, no considero el procés de Bolonya com un pla definit i tancat; sinó un seguit de reformes.

SEGON PUNT: REFORMES AMB INCERTES I DEFICIÈNCIES
Certament però les deficiències de la Universitat Pública, moltes ja venien d'abans, perquè hem de recordar que la narrativa neoliberal com a dominant fa dècades que es va imposar en els marcs de pensament occidentals. També crec que bona part dels actors promotors no tenen gaires bones intencions -s'ha demostrat fent reformes paral·leles a la convergència europea aprofitant el rebombori i la confusió generada-.

TERCER PUNT: SILENCI DEGUT A L'STATUS-QUO
Dintre del món estudiantil, fins i tot dels estudiants menys actius o no mobilitzats ni interessats en la política estudiantil, certs col·lectius estudiantils tenien cert prestigi i certa representativitat (autoatorgada, per la seva feina assembleària i oberta, també perquè eren els legítims representants d'estudiants). No obstant això, alguns de dintre, al tenir un "espai" controlat, i per la por al "desviacionisme", han marginat veus útils per engrandir el moviment estudiantil assembleari. Menystingudes aquestes veus, marginades d'altres; s'ha creat un bloc anti-SEPC que s'ha confòs amb anti-Assemblea més que res pel control que mantenen a la majoria d'assemblees (en part per militància i feina i en part per joc brut).

Davant les accions més lamentables, prepotents i d'imposició dividint els estudiants en les mateixes aules i passadissos creant una tensió que no ajudava a construir una gran massa estudiantil; tot i la intenció de no tornar a errar en les segones ocupacions; molts estudiants no volien que se'ls prengués el pèl. El joc brut era incoherent amb el discurs demòcrata.

Llavors van sorgir tres fronts, que molts activistes anti-bolonya no han visualitzat de forma complexe:
1r front. El que estava a l'espera (AJEC-JSC) i esperava qualsevol espurna per crear un moviment anti-assembleari (amb força estudiants) i acabar amb l'hegemonia estudiantil que havien tingut les assemblees. Ajudat per deganats i el Rectorat.
2n front. Estudiants activistes d'altres moviments socials que davant la incoherència, les males arts i la defensa de la voluntat dels estudiants de la seva facultat han intentat teixir ponts i fer ocupacions "light" al gust de tothom sense trencar amb la lluita. Aquí hi situo als companys d'EPA abans de ser d'EPA, per exemple. Un grup també format per assemblearis crítics.
3r front. L'estudiant estàndard que per desgràcia va (i té tot el seu dret) només per estudiar, aprovar i buscar una feina (alguns només tenen temps per això) i que volien ser respectats (dret a docència de qualitat i dret a pataleta davant en forces ocasions, ni haver estat consultat d'ocupacions, tancades, etc.).

El 2n i 3r front (el 2n més que front, és frontista i pont) podien haver-se sumat (alguns del 3r, no tots canvien per uns fets concrets però són potencials a ser activistes esporàdics si se'ls té en compte). L'estratègia va estar mal dissenyada. La majoria del 3r front junt amb el 1r van crear un grup anti-assemblea molt perjudicial, creant més polarització, usat pels deganats i els promotors de la reforma, i pels mitjans més reaccionaris. Blocs com noocupemlesaules.wordpress.com o vullferclasse.blog.com en són un bon exemple.

La coacció tal com diu la Júlia va existir. No era el pa de cada dia, però existir, va existir.

QUART PUNT: POSICIONAMENTS
Els posicionaments en ocasions es confonien. Alguns deien que no estaven en contra de l'EEES però si de la LOU. Altres exposaven que només volien ser consultats. El moviment és heterogeni. ARA, no estic amb tu amb que és un "sense sentit" estar en contra de Bolonya de forma total. Jo hi continuo estant però el context ha canviat i si no som uns "privilegiats" hem de fer quelcom més útil i possible.

CINQUÈ PUNT: RECTORATS
Bona part de l'establishment universitari tampoc ha tingut una conducta exemplar. També males arts, assenyalan amb els dits "els indesitjables", fent cas omís a qualsevol reivindicació, usant els Mossos d'Esquadra (és autoritat seva) sempre que "els" fes falta, un diàleg pels expedientats fallit, una postura poc conciliadora i poques ganes de fer, en gerenal. També hi hagut excepcions, a felicitar.

SISÈ PUNT: Esperem que es reeorienti la lluita.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Yo creo que lo hicimos muy bien, teniendo en cuenta de donde venimos: Un desierto en forma de liberalismo existencial.

Creo también que el año que viene cambiaremos de estrategia, pero eso no quiere decir que deslegitimemos algún método de lucha a priori, debemos aprender a mover mejor las piezas, saber cuando es el mejor momento de presionar. No impacientarnos y estar preparados para los momentos claves.

El 18 de Marzo fue un día clave que desaprovechamos. El 19 todavía más, necesitabamos una huelga grande como la que hubo en diciembre y no fuimos capaces de producirla.

Otra apreciación que me gustaria hacer: los liberales que estan en contra de los piquetes, son pocos y además son bastante debiles, su condición de individuos aislados los hace ser sensiblemente inferiores en fuerza a la horda y la manada que puede llegar a ser una asamblea. Es necesario dibujar un enemigo en sus actitudes, no nos podemos dejar comer el terreno por sus palabras reblandecidas. Es hora de decir que ya esta bien de tanto pasotismo y esquiroles!.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Gràcies Joan per la intervenció, i també gràcies per les rectificacions, soc conscient de les errades sobre l'EEES però esperava rectificacions per tal de que aquí es veiés (normalment ja saps que els anònims nomes argumenten quan t'equivoques i aquests gens).

Un: és tot el que m'has de dir? no pots argumentar res millor? Salut!

M'alegro que tu siguis feliç seguint la moda de "tinc molts drets i cap deure" o "puc fer el que em dongui la gana i quedar impune" o "em queixo de tot perque tot és una merda però m'encanta, hipocritament gaudir de segons què que va en contra de la meva ideologia".

I no t'ho prenguis com paraules d'odi, és un reflex generacional de molt reivindicar drets però no ser conscinets dels deures.

------

A Llibert: El dret de vaga és constitucional, però per als treballadors, o coneixes altres vagues? De que treballen els estudiants?

A més, si que poden ser despedits, i se' diu despatxament improcedent, informa't una mica, és quelcom molt comú avui dia. Una altra cosa és que al final el treballador ho demostri adequadament i pugui rebre compensació judicial o no.

Veig pitjor la repressió als propis companys i la no acceptació de les propies accions i sobretot, no saber diferenciar entre LLIBERTAT i LLIBERTINATGE.

--------------

Definitivament, la ignorància és la felicitat de l'ésser humà...

-------------

Ravalero: Los liberales? Ya de paso porque no neoliberales? Entonces "vosotros" (es que siempre habláis en plural pero misteriosamente anónimamente) sois los libertadores o los revolucionarios o algo? No entiendo tus términos propios de la jerga sindical.

También hay gente de cualquier otro posicionamiento que no le fustan los piquetes, pero parece ser que la paranoia "o a favor o en contra mío" es la única reacción plausible par vosotros.

Serán débiles porque no están unidos, pero esos débiles que superan con creces en número también se pueden hartar, y creo que eso queda patenta a cada acción en contra del conglomerado estudiantil, no a favor.

Ya está bien de tanto revolucionario barato y libertinaje existencial! (en coña y en contraposición a tu comentario)
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
PD: De todas formas Ravalero hasta cierto punto comprendo lo que dices: a mi los que tu llamas "pasotas y esquiroles" por hablarme con algunos que hicieron piquetes (de los que he sacado buenos colegas) me acabaron mirando mal... A veces no se quien es peor.
Ja torna a ser aquí...
03 set 2009
Júlia tot això que dius seria respectable sinó haguéssis demostrat un odi visceral cap els que anomaneu "antisistema", no només contra els que entraven a parar les classes de males formes (el que en dieu vosaltres coaccionar), sinó contra tot aquell que et portés la contrària, jo mateix per exemple. Vas denunciar que el SEPC o altre col·lectius o gent no feia autocrítica, però quan et vaig dir que tu tampoc en feies (cosa certa) et vas posar feta una fera i anant amb molta mala llet. No acceptes la crítica ni suportes que et portin la contrària. En realitat ets molt semblant als que crítiques. Veure:http://unaminoriaradical.wordpress.com/2009/06/04/per-la-julia-rossell/

Per què no es pot dir no a l'EEES? clar que s'ha de dir no, si desde un bon principi es comença renunciant no s'aconsegueix res (però bé, és el que ha fet la socialdemocràcia tota la vida). Crec que l'home ha d'aspirar el màxim, i per tan demanar allò que cregui que és el millor, a partir d'aquí es podrà fer alguna renuncia, però si ja comences reivindicant el mínim no aconseguiràs ni això.

El problema en si, no van ser tant les vagues sinó el vici de fer vagues cada dos per tres. Aquest any si l'assemblea continua com sempre em veurant poc el pèl, entre que cada organització competeix per la seva parcela de poder, gent que vé a reventar les assemblees sense saber o no volen saber com funciones aquestes, altres que fan el seu discurset,etc,etc. A més ja estic a altres llocs on puc treballa de forma autònoma i on es pràctica assemblearisme de veritat. Hi ha gent molt ben parida a l'assemblea de lletres de la UAB però el funcionament d'aquesta és un cacau.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
PPD: Un - no són paraules d'odi, són paraules d'algu tan obcecat per el seu petit món que és incapaç de veure altres maneres de funcionar en persones de la seva edat. Paraules d'algú que el seu únic esperit és fer-se el llest amb assumptes que no sap, i a més com molts, confòn llibertat per llibertinatge, reclama drets però no té deures, etc. Reflexiona, i sinó dintre d'uns anys ja t'ho trobaràs.

PPPD: Gent, si heu de seguir amb comentaris buits de contingut deixeu-ho, cansa. Dir-me que haig de fer autocrítica però no dir de què, fer comentaris d'anàlisi psicològic sense fer-se'l a un mateix, etc. només demostra una maca d'autocrítica real cap a un mateix. No sé si és que sou els típics que a tots els problemes que teniu dieu que són culpa de qualsevol menys vosaltres....
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Júlia de vagues n'hi ha de molts tipus, com per exemple les vagues generals que de tant en tant es fan al país Basc per reclamar els drets polítics dels abertzales (no te res a veure amb lo laboral, però es convoquen vagues. Segons tu sols hauria de ser un dret per a persones treballadores, però et recordo que les vagues d'estudiants fa més de 30 anys que es prectiquen en aquest país (i llavors si que estaven prohibides, amb Franco viu), i mirant una mica més enrere, les vagues als USA per part d'estudiants per protestar conttra la guerra al 60, o el maig del 68, on la vaga fou començada per estudiants i després secundada per treballadors, però en cap cas per a reclamar directament una millora laboral, si no per demanar un canvi de política a nivell general (per cert en aquest país els únics que per llei no poden fer vaga son els jutges i els militars inclosa la guardia civil).

El principal problema que et troves amb els esquirols es que no sols et posen pals a les rodes amb la seva traició, si no que després de (perdre classes o el sou dels dies en vaga, portar a sobre el que comporta està en lluita etc etc) ells es beneficien igual que els demés de les conquestes que es consegueixen amb les lluites tot i no haber fet res si no haber fet coses per impedir les reivindicacions, i aquesta classe de parasits foten molt, aprofitan-se dels esforsos dels demés.

Per cert si et despedeixen improcedentment, això és despatxar-te il·legalment (això si que està prohibit per la llei), i penat( bé per la jurisprudencia civil no la penal) i no la vaga senyoreta.

"no saber diferenciar llibertat de llibertinatge" quina frase tu, feia que no la escoltava... des de la última vegada que vaig escoltar un membre de l'Opus Dei, els eslogans filofeixistes més val que els deixis per altres webs si-et-plau.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Arnau,

jo no he demostrat cap odi visceral cap a res, però clar, per tu que et deus sentir com un representant del moviment que dius pertànyer... Cal que et rellegeixis els meus comentaris doncs, i abans de dir que estan escrits amb mala llet, pot provar de dir que estan escrits molt directes", i que recordis comentaris "torracollons" de certs companys teus com l'Uri amb acusacions barates.

Et recordo, i ja ho hauries de saber, que és gràcies a la crítica destructiva cap al moviment estudiantil de la que tant et queixes que em van aplicar a mi, a companys de tota la universitat, i a la PUFFiL el que acaba fent que passis de ser cordial a ser més "directa" o inclòs anar al que molesta dit des de la sinceritat.

Et recordo que jo sempre he donat la cara, que m'he expressat, i a excepció del terme anarcoguay no he faltat el respecte a ningú, he rectificat el que he cregut convenient tant com a posicions com a idees (i si no hagués intentat ficar-me en l'assemblea mai me n'hagués adonat de moltes coses, bones i dolentes, però no és el meu lloc ni m'agrada per diversos motius), i un llarg etcètera.

A mi en canvi m'han caigut amenaces per mail, alguna a la cara, insults per internet, insults des del anonimat, ús de la meva situació personal per a difamar o faltar el respecte, etc.

I tu això ho trobes normal? És a dir, tan baix és el nivell de no poder argumentar-me res que m'han d'insultar? Menys mal que molta de la gent del moviment estudiantil és de moviments d'esquerra, o el SEPC és anti-sexista però molts són tan hipòcrites com per fer ús anònim d'internet per tocar la moral de la única manera que realment poden.

Tu t'has encarregat de tergiversar-ho així com han fet molts (veure comentaris al post de Joan Gil), com el teu amic Uri ha formulat acusacions barates. Només cal veure com t'has posat tu amb certes coses: no t'has posat com una fera, has sigut incapaç d'entendre el meu sarcasme i la meva ironia, però clar, per molts de vosaltres, tot són atacs, i com al final molts us heu rebotat m'ho heu fet pagar, i al final m'he rebotat jo. Faltaria més!

Apart d'això m'estic cansant de les teves mentides: tens un autocrítica un comentari més amunt (que no el vulguis llegir o que no sigui l'autocrítica que no vulguis és el teu problema, reflexiona que és força ridícul que a aquestes alçades s'actui així). Pregunta a més gent: veuras que hi ha autocrítica tant per "tenir fe" en l'assemblea i intentar deixar de banda tòpic com per adonar-se'n després que alguns "tela marinera".

Com per a veure que gent que et recolça et dóna l'esquena quan parles "amb gent que fa piquets" i penses que tela qui és més "tancat".

Apart d'això no sé com tens la barra de dir que no accepto crítica, si tu no has volgut mai parlar amb mi? Com saps que no n'he fet? Perquè no ho has volgut saber. Aprofitant internet per a això sí que demostra demagògi barata, demostra que la teva única intenció era fer una "contra" cap a algú que només expressa la seva opinió.

Tant mal t'ha fet o tant t'ha molestat? Sinó no t'entenc.

A més si tnt detectes l'actitud d'una persona és, o bé perque la coneixes o ets psicòleg o quelcom semblant. Em sembla que cap de les dues coses són possibles, tampoc has fet cap esforç, tampoc calia, però entèn que no estigui en l'obligació de respondre a un desconegut cordialment quan permet que els seus companys es dediquin a dir segons què o a acusar sense argumentació ni trasfons real. Què a més ho pengessis a Indymedia i permetessis doncs, que hi haguéssin segons quins comentaris (al mateix temps que tenies l'altre) no t'esperaras que a sobre sigui una persona afable com si no hagués passat res oi?

Sobre reivindicacions, es pot reivindicar el màxim, però també s'ha d'aprendre a cedir, i s'ha de pensar a quin lloc estem els estudiants: no estem amunt de la piràmide que s'ha muntat a l'administració universitària.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
PD: Sobre el tema assemblea totalment d'acord amb tu Arnau, si aquest any canvia a veure que passa. Espero que et vagin bé les coses a un nivell exterior de l'assemblea de lletres

PPD: Algú: em sembla perfecte, però vagues generals hi ha en diversos sentits i afecten a tota una població. Fins aqui d'acord. Vagues d'estudiants ja mes les explicava la tia-àvia professora i altra gent, etc. Però per a mi com per a molta gent, quina lògica té que estudiants facin vaga en ves dels professors? A més, et remuntes al 60-68, també pots parlar de la vaga del 68 d'estudiants però... i ara a què ve fe vagues cada dos per tres? Fer ús excessiu de les vagues no serveix de res, sobrerot quan saps que passen. Una cosa és fer una manifestació. Però una vaga? Per mi perfecte, però comprèn que ni molta gent ni jo la secundem. Sobre el tema dels paràsits socials i laborals ho pots trobar en tot en la nostra societat: però la universitat no és un lloc de treball i la gent no està obligada a segons què. Que potser canvia alguna cosa? Perfecte.

Això és com tota la feinada de l'assemblea de lletres aquest any. És molta feina, molta gent no està d'acord amb el que han fet, però ho han fet ells voluntariament, s'ho han currat perque han volgut. Un exemple és la placa de fora de lletres on posa un missatge: molta gent no està d'acord amb el missatge, però els membres de l'assemblea han aconseguit diners per fer-ho i allí queda. Fantàstic no? I a qui no li agradi que posi un altra placa.

Sí, està penat per la llei però es fa igual. No ho sabies? Mira a quantes dones embarassades els hi passa,i molts sectors de la població, i com a vegades demostrar-ho els hi és difícil.

Sobre la frase és plenament aplicable en aquestes situacions, t'agradi o no. Si perque l'empri algú de dretes perd significat més val que comencis a fer servir frases i consignes amb llicència creative commons (no feta servir en política).
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Estimada Júlia:
Ja fa varis posts que penso que hauries de callar i no seguir responent. Em sembla doncs que practiques els "trollisme" pq així ets el centre del món. Si tu creus que els que t'han respost fins ara eren arguments sense contingut, no vegis com flipem els altres de llegir la teva merda discursiva de montillista d'espardenyes d'anar per casa. TRobo que en comptes d'emprenyar al estudiants mobilitzats, faries més carrera fent la pilota algun professor de la junta o que estigui ben col·locat al departament i fotre'ls la txapa sociata. Això és sempre millor que haver de menjar polles acadèmiques per prosperar a la uni o anar de reaccionària per les aules i els passadissos, ja que no series la primera que s'ha endut una castanya o ha estat objecte de bullyng massiu.
Sàpigues que gent com tú ha exercit aquest mateix paper a les aules, aquests mateixos reapareixen asiduament en les últimes posicions de les llistes electorals, dels mateixos partits pòlítics que no veuen amb bons ulls aquestes mobilitzacions. Quan no és així, els seus noms apareixen una mica més tard però en els organigramas de les grans empreses privades en posicions intermitges o bé a l'administració.
Des d'aquí vull felictar al moviment estudiantil per l'exemple de lluita del curs. Ja fa més de 10 anys que al moviment estudiantil hi ha un profunda insatisfacció de com funciona la universitat i els canvis que s'hi plantegen, però els poders fàctics que sobre la universitat intervenen han demostrat tenir a la comunitat cientíca txupant la polla del sistema capitalista i revolcar-s'hi de gust pels beneficis que per una minoria generen. Així és evident que des de l'universitat, intel·lectuals apoltronats practiquin la política del guarrisme en contra dels interessos i desitjos de la part més inquieta de l'estudiantat i del Pas. POsant en pràctica qualsevol eina de criminalització, persecució, càstig, expulsió, i com no si cal manuipulant les lleis i reglaments que faci falta. És per això, que és un acte de demagógia infinita, acusar a cap estudiant de radical ni de violent ni d'autoritàri per la mobilització duta a terme durant el curs passat. Fer-ho és sens dubte posar-se de part dels rectors venuts als interssos partidistes i al neoliberalisme a la universitat. I encara més, quan una gran part dels professors ha simpatitzat amb la violència revolucionària i ara estan en contra d'ella, no pel que implica la violència, sinó pq saben que en molts casos aquesta determina la consecució de certa força política. No temen la força dels estudiants en tant que força, sinó que la temen pq la força dels estudiants és un poder que pot transformar la realitat i apartar-los de molts dels privilegis i poders dels que gaudeixen.
Per tant qualsevol estudiant que defengui l'EEES o critiqui el moviment estudiantil pel fet de mostrar-se altament confrontada amb les vies institucionals de tracte amb la universitat o amb als profes, o bé és una mica curt/a de gambals (ja sabeu que no profunditza i es queda a telecinco o a3), o bé és algú que treballa ambs uns interessos o interessats o foscos.
A quina facultat el deganat no ha recolzat les postures antiassemblearies, eh?
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Disculpa m'he remontat als 60 per dirt-te que des de llavors es fan vagues d'estudiants.

Les vagues de professorat en un percentatge molt elevat (tret de la última llei d'en Maragall) fan vaga o es manifesten per millorar les seves condicions laborals, els estudiants per a millorar l'ensenyança que reben (necessaries i crec que molt necessaries son) més tenin en compte la merda de sistema educatiu que tenim, totalment esviaixat (i no parlo sols de Bolonya).
Ser que molta gent no ho secunda, però no em demanis que ho entengui (no puc entendre perquè la gent es conforma amb merda enlloc de lluitar per a millorar les coses que tenim, i no sols conseguir uns centres educatius on es tingui en conta la idiosincracia dels estudiants, si no canvia la resta per a poder viure d'una forma molt més sana tant física com mental). I el problema es que et sembla perfecta que es pugui conseguir però a mi tu no ti veuran, demostrant que els conceptes de solidaritat els tens poc reconeguts.

Que encara despedeixen gent, si, i en alguna ocasió l'empresari es tira enrere perquè els companys i companyes de feïna desideixen reaccionar i precionar l'empresari perquè no passi. Massa casos hi ha de gent insolidaria que l'únic que pensa quan veu que passa es sort que a mi no m'ha tocat que es foti, ja anirà a judici (el que comentava avanç, SOLIDARITAT).

Sobre la frase, no es que un cop la emplees un feixista, es que era i segueix sent el crit de guerra contra homosexuals, feministes, i qualsevol que fagi o digui el que ells no volen sentir que té i ha tingut la dreta reaccionaria en aquest país que ens ha tocat neixer.
És com si de cop s'he t'acut dir-li a un jueu que el treball el farà lliure (emblema que es trovava penjat a la porta d'Auswitch). Per això millor buscar altres frases que no ens recordin a aquestes coses, ja que poden portar a equivocacions.
"Pepita" l'has clavat
03 set 2009
Crec que la/el "Pepita"ha parlta per moltes. La posició de les dues persones que recentment (retorn de vacances?) han obert fils de discussió que no són altra cosa que una acumulació d'arguments de caracter reaccionari o palles mentals impressionants (en el cas del tal "Joan Gil") que no tenen lloc a Indymedia. Indymedia no és un portal ni un forum de discussió sino una eina de contrainformació, dels moviments socials i per als moviments socials. La utlització abusiva, els personalismes i el trollisme n'afecten el funcionament i la percepció sobretot per part dels i les que estem fora.
Fa realment pena veure el nivell discursiu i de redacció de les dues persones que han obert els fils. Ens hauria de fer reflexionar a tots i totes.
Per últim reafirmar el que diu la/el "Pepita" sobre el tema de profes, deganats... els de politiques no oblidem el Romeva, Goma... i el simpatic Botella o l'inefable Cardus.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Bones,

Sembla que algú estigui fent carrera a Indymedia per arribar a conseller(a) d'ensenyament. La llastima es que s'equivoca de mig a mig. Aquest no es un bon mitjà, el millor seria afiliar-se al PSC, CiU o ERC.
Ja a l'any 2000 el Procés de Bolonya era una amenaça. No només per a la universitat pública, sinó per un model d'ensenyament basat en el coneixement i no en l'eficiencia competitiva com pretenen els tecnòcrates.
Aquest any he estat participant a l'assemblea de la UB-Raval i m'agradaria llençar algunes impressions:
-Malgrat que personalment considero la vaga indefinida i els piquets com la millor estratègia per fer pressió i radicalitzar el conflicte, la majoria dels i les estudiants no estaven pel tema. Una nota important es que a les assemblees mes numeroses era on es posava de manifest que la gent volia anar a clase per sobre de qualsevol cosa.
-Si ens creiem que podem paralitzar un proces, on s'amagen interesos polítics i económics molt importants, amb festetes, enquestes o performances ho tenim negre. No ho tenim millor si pensem que els mitjans de comunicació de masses son una eina que ens pugui ajudar amb la nostra lluita. Es una ingenuitat.
-En referencia a les vagues i als piquets. Una errada monumental ha estat creure que aquestes accions han d'anar dirigides a cridar l'atenció de les autoritats polítiques i acadèmiques. L'acció directe dels estudiants ha de tenir clar que la totalitat de l'alumnat es el subjecte polític capaç de forçar una marxa enrere o una moratòria.
-Anunciar els piquets i fer-ne publicitat tampoc ha estat una bona elecció. La gent que vulgui asebentar-se de les accions ha d'anar a l'assemblea on es decideix si es fa vaga o piquets i no calen pancartes ni cartells. Per que sino ens tornarem a trobar amb que el gruix dels estudiants, que son molt pero molt conservadors, es queden a casa i pasen de venir. La força i la tensió resideix en el fet de que hi hagi molts estudiants que hi vulguin fer classe i uns altres, sempre menys numero, que no els hi permeteixin. La presa de consciencia es dona al conflicte, no als cartells o fulls volants.
-Amb alguna assemblea es va proposar accions contundents que pogueren afectar al normal desenvolupament de la institució universitària. Com per exemple la insubmissió als pagaments de les matricules per part dels i les estudiants en vaga. S’ha de dir que aquesta proposta no va mereixer ni tan sols se debatuda. Això, un altre cop, posava de manifest que el gruix de l’estudiantat, fins i tot els participants de l’assemblea, volien obtindre el títol a qualsevol preu. Realment un doble preu; l’econòmic i el preu d’acceptar l’imposició del proces de Bolonya per al curs que ara comença. Quin llegat els hi hem deixat als estudiants que han de venir els propers anys.
-Es evidente que la lluita s’ha perdut perque no s’aconseguit ni la paralització ni la moratoria generalitzada del proces. Però també s’ha de dir que no ha estat gens fácil. Les assembles van haver-hi de fer front no nomésal propi proces imposat desde dalt, sino a un bon nombre de polítics en pràctiques al qui nomes interessaba negociar els detalls en l’aplicació dels nous plans d’estudis.Estudiants, suposats companys, la ocupación dels quals no era un altre que dir que es el que s’havia de fer a cada momento com si es tractesin de profetes o il•luminats. Les assemblees van ser sistemáticament manipulades i dirigides (sobre tot al matí) per cuatre que imposaven l’ordre del dia i silenciaven les propostes més potents. Això ho hauran de tenir ben clar aquells i aquelles que es proposin continuar amb la lluita contra tot el que puposa el pla Bolonya.
-I dic tot el que puposa perque com molts i moltes sabem Bolonya no només es una reforma de plans d’estudis. Ja que la tercera raó per la qual el moviment estudiantil ha fracassat ha siguit l’actitud submisa de la majoria envers el proces. La resistencia a fer vaga o piquets ja demostrava que el proces de Bolonya estava totalmente interioritzat pels alumnes.

Per tot aixó, crec jo, no ens hem de sorprende que el proces de Bolonya sigui ja una realitat perque amb la nostra passivitat hem col•laborat de manera determinat a que així sigui.

Salut!

a
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
a molt ben dit...
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Jo ja fa uns quants anys que vaig deixar la Universitat i per tant tot aquest tema de l'EEE l'he seguit des de fora.
Però mirant aquesta "notícia" d'Indymedia veig una cosa clara: hi ha una tal Júlia (que ni tant sols sé qui és) amb molt d'afany de protagonisme.
D'Individus d'aquest tipus també n'hi havia a la meva època d'estudiant, i curiosament ara estan gairebé totes molt ben col.locades, a la mateixa uni, als partits polítics o als seus xiringuitos afins.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Ràpid: callaré quan cregui que ho haig de fer, bé que tu ho fas i demostrant un nivell de conducta baixíssim (és clar, emparada per l'anonimat). No sé com pretèns que llegeixi un text tan barruer [pepita los palotes]

Algú: Tens tota la raó, gràcies per la info.


A: Gran reflexió, però denota que no es vol baixar del burro. Si no feu res per convèncer la massa que anomeneu conservadora (que clar, l'heu de polititzar per sentir-vos prou importants com per a coaccionar-los i ja de pas no senti-los com a companys vostres). Molta gent inclòs aquest curs no sabia que era l'EEES (2008-2009). El problema radica en que la gent NO VOL LLUITAR i no els podeu obligar, pretendre-ho és quelcom ridícul quan a sobre no se'ls ha informat d'enlloc (huy sí, la Generalitat, el govern d'Ejpaña i alguns col·lectius treuen webs, cada cual manipulada als interessos propis).

Gracienca: I de sindicats estudiantils i pseudo-cabecillas de grups estudiantils no?

Apart: Bé, crec que no s'ha de dir gaire més, que definitivament voleu que jo calli però vosaltres no pareu de fer el pallús responent, i no només així, sinó demostrant a quin nivell podeu caure en els vostres comentaris. No sé com preteneu fer res bé en la lluita si margineu a la massa... però en fi.

Imagino que la cosa seguirà així: si ara apregués algú que dediqués temps a escriure o fer alguna cosa dient no gaire bo de vosaltres també us el menjarieu. Només cal veure la proporció de comentaris argumentats i racionals en comparació dels que enlloc de fer-ho prefereixen atacar a una persona... Podríeu repassar aleshores de quin tipus de gent està format el moviment estudiantil.

A mi veure-ho em senta genial: demostra que amb una mica de formatge surten les rates de la claveguera... gràcies per ajudar-me poc a poc a demostrar el tipus de fent ue hi ha al moviment... (aparts dels pocs que curren realment i que no són uns fats de fe i de moral amb ganes de brega a la sang).
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Ràpid: callaré quan cregui que ho haig de fer, bé que tu ho fas i demostrant un nivell de conducta baixíssim (és clar, emparada per l'anonimat). No sé com pretèns que llegeixi un text tan barruer [pepita los palotes]

Algú: Tens tota la raó, gràcies per la info.


A: Gran reflexió, però denota que no es vol baixar del burro. Si no feu res per convèncer la massa que anomeneu conservadora (que clar, l'heu de polititzar per sentir-vos prou importants com per a coaccionar-los i ja de pas no senti-los com a companys vostres). Molta gent inclòs aquest curs no sabia que era l'EEES (2008-2009). El problema radica en que la gent NO VOL LLUITAR i no els podeu obligar, pretendre-ho és quelcom ridícul quan a sobre no se'ls ha informat d'enlloc (huy sí, la Generalitat, el govern d'Ejpaña i alguns col·lectius treuen webs, cada cual manipulada als interessos propis).

Gracienca: I de sindicats estudiantils i pseudo-cabecillas de grups estudiantils no?

Apart: Bé, crec que no s'ha de dir gaire més, que definitivament voleu que jo calli però vosaltres no pareu de fer el pallús responent, i no només així, sinó demostrant a quin nivell podeu caure en els vostres comentaris. No sé com preteneu fer res bé en la lluita si margineu a la massa... però en fi.

Imagino que la cosa seguirà així: si ara apregués algú que dediqués temps a escriure o fer alguna cosa dient no gaire bo de vosaltres també us el menjarieu. Només cal veure la proporció de comentaris argumentats i racionals en comparació dels que enlloc de fer-ho prefereixen atacar a una persona... Podríeu repassar aleshores de quin tipus de gent està format el moviment estudiantil.

A mi veure-ho em senta genial: demostra que amb una mica de formatge surten les rates de la claveguera... gràcies per ajudar-me poc a poc a demostrar el tipus de fent ue hi ha al moviment... (aparts dels pocs que curren realment i que no són uns fats de fe i de moral amb ganes de brega a la sang).
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Per a a:

Si tothom pensés com tu, la Universitat Pública seria un espai per la batalla campal en el qual el fet d'estudiar seria el de menys i em sembla que si lluitem per una millor qualitat docent no podem permetre'ns més aturades de classe. A la gent se la consciencia, no se la obliga; sinó els ideals ja no tenen sentit.

Tot aquest discurs conflictivista i combatiu és molt interessant. Entenc que es pugui arriba a concebre (per desesperació, per ignorància i fins i tot i sobretot per no creure en un mateix ni en la societat de la qual forma part). Si la teva via és tensionar el màxim els conflictes, més que visualitzar-nos, els estàs creant tu.

De tant en tant, l'idealisme ha de tocar de peus a terra.

I SOBRETOT: Em coneixes com per dir-me que vull fer carrera política? Tenir masses idees preconcebudes fa que la dialèctica revolucionària -extremadament racional i viscuda- no avanci (tu millor que ningú ho hauries de saber).
El teu "dogma", la teva "veritat absoluta"" i el teu menyspreu per la societat i per la raó i la persuasió com a mètode de consens i de democràcia; estan plens d'ideals. I segurament ets una persona COMPROMESA. Però la TEVA VIA, espatlla TOT el compromís pres. Segurament ets una bona persona, però si jo puc ser un il·luminat, tu també ho pots ser. Cal que tots ho tinguem en compte, o el dogma se'ns menjaria a nosaltres com aquell qui es crea un personatge de si mateix i se l'acaba menjant.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Que esta passant? Indymedia no es un blog personal... cony! Ja tenen els seus respectius blocs on diuen el que volen, nomes falta que els "hi donem de menjar" amb els nostres comentaris!

S'han d'ignorar els intoxicadors!
El nostre silenci és la resposta, viuen de les restes orgàniques que deixem col·lectius (de diferent ideologia, pensament i cultura) i en fan la seva torre de Babel.

Joan Gil i Julia Rosell, són "e-noticies" versió cutre!!
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Ja ho veureu!
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Calla, calla... Seran un matrimoni polític, com Juan Domingo Peron i Eva Duarte... Governaran amb ma de ferro, i ens faran discursos televisius de 49 hores seguides...

"I don't cry me Joan Gil..." xD

En serio ens els petem molt, però aquests des de fa anys que van al que van! Intoxicant i fent-se els màrtirs!
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
De debò que vull generar un debat.

Però almenys ric una estona, sobretot amb "joan gil candidat de ciu, ja ho veureu!". Quina broma de mal gust és aquesta? ja ja ja
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Només cal veure la proporció de comentaris argumentats i racionals en comparació dels que enlloc de fer-ho prefereixen atacar a una persona... Podríeu repassar aleshores de quin tipus de gent està format el moviment estudiantil.

A mi veure-ho em senta genial: demostra que amb una mica de formatge surten les rates de la claveguera... gràcies per ajudar-me poc a poc a demostrar el tipus de fent ue hi ha al moviment... (aparts dels pocs que curren realment i que no són uns fats de fe i de moral amb ganes de brega a la sang).

A mi cada cop, amb cada tonteria, em donen ganes de seguir fent coses.

Us dono les gràcies companys anònims :)
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Per cert, hauríes de sentir-te orgullós Joan que aquesta gent que poc té a fer et dediqui tant de temps: això vol dir que d'alguna manera els hi ocupes massa espai a la massa cerebral, segurament al lòbul tempora.

T'has de sentir orgullós que en ves de fer les seves tasques rutinàries es dediquin a escriure per internet de manera covarda, anònima: no tenen res més a dir-te ni per combatre els teus discursos raonats ni les teves idees sobre la necessitat d'un canvi.

Saps que t'insulten i posen noms de partits perque d'alguna manera, per ells, estan demonitzats, tan demonitzats com per aplicar-te acusacions barates.

Tu deixa'ls seguir, que vomitin la seva ignorància en llocs públics d'internet, que com a membres del moviment estudiantil donin a veure a tothom la desgràcia del moviment de tenir gent així: tant hipòcrita i sobretot, contradictòria.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Júlia ves a estudiar i no perdis el temps a Indymedia, jo puc fer-ho perquè sóc funcionari i tinc treball fins que em mori.

Així que aplica't i pensa en el teu futur, deixa estar el moviment estudiantil, segur que el debat d'aquest any no et truquen dels Matins de TV3 i el teu lloc l'ocupa el Joan Gil aquest.
Re: Discurs barat nº X-1
03 set 2009
Senyor Gil, varies coses:

No m’interessa gens concienciar a la resta de la gent, son les accions i les relacions socials les que fan pendre conciencia a les persones. Lo altre es adoctrinar, precisament el que fan els partits polítics. No pretenc tenir raó.
Mira, jo no se si lluitar contra el procés de Bolonya es lliutar per una millor qualitat docent. El que ser es que les classes no garanteixen qualitat docent. De fet la majoria de profesors de les universitat espanyoles (que son els que menys publiquen d’europa, sobretot en humanitats i ciencies socials) es dediquen a repetir el mateix any rere any. El problema es la dependencia submisa que l’estudiantat ha desenvolupat envers la classe magistral. Mètode pedagògic que per cert, sobretot en l’educació superior, s’ha demostrat desfasat. Creure que el que aprenem a un enseyament universitat ens ho transmetrà un professor/a es ser molt ingenu. I diu molt de la poca capacitat dels alumnes que es converteixen en mers receptors pasius.
Dius que no es pot obligar a la gent. Es cert. Al menys no s’hauria de fer. Tot i així a nosaltres ens obliguen a passar per l’aro que suposa bolonya. Ells si poden condicionar la manera en que estudiarem una carrera durant com a mínim cuatre anys però nosaltres no podem parar les classes uns quants dies perque llavors, clar, estem imposant la nostra voluntat als altres.
El discurs conflictivista, dialèctic, no l’he inventat jo. Hegel ja parlà sobre lo que hi ha de dialectic, de contradictori, en les concepcions que l’home tenia del mon. Marx i l’escola crítica el van desenvolupar. El pensament dialèctic posa al damunt de la taula les coses en la seva esència, com son, es a dir a quines lògiques de funcionament responen, diferenciant-les en canvi de la seva aparença externa. De com s’ens presenten, de la forma que prenen i com ens arriben. La dialèctica es basa en un raonament negatiu, crític. I sí, sorgeix quan no s’esta d’acord amb el funcionament de la societat on vius. El consens, com a técnica política, es un arma per amagar i disfresar el conflicte i les contradiccions. Quan dos parts que tenen interesos antagonics arriben a un consens es que una de les parts ha deixat de banda les seves reivindicacions. Es consens demòcratic no es res més que això.
Segons tú i altres que pensem com tu em d’acceptar bolonya perque es una realitat i ja está en funcionament. Doncs mira, com ja he comentat, bolonya esta al cap de molta gent va molt de temps però jo no l’acceptaré mai. El que m’ha demostrat tota aquesta merda es que no em calen institucions acadèmiques que diguin quan puc o no puc disposar d’uns coneixements. Amb 260 crèdits no soc historiador, però amb 300 sí. Ja se molta història i puc dedicar-m’hi.
El coneixement es troba a l’experiencia viva de les persones i moltes d’aquestes experiencies arriben a pendre forma fisica, i per tant trascendeixen, en forma de llibres. No cal anar a la universitat per coneixer. Però en canvi es necesaria la universitat per formar els nous líders que governaran el pais (i les empreses) el dia de demà i que millor pràctica que la universitat, els seus sindicats i els seus organs de govern.
Fa llastima que gent jove s’hagi rendit tan aviat i no sigui capaç d’aportar res nou, original. En com passejar per un jardi durant la primavera on totes les flors i plantes fossin mortes.
Desde la meva ignorancia dogmatica i absoluta et recomano un llibre d’Ivan Illich. Es diu La sociedad desescolarizada.
Tens raó, encara que no hem referia a tu personalment perque no et conec, i no se si vols fer carrera politica o no. Pero el que sí se es que si volguessis ho tindries molt fàcil

Salut!
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
A : todo mentira sobre lo que dices del raval...

me parece que la vuelves a cagar, coño ven a la asamblea y despues habla joder!

vos sabes quien soy, y carajo fui a casi todas las asambleas!

Por cierto liberalismo: libertad negativa
liberalismo existencial: persona- proyecto - empresa.

que falta de olfato carajo!
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Anti-Spam, sent funcionari i havent estudiat tant per arribar-hi, et fa sentir millor un comentari com el que has fet? És tot el que pots dir o raonar? Ets funcionari i per tant una persona adulta i no tens problema en insultar i difamar, menysprear i faltar al respecte? XD Déu ni do quina maduresa... amb gent com tu el funcionariat va bé!

És tot el que pots dir? Mare meva, m'encanta la teva cobardia, tant de bo tinguéssis els pebrots de donar la cara per afrontar les conseqüències dels teus comentaris.

Tranquil, ja sé que no ho faràs, que estàs cagat a casa perque saps que el que estàs dient eés un fet delictiu. Ets conscient que per culpa teva se les pot carregar Indymedia per aquests comentaris?

Potser que et dediquis a treballar de per vida, i tal com comentes les coses, sent el típic funcionari amargat que aprofitant-se de la seva situació és incapaç de fer la feina que li pertoca...

Salut, bon vent i visca la covardia anònima! XD

PD: Quan puguis dir alguna cosa de profit avisa'm.

PPD: Jo hauré sortit per els matins però en Joan ha fet moltíssima més feina que jo, i a molts més nivells. Podríes tenir-li en compte no?
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Proposta: tots els que per aquí no teniu els pebrots de donar la cara, us veieu capaços de faltar-me el respecte a la cara i dir-me tot el que em dieu per aquí? EM sembla patètic que gent que ocupa facultats i fa pintades sigui incapaç de donar la cara... però bé, és la falsa doble moral de la nostra societat que ara és inherent a la moda d'anar contra tot l'establert i demanar uns drets però incomplint els deures...

Salut!
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Xiqueta no és que tu tinguis una sola moral, primer demanes respecte a tothom que t'el falta (cosa llogica) però acte seguit carregues contra tothom, faltan al respecte a qui te l'ha faltat i a qui no, doble moral sembla també, parles de autocrítica però a la vegada acabes fent el que alló que retreus a les demés persones. No mi he posat però em sembla que si conto tots els missatges en els quals et falten al respecte, em sorpendria que son menys que els que tu utilitzes per insultar i faltar el respecte a la resta.

Potser al final serà cert que tens un greu problema d'autoestima, i per a poder sentir-te millor que els demés has de carregar contra ells, a part de conseguir esser el centre d'atenció, no m'extranya dona't que les universitats en aquest país (els demés no en tinc ni idea) es un cau d'educació elitista, i masses estudiants ho han interioritzat, fins al punt de creures elit realment.

Jo de tu miraria de respectar als demés, probablement llavors algun més es cansaria a donar-te arguments, però mentre tu mateixa agafis aquest nivell de baixadesa, el qu busques i el que trovaràs és gent que et falti el respecte com a resposta (tota una cagada dona't que és el que vols per després intentar fer veure que tu ets millor que tots ells) cosa que podries arribara acoonseguir si després no la caguessis tu insultant i faltan al respecte, i parlant enn tot moment amb una suficiencia elitista que per algú que no està acustumat al món universitari, fot fàstig (i donà nous motius per no voler trepitjar-ne cap, per compartir ensenyances amb gent que li sobra pedanteria i li falta modestia.

És tota una llastima...
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
ravalero:

Supongo que es una discusión estéril. Pero no tengo porque mentir. Las cosas fueron así y debemos aceptarlas. Pero también aprender de los errores. Que los asumo como míos el primero. Pero eso no quita que se tengan que decir. Si no parece que todo son éxitos y cosas buenas. Y por ese camino no vamos a ninguna parte.

Salud!

a
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Para matar el tema:

uando existían organizaciones y un programa revoluciona-
rio sólo importaba la finalidad. Para la revolución todos los
medios eran buenos. Luego, con la pérdida de toda perspecti-
va revolucionaria, vinieron los movimientos sociales; en los
que uno se agita y se congratula de estar “todos juntos”, sin
saber exactamente con qué fin. Y como falta la finalidad, los
medios mismos fluctúan. Ya no se sabe cómo hacer, uno tiene
experiencias. Pegarse un poco con los polis, manifestarse un
poco salvajemente, divertirse durante la ocupación y luego,
cuando todo recae, retomar los estudios, volver al destino indi-
vidualizado habiendo hecho algunos colegas. Los movimientos
ofrecen ese confort de no comprometer demasiado: tienen un
comienzo, un apogeo y un desenlace. Y cuando el poder toca
a fin del recreo, no se tienen muchos escrúpulos para volver a
la fila: uno no se había alejado demasiado de ella. Nosotros
decimos que allí donde experimentamos la alegría, allí está
nuestro destino; que los fines son inmanentes a los medios; que
es necesario vincularnos a las prácticas que nos colman de gozo
como a nosotros mismos. “Y el instante en que he sido yo-
mismo es efectivamente la vida, la vida misma, la vida comple-
ta”
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
II

El bloqueo de las universidades no ha sido solamente un
medio de perturbación, una apropiación. Ha sido una condición
previa, el medio de los bloqueadores para organizarse, para abrir
la puerta a nuevas situaciones. Bloquear la facultad y así poder
bloquear otros lugares. Rápidamente, una vez liberados de los
fastidios académicos, universitarios y estudiantes secundarios
han propagado su deseo de pararlo todo. En lugar de suplicar a
las centrales sindicales una declaración de huelga general, han pro-
pagado sobre las vías, las rutas, las oficinas y los centros comer-
ciales la huelga humana.
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Algún, gràcies per el comentari, si això ha de convertir-se en un cercle viciós perque ningú vol cedir cap problema: bon vent i barca nova!

Sobre la resta de comentaris, potser que abans de fer-los reflexionem una mica, saps de sobres que vaig començar a pujar de to quan portava acumulades la tira d'amenaces per mail, insults i de tot. Si et dic que en total abans d'aquests dos posts d'Indymedia n'hi havi 284 què me'n dius? Ho supero? Mira l'historial sencer de la tira de posts i insults quan no venien "a cuento", amenaces i comentaris discriminatoris que pàgines com Indymedia les han hagut de treure perque sinó se les carregarien ells, i a altres llocs. A mi em sembla perfecte que la gent es pugui ficar amb mi i argumenti (que cada cop, al igual com passa amb Joan Gil, els que escriviu per aquí fent comentaris argumenteu més que no pas els que havien abans, que només faltaven el respecte). Un altre cosa és que puguem rebatre o no, que crec que això no és res dolent.

Quan parles de suficiència elitista et refereixes per el meu vocabulari o per el to de contraatac en que no insulto a ningú? Faltar el respecte depèn com ho miris. Però et dic el mateix que a l'Arnau: no podeu pretendre que segueixi sent "una buenaza cordial" quan hi ha molta gent que es passa de la ratlla per avorriment o traumes personals, ho desconec. el normal quan passa molt és rebotar-se, i després passar, ja passaré no et preocupis.

Salutacions i bon curs a tothom.

PD: tergiversa el que dius - la gent que m'insulta i em falta el respecte ho fa perque no té cap altra manera de sentir-se millor? Sóc el centre d'atenció perque responc a tot? Mira, ho dec tenir a la sang que a la família tots com cotorres (és broma, espero no et molestin els meus tocs d'humor). Sobre el tema elitista: qui si senti si que té un problema d'autoestima, com qui es creu que pot trepitjar als altres en cert sentit sobretot en persona, no covardment per internet. La UAB no sé que li veus d'elitista, i amb l'EEES menys.
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
II

El bloqueo de las universidades no ha sido solamente un
medio de perturbación, una apropiación. Ha sido una condición
previa, el medio de los bloqueadores para organizarse, para abrir
la puerta a nuevas situaciones. Bloquear la facultad y así poder
bloquear otros lugares. Rápidamente, una vez liberados de los
fastidios académicos, universitarios y estudiantes secundarios
han propagado su deseo de pararlo todo. En lugar de suplicar a
las centrales sindicales una declaración de huelga general, han pro-
pagado sobre las vías, las rutas, las oficinas y los centros comer-
ciales la huelga humana.
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
"La UAB no sé que li veus d'elitista, i amb l'EEES menys. "

Precssisament el problema bé que amb l'EEES, encara es busca una educació més elitista.

No es sols un problema de la UAB o una altra universitat, el problema bé pel fet que l'educació en aquest país (la resta ho continuo ignorant) està construida amb els fonaments classistes i elitistes que imperen el el sistema de vida que portem, i la universitat és un dels llocs on millor es veu, i la gent com jo, que no tenim carrera ens adonem d'això en el moment que ens creuem amb molts i moltes estudiants, per la forma de tractar-nos i mirar-nos, per suposat no es un problema de tota la gent que esta o ha passat per la universitat però si un bon nombre d'aquests, i també del personal docent. Per suposat no és l'únic lloc, i n'hi ha on aquest fet encara es més acusat, ni totes les universitats al mateix nivell (la UAB estar clar que no està al nivell dde fatxenderia que et pots trovar a ESADE), però si que crec que és un problema general, i intrinsicament lligat al fet de viure sota un sistema classista
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Algú, millor fes un bon comentari penja'l com a post, és prou interessant el que dius.

Jo em sap greu però ja passo d'aquests comentaris i posts, no per tu sinó per acumulació i veure que no canvia sigui quina sigui una resposta de qualsevol tipus.

Si vols envia'm un text per mail que aquests reflexions són bones i s'han de tenir en compte com a un punt de vista més i amb els seus arguments, i si et sembla bé la penjo al bloc, que segur que a molta gent li agradarà el teu punt de vista.

juliusjuliajulium (arroba) gmail.com

Bon cap de setmana :)
Havien començat bé... ho deixo aquí doncs
04 set 2009
ÚLTIM COMENTARI
Tranquils, aquest inici de curs no penso fer cap reflexió personal més per generar cap mena de debat ni tampoc penso criticar més al SEPC. Ara és l'hora que cada grup estudiantil faci la seva amb total llibertat.
D'entrada exposar que critico les formes i l'estratègia del SEPC. No tant un discurs, unes reivindicacions i uns militants de base compromesos amb la lluita. I que això de fer autocrítica o criticar elements del moviment estudiantil, no hauria de ser tant estrany com es deixa entreveure en aquest moviment social en concret (l'estudiantil).

MATISOS
Abans però de deixar -per part meva- el debat que he volgut generar, vull matisar que:

1. Ex-"super combatius" del moviment estudiantil situats actualment en òrgans de partits de dretes o en grans empreses privades també existeixen. No ho perdem de vista. Alguns estudiants anti-bolonya sé que viuen en zones acomodades i no per això usaré la demagogia (com si feu amb mi suposant que sóc d'ICV quan no tinc el carnet) i els tractaré com a traïdors. Perquè no tots els que prenem partir de les lluites socials tenim els mateixos objectius a curt termini ni provenim de situacions econòmiques similars. I tenim històries personals molt complexes (algun cop incoherents). Usar doncs aquest tipus de demagogia, no cal; com podeu comprovar (i amb dades a la mà) podria fer el mateix però no ho faré. Perquè crec que tot i lluitar contra els prèstecs-beca és normal que s'intenti pagar els estudis amb la beca (d'un banc) que trobi tot i que pugui sonar incoherent no sabem la seva situació econòmica... etc. etc.

2. La meva reflexió partia d'una certa crítica a l'estratègia d'aquest últim curs, però també feia propostes (no sé si originals com exposava el company) per continuar amb les lluites estudiantils.

3. De debò, que en tot cas he estat respectuós i admiro la feina de tots (fins i tots dels que han liderat l'estratègia) però carai, podríem ser una mica més autocrítics no creieu?

4. No estic fent carrera política. Creus que Indymedia és l'espai per fer-ho? Creus que si reflexiono sobre el moviment i en prenc part és perquè sóc un reaccionari que ha acceptat l'EEES?
De debò, algú m'ha llegit la meva breu reflexió fa uns dies publicada en diversos mitjans de contrainformació? No gaires.

4. Deixe-m'ho aquí. El debat se'n va a qüestions personals que no m'interessen i l'encarnissament contra la Júlia Rossell tampoc té cap sentit.
Re: Discurs barat nº X-1
04 set 2009
Fins i tot proposaria borrar tots els comentaris pel bé d'Indymedia.
Re: Discurs barat nº X-1
05 set 2009
Jo l'únic que sé és que els qui han orquestrat el procés de bolonya, i els d'encara més a munt, s'estan pixant de riure. I jo no sé si riure, plorar, o matar-vos a tots. El moviment estudiantil fot pena, i ho he acabat descobrint aquest últim any, on he pogut comprovar totes aquestes picabaralles tribals absurdes, persones irresponsables, ignorants i irrespectuoses que hi ha en tots les organitzacions que has esmentat.

És molt trist. Jo ja no crec que parem bolonya, l'únic que desitjo és que aquests sindicalistes, assemblearis i "estudiants" tant guais i revolucionaris que hi ha, madurin, i algun dia es pugui construir un moviment estudiantil crític, respectuós i unit de veritat.
Re: Discurs barat nº X-1
05 set 2009
Anda mira, cuando yo iba a la uni hace ya sus años habían los pijos y los progres (antisistema) veo que no ha cambiado nada.

Espero que vosotros almenos os duchéis..
Re: Discurs barat nº X-1
07 set 2009
HUEEE!!! Seguiu al messies Finelsous!!

Visca la LFOLAB!!

Esperem que aquest curs sigui tranquil, pel bé de l'equilibri mundial i mental de tothom xD.
Sindicat