|
|
|
Notícies :: laboral |
|
La Intersindical considera "totalment insuficient" el subsidi d’atur del Psoe
|
|
|
per Cinturó Roig |
15 ago 2009
|
Els[]]] aprovar ahir l’impuls d’un nou subsidi d’atur per a les persones desocupades que ja hagin esgotat les prestacions anteriors i que reuneixin uns requisits determinats. Aquesta havia de ser la mesura estrella en favor de les classes treballadores que el govern de Zapatero impulsés, per tal de garantir certa qualitat de vida a les persones que s’haguessin quedat sense feina. De fet, les bases sobre les que se sustentava la proposta responien a tres necessitats que feien urgent la mesura:
impulsar alguna acció que, per contra del que s’havia anat realitzant fins llavors, beneficiés qui més estava sent perjudicat per la crisi (i qui menys havia contribuït a provocar-la), garantir uns ingressos mínims que estimulessin la demanda interna i, d’aquesta manera, augmentés el consum i, finalment, impulsar un subsidi lligat a la formació, per tal de millorar les aptituds i la productivitat dels treballadors i treballadores sense feina.
Tanmateix, la mesura finalment aprovada per l’executiu central dista molt de poder acomplir aquests objectius, per les següents raons:
- El nombre de persones que puguin optar a aquesta ajuda serà extremadament reduït, ja que, segons el govern espanyol, aquesta en podrà beneficiarar unes 340.000, arreu de l’Estat espanyol. Per contra, comparant les dades d’aturats/des de l’EPA i el nombre de beneficiaris/àries actuals de prestacions (xifra publicada pel ministeri de Treball), només als Països Catalans ja hi ha més de mig milió de persones sense feina que no cobren cap tipus d’ajuda. El nombre d’excloses, doncs, serà molt elevat.
- Els requeriments per optar al subsidi discriminen alguns dels col·lectius més perjudicats per la crisi. Per una banda, el fet d’haver d’esgotar primer la prestació d’atur exclou directament a totes aquelles persones que no hi han pogut optar, com els i les joves que s’incorporen al mercat de treball, aquelles persones que han esgotat un contracte temporal o els i les immigrants que no han cotitzat prou, per haver estat regularitzats/des recentment. Per altra banda, el fet de calcular en base familiar la renda màxima que es pot tenir per optar a l’ajuda perpetua la submissió de moltes dones i joves que, sense ingressos propis, no es poden emancipar de la unitat familiar i de qui aporta els ingressos, normalment una figura masculina.
- El fet que el subsidi es limiti a 6 mesos com a màxim simplement allarga l’agonia de qui no disposa de feina i la necessitat imperiosa d’acceptar-ne qualsevol, en les condicions que l’empresari/ària imposi, sobretot quan aquesta mesura no va acompanyada d’altres que afrontin la xacra global de l’atur i els limitats drets laborals.
- La caducitat de la mesura fins que la taxa d’atur espanyol baixi del 17% demostra que aquesta és tan sols un pedaç per tal de reduir de forma fictícia la sensació de desocupació i manca d’actuació per part de l’executiu central, ja que les dificultats de qui es trobi sense feina ni subsidi es mantindran, un cop la taxa d’atur baixi. De fet, bona part dels i les que es mantinguin en aquesta situació seran aturats/des de llarga durada, entre els/les que aquesta ajuda els serà encara més necessària.
- El fet que s’hagi decidit agafar com a referència per a la quantitat a atorgar el 80% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), una quantitat igual per tot l’Estat inventada pel govern de Zapatero per poder mantenir baixos alguns subsidis, mentre es puja el salari mínim, demostra la manca de voluntat d’impulsar un subsidi digne i, sobretot, el perjudici cap a aquells aturats i aturades dels Països Catalans, el cost de vida dels quals és major a la mitjana i, per tant, l’efecte de l’ajuda esdevé més reduït. En aquest sentit, cal denunciar la frivolitat amb el que des del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya es va tractar aquest assumpte, fent creure en un inici que es complementaria la quantitat atorgada per l’Estat, per després desdir-se’n.
Davant d’aquesta mesura, la Intersindical-CSC es reafirma en la seva proposta de crear un nou subsidi d’atur permanent que garanteixi els mínims per viure i que sigui gestionat i impulsat des dels Països Catalans, per tal de garantir una millora de les condicions laborals i el poder adquisitiu de les classes treballadores, unit al conjunt de mesures que ja va publicar recentment per tal de superar la crisi i edificar un nou model socioeconòmic (les podeu llegir aquí). |
|
PROPOSTES DE LA INTERSINDICAL-CSC DAVANT LA CRISI I ELS ACORDS PER FER-HI FRONT -- > http://intersindical-csc.cat/index.php?obre=01noticies_ampliar&id=792 |
Mira també:
http://www.intersindical-csc.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: La Intersindical considera "totalment insuficient" el subsidi d’atur del Psoe
|
|
per PEP |
15 ago 2009
|
|
Es el que te de ser una provincia. Els diners produits aqui van cap a altres regions on a sobre ens titllen de lladres i insol-lidaris entre altres. |
|
Re: La Intersindical considera "totalment insuficient" el subsidi d’atur del Psoe
|
|
per Llorenç Buades Castell |
15 ago 2009
|
L’hoteler es lamenta perquè la temporada no és bona, el comerciant diu que la temporada de rebaixes és fluixa, el constructor vol que l’administració compri els pisos que no pot vendre. Tots ells al llarg dels anys han manifestat un objectiu comú: rebaixar els costos laborals i augmentar els seus beneficis. Tots ells volen que els seus treballadors cobrin menys, facin la jornada més llarga i flexible, siguin més obedients, més disciplinats, més adaptables.
Universalitzat el desig d’aquests empresaris ens trobam que si tots actuen d’ igual manera, és lògic que es posin productes al mercat que ningú no pot comprar per manca de poder adquisitiu. Com que el poder adquisitiu no és suficient, els empresaris animen el deute a partir del crèdit. La gent, que no disposa normalment d’efectiu per comprar un habitatge o un cotxe, s’ha d’endeutar, però endeutar-se, no significa ni de bon troç millorar la capacitat de compra.
Els hotelers de les Balears es queixen perquè el turisme del Regne Unit ha decaigut 30 punts en relació a l’any passat. També han caigut els seus ingresos, i la seva lliura val menys del que valia. Els alemanys han reculat menys; 10 punts, de manera que ens podem situar a l’agost en un 30% i més de descens de l’ocupació hotelera, perquè de fet a final de juliol molts hotels del nord, llevant i migjorn de Mallorca no arribaven al 60% d’ocupació. La resposta dels hotelers és la de transmetre la crisi a la gent assalariada mitjançant retalls de plantilla, de manera que un 20% dels empresaris han reduït plantilles en plena temporada turística. No pensen que aquesta reducció de “costos” és la que provoca l’agreujament de la crisi en tant que la persona acomiadada ha de reduïr per força la seva capacitat de consum.
La construcció, ha retallat la seva activitat en un 9,5% durant el segon trimestre: onze mil nous habitatges no troben compradors. En el cas de la indústria, el descens ha estat del 6,3%.
El PIB es pot situar a final d’any en un decreixement d’entre un -2,8 i-3,2%, però aquest no és precisament un decreixement armoniós, ni sostenible.
L'EPA asigna ara mateix a les Balears 107.800 desocupats. No és una xifra creïble, perquè segons l’estadística del Ministeri de Treball, en el mes de juny eren 64.160 les persones desocupades. En qualsevol cas s’espera una desocupació d’unes 80.000 persones a la tardor.
Les contradiccions dels que clamen per una major productivitat i competitivitat són manifestes quan el seu sistema exclou tanta gent del món del treball, i de la possibilitat de viure dignament. Superar l'individualisme i mobilitzar-se en una perspectiva antisistèmica és la millor aposta per a la superació del model social obsolet que patim. |
