|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Últims atemptats d’ETA: El carreró sense eixida de la política repressiva
|
|
|
per anticapitalistes.net |
13 ago 2009
|
|
Comunicat d’Esquerra Anticapitalista |
Els atemptats d’ETA a Mallorca de les últimes dates estan posant en qüestió molt seriosament la pretensió del govern del PSOE- adoptada a partir dels fets de la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas del 30 de desembre del 2006 -d’aixafar a l’organització armada i a l’esquerra abertzale mitjançant la repressió judicial i policial. El tremend i antidemocràtic cèrcol judicial, policial i mediàtic sobre ETA i el seu entorn polític, si bé ha privat a aquests de legítims drets d’expressió i de representació i de recursos financers, els ha dificultat enormement la seua aparició pública i ha permès successius colps sobre l’aparell militar d’ETA, es manifesta incapaç de posar fi a la violència. Els atemptats de Burgos i de Mallorca són ara com ara l’última baula de la cadena i vénen a mostrar que quan l’arrel d’un problema- en aquest cas la negativa per part de l’Estat espanyol a concedir el dret d’autodeterminació a Euskal Herria -es manté, els mitjans repressius resulten efectius només en aparença o per breus espais de temps.
Les declaracions realitzades pel ministre de l’Interior, Pérez Rubalcaba, després de les morts dels dos guàrdies civils en Palmanova (Mallorca), expressen clarament la prepotència i obcecació del govern, que consisteix a mantenir la seua errònia i antidemocràtica política repressiva. El Ministre no només presumeix una debilitat de l’organització armada molt major de la que els mateixos fets demostren, sinó que nega la possibilitat futura de tota eixida dialogada al conflicte. És una manera perfecta de ficar-se en un carreró sense eixida, que justament pot permetre la prolongació del conflicte per un lapse molt dilatat de temps.
També els fets ocorreguts el dia de l’inici de les festes de Donosti, on durant tres hores i mitja es van anar produint dures “escombrades” de l’Ertzaintza contra activistes abertzales als quals s’havia prohibit manifestar-se i els successius agrupaments i salts d’aquests per tota la ciutat, són un bon botó de mostra del tipus de “pacificació” que resulta d’una política repressiva com l’adoptada pel PSOE.
Resulta evident la impopularitat i el rebuig general de les accions d’ETA. Fets com els atemptats de Burgos i de Mallorca, no fan sinó eixamplar la gran fossa que ja existeix entre una majoria ciutadana i aquells que realitzen tals accions o els donen el seu suport. La sensació estesa que en qualsevol moment es poden produir morts de civils- el fantasma de Hipercor es troba present en el record col·lectiu -accentua el rebuig, amb independència que els últims artefactes col·locats a Mallorca foren de molt baixa potència. Utilitzar tals procediments resulta del tot injustificable. D’aquesta forma, l’Estat adquireix legitimitat per a dur avant una política repressiva més dura i per a negar-se de manera tallant a concedir el legítim dret d’autodeterminació a Euskal Herria. Les tasques de solidaritat i de suport fora del País Basc es tornen, si no impossibles, molt difícils de dur avant i tenen escassa efectivitat. S’identifiquen justes reivindicacions democràtiques amb estratègies de lluita armada per a després, sense massa problemes, negar les primeres.
Així, la combinació d’una política repressiva per part dels governs de l’Estat espanyol, juntament amb el manteniment d’una estratègia de lluita armada desprestigiada i antipopular per part d’ETA, duu a un carreró sense eixida en el qual el conflicte s’eternitza de manera sagnant, però sense possibilitat alguna d’aconseguir avanços en els drets democràtics d’Euskal Herria. Ben al contrari, els trets més repressius de l’Estat es veuen reforçats, en detriment constant de la democràcia.
Esquerra Anticapitalista es reafirma una vegada més en la idea que la solució al problema de la violència a Euskal Herria i en l’Estat espanyol només pot ser la d’atorgar sense cap tipus de traves el dret d’autodeterminació i la sobirania plena al poble basc per a decidir sobre el seu futur. Aquesta actitud democràtica i oberta- que ha d’incloure la derogació de la nefasta Llei de Partits i la restitució de tots els seus drets a les organitzacions abertzales, juntament amb el cessament de la repressió judicial i policial sobre aquestes -és la que pot permetre una veritable negociació que pose fi a la violència. Per a facilitar-la, tant la repressió de l’Estat com els atemptats d’ETA haurien de cessar definitivament i immediatament. Farem tot el que estiga en les nostres mans perquè açò arribe a ser possible.
Esquerra Anticapitalista
11 d’Agost de 2009.
www.anticapitalistes.net |
This work is in the public domain |
