Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Cinema a la fresca al KOP Alta Tensió (El Prat de Llobregat)
per KOP Correu-e: kasalprat ARROBA moviments.net (no verificat!)	06 ago 2009
Dins del cicle de "Cine Quinqui" que es durà a terme els dijous d'agost al Kasal Okupat del Prat Alta Tensió avui es projectarà a les 22:00 "Perros Calllejeros" (1977) de José Antonio de la Loma. La projecció anirà acompanyada de tapes a preus populars per amenitzar la vetllada.
A més de les estrebades, les navalles i els atracaments, aquestes pel·ícules també reflectien el món dels joves delinqüents, les seves lleis morals i el seu entorn social, afectiu i familiar. Són també documents d’una època i a través d’elles podem conèixer com es vivia a l’Estat espanyol de la transició. Avui dijous es podrà veure "Perros callejeros", dirigida per José Antonio de la Loma el 1977, primera de la trilogia protagonitzada per Ángel Fernández Franco, “El Torete”. Tenia 16 anys i aquesta pel·lícula el va convertir en estrella. Naturalitat davant la càmera i simpatia no li faltaven. I a més interpretava el seu propi paper. El guió de Perros callejeros està inspirat en la vida de Juan José Moreno Cuenca, “El Vaquilla”, que havia de ser el protagonista. Poc temps abans de començar el rodatge va ser empresonat i ell mateix va suggerir el nom d’un col·lega seu, Ángel Fernández, “El Trompeta”, perquè interpretés el seu paper. De la Loma li va canviar el sobrenom per al de “El Torete”. El fenomen anomenat “quinqui”, és propi de barris marginals com el de La Mina, a Barcelona, o San Blas, a Madrid. Eleuterio Sánchez “El Lute”, va ser el primer. Se l’anomenava “quinqui”, perquè es dedicava a recollir quincalla, o sigui ferros i altres metalls. Bandes de joves amb navalles han existit sempre i a tot arreu. Des de ‘West Side Story’ el cinema ens ha parlat d’ells en moltes ocasions. La banda de El Torete estava formada per El Pijo, El Corneta, El Fitipaldi i El Cornetilla, que és el germà petit d’Ángel Fernández, Basilio. No eren actors, eren autèntics delinqüents que es posaven davant d’una càmera per primera vegada. En el paper de Merche trobem la sensual Christa Leem, una artista de striptease que es va convertir en personatge clau de les nits barcelonines dels anys vuitanta. Cal tenir clar que la marginació social, sobretot en els barris-dormitori massificats, obligava a aquest jovent a buscar-se la vida per sobreviure i tirar endavant. La societat era la culpable, ells, malgrat tot, uns lluitadors per sortir de tanta marginalitat.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more