Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
El govern de l PSC, recolzat per diferents maneres per ICV-EUiA i ERC s’esgota. Aquests govern que ja dura 30 anys ha construït un model de ciutat que encarna a escala local les polítiques neoliberals del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Organització Mundial del Comerç o la Unió Europea. Un model basat en tres eixos.

El primer, l’aliança entre l’ajuntament i grans grups empresarials i financers, com la cambra de Comerç, el Consorci de la Zona Franca, el gremi d’hotelers i la Caixa de Pensions principalment. Aquesta aliança ha conduït a la privatització dels serveis públics, com el subministrament d’aigua, la recollida d’escombreries, i més darrerament el servei de Tramvia o el Bicing. El segon ha estat un disseny urbanístic centrat en la construcció de grans infraestructures necessàries pel gran capital i finançades mitjançant la construcció d’habitatge privat, fet que ha conduit a la paradoxa que Barcelona compti amb més de 100.000 habitatges buits i a la vegada sigui la segona ciutat amb l’habitatge més car de l’Estat i la primera dins dels Països Catalans. El tercer eix ha estat el llançament de Barcelona com a gran destí turístic mitjançant l’organització de grans esdeveniments com el Fòrum de les Cultures. D’aquesta manera la ciutat s’ha convertit en un gran parc temàtic on la majoria de la gent quedem relegats al paper de figurants.
la-torre-agbar.jpg
Perquè una CUP?

Les classes populars de Barcelona estan fartes del govern actual, de la seva poca capacitat per garantir el dret a l’habitatge i al treball, així com de garantir el dret a viure a una ciutat saludable. Front al fracàs de l’esquerra reformista i la seva fulla de ruta per construir un model de ciutat socialment justa, sorgeix a la vegada la necessitat i l’oportunitat de bastir una alternativa municipal de caràcter anticapitalista i independentista. Ha arribat el moment que tota la gent que va estar contra la desfilada militar, el Banc Mundial, l’Europa del Capital i de la Guerra, pel dret a un habitatge digne, per l’ús social de l’espai públic, contra la monarquia... doni un pas endavant i planti batalla política. No es pot deixar ni un pam de terreny sense disputar, es necessari canviar el rumb polític de la ciutat, si no serà la dreta de CiU qui continuï realitzant les polítiques del govern actual. Per realitzar aquesta tasca necessitem una eina política. Les diferents Candidatures d’Unitat Popular venen demostrant que allà on són les cosses canvien tan pel que fa a la impunitat dels polítics professionals com sobretot les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Barcelona no té perquè ser diferent. Fa anys que centenars de persones coincideixen constantment en diferents mobilitzacions i campanyes; per tant és del tot factible que arribar a un acord ampli per bastir una Candidatura d’Unitat Popular que reflecteixi aquesta pluralitat i a la vegada sigui una eina útil per entrar a l’ajuntament.

El projecte CUP de Barcelona no va encaminat a construir un altre partit com els altres on uns quants professionals del marketing dissenyen els programes electorals, els eslògans i escriuen els discursos. Vol ser un projecte bastit des de la base on la democràcia estigui garantida realment. On totes les persones que hi participin puguin aportar les seves idees per canviar el rumb de la ciutat.

Que hem de fer amb els 100.000 pisos buits? Per què el Tram Baix ha d’estar privatitzat? Per què no podem triar directament els regidors de districte si des de els 1984 figura en el programa de la majoria dels partits? Per què hem de permetre es produeixen 15 desnonaments diaris? Per què hem de consentir que tots els pàrkings estiguin privatitzats? Per què estar l’espai públic esta al servei de les empreses hoteleres i és il•legal el seu us social? Per què una persona que cobra 700€ ha de pagar el mateix per un bitllet de metro que una que cobra 2000?
Mira també:
http://enlucha.org/?q=node/1544

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
La no necessitat d'una alternativa de govern a la ciutat de Barcelona

Com es possible, despres de tantes decepcions, que encara hi hagi algu que pretengui canviar les coses des de dalt? Encara esteu atrapats en el Leninisme: prendre el poder per fer la Revolucio des del govern. Només que els temps han canviat i avui no us plantejeu prendre el poder per la força, sino guanyant les eleccions.
Vosaltres sou els verdaders utopics si penseu que es pot canviar algo des del govern. L'unica manera de canviar algo es destruir el govern.
D'altra banda, com destriar entre els sincers (i innocentots) d'avui i els politics de dema? Es que no recordem el PSUC, el FRAP, CCOO, etc.? Els centenars de grups d'esquerra que lluitaven contra el capital als anys 70 i que es van canviar de xaqueta a la seguent decada? La fabulosa Revolucio Rusa que va estar a punt de desbordar els propis bolxevics, pero que ben aviat aquests van aconseguir dominar per mitja de la força (Exercit Roig)? I totes les revolucions comunistes posteriors que van acabar en dictadura (Cuba, Xina, etc.)? Es que no recordeu que fins i tot els anarquistes van sortir escaldats de la seva participacio en un govern en guerra al 1936?

En definitiva, cal una alternativa politica a la ciutat de Barcelona. Si, pero una alternativa de la politica al carrer. No de la politica a l'Ajuntament. Qui de vosaltres sera el futur Saura? No us suicideu, si-us-plau. Cadascu te les seve idees, pero podem compartir moltes coses lluitant des de la base. Ara be, si accedissiu al poder us conertirieu en els nostres enemics i vindrieu a buscar-nos amb els vostres Gossos Guardians.

Finalment, tot aixo nomes es parauleria, perque mai aconseguireu el vostres objectiu de govern. Us menjareu els mocs. Barcelona es la Rosa de Foc, la ciutat antiestatal per excel·lència. Qui us votara? Mes aviat us botarem.

D'una banda, aixo esta molt be perque aixi us adonareu -i segurament molta altra gent tambe- que la estrategia parlamentaria es inutil i que la unica lluita valida es al carrer. De l'altra no cal ni que ho feu. Suposo que ja heu valorat i intuit quin resultat podeu tenir i heu vist que sera nefast. No gasteu els vostros valiosos esforços en una tasca tan inutil. Gasteu-los en lluitar per defensar les okupacions, per derrocar el Pla Bolonya, per destruir el capital, etc.

Son consells d'amic, de debo. No soc antiCUP, tampoc soc proCUP. Amb quatre nocions d'historia, una mica de sentit comu i una bona dosis de sinceritat: descobrireu als politics que s'amaguen entre les vostres files i veureu que el cami de la Revolucio no passa per ser a l'Ajuntament, sino per destruir-lo.

Salut!
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
Ni de bon troç estic d'acord amb el comentari que s'adjunta a la notícia, encara que veig una millora en el sentit que la crítica, almenys, és respectuosa: no diu allò de "nazipatriotasburgueses, soys la misma mierda...". Tot i això, qui escriu la crítica no coneix del tot de què va la CUP. La CUP, evidentment, aspira a transformar la soceitat, però, com s'ha repetit milers de vegades, contempla diferents frons de lluita o treball. L'àmbit institucional doncs, només és una eina, una via, no un fi en si mateix. Sembla que això a alguns companys/es llibertaris (pq el que escriu això m'imagino que no és de la EI)no han volgut entendre-ho. I és una via que ni molt menys és incompatible amb l'àmbit "del carrer", (llocs de treball i estudi, barris, MS, etc.), al contrari, es tracta de complementar esforços: és cert que la primera (via institucional)no tindria CAP sentit sense la segona (via no institucional). Per això és perfecte que hi hagi sectors anticapitalistes indepes o no... que facin pressió per contrarestar les possibles esbiaixades pròpies del sistema polític institucional; per tant, veig positiu opinions com les que s'expressen a la crítica a la que em refereixo. Dir "no sóc anticup ni procup", penso que és un primer pas, almenys en el context de BCN. No cal que tothom militi a la CUP, la pressió es pot fer des de fora, però des de la proximitat, el respecte i un mínim de sentit col·laboratiu!

Reflexió pels/les cupaires: el que escriu la notícia sembla que és de En Lluita. Penso que n'hem de treure una lliçó: una persona que no és de la EI, aposta sense embuts ni sectarismes per la proposta de la CUP.Ho dic perquè sembla que des de dins de la pròpia EI, molt sovint, ni es creu amb la CUP, o se'n té una visió com el que "realment és" (segons documents interns), o només es busca confrontació (personalitzada) entre els sectors historicament enfrontats. La aposta que es veu a la notícia, és Unitat popular (i potser aquesta persona ni és indepe, ni combrega al 100% amb l'ideari de la cup o la EI, però i què?! està disposada a treballar conjuntament, per una alternativa necessaria a la seva ciutat!!) Coemenço a pensar que els nous militants de la cup que no pertanyen a la EI, ni són històrics del moviment, tot i el possible desconeixement de certs temes o inexperiència (o potser per això mateix) estan lliures de sectarismes absurds que des de fa temps no deixen avançar a la EI; començo a pensar que suposen un aire fresc imprescindible per superar els vells enfrontaments.
Ànims a la CUP!
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
?¿?¿

1- El problema del teu anàlisi és que atribueixes una causa-efecte de les coses radicalment falsa. Et penses que participar en la lluita electoral com una cara més de la lluita acaba en canvi de xaqueta, no com l'inquebrantable anarquisme. Doncs bé, a l'anarquisme dels 70 també hi va haver molt transfuguisme cap al sistema. On penses que van anar els 60.000 afiliats d ela CNT del 79? d'on creus que venia la Rahola? de les Juventuts Llibertàries, i ja la veus on ha acabat.

2- A mi els discursos que si FRAP que si no se qué són discursos buits, perquè no existeixen eines insurreccionalistes a l'actualitat i perquè aquestes per context són extremadament difícils (a l'actualitat) que tornin a nèixer. Parles en base a coses que no existeixen ni tenen ara mateix masses números per resorgir.

3- Política de carrer no és antítesi de lluita a les institucions, Herri Batasuna porta 30 anys recordant-ho. Però sense sortir de Barcelona: d'on et penses que surt la militància del a CUP de Barna? de la direcció de la Caixa? no senyor, hi ha des d'activistes dels moviments socials, buseros en lluita, gent d'AAVV, contra l'especulació, i lògicament militants de l'Esquerra Independentista.

4. Barcelona és la Rosa de Foc? bé, de ilusiones vive la gente. Barcelona va ser el que va ser, igual que va fer una heroicas resistència les seves classes populars al 1714 i bla bla bla... pe`ro ni estem al 1714 ni al 1936, estem al 2009.
Actualment Barcelona és la Barcelona sociata, la d ela màfia psoeista.
A le smanis anarquiste hi van 4 gats, però 4 vull dir 4. Però si fins i tot per l'Amadeu hi havia el doble de gent a Madrid que a Barna!
Sense acceptar la realitat ACTUAL mai podràs començar a pensar en transformar-la, perquè ni Rosa de Foc ni "cinturón Rojo" (bé, només roig pel color del PSOE, però poca cosa més).

5- Això no és estratègia parlamentària, si d'un cas institucional (un ajuntament no té parlament). En tot cas, em sembla que ningú d el'aanrquisme pot donar massa lliçons d'estratègia. Pels que a finals dels 90 ja teníem 20 anys i ens recorríem l'AMB cada cap d esetmana, recordo quantes okupes hi havia (una desena a Cornellà, unes 5 a l'Hospi, a Barna moltes també començant per l'Hamsa, etc.)
I com està l'anarquisme ara? cada cop té menys poder de mobilització, hi ha menys centres socials anarquistes. Una gran part de (la poca) gent que ve a les vostres manis és estrangera, per tant, amb una gran inestabilitat (avui està aquí i demà aun altre lloc). He vist com desapareixien multitud d'assemblees i de cases on l'anarquisme hi tenia un cert arrelament, i a dia d'avui mou entre 1 centenar i 3 essent generosos (no contaré les últimes d'estiu erquè com a tot arreu l'estiu influeix). Així dons "l'estratègia", la veritat absoluta revelada als escollits, jo no la sé, però estic segur que l'anarquisme tampoc.

6- Nosaltres els independentistes volem presentar la nostra proposta, ho portem fent des de fa molts en molts àmbits, i també ho volem fer en un marc que tingui potencialitats per millorar.


En resum... Aquesta crítica que fa sla podríes fer si estiguessim en un moment d'insurrecció derivat d'una profunda crisi (suma de moltes crisis) i ara ens donés per provar aquesta via, però mira el teu voltant: l'exeriència dels altres llocs ens demostra que la lluita municipal també pot aportar als nostres objectius concrets i globals.

PS: Totes les revolucions es dominen per la força. O et penses que al 36 Durruti va anar a repartir floretes a la burgesia i a portar-lis missatges de pau amor i repartiment de bens?¿?¿
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
Jo tampoc sóc anti-CUP ni sóc pro-CUP, així que l'adscripció ideològica que feu del company d'abans me la podeu fer a mi.

Jo també sospito de la proposta d'En Lluita, i també sospito del seu neo-leninisme (branca trotskista). En sospito perquè és una organització que si s'ha caracteritzat per quelcom és pel seu plataformisme i pel seu entrisme (amb més o menys fortuna), Josep no oblidis que no només tu tenies vint anys a finals dels noranta...

Per què dic això? Perquè molt fàcilment es pot confondre interès (ells sabran quin) amb frescor, falta de prejudicis i netedat de sectarismes endèmics de l'EI. Des d'aquesta perspectiva no hi ha dubte que les CUP avancen i s'estan revel·lant com una iniciatva vàlida: que els trotskistes vulguin venir a parasitejar-la ho confirma.

Però crec, tant de bo m'equivoqui, que per a ells la via institucional té quelcom de fi i no d'instrument, més encara ara que l'han tastat a nivell partidista i de política "tradicional i seriosa" amb la campanya electoral d'II-SP. Ho han demostrat sempre, i crec que pervertiria el projecte de les CUP, encara més si aquest està estancat en lluites intestines de les que els propis cupaires se'n cansen: és tot un caramelet per les seves estratègies, és "pasto fácil".

Ja dic, tant de bo m'equivoqui però coneixent En Lluita des de que s'implantà a Catalunya comparteixo els recels i les sospites del company d'abans respecte als militants sincers i els futurs polítics. I ja deia que d'entrada no estic en contra de la participació institucional, almenys als Ajuntaments com a mer instrument i sense oblidar la lluita de carrer, almenys com s'ha fet fins ara, però de debó cal una CUP a Barcelona? De debó està TAN consolidat el projecte? De debó es pot plantejar la CUP com a instrument per acabar amb la màfia sociata? Un fracàs en aquest sentit, no acabaria amb moltes il·lusions i ganes de fer feina? No és massa d'hora per plantejar-se l'assalt a la capital, al centre de poder i decisió del país? No s'assembla massa això a la intenció de segons quins sectors d'anar al Parlament? I fins i tot: cal entrar al Parlament (l'Ajuntament de Barcelona seria el més semblant)?

En aquest sentit m'ha semblat molt encertat l'article de la Tanyada que hi ha penjat una mica més avall, i en principi em separa un abisme ideològicament d'Edavant.

Tot i així, val a dir que el diagnòstic que fan els d'En Lluita en aquesta proposta de les problemàtiques de l'actual Barcelona em sembla encertat. Només que no crec que entrar a l'Ajuntament sigui la via per lluitar-hi.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
1- No es que la via institucional acabi inevitablement en canvi de xaqueta. Pero si que es una cosa que ha passat moltissimes vegades. Nomes dic que cal anar amb compte amb aixo. En quant als anarquistes, per suposat que tambe els ha passat aixo. Ja he comentat (per si no ho has llegit be) el cas del 36 i, per suposat, tens rao en el cas dels anys 70. He parlat de grups de l'esquerra anticapitalista que acaben canviant de xaqueta, aixo inclou els anarquistes.
2- No dic que la poltica institucional sigui antitesi de la lluita al carrer (que ho pot arribar a ser). Dic que no val la pena gastar esforços en aquesta via que, segons el meu parer, no dona prous beneficis en relacio als esforços i perills que entranya.
3- Quan parlem de lluita sense via institucional no ens referim estricta i unicament al moviment anarquista. Hi ha mes moviments que, no sent estricatment anarquistes, han optat per vies no institucionals i per no usar mai la via institucional. D'altra banda, si, el moviment anarquista a Barcelona avui dia esta en hores baixes. Pero ja millorarem, tranquil. No pateixis.
4-Dius "nosaltres els independentistes". Aquesta es una critica que m'havia oblidat de fer. La CUP es una organitzacio essencialment independentista, tot i que vulgui ser "Unitaria". Aquest es un altre dels seus errors (tot i que dient aixo em tiro pedres a la teulada perque us dono eines per millorar). Si vol ser una alternativa real (i si vol aconseguir algun vot) no pot definir-se unicament com independentista. Aixo deixa fora a molta gent.
5- Dius que l'experiencia d'altres llocs demostra les posiblitats de la lluita municipal. Quins llocs? quines posibilitats? I els llocs on no ha proporcionat res de bo? I els llocs on ja estan una mica apalancats a les seve regidories? El poc que s'ha aconseguit compensa amb el treball i el perill que comprta?
i 6- Totes les revolucions es dominen per la força, efectivament. Pero la força contra contra la reaccio burgesa (que es la que va usar la CNT del 36), no la força contra la massa treballadora que no te carnet comunista (com van fer Lenin, Trotsky, Mao, Fidel, etc.)
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
Josep, crec que en el punt 1) confons les coses, fins i tot diria que interessadament doncs se't veu més intel·ligent que tot això: del què crec que es parlava era de la perversió d'estructures organitzatives i per tant neutralització del seu potencial revolucionari, no de transfuguisme a nivell personal.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
Citant a un de la CUP (L.G)
"La CUP, evidentment, aspira a transformar la societat, però, com s'ha repetit milers de vegades, contempla diferents frons de lluita o treball. L'àmbit institucional doncs, només és una eina, una via, no un fi en si mateix. Sembla que això a alguns companys/es llibertaris (pq el que escriu això m'imagino que no és de la EI)no han volgut entendre-ho."

Crec que aquí queda bastant clar que els diferents fronts de lluita no s'han d'adscriure a la CUP sinó a l'EI, i em sembla molt bé que vosaltres considereu a la CUP com el front institucional de les diferents sectorials que teniu, però aquesta és una tàctica d'un moviment particular que té uns objectius particulars que no tothom té perque compartir.

M'explico, hi ha zones on està clar que l'EI té una presència que no tenen d'altres moviments, però hi ha d'altres llocs on això és a l'inrevés, precissament i sense desmerèixer a les zones més poblades de Catalunya. En aquest sentit valoro molt possitivament que algunes CUP hagin utilitzat d'altres denominacions i d'altres camins per fer moviment fora dels estrictes objectius de ser "una sectorial de", per exemple el cas de Santa Coloma em sembla ben interessant, sabien que el que calia era buscar l'empàtia amb d'altres grups propers, desvincular la candidatura de sectors estrictament indepenbdentistes que son minoritaris allà, (sense per això renunciar a aquest punt oju) i per això calia valorar d'altres propostes i d'altres formes de funcionar com han fet.

No sóc contrari a la CUP, de fet, cada cop em convencen més les utilitzacions d'eines a nivell municipal com candidatures que puguessin incidir molt a les realitats locals, democràcia des de la base i amb mecanismes que evitin contaminar-se. I les CUP de moment no estan fent un mal paper allà on són presents. El municipalisme llibertari que ha teoritzat Murray Boochkin em sembla realment una alenada d'aire fresc molt a tenir en compte pels llibertaris, i realment en aquesta terra nostra molts han estat i continuaran estant els llibertaris que no li fan fastics a donar segons quins vots quan han vist la seva incidència antisistema o transformadora, jo sense anar-hi més lluny.

És per això que crec que si realment la CUP vol anar més enllà del seu model de ser una sectorial de l'EI en molts llocs, i en aquest també parlo de Barcelona, ha de fer un esforç per empatitzar amb moviments que estan fora d'aquest àmbit estricte de l'EI, que en molts casos són majoritaris en segons quines contrades, i la forma de presentar-ho i la forma de plantejar aquest discurs rupturista tindrà molt més èxit i realment serà aglutinador d'una veritable unitat popular que vagi més enllà dels que estiguin d'acord o no amb l'EI. No se si m'explico, penso que realment així es poden trencar recels.

També estiguem convençuts que sempre hi haurà gent que no voldrà sentir ni una paraula de participació a les institucions, ni al nivell més infim, i tenen tota la seva raó per fer-ho, i més, quan ho plantegin de forma constructiva i argumentada com fins ara s'està fent. Sembla mentida però feia temps que no vivia un debat constructiu i en aquests termes a indymedia, els trolls deuen estar de vacances també o fent la migdiada.

La política partidista comporta uns perills que a ningú se li han d'escapar i s'han d'impulsar mecanismes per estar atents a que aquests no contaminin l'eina, perque aquestes candidatures realment siguin candidatures al servei d'aquests moviments socials i les seves reivindicacions i no a l'inversa i per que no hi hagi certs oportunismes de certes persones en apropiar-se de reivindicacions i grups ni de fer plataformes o discursos personalistes. Això em sembla el més dificil de tot.

No se quina base té la CUP a nivell barceloní, no se si aquesta s'ha organitzat parlant des de la base i plantejant-ho als innombrables grups i moviments de la ciutat que poden ser potencialment simpatitzants, i a BCN i rodalies la majoria dels grups no són EI i poden veure amb bons ulls una candidatura d'aquest parer, o si simplement és una plataforma organitzada al voltant de membres de les organitzacions de l'EI. Crec que només s'obrirà el camí i tindrà capacitat d'incidència si deixem de banda unes sigles i ho empenyem com una eina, com un mitjà i no com una fi en si mateixa. I si a la vegada hi ha uns compromissos de cumplir uns principis bàsics que han de ser irrenunciables, que cadascú posi els seus i parlem-ne.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
Siguem sincers i realistes. El projecte de la CUP de Barcelona avui en dia és exclusivament de l'Esquerra Independentista, la majoria de moviments socials de la ciutat no en tenen res a veure i ni tan sols en simpatitzen. S'ha volgut exportar (per part d'un petit grup de motivats) un model que potser ha funcionat a Vilafranca o Vic, però a les esquenes del que es cou a la ciutat de Barcelona. Més enllà del debat sobre la participació o no a les institucions, en quin grau i amb quins objectius i estratègies, el procés de la CUP a Barcelona em sembla que ha estat un desastre. Un projecte pràcticament clandestí, tancat i excloent. Ah, i no soc cap trol ni cap infiltrat.
El partit de la Roser Veciana va treure poc més de 3000 vots i Iniciativa Internacionalista poc més de 4.000. Per treure un regidor se'n necessiten més de 20.000. Com heu fet els càlculs?
Una mica d'humilitat, si us plau.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
La veritat és que el projecte de la CUP de Barcelona, crec, encara no ha començat a moure's de veritat o com a mínim això m'ho sembla a mi. No s'han vist cartells, ni convocatòries, ni notícies, ni he llegit res sobre cap presentació en públic de la candidatura ni res d'això. Per tant, si això és, a dia d'avui, encara un projecte a desenvolupar, no entenc com hi ha gent aquí a IMC que ja s'aventura a llençar les seves crítiques. Segons la meva opinió, existeixen algunes CUP que han funcionat molt bé, complint el seu paper amb eficiència. Aquest paper hauria de ser el d'eina institucional de l'esquerra independentista i de tots aquells moviments socials que s'hi vulguin afegir, i això, repeteixo, s'ha aconseguit a algunes viles dels Països Catalans. Donem si us plau un vot de confiança a la CUP de Barcelona que, si les coses no van per on han d'anar ja hi sortiran amplis sectors dins la pròpia EI de Barcelona que ho criticaran. En tot cas, espero que això no passi.
Per altra banda, la via electoral no és una cosa nova a casa nostra. Alguns aquí evoquen la CNT del '36 com a paradigma del purisme revolucionari. Cal reconèixer l'important paper que va jugar la CNT durant els anys '20 i '30, veritable vertebrador del moviment obrer català de l'època. Tant va ser així que alguns afiliats al sindicat varen acabar al capdamunt d'alguns ministeris estatals republicans, com per exemple va ser el cas de la mateixa Frederica Montseny. En les eleccions de 1936, la CNT no va demanar obertament el vot pel Front Popular, però em sembla evident que, implícitament, sí que el va demanar als seus militants, d'altra banda, aquella coalició no hagués estat capaç de guanyar aquelles eleccions. En efecte, com anys després es va saber mitjançant les entrevistes realitzades a militants cenetistes, la majoria dels afiliats varen acudir aquell dia a les urnes per dipositar el seu vot. És per això que algunes postures em semblen més papistes que el Papa i fins i tot ridícules.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
A mi em sembla que el que hauríem d'intentar fer totes és començar a pensar què és la política. I si té alguna cosa a veure amb els partits aquets que la gent vota, el parlament, etc. Suposar que el sistema institucional és la política quan la majoria de la societat no participa i funcionem com una seda ens podria fer entrar en raó.
Ara, el més difícil és negar que el poder corromp.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
05 ago 2009
hay que bombardear a los politequeros de barcelona,
a los politicos que del dolor y el maletar de la gente hacen sus horribles diacursos, politeuqeros mesias que no sirven de nada, politicos castrados y estupidoz, politicos que se ganan la vida hablando en sus oficinas...todos a la mirda co sus discursos ciudadanos
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
06 ago 2009
1)Per en "a poc a poc i..." No cal que perdis el temps reflexionant si cal una cup a bcn o no, perquè existeix i funciona. Debat tancat! Que estiguin en un moment inicial, que s'han d'obrir a més MS... podria ser, però temps al temps i tot arriba. Tema en Lluita: potser sóc ingenu però l'aposta decidida per la cup, d'algu de fora de la EI i que potser no és indepe, m'ha semblat valenta.
2)Pel llibertari, per al.lusions... Comparteixo amb tu algunes opinions: crec que seria molt positiu que la CUP s'obrís als MS de zones que mostren unes particularitats determinades. Això no vol dir però, que deixi endarrera la base ideològica independentista. La CUP és sobirana i té una ideologia política determinada. Si que poden haver-hi variacions en l'emfasi d'unes qüestions o d'unes altres, amb el nom, si es vol..., però NO canviar la línia ideològica perquè els de no sé on no acaben de ser indepes. És un treball que ens corrspòn als i les cupaires i a la EI i tot indepe, el fer pedagogia sobre el tema i crear simpaties entre sectors que no ho tenen massa clar. Per altra banda, veig positiu que la cup i alguns MS no indepes, no marxistes 100%... acostin posicions: de fet això és la Unitat Popular. No cal casar-se per sempre, però si mantenir certs vincles, que el temps anirà definint: és odiós sempre posar el matexi exemple, però si mirem els vascos, excepte petits sectors llibertaris (que mantenen bones relacions amb l'Esquerra Abertzale), la gent anticapitalista s'aglutina al voltant de l'EA!
Constatació d'un fet: la CUP no és una sectorial (ni penso que ho hagi de ser) municipalista! Pel que entenc, estàs d'acord amb això; però no és una opinió (!!!), sinó un fet des de la AN del gener! on la CUP va decidir que NO ho era, que quedi clar.Penso que la CUP i sembla que amb això tb coincidim, ha d'asumir un paper de referent, d'organització de masses, no kedar-se com a sectorial de la EI. Tb és cert que assumint akest paper, haurà d'eixemplar algunes mides ideològiques, alhora que "acceptar" gent que no és EI 100% ideològicament, igual que akesta gent, penso que s'hauria d'acostar a la CUP, tot i les diferències. Repeteixo que només així s'aconseguirà la unitat popular, només així la CUP serà referent; però per tot això cal superar postures sectaries i immobilistes.Per exemple, etern debat indepes-comunites vs anarcos. Partint de que sabem que hi ha gent de tots dos "fronts" amb qui no s'hi pot treballar, amb els que si que es pot, quins motius de pes hi ha, actualment, per no poder treballar conjuntament? Si els arguments van del pal: abolir l'estat i tot això malament anem, pq dir això avui no té cap mena de sentit. Si es tracta de que no es vol entrar a les institucions, molts llibertaris (frederica Monsteny, etc) no van tenir problemes en fer-ho! i això no volia dir ser menys llibertaris, sinó ser responsables, saber que si jugaven coses importants i que no es podien kedar amb la posició de la protesta, la resistència i sense mullar-se el cul. Com he dit, les institucions, locals o autonòmiques, són una eina, que existeix, i que malgrat les contradiccions potser l'hem d'utilitzar de bones maneres!! És cert que la política institucional està més deslegitimada que mai, però i què?, millor! això no vol dir que no puguis participar de les institucions, sense tornar-te institucionalista!! a la llarga les formes de participació política aniran cambiant a la força: l'abstenció és cada cop més alta, la gent ja no es creu la meitat dels polítics i tot sembla més aviat un "mercat de política" amb productes polítics que es poden comprar i vendre cada quatre anys. Però per això la CUP i tots els MS que assumim altres formes de fer política, des de dins i sobretot DES DE FORA, hem d'estar allà, al peu del canó, i ser la punta de llança d'akests canvis que segur succeïrant.
En fi hi estaríem dies discutint...
salut!
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
06 ago 2009
potser que deixem de posar exemples històrics de principis de segle i ens centrem en l'anàlisi polític i social del moment. algunes lectures: el del model Bcn de Manuel Delgado; articles de Miguel Amorós; Repensar Barcelona; de la Protesta al Contrapoder; Boochkin; l'Agenda Llatinoamericana (imprès i en línia), etc. etc.
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
06 ago 2009
Felicitats a tothom que ha escrit comentaris en aquest post, ja era hora que a indymedia poguessin sortir reflexions sense insults ni intoxicació. Estiguem o no a favor de la referencialitat de la CUP en el moviment anticapitalista, el que està clar és que hem d'anar tots junts, i que hem de deixar de banda les discusions superficials i demagògiques.

Salut i a avançar fins la victòria per tots els mitjans!!!
Re: La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
06 ago 2009
Els barcelonins heu de sortir més a fora. Si les CUP fan més o menys bé la seva feina i tenen ressò és precisament pq neixen de l'EI però ja van força més enllà a molts indrets.
Sindicat