Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Entrevista Rebrot 2009: "Vam creure que el canvi de format del Rebrot implicava, d'alguna manera, un retorn als orígens"
per llibertat.cat	03 ago 2009
Oriol Fuster Cabrera, membre de l'assemblea de Maulets del Montsià i de la comissió organitzadora del Rebrot 2009
- Ara que ja s'ha acabat el Rebrot, com valoreu l'edició d'enguany? Enguany Maulets partíem d'un canvi important en la filosofia del Rebrot. Durant els darrers anys l'Aplec havia anat consolidant-se com un festival juvenil on la vessant política tenia el mateix pes que la musical. El Rebrot 2009 apostava per desequilibrar esta balança i fer que les propostes musicals fossen només un complement de les xarrades, els tallers i els debats que es donessen durant el dia. Així, un dels objectius que ens havíem marcat era el de potenciar un Aplec més participatiu, en el qual la gent hi anés no només a aprendre i formar-se, sinó també a intercanviar inquietuds, idees i experiències. Esta voluntat es plasma en fets com la convocatòria del I Certamen de Jove Literatura Social dels Països Catalans, amb un notable èxit de participació, o la gratuïtat de totes les activitats per evitar que el factor econòmic sigue un impediment a l'hora de participar; i en activitats com el Combat de Glossa, els debats sobre els diferents eixos de la crisi capitalista, el ja clàssic concurs de grups joves dels Països Catalans, l'Esclat, etc. Després de vuit edicions del Rebrot este canvi de filosofia i format representava una aposta arriscada. El resultat, però, no podria ser més satisfactori, ja que la resposta de la gent ha sigut molt positiva tant a nivell de participació en les activitats formatives i d'intercanvis com d'assistència a les activitats de cultura popular i de vessant més lúdica. - Quins van ser els motius que van dur l'organització del Rebrot a tornar a Berga després de passar per Argentona? Tot i que l'experiència del Rebrot 2007 a Argentona fou molt positiva, des de Maulets vam creure que el canvi de format del Rebrot implicava, d'alguna manera, un retorn als orígens de l'Aplec. I és a la capital del Berguedà on, a més, disposem de les infraestructures necessàries per tirar avant un Aplec d'estes característiques amb el suport del consistori municipal. - Durant el Rebrot hi va haver alguna que altra baixa, com ara el taller de Bricolatge Sexual que no es va fer. Creieu que caldria prevenir aquest tipus d"'incidents"? En un Aplec de les característiques del Rebrot, amb desenes d'activitats diferents, és inevitable que des del moment en que es comencen a planificar les activitats fins al moment en que es celebra l'aplec hi hage canvis en la programació. Malgrat l'ideal seria que estos imprevistos no es donessen, sempre que s'anul·la una activitat és degut a qüestions de força major respecta als quals poca cosa hi podem fer. D'altra banda, la part positiva del fet d'anul·lar unes activitats és que normalment això implica poder afegir-ne unes altres que, per manca d'espai o temps no s'havien pogut programar. - Com és que es van dur a terme activitats simultànies que pel seu interès s'haguessin pogut fer separadament i així poder assistir a totes? La graella de d'activitats del Rebrot està pensada de manera que es pugue oferir un ventall de temes el més ampli possible. Això fa que, en molts casos, sigue inevitable fer coincidir diferents xerrades i tallers, ja que només disposem de quatre dies per dur a terme tots els actes. Tot i així, en alguns casos això es pot aprofitar per generar dinàmiques més positives, com és el cas del debat d'alternatives a la crisi capitalista del dissabte 18. Este debat estava plantejat de manera que un cop reunides les persones que havien assistit a les xerrades sobre les diferents facetes de la crisi (energètica, financera, alimentària i productiva) es poguessen compartir les conclusions dels quatre debats anteriors amb l'objectiu de tenir un debat comú. - L'experiència de repartir l'Aplec per diferents indrets de la ciutat de Berga en aquest cas ha estat positiva? Poder disposar de diferents espais per realitzar les activitats és un gran avantatge organitzatiu, ja que permet evitar els retards i la inevitable tallada d'activitats que comporta disposar només d'un espai. Això s'ha notat, com dèiem ans, en debats com el de la crisi, ja que gràcies a disposar de diferents espais per cada xerrada no s'han hagut de tallar i s'han pogut allargar més enllà de l'hora programada. - Quines queixes o propostes de millora heu rebut? Una de les crítiques que hem rebut és la dificultat d'arribar a Berga si no es disposa de vehicle propi. Este és un factor que intentarem millorar en properes edicions organitzant autobusos des de diferents punts del país tal i com estava previst oferir-ne, però que finalment per motius tècnics ha estat impossible. També se'ns ha acusat de fer coincidir expressament les dates del Rebrot amb les de l'Acampada Jove, el festival musical que organitzen les Joventuts d'ERC. En este sentit, cal recordar que un dels objectius que ha tingut el Rebrot des de la seua primera edició és el de potenciar l'aplec patriòtic del Pi de les Tres Branques. Totes les edicions de l'Aplec s'han celebrat el tercer cap de setmana de juliol, que és quan es celebra el Pi, excepte l'edició del 2007, que al fer-se al Maresme no depenia d'esta condició sine qua non. - Enguany hi va haver dues novetats, l'Aplec de cultura popular dels Països Catalans i el Certamen Jove de literatura social dels Països Catalans. Ens podríeu explicar com va sorgir la idea d'incloure-ho al programa d'activitats? Les iniciatives de convocar un aplec de cultura popular i un certamen literari són fruit de la reflexió que el Rebrot no ha de ser només un espai on Maulets oferim una formació i unes activitats, sinó un espai bidireccional i de creació de sinergies on l'organització i les persones participants aporten i reben a parts iguals. Espais com el Certamen Literari, l'Aplec de Cultura Popular o l'Esclat, a més, permeten potenciar la creació artística del jovent català. Un poble en lluita per alliberar-se dels jous espanyol, francès i capitalista ha de tenir una activitat cultural forta, creativa i activa, i en este sentit des de Maulets intentem aportar el nostre gra d'arena en la promoció de la jove cultura de base i popular. - Quins trets propis té el Rebrot que el diferenciïn de la resta de festivals del país? Des de Maulets parlem del Rebrot com un aplec, i no un festival, per evidenciar precisament este tret diferencial. Entenem que el típic festival musical té un format molt concret, i que l'Aplec de Joves dels Països Catalans n'ha de tenir un altre de ben diferent. Malgrat el Rebrot i els festivals poden tenir com a tret comú el fet que la música té un pes important, és en activitats com el Certamen Literari, l'Esclat, l'Aplec de Cultura popular, les xarrades, els tallers i la lluita, la reivindiciació i la creació de sinergies i alternatives on trobarem la diferència entre un Rebrot i un festival. Mentre al Rebrot els concerts són un complement, una activitat més per poder cloure una jornada de lluita, companyonia i debat, en un festival el concert representa el principal, o fins i tot l'únic atractiu. - Quina aportació fa el Rebrot a l'Esquerra Independentista? El Rebrot oferix a les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista un punt de trobada i debat amb altres realitats i projectes, vinguen del mateix moviment o vinguen d'altres moviments socials transformadors. Enguany, a més, hem comptat amb la participació de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) durant l'acte polític del Rebrot, fet que ens ha servit per evidenciar de manera pública com les dos organitzacions de joves de l'EI van traçant, a poc a poc, un camí comú cap a la unitat.
Mira també: http://www.llibertat.cat/content/view/6135/1/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more