|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats : sexualitats |
|
1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
|
per la gallinaire |
26 jul 2009
|
1909-2009 SETMANA TRÀGICA?
LA LLUITA CONTINUA
Aquest matí una vintena d'esglésies de Barcelona han aparegut pintades, segellades i perfumades. Centres eclesiàstics de la plaça de Sarrià, Poblenou (Sta. Maria Taulat i Sagrat Cor), Gràcia (plaça de la Virreina, St. Felip Neri, Josepets), St. Gervasi (Sta. Agnès), Raval (Sta. Mònica i calle carrer de Valldonzella), Eixample (al carrer Calàbria), St. Andreu (plaça Orfila, carrer Wad-Ras, Monges), Clot i d'altres barris han estat intevinguts per a commemorar una setmana de lluita popular que el cures van batejar com a tràgica. Per a nosaltres fou insurreccional i per aquest motiu, l'acció homenatja als seus protagonistes.
Durant aquesta acció s'ha difós el següent comunicat. |
|  setmana_cat.pdf (244,19 KiB) | setmana_cast.pdf (210,38 KiB) |
CAT_______________________
“CREMI O NO, L'ESGLÉSIA FA PUDOR”. Aquesta consigna acompanya al bloqueig de portes d'algunes esglésies barcelonines per a impedir la missa del
diumenge 26 de juliol de 2009. L'acció commemora el centenari d'allò que fou una “Setmana Tràgica” per a l'Esglèsia i l'Estat, però que per a milers de persones
significà moments de rebel·lió, comunitat, dignitat i aprenentatge.
“GUERRA A LA GUERRA DELS BANQUERS”. La ràbia esclatà perque els reservistes de l'Exèrcit espanyol havien d'anar a morir a Melilla per a defensar els
interessos econòmics d'explotadors com Romanones, Güell i Comillas, mentre que els fills dels rics, pagant, es lliuraven d'anar a la guerra. S'organitzà una vaga
general, s'assaltaren armeries, es constituiren juntes revolucionàries, es sabotejaren ponts, vies de ferrocarril, cables telefònics...
“HIJO QUINTO Y SORTEADO, HIJO MUERTO Y NO ENTERRADO”. Les dones van tenir un paper rellevant, tant a les manifestacions inicials com a la crema
d'edificis religiosos que esdevingué més tard. Elles van dirigir la construcció de les barricades, juntament amb homes de totes les edats i nens. Cridaven “abans la
insurrecció que la guerra”.
“L'ÚNICA ESGLÉSIA QUE IL·LUMINA ÉS LA QUE CREMA”. Com a resposta a l'asfixiant presència d'ordres religioses a la ciutat, les insurrectes van incendiar
més de vuitanta edificis. Atacaven una institució que exercia el control social i justificava la misèria de gran part de la població sense qüestionar mai la desigualtat.
1909 – 2009 LA LLUITA CONTINUA. Avui, altres noms, la mateixa explotació, segueixen convertint la nostra vida en guerra. Presoners de la nostra misèria
quotidiana, sortim en processó de vacances, peregrinem al centre comercial i comulguem amb les rodes d'un cotxe nou.
Els diners, el consum, el futbol, el civisme són noves religions que han entrat a competir pels feligresos, però l'Església, la de sempre, no ha perdut el seu poder.
Aquesta institució, gestionada com una multinacional, manté intacte el seu enorme patrimoni i rep cada any 150.000.000 euros de l'Estat espanyol. Tot i que als seus
temples hi han més turistes que creients, la jerarquia catòl·lica segueix imposant la seva hipòcrita moral. Encara avui pretén controlar i sotmetre els nostres cossos
mentre encobreixen els abusos sexuals del seu clergat.
No podran.
NI DÉU NI CAPITAL
CAST___________________________________
“LA IGLESIA APESTA, AUNQUE HOY NO ARDA”. Esta consigna acompaña al bloqueo de puertas de algunas iglesias barcelonesas para impedir la misa
dominical del 26 de julio de 2009. La acción conmemora el centenario de lo que fue una “Semana Trágica” para la Iglesia y el Estado, pero que para miles de
personas estuvo cargada de momentos de rebeldía, comunidad, dignidad y aprendizaje.
“GUERRA A LA GUERRA DE LOS BANQUEROS”. La rabia estalló porque los reservistas del Ejército español tenían que ir a morir a Melilla para defender
intereses económicos de explotadores como Romanones, Güell y Comillas, mientras los hijos de los ricos, pagando, se libraban de ir a la guerra. Se organizó una
huelga general, se asaltaron armerías, se constituyeron juntas revolucionarias, se sabotearon puentes, vías férreas, cables telefónicos...
“HIJO QUINTO Y SORTEADO, HIJO MUERTO Y NO ENTERRADO”. Las mujeres tuvieron un papel relevante, tanto en las protestas iniciales como en la
posterior quema de edificios religiosos. Ellas dirigieron la construcción de las barricadas, junto a hombres de todas las edades y niños. Gritaban “antes la
insurrección que la guerra”.
“LA ÚNICA IGLESIA QUE ILUMINA ES LA QUE ARDE”. Como respuesta a la asfixiante presencia de órdenes religiosas en la ciudad, l@s insurrect@s
incendiaron más de ochenta edificios. Atacaban a una institución que ejercía el control social y justificaba la miseria de gran parte de la población sin cuestionar
nunca la desigualdad.
1909 – 2009 LA LUCHA CONTINÚA. Hoy, otros nombres, la misma explotación, siguen convirtiendo nuestra vida en guerra. Prisioneros de nuestra miseria
cotidiana, salimos en procesión de vacaciones, peregrinamos al centro comercial y comulgamos con las ruedas de un coche nuevo.
El dinero, el consumo, el fútbol, el civismo son nuevas religiones que han entrado a competir por los feligreses, pero la Iglesia, la de siempre, no ha perdido su
poder. Esta institución, gestionada como una multinacional, mantiene intacto su enorme patrimonio y recibe cada año 150.000.000 de euros del Estado español.
Pese a que en sus templos hay más turistas que creyentes, la jerarquía católica sigue imponiendo su hipócrita moral. Aún hoy pretenden controlar y someter nuestros
cuerpos mientras encubren los abusos sexuales de su clero.
No podrán.
NI DIOS NI CAPITAL |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per cap a sant boi! |
26 jul 2009
|
|
esteu tronats nois/es! fer malbé patrimoni arquitectònic i cultural de tothom, és de majara. Però sobretot creure's que estem al mateix moment històric que fa cent anys i actuar com llavors, és de manicomi. Cap a Sant Boi, ja ! |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per Narvaez i la monja que t'ha parit: |
26 jul 2009
|
uuuuuuuuuuuuiiiiiiii, sí! fer malbé patrimoni.
com fer malbé el patrimoni a: http://salvemcanricart.blogspot.com/ |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per B.B. 74 |
26 jul 2009
|
molt be companyes!!!
canya a la esglesia, al capital i als politics..
no som a 1909, estem al 2009 i les coses no han canviat els porcs segueixen manant i natros seguim patim.
pues a per elles
contra tota autoritat,
anarquia es llibertat |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per dqsf |
27 jul 2009
|
Molt bona l'accio! Felicitats!
El telenoticies migdia de TV3 n'ha parlat una bona estona. |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per la que arde |
27 jul 2009
|
Gran acció gent, mooooollllt gran
No deixem d'assenyalar-los |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
per El Cura Merino
escilla69@hotmail.com |
27 jul 2009
|
Violencia!? es violencia pintar unas paredes? poner silicona en las cerraduras?. A cualquier cosa la llaman violencia. Violencia fue los 80 obreros muertos y los cinco ejecutados. El fusilamiento de Ferrer i Guardia...eso si fue violencia!!!.
Me parece fantastico este ejercicio de memoria.
La lucha sigue...y seguira!!!.
Apaga la tele y organizate y lucha!!!! |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
per ros
skyline76@hotmail.com |
28 jul 2009
|
|
Vosaltres si que esteu cremats i si que feu pudor. |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per a |
28 jul 2009
|
el que sí fa riure és el comentari que defensa el patrimoni d'una "agressió tan vil" com és una pintadeta. em jugo un dit que aquesta persona calla obedientment davant la destrossa ja esmentada de can ricart, o la historieta de l'hotel al palau de la musica, o els edificis enderrocats per la rambla del raval, o la masia de vallvidrera, o el mar, patrimoni de tothom i de ningú, amb el port i l'hotel vela, o.....
això sí que és de manicomi.
No estem com al 1909...estem pitjor!
visca la setmana gloriosa! visca la vagfa general revolucionària! sobretot visca la memòria que ens volen esborrar |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per Capgròs |
29 jul 2009
|
|
És una fal·làcia justificar les pintades a la paret d'una esglèsia amb can ricart, l'hotel del palau o la destrossa dels fons marins. Aquests són injustificables, i les primeres també. Una cosa és atacar l'esglèsia, l'altra és atacar la religió i el patrimoni arquitectònic. Els atacants van triar bé l'objectiu (l'esglèsia, suposo), però la van cagar amb els mitjans. La lluita continua, d'acord, però en el tràfec no podem oblidar fer servir el cap. Ara fa cent anys la insurrecció contra el poder va ser desviada per manipuladors polítics. Acabarem igual? |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per gaieta ripoll |
30 jul 2009
|
|
MO. Nosaltres seguirem fins a la desarticulacio de la mafia vaticana! |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per Feu pena |
03 ago 2009
|
Fa cent anys tota la xusma de Barna, entre la que destacaba com a la Revolució Social del estiu del 36, els qui van capitanejar-la foren els mateixos: lladres, quinquis, putes, traficants, drogates,macarres, etc.
Es van dedicar a fer megaactes revolucionaris com atacar els estaments mes desamparats i sense protecció: esglesies, convents, profanar tombes... i a això li diuen atacar el poder. La veritat no entenc encara que té de insurreccional arrossegar momies fins a la plaça de sant Jaume. La gent no es tonta i sap que allò fou un caos, com al juliol del 36, caos, revolta i les masses enfervoritzades pel saqueig, la destrucció i el descontrol per la falta de autoritat i ordre. Els resultats, ja es van veure, mort de innocents i destrucció absoluta arreu. I per a que?? per a combatre el capitalisme volent instaurar regims encara mes sinistres, mes assassins i mes ruïnosos, com foren el comunisme i l´anarquisme: misèria econòmica i miseria moral.
Dir-li revolució a una revolta dels baixos fondos, on els que parteixen la pana es tota la escoria dels barris marginals em sembla que vosaltres mateixos us caveu la tumba: doncs reivindiqueu com a propia i com a positiva uns vergonyosos actes de pillatge dels que qualsevol poble del món s´hauria de sentir avergonyit. Pues el que passà passa molt a sovint en llocs tant "revolucionaris" i amb una "cultura intel.lectual " tant refinada de les masses com es a Calcuta, Haití, Mogadiscio o Ruanda. |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per Feu pena |
03 ago 2009
|
Fa cent anys tota la xusma de Barna, entre la que destacaba com a la Revolució Social del estiu del 36, els qui van capitanejar-la foren els mateixos: lladres, quinquis, putes, traficants, drogates,macarres, etc.
Es van dedicar a fer megaactes revolucionaris com atacar els estaments mes desamparats i sense protecció: esglesies, convents, profanar tombes... i a això li diuen atacar el poder. La veritat no entenc encara que té de insurreccional arrossegar momies fins a la plaça de sant Jaume. La gent no es tonta i sap que allò fou un caos, com al juliol del 36, caos, revolta i les masses enfervoritzades pel saqueig, la destrucció i el descontrol per la falta de autoritat i ordre. Els resultats, ja es van veure, mort de innocents i destrucció absoluta arreu. I per a que?? per a combatre el capitalisme volent instaurar regims encara mes sinistres, mes assassins i mes ruïnosos, com foren el comunisme i l´anarquisme: misèria econòmica i miseria moral.
Dir-li revolució a una revolta dels baixos fondos, on els que parteixen la pana es tota la escoria dels barris marginals em sembla que vosaltres mateixos us caveu la tumba: doncs reivindiqueu com a propia i com a positiva uns vergonyosos actes de pillatge dels que qualsevol poble del món s´hauria de sentir avergonyit. Pues el que passà passa molt a sovint en llocs tant "revolucionaris" i amb una "cultura intel.lectual " tant refinada de les masses com es a Calcuta, Haití, Mogadiscio o Ruanda. |
|
Re: 1909-2009 La Lluita Continua: cremi o no, la esglèsia fa pudor
|
|
per Guarros Pallasos |
03 ago 2009
|
Totalmente de acuerdo con el comentario anterior, los que huelen mal y peor sois vosotros guarros, los únicos que usurpais el nombre de clase obrera al digno pueblo trabajador para ensuciar con vuestra propaganda criminal a un movimiento combativo y autentico.
Sois escoria drogadicta y ociosa, los mismos que lo jodieron todo en nombre de nada, todas las veces que habeis tenido la oportunidad de asesinar al pueblo. Hoy en dia por suerte, ya no teneis fuerza para nada, solo para reventar un par de cabinas y ensuciar las puertas de una iglesia. El pueblo no es tonto y os excluye del mismo modo que os desprecia.
La virtud está en individualidades preparadas que saben conducir a un pueblo preparado y honesto, no como vosotros, cuatro ex presidiaros burracos que pretender conducir la chusma hacia el caos y la derrota. Y así os ha ido siempre pringaos.
"Las muchedumbres son impulsivas y versátiles. Como los salvajes, no admiten que pueda interponerse nada entre su deseo y la realización de ese deseo. Y lo comprenden tanto menos cuanto que su propio número les da idea de una potencia irresistible. Para el individuo en muchedumbre, la noción de imposibilidad desaparece. Formando parte de la muchedumbre, tiene conciencia del poder que le da el número, y este basta para sugerirle ideas de pillaje y exterminio, y para impulsarle que ceda inmediatamente a la tentación. El obstáculo inesperado será destrozado con rabia. Si el organismo humano permitiera la perpetuidad del furor, podría decirse que el estado normal de la muchedumbre era el furor"
(Gustavo Le Bon: "Psicología de las multitudes").
"Seguí al enjambre de manifestantes y cuando llegué al lugar indicado se ofreció a mis ojos el espectáculo de una casa asaltada en la que se cometían toda clase de violencias Sin que me acuciara el menor motivo personal, poseído de un furor inexplicable, me sumé a los jóvenes vándalos. Me sentí arrastrado como por un torbellino, por lo que tienen de diabólicos esos arrebatos populares. Comprendí también que los accesos de esta rabia no se calman fácilmente, pues sólo remiten después de haber degenerado en frenesí. Al día siguiente me desperté como si saliera de una pesadilla y para convencerme de que realmente había tomado parte en los acontecimientos tuve que tocar con mis manos el girón de una cortina"
(Richard Wagner).
Las masas nunca tienen razón. Las masas son menores de edad, y como menores de edad deben callarse cuando hablen los mayores; deben ir siempre acompañados y deben levantarse temprano y no salir de noche"
(Enrique Jardiel Poncela).
"El summum de lo peor, es la multitud"
(Séneca: De la vida feliz)....
"La multitud es un enjambre de falsos duros, arrastrados por una élite negativa de duros falsos". |
|
|
