|
|
|
Notícies :: dones |
|
Una mirada feminista a la criminalització dels moviments socials i la pobresa
|
|
|
per fàbrica |
25 jul 2009
|
El progrés del capitalisme globalitzat, particularment a l'Amèrica Llatina, situa aquesta regió a l'ull del cicló de les protestes socials i de la convergència de diverses lluites anticapitalistes. Des de fa uns anys, sectors del moviment feminista anticapitalista se sumen a aquesta convergència, contribuint així amb una anàlisi feminista transversal en diversos debats i articles. La confluència d'aquestes resistències populars ha estat fonamental per perforar el blindatge d'un «capitalisme salvatge» que es defineix ell mateix com a sistema sense alternativa possible.
Com diu Claudio Katz, «els treballadors, els explotats i els oprimits de tot el planeta són els opositors irreductibles de l'imperialisme del segle XXI». Ara bé, les temptatives successives de criminalitzar els moviments socials i la pobresa, a partir dels aparells de l'Estat (policia, sectors del poder judicial, etcètera.) i els grans mitjans de comunicació de masses, així com l'empresonament i l'assassinat de militants, ens situen davant una cruïlla dels camins. En un món on l'exclusió i la violència són sempre més fortes, on el 70% de la població empobrida és de sexe femení, el paper de les dones en els moviments anticapitalistes i les repercussions de la criminalització en les seves vides mereixen una breu reflexió. |
DONES CONTRA LA PRIVATITZACIÓ I LA DESTRUCCIÓ DELS RECURSOS NATURALS
El concurs macabre de la reestructració de la producció, la suspensió dels drets, la intervenció militar en els països de la perifèria i l'apropiació dels recursos naturals sota el patrocini del capitalisme patriarcal recau difícilment sobre les dones. És per això que la lluita contra els «deserts verds», contra les transnacionals de l'agroindústria i contra la privatització de l'aigua tenen cara de dona, perquè també són les que asseguren la sobirania alimentària per les activitats de subsistència; són les que caminen molts quilòmetres en la calor del sòl semiàrid del Nordest per cercar l'aigua que utilitzarà la seva família. L'acció de les dones de Via Campesina al Brasil, que han destruït la substitució d'eucaliptus d'Aracruz Celulosa ha estat un exemple victoriós d'aquest protagonisme de dones. La lluita per a la preservació dels boscos i dels rius ha tingut per a conseqüència la condemna dels «cremadors» de coco i de les dones de les ribes, l'estil de vida dels quals, centrat en la pesca i activitats d'extracció en harmonia amb el medi ambient assegura la seva supervivència i la de la nostra Amazònia. A tots els racons de La «nostra Amèrica», sigui a Oaxaca o a Ciudad Juárez, als barris de Caracas o els carrers de Quito, hom es pot fixar en la participació de les dones i la seva determinació a no sotmetre's al neocolonialisme en el nostre continent, denunciant igualment els governs proimperialistes llatino-americans que són còmplices d'aquests projectes.
La lluite per la legalització de l’avortament en el punt de mira de la criminalització
Malgrat diferents iniciatives del moviment llatino-americà i certes victòries importants - com la descriminalització de l'avortament a Mèxic fins a la dotzena setmana de gestació - patim una forta ofensiva de part de sectors religiosos i conservadors que posen en pràctica les anomenades «Campanyes pro-vida», i exerceixen fortes pressions perquè les lleis que criminalitzen l'avortament es facin encara més restrictives. És el que ha passat a Nicaragua fa una mica més d'un any, arribant a l'adopció d'una llei que criminalitza avortament terapèutic! Aquí, al Brasil, les dones són hostilitzades pels tres poders de l'Estat. El president Lula continua fent compromisos amb el Vaticà, enviant senyals, incloent-hi l'eventualitat d'inscriure l'ensenyament religiós als programes d'estudis. Al final de 2008, el president del Congrés, el diputat Arlindo Chinaglioa (PT/SP) ens ha presentat la creació d'una comissió d'enquesta parlamentària (CPI, el sigla en portuguès) de l'avortament, de la qual l'objectiu no és cap altre que la institucionalització de la criminalització de les dones que defensen la legalització de l'avortament i de les que estan obligades a realitzar-lo. Hem estat igualment sorpreses últimament per una acció arbitrària del Poder Judicial de l'Estat de Mato Grosso do Sul, a la ciutat de Campo Grande, que ha citat més que deu mil dones per a la pràctica de l'avortament, amb la prova dels informes mèdics trobats en una clínica clandestina. D'aquestes dones, aproximadament 1.200 han patit processos, i reviuen els seus drames personals, cruelment exposats.
Així doncs, si analitzem la forma amb la qual el capitalisme mercadeja i controla dels aspectes fonamentals de la vida de les dones, per utilitzar-los com a instruments i explotar-los a partir dels fonaments del patriarcat, llavors podem comprendre per què les dones han jugat un paper protagonista en els moviments anticapitalistes. En conseqüència, és una evidència que es troben en el punt de mira de la criminalització a causa de la seva participació en aquests moviments.
*Tárzia Medeiros és una militant feminista brasilera de la Marxa Mundial de Dones http://www.sof.org.br Article publicat el 21 juliol 2009 al lloc web del CADTM (Comitè per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món: http://www.cadtm.org ). Traducció de La Fàbrica. http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=526&Ite |
Mira també:
http://www.fabrica.cat
|
This work is in the public domain |
