|
18 de juliol, "sang i foc"
|
|
per G@lileo |
18 jul 2009
|
Ha plogut molt des d'aquell 18 de juliol, continuar amb el silenci seria un suïcidi de la nostra identitat; defensar, promoure la veritat històrica és l'únic camí de futur que tenim. No podem acceptar un sistema imposat per botxins. |
|
18 de juliol ¡feina de mort! Colla d'assassins en cop militar contra el seu propi poble.
Com oblidar? Malgrat la "Transició" i el seu pacte de silenci, admès i signat per tots els grups polítics que van entrar a "sac" al pastís, a les engrunes del pastís.
El 18 de juliol malament parieron un estat il legal, i som creditors de mantenir la memòria viva. Nosaltres, la nostra història, no comença el 1976, la nostra història continua des d'aquell fatídic 18 de juliol, i en aquesta història són els nostres companys, els nostres lluitadors, intel lectuals, polítics, obrers i camperols, uns coneguts i altres, personatges anònims, que són majoria, com els que avui seguim volent treure de les cunetes, ciutadans que van ser fidels a un projecte col lectiu i unitari que es va recollir amb la victòria del Front Popular, davant la concepció nacionalista espanyola, el conservadorisme tradicionalista i per descomptat l'Espanya catòlica , obligadament catòlica.
Aquell cop d'estat tornaria a implantar a sang i foc, la santa fe catòlica, unitat religiosa i salvadora de la unitat de la Pàtria, una separació entre els "pecadors vermells" i els bons nacionals, per això va comptar amb tota la jerarquia eclesiàstica que va participar des del principi a la sublevació feixista, va participar activament en els diversos tribunals del règim de responsabilitats polítiques i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Des de cada parròquia de cada poble o ciutat, l'Església s'encarregava de delatar als "sospitosos", per després seguir sent participi en la seva execució o càstig. El vistiplau del Sr Cura es va fer imprescindible per poder malviure a l'Espanya nacional-catòlica Com oblidar? Difícil d'oblidar, quan en ple segle XXI el clergat segueix vivint a consta de l'erari públic, intervenint activament en les decisions polítiques, controlant part de l'educació, intervenint en mitjans de "desinformació", sent un mini-estat dins un estat.
Són l'herència d'aquell cop, d'aquelles dates, d'aquella reaccionària església que es va oposar des del primer dia a l'emancipació del poble, defensant la ignorància i la submissió.
Aquell cop de "sang i foc" va ser ideat i executat per militars traïdors a la democràcia, personatges forjats en el colonialisme africanista, perpetrats de la extàtica majestuosa de la Hispanitat, de les creuades salvadores, de l'immobilisme classista. Militars que van assassinar en la contesa bèl lica que ells van muntar, van ser els pioners en assassinar el poble pla muntant una gran "carnisseria", poble indefens que es desplaçava contra les bombes, la venjances, contra el terror. Es tractava d'exterminar l'enemic, de sembrar tot l'estat de pànic, de terrorisme colpista.
Militars insurrectes, l'Església i la Falange es van encarregar de justificar aquesta brutal repressió, justificant així la sublevació ¡tornaven les croades! Militars matant als infidels, falangistes ajusticiat i la santa església apostòlica i romana, escampant la seva benedicció.
Sota de la "bota" feixista quedarien els assassinats, els confiscats (saquejats), els / les pres @ s del treball esclau i reeducació, els / les huérfan @ s hij @ s de "vermell", les dones de cabell afaitada i oli de ricí en públic, els / les Assenyaleu @ sa dit dia a dia, els exiliats ... un país punyent.
Del sentiment col lectiu de la República, l'individualisme que avui continuem tenint en herència. El silenci que es va trencant poc a poc, per no oblidar, perquè no oblidem.
Ha plogut molt des d'aquell 18 de juliol, continuar amb el silenci seria un suïcidi de la nostra identitat; defensar, promoure la veritat històrica és l'únic camí de futur que tenim. No podem acceptar un sistema imposat per botxins. El contrari seria seguir perpetuant l'herència index.php? De la il legalitat constitucional, disfressar la sang dels assassinats, de la repressió, posar guants a les mans tacades de mort. ¡El que ells segueixen fent!
¡18 de juliol, contra l'oblit i la impunitat!
¡Memòria i Justícia! |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=2085:18-de-julio-sangre-y-fuego&catid=135:nuestra-m http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=85 |
This work is in the public domain |
Nou feixisme en Euskalherria
|
per Kanka Tik |
18 jul 2009
|
Mira també:
http://euskalherria.indymedia.org/eu/2009/07/61751.shtml |
Re: 18 de juliol, "sang i foc"
|
per agente 0069 |
18 jul 2009
|
Galileo, no se que edad tendrás y cuando me refiero a edad lo hago a edad vs, fecha de nacimiento, no a edad mental.-
Te hablo como agnóstico sonvencido y aconfesional de toda la vida con lo cual, no voy a entrar al trapo en lo que se refiere a las alusiones a la iglesia.-
Sí lo voy a hacer respecto al resto de mamarrachadas que viertes y solo te recomendaría, así, siendo magnánimos - podría ser mas duro - que te ilustres un poco.- Evitarías hacer el ridículo.- |