|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per Col·lectiu autónom de Contrainformació Apoptosis
Correu-e: apoptosis@gmail.com (no verificat!) |
14 jul 2009
|
|
El juicio de Núria Portulas celebrado ayer en Madrid nos venía advirtiendo de algo que a veces olvidamos: la lucha conlleva represión. Estas lineas pretenden agrupar los hechos de ayer, tanto dentro como fuera de la Audiencia Nacional como complemento a los comunicados que han surgido desde las asambleas improvisadas para apoyar a lxs 6 detenidos de la concentración. [Fotos y mas información en elsud.org] |
|
Hacia las 9 de la mañana empezamos a concentrarnos en las inmediaciones de la Audiencia Nacional, la presencia policial se hacía notar y hubo varias identificaciones que se multiplicarían a lo largo del día. Estaba claro que estorbábamos, no nos querían allí. La concentración se traslado al otro lado de la calle donde apenas eramos visibles. Nos agrupamos tras un par de pancartas que decían "De la presó només en volem runes. Presxs al carrer" y "Si nos tocan a una, nos tocan a todxs. Núria absolución. Solidaridad anarquista", además de numerosas banderolas de "Núria lliure".
Era extraño gritar en medio de esa gran avenida madrileña en la que pasaban mas coches que gente y los pocos peatones eran funcionarios de los diferentes edificios institucionales. Mientras tanto el juicio empezaba a eso de las 10 de la mañana con unxs pocxs solidarixs en la sala de vistas, ya que no permitieron entrar mas que a unas veinte personas. Además se coloco una cortina que impedía ver cualquier cosa y tan sólo permitia oir las voces del juicio.
En la calle pasaban las horas a la espera de cualquier noticia, la policia nacional rodeaba la concentración y la prensa acosaba con sus fotografías. No hubo tanta tensión como dicen los medios de comunicación de masas hasta eso de las 12h del mediodía. Los policías se reían y burlaban de nosotrxs y respondiamos a eso con las consignas habituales. Pero hacía esa hora hubo un par de momentos de tensión con cosas tan ínfimas como intentar colgar una pancarta de una marquesina de autobús, que los nacionales arrancaron de golpe o un pequeño enfrentamiento con un cámara de TV3. Se le criticó a este periodista, como a los otros que estaban allí, que grabara contra la voluntad de la gente y se le pidió que se retirara y lo hiciera a mas distancia. Le pareció tan ofensivo que eso dio pie a empujones y la cara hinchada de un compañero de la concentración.
Parece que eso fue lo que hizo que la policia nacional, que cada vez nos tenía mas encerrados, identificara a varias personas y ante la negativa de estas empezara una brutal carga con objetivo de dispersarnos. Los porrazos caían por todas partes y varixs compañerxs resultaron heridos levemente, un par de personas fueron atendidos por el SAMUR. Según los medios de comunicación de masas hay tres policías heridos, aunque el único que parecía tener un mínimo rasguño fue el que recibió el impacto de una botella.
Ese fue el momento en el que detuvieron a seis personas, que desde lejos podíamos ver como los tiraban al suelo y no tuvimos noticias de ellos hasta que contactaron con un abogado. Las cargas se repitieron varias veces hasta que la gente decidió marcharse.
En el interior de la Audiencia Nacional
Horas mas tarde, el abogado Benet Salellas , Núria y las amigxs y solidarixs que habían logrado entrar al juicio nos contaban como había transcurrido todo. El abogado dijo que la valoración podía ser positiva ya que no habían sacado pruebas sorpresa y la petición fiscal de 5 años de cárcel y 6500 euros no había aumentado.
A Núria se la juzgaba por pertenencia un supuesto grupo terrorista que habría formado con Juan(preso en Italia hace dos años cuando la detuvieron) y otras identidades fantasmas. Hace poco juzgaron a Juan en el país vecino y le absolvieron de los cargos de terrorismo que se le imputaban, así que la acusación quedó mas frágil que nunca. El abogado destacaba como el fiscal miraba hacia otro lado cada vez que se hablaba de Italia.
Con la principal prueba abatida el juicio se centró en los registros en Can Rusk, un CSO de Girona donde Núria vivia y la incautación de la famosa libreta azul donde había direcciones de instituciones públicas con anotaciones sobre la seguridad. En los registros de la casa el fiscal preguntaba cosas a los mossos que declaraban como testigos como si había carteles contra la policía o pegatinas de apoyo a presos vascos. Benet le explicó a la jueza que planear concentraciones frente instituciones públicas para reclamar la libertad de un compañero preso y tener material político en un Centro Social Okupado no sólo no se salía de la normalidad sino que era completamente legal. Como otras veces había dicho Núria o se comentó en las distintas charlas de la campaña por su absolución, la prevención es una arma del estado contra cualquier cosa que se revolotee mas de la cuenta. Y ayer no sólo había que valorar el juicio sino también la detención de 6 personas y la presencia policial e identificaciones que se dieron durante todo el día.
A pesar de todo, la solidaridad sigue siendo una arma, y no vamos a olvidarnos de las personas represaliadas aunque eso conlleve mas represión. Ahora queda esperar la sentencia, que probablemente salga en Septiembre y que si no le da la absolución a Núria será recurrida. Los cargos de los 6 detenidos son delitos de atentado a la autoridad y lesiones a cinco de ellxs, y a la sexta persona de desobediencia a la autoridad. Hoy hacia las 14h han sido puestos en libertad y serán juzgados en un año aproximadamente.
Solidaridad con Núria y con aquellxs que luchan!
Más información en la cobertura de elsud.org
y en http://klinamen.org/article6559.html
Esta cuña radiofonica incluye una breve entrevista a Núria en la manifestación antirepresiva del 27 de Junio en Barcelona
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/11121
Col·lectiu autónom de Contrainformació Apoptosis
Agresiones y detenciones en la concentración en solidaridad con Núria Pórtulas
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/376808/index.php |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per agente 0069 |
14 jul 2009
|
Lástima la poca contundencia por parte de los Mossos en su momento y de la Policía Nacional ayer.-
Lo que hubiera hecho falta hubiesen sido unos cuantos "Ermitaños" y "Capuchinos", no por las calles de Pamplona, sino por los alrededores de la Audiencia Nacional.- |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per 3.24 |
14 jul 2009
|
|
No es això el que van dir els companys de tv3 que estaven allà.... el mitjà que sempre us ha mirat amb bons ulls, ahir en el seu reportatge van dir que vosaltres els hi vau donar patades... des de quan no es graben les cares dels manifestants... o es que teniu alguna cosa a amagar... sou uns ganapies |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per Grenouille |
14 jul 2009
|
El mitja que sempre ens ha mirat amb bons ulls?
Deslegitimar la lluita dels estudiants contra bolonya.
Justificar l'ús del kubotan a la mani de les ales.
Donar sempre per vàlides les versions policials, altament manipulades, o de vegades ser la única font de la notícia, sense contrastar.
Fa molts anys que observo com tracteu als moviments socials, i resulta que els ganapies sou els periodistes, uns per colaboradors del poder, i els altres covards per no destapar la manipulació que veieu. Molts pocs valeu la pena, morbosos sense escrúpols. |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per Germinal |
15 jul 2009
|
|
Doncs a l'hora Q la lluita dels estudiants em va semblar que rebia un tractament força digne |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per wer |
15 jul 2009
|
|
bona feina apoptosis |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per De Vilaweb |
15 jul 2009
|
per David Fernandez
dimarts, 14 de juliol de 2009
L'estat de cop
Ahir, a les 10.30, tècnicament i aparentment, la Núria Pòrtulas es va asseure a la banqueta dels acusats del cau d'excepció de l'Audiència Nacional espanyola. No solament ella. Vora seu, de manera imperceptible però ben real, hi compareixien també, ben incòmodament, tot el Departament d'Interior, la Divisió d'Informació dels Mossos d'Esquadra i Joan Saura mateix. Perquè, ensems i alhora, s'hi jutjava una determinada moda, nefasta i perversa, d'entendre l'antiterrorisme i d'equiparar dissidència amb delinqüència.
Quan, entre escomeses policíaques i sis detencions, la Núria va asseure's per afrontar una petició fiscal de cinc anys per 'col·laboració' amb una banda armada inexistent, Saura també posava un peu al tribunal especial. Perquè era el moment, finalment i dos anys i mig després, de poder desmuntar la fantasia policíaca que ha construït el cas i la cobertura política, farcideta de mitges veritats i de mentides senceres, dels qui l'han emparada. Començava a esfondrar-se la causa sumaríssima que va sacsejar les comarques de la circumscripció de Girona el febrer de 2007 i, tal vegada, tot ha començat a caure 'com un terrós de sucre que se t'escapa entre els mans', com va reconèixer Joan Delort mateix fa ben poc en relació amb el pretès gihadisme del Raval.
D'entrada, ja era així abans de començar, perquè el ministeri fiscal mateix demanava la pena mínima prevista pel codi penal i reconeixia la manca de tota prova més enllà de cartells i adhesius. De sortida, ja veurem què passa: com ens en sortim amb la Núria, com se'n surten en Saura i companyia i el seu tel de silenci espès. Però resta clar que els invisibles que maneguen els fils i s'engresquen amb la barroera guerra preventiva van decidir de dur la Núria al TOP que és encara l'Audiència Nacional espanyola, perquè és l'únic indret paradisíac del vell somni parapolicíac on es pot condemnar sense proves.
I tanmateix, abans del matx judicial, ja s'acumulaven els cúmuls de despropòsits acumulats als reports redactats des d'algun despatx dels mossos. Quatre eixos construint una acusació espúria que batega entre Kafka i l'absurd de Ionescu. Primera suposada prova: l'acusada 'és d'ideologia anarquista'; descoberta nul·la, que la Núria mai no se n'ha amagat i ja ho sabíem abans de començar. Segona: que a més d'identificar-se amb les idees llibertàries al país de Ferrer i Guàrdia, del Noi del Sucre i de Puig Antich, exerceix conseqüentment. És a dir, que els mossos han demostrat al detall totes les protestes públiques en què ha participat, en un atestat que capgira de bell nou els rols d'acusadors i acusats: perquè l'única cosa que demostren és fins a quins extrems ha arribat el control social a casa nostra, que la Núria portava el megàfon en una manifestació (oooh!) i que són ben incapaços d'acreditar una sola il·licitud penal. Ahir ho van tornar a demostrar, defugint deliberadament que els delictes de base ideològica, propis del dret penal d'enemic hitlerià que jutja allò que ets i no pas allò que fas, és l'ADN de les repúbliques bananeres. En el cas que ens pertoca, per a ser precisos, de les monarquies bananeres.
Més. Tercera hipòtesi que els tombarà: no hi ha cap banda armada. L'excusa adduïda era que la Núria havia participat en campanyes de solidaritat per l'alliberament de Joan Surroche, empresonat a Itàlia per la crema de trens implicats en la deportació d'immigrants. La justícia italiana mateix, en l'òpera bufa de la democràcia berlusconiana, l'ha absolt. Per tant, la hipotètica banda armada unipersonal ja s'ha esvaït. No existeix. Au.
El quart esquer, en fi, és el més dramàticament tragicòmic: la sospita, sospitosament sense proves, que la Núria es disposava a fer 'un pas més'. Com a conversa de bar de carretera entre mossos de la divisió d'informació amb tres gintonics de més, passi. Com a indici judicial sotmès a contradicció és ben ridícul, llevat que se'ls acudeixi de citar com a perita la pitonissa Aramis Fuster, que a aquestes alçades em mereix molta més confiança que no pas els mossos que desfilaren ahir per l'Audiència Nacional espanyola per provar de provar allò que no pot provar-se. Perquè el salt al buit, finalment, no l'ha fet pas la Núria: l'han fet els mossos precipitant-se a l'abisme de detenir sense proves. I després arriba el judici i resulta que les proves encara no han aparegut. Carai. Que s'ho facin mirar, doncs, avui millor que no pas demà. Perquè, si hem de rutllar sobre la base de l'expansió difusa de la sospita permanent contra determinades idees, haurien d'entestar-se a ampliar encara més les presons. O se’ls faran petites. Afortunadament, i ho saben, són uns quants en aquest racó de món que continuen exercint el dret fonamental de pensar, de dissentir i d'actuar. A plena llum i a cara descoberta.
Dos processos, doncs, i un tercer d’encara més insondable. El que ens interpel·la directament, a nosaltres mateixos: com no ens podem permetre el luxe de callar o aquestes coses continuaran passant; com no hauríem de perdre mai la capacitat d'indignació contra atropellaments insuportables; com ens deseduquen mirant a una altra banda; i com la classe política és experta a amagar el cap sota l’ala. De la conjunció de tots tres processos en sura, finalment, el debat sobre models socials i models policíacs. La batalla que dirimeix les tensions permanents entre llibertat sacrificada a l'altar de la seguretat i els costos impossibles dels drets civils de la guerra preventiva amb els corresponents estralls sinistres. Si la condemnen, continuarem dient que ens volen culpables i que no som pas innocents. Si l'absolen, com anhelem molts, caldrà continuar esmicolant la llei del silenci de la impunitat.
13 de juliol de 2009, doncs: nosaltres i la Núria i el seu petit Guantánamo local. I ells. Els invisibles de la divisió d'informació. I la factura pagada per la Núria a la bestreta: detinguda incomunicada el 7 de febrer de 2007, empresonada 120 dies a l'estepa castellana per cortesia de la policia autonòmica i des d'ahir amb l'espassa de Dàmocles que dirimeix la supervivència de la llibertat concreta o la llosa de la victòria de la por i de la (in)seguretat.
Potser rutllar així no és pas un cop d'estat. Però és l'estat de cop. Amb tota l’artilleria per a trasmudar-nos de ciutadans lliures a súbdits mesells. En el cas que concorre, a més, amb la vella mania, sovintejada i enquistada, condensada en una paràbola cínica però oportuna: la que diu que el poder és com un violí. S’agafa amb l'esquerra i es toca amb la dreta. Aquest és el drama i el frau. De debò.
Per això tinc ganes de llegir la sentència aviat. Ganes de l'endemà. D'un endemà en llibertat per a la Núria. Per a dir a en Saura: i ara què, rei? I ara què?
David Fernandez |
|
Re: Crónica del Juicio a Núria Portulas y la concentración de apoyo que acabó con 6 detenidos
|
|
per s |
15 jul 2009
|
molt bo aquest escrit
aupa nuria! |
|
|
