Comunicado repartido hoy en la Rueda de Prensa:
COMUNICADO DE LA ASAMBLEA DE TRABAJADORAS Y TRABAJADORES EN PARO DE BARCELONA
1.- LAS POLÍTICAS SOCIALES DE ZAPATERO
Desde el triunfo del PSOE en las elecciones generales del 2004, Zapatero ha venido alardeando, aprovechando cualquier oportunidad, de sus políticas sociales frente a las pretensiones de la derecha y la patronal de recortar derechos laborales y sociales. Con toda probabilidad este discurso fue el que le dio la victoria en las elecciones generales del 2008 frente al PP, a pesar de que 2 años antes su Gobierno fue el adalid de una reforma laboral y de pensiones que representan mayor precarización de las relaciones laborales, ampliación del número de años para tener derecho a la pensión de jubilación, recortes en la cuantía de la pensión de invalidez y regalos a la patronal vía bonificaciones a la Seguridad Social.
La realidad de la política social del Gobierno del PSOE, en cuanto a combatir el paro se traduce en que somos más de 4.000.000 de parados en todo el Estado, de los que más de 1.200.000 no percibimos ninguna prestación de desempleo, y más de 1.000.000 de familias tienen a todos sus miembros en paro. Esta son las cifras reales de trabajadores en paro según la Encuesta de Población Activa. El gobierno de Zapatero, las manipula para reducir el número de parados al no incluir en las mismas los más de 500.000 parados que realizan la Formación ocupacional.
Nosotros, como Asamblea de trabajadoras y trabajadores en paro y víctimas de esta lacra social, lo que denunciamos es el cinismo y la hipocresía de Zapatero cuando dice que no va a “dejar a nadie tirado en la cuneta”, y sin embargo hay más de 1.200.000 parados en la exclusión social más absoluta porque no cobran ninguna prestación, a pesar de que en el mes de marzo su ministró de Trabajo, Celestino Corbacho, dijo que “había que tomar medidas urgentes para que todo este colectivo percibiera alguna prestación”. Ahora, sin embargo, el Gobierno lo ha pensado mejor y ha descartado aplicar esta medida urgentemente y de forma unilateral, llevándola para negociarla a la mesa del llamado “diálogo social”, para presionar a CCOO y UGT para que acepten nuevas rebajas en los derechos laborales (reforma laboral / nuevo modelo productivo) y así complacer a la derecha y la patronal. CCOO y UGT de momento no han rechazado entrar en este trueque. A lo mejor piensan que, si al final hacen importantes concesiones a costa de los trabajadores, al menos salvarán la cara porque lo hacen para “defender las prestaciones de los parados”.
Entendemos que CCOO y UGT no deben aceptar esta maniobra de Zapatero, y lo que deben exigir al Gobierno es que aplique de forma inmediata una prestación de desempleo indefinida con cotización a la Seguridad Social hasta la recolocación efectiva de todos los trabajadores y trabajadoras en situación de desempleo, sin ningún tipo de contrapartida.
2.- LA POLÍTICA CONTRA EL PARO DEL GOVERN TRIPARTITO DE CATALUNYA Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
En Catalunya, nos encontramos en situación parecida a la descrita anteriormente con el Gobierno de Zapatero. Aquí el Govern tripartito (PSC, ERC y ICV-EUiA), que alardea de sus políticas sociales frente a los anteriores gobiernos de CiU, en realidad està aplicando las mismas políticas de los gobiernos precedentes, como aprobar la mayoría de EREs, cierres de empresas, medidas de privatización de servicios públicos, etc.
En Catalunya, con más de 600.000 parados, de los cuales más de 120.000 no cobramos ninguna prestación y unas 100.000 familias que tienen a todos sus miembros en paro, el Govern no toma ninguna medida para paliar esta situación en el ámbito de sus competencias, como sería la de alargar el periodo de la prestación por desempleo hasta la recolocación efectiva. Hay ejemplos en otras comunidades autónomas donde se han tomado medidas para paliar los efectos del paro, como es el caso de Murcia, donde, con un Gobierno del PP, a todos los parados que agotan todas las prestaciones les aplican un subsidio. O como el caso de Castilla - la Mancha, con un Gobierno del PSOE, donde a todos los parados que agotan las prestaciones les dan un puesto de trabajo.
El pasado 20 de abril presentamos ante la Presidencia de la Generalitat y ante el Ayuntamiento de Barcelona, nuestra Plataforma reivindicativa, y hasta ahora no hemos tenido ninguna respuesta de la Generalitat. En cuanto al Ayuntamiento de Barcelona, su respuesta ha sido pasar a la empresa Barcelona Activa la interlocución de esta problemática para eludir su responsabilidad política en el principal problema que hoy tienen los ciudadanos de Barcelona.
Frente a este desprecio del Govern de la Generalitat y del Ayuntamiento de Barcelona ante la grave situación del paro en Catalunya, nosotros continuaremos con nuestras movilizaciones para defender nuestra Plataforma todos los martes a las 11 horas en la plaza de Sant Jaume y en otras movilizaciones que en cada momento acordemos. Por último, solicitamos al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Ayuntamiento de Barcelona y al Gobierno del Estado que den respuesta a los puntos de nuestra Plataforma reivindicativa que fue presentada el pasado 20 de abril:
Exigimos un puesto de trabajo para todas las personas en situación de paro. En caso de que no se garantice un puesto de trabajo, una prestación por desempleo indefinida con la correspondiente cotización a la SS hasta la recolocación efectiva.
Servicios básicos gratuitos por todas aquellas unidades familiares que todos los miembros estén el parados: Ayuntamientos y el gobierno de la Generalitat deben gestionar el pago del alquiler en el caso de vivienda habitual, la electricidad, el gas, el agua, las tasas municipales, la matricula y libros de las escuelas públicas y la universidad.
Implantación de una tarjeta similar a la de los pensionistas para los trabajadores en paro para asegurar la gratuidad de tales servicios básicos.
Moratoria para las hipotecas en la vivienda habitual. Ningún desahucio de familias desempleadas por falta de pago tanto de alquiler como hipoteca.
Transporte gratuito para todas las desempleadas y desempleados para poder buscar trabajo con facilidad.
Con respecto a la obra pública municipal proyectada con dinero público del plan E, pedimos que se cree una bolsa de trabajo rotativa cogestionada entre la administración, las asambleas de parados y las asociaciones de vecinos. No a las empresas subcontratadas. Que la contratación se lleve a término directamente desde los ayuntamientos.
Prohibición de los despidos laborales y rechazo de todos los Expedientes de Regulación de Empleo.
Reducción drástica de la jornada laboral sin recortes salariales, prohibición de las horas extras y de los destajos.
Aumentar las plazas y los recursos dedicados a los cursos para desempleados hasta cubrir las necesidades reales. No la externalitzación de los cursos. Si el desempleado no cobra ninguna prestación los cursos se tienen que cobrar.
Aumentar la inversión dedicada a las oficinas de trabajo, tanto para suplir el déficit de oficinas como para tenerlas en condiciones.
Renovación automática de la tarjeta de residencia bien se esté trabajando o en el paro.Papeles para todos.
Los ayuntamientos tienen que ceder gratuitamente un local permanente para las necesidades de los desempleados (información, asesoramiento) y la utilización de un local grande para realizar asambleas.
Barcelona, a 10 de julio de 2009
VERSIÓN EN CATALÁN
COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE TREBALLADORES I TREBALLADORS EN ATUR DE BARCELONA
1.- LES POLÍTIQUES SOCIALS DE ZAPATERO
Des del triomf del PSOE a les eleccions generals del 2004, Zapatero ha fet gala, aprofitant qualsevol oportunitat, de les seves polítiques socials enfront de les pretensions de la dreta i la patronal de retallar drets laborals i socials. Amb tota probabilitat aquest discurs va ser el que li va donar la victòria a les eleccions generals del 2008 enfront del PP, malgrat que dos anys abans el seu govern va ser el capdavanter d'una reforma laboral i de pensions que representen major precarització de les relacions laborals, l’ampliació del nombre d'anys per tenir dret a la pensió de jubilació, retalls en la quantia de la pensió d'invalidesa i regals a la patronal via bonificacions a la Seguretat Social.
La realitat de la política social del Govern del PSOE, pel què fa a combatre l'atur es tradueix en el fet que som més de 4.000.000 d'aturats en tot l'Estat, dels quals més d’1.200.000 no percebem cap prestació de desocupació, i més d'1.000.000 de famílies tenen tots els seus membres en atur. Aquestes són les xifres reals de treballadors en atur segons l'Enquesta de Població Activa. El govern de Zapatero, les manipula per a reduir el nombre de desocupats al no incloure en les mateixes els més de 500.000 desocupats que realitzen la Formació ocupacional
L’Assemblea de Treballadores i Treballadors en Atur i víctimes d'aquesta xacra social, el que denunciem és el cinisme i la hipocresia de Zapatero quan diu que no “deixarà ningú llençat a la cuneta”, i no obstant això hi ha més d'1.200.000 aturats en l'exclusió social més absoluta perquè no cobren cap prestació, malgrat que al mes de març el seu ministre de Treball, Celestino Corbacho, va dir que “calia prendre mesures urgents perquè tot aquest col·lectiu percebés alguna prestació”. Ara, no obstant això, el Govern ho ha pensat millor i ha descartat aplicar aquesta mesura urgentment i de forma unilateral, portant-la a la taula de negociació de l’anomenat “diàleg social”, per pressionar CCOO i UGT perquè acceptin noves rebaixes en els drets laborals (reforma laboral / pacte per un nou model productiu) i així complaure la dreta i la patronal. CCOO i UGT de moment no han rebutjat entrar en aquest bescanvi. Potser pensen que, si al final fan importants concessions a costa dels treballadors, almenys salvaran la cara perquè ho fan per “defensar les prestacions dels aturats”.
Entenem que CCOO i UGT no han d'acceptar aquesta maniobra de Zapatero, i el que han d'exigir al govern és que apliqui de forma immediata una prestació de desocupació indefinida amb cotització a la Seguretat Social fins a la recol·locació efectiva de tots els treballadors i treballadores en situació de desocupació, sense cap tipus de contrapartida.
2.- LA POLÍTICA CONTRA L'ATUR DEL GOVERN TRIPARTIT DE CATALUNYA I DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
A Catalunya, ens trobem en una situació semblant a la descrita anteriorment amb el govern de Zapatero. Aquí el govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), que fa propaganda de les seves polítiques socials enfront dels anteriors governs de CiU, en realitat està aplicant les mateixes polítiques dels governs precedents, com aprovar la majoria d'EROs, tancaments d'empreses, mesures de privatització de serveis públics, etc.
A Catalunya, amb més de 600.000 aturats, dels quals més de 120.000 no cobrem cap prestació i unes 100.000 famílies que tenen tots els seus membres en atur, el govern no pren cap mesura per pal·liar aquesta situació en l'àmbit de les seves competències, com seria la d'allargar el període de la prestació per desocupació fins a la recol·locació efectiva. Hi ha exemples en altres comunitats autònomes on s'han pres mesures per pal·liar els efectes de l'atur, com és el cas de Múrcia, on, amb un govern del PP, a tots els aturats que exhaureixen totes les prestacions els apliquen un subsidi. O com el cas de Castella la Manxa, amb un govern del PSOE, on a tots els aturats que exhaureixen les prestacions els donen un lloc de treball.
El passat 20 d'abril vam presentar davant la Presidència de la Generalitat i davant l'Ajuntament de Barcelona, la nostra Plataforma reivindicativa, i fins ara no hem tingut cap resposta de la Generalitat. Pel què fa a l'Ajuntament de Barcelona, la seva resposta ha estat passar a l'empresa Barcelona Activa la interlocució d'aquesta problemàtica per eludir la seva responsabilitat política en el principal problema que avui tenen els ciutadans de Barcelona.
Enfront d'aquest menyspreu del Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona davant la greu situació de l'atur a Catalunya, nosaltres continuarem amb les nostres mobilitzacions per defensar la nostra Plataforma tots els dimarts a les 11 hores a la plaça de Sant Jaume, i en altres mobilitzacions que en cada moment acordem. Finalment, sol·licitem al govern de la Generalitat de Catalunya, a l'Ajuntament de Barcelona i al Govern de l'Estat que donin resposta als punts de la nostra Plataforma reivindicativa que va ser presentada el passat 20 d'abril:
Exigim un lloc de treball per a totes les persones en situació d’atur. En el cas que no se'ns garanteixi un lloc de treball, una prestació d’atur indefinida, amb la corresponent cotització a la SS, fins a la recol·locació efectiva.
Serveis bàsics gratuïts per totes aquelles unitats familiars que tots els membres estiguin l’atur: Els ajuntaments i el govern de la Generalitat han de gestionar el pagament del lloger, en el cas de vivenda habitual, l’electricitat, el gas, l’aigua, les taxes municipals, la matricula i llibres de les escoles públiques i la universitat. Implantació d'una targeta similar a la dels pensionistes per als treballadors aturats per a assegurar la gratuïtat dels esmentats serveis bàsics.
Moratoria per les hipoteques en la vivenda habitual. Cap desnonament de families aturades per falta de pagament tant de lloger com hipoteca.
Transport gratuït per a totes les aturades i aturats per poder buscar feina amb facilitat.
Pel que fa a l’obra pública municipal projectada amb diner públic del plan E, demanem que es creï una bossa de treball rotativa cogestionades entre l’administració, les assamblees d’aturats i les associacions de veïns. No a les empreses subcontractades. Que la contractació es dugui a terme directament des dels ajuntaments.
Prohibició dels acomiadaments laborals i rebuig de tots els Expedients de Regulació d’ Ocupació.
Reducció dràstica de la jornada laboral sense retalls salarials, prohibició de les hores extres i el treball a preu fet.
Augmentar les places i els recursos dedicats als cursos per a aturats fins cobrir les necessitats reals. No la externalització dels cursos. En el cas d’aturats que no cobrin cap prestació, els cursos s’hauràn de cobrar.
Augmentar l’inversió dedicada a les oficines de treball, tant per suplir el dèficit d’oficines com per tenir-les en condicions.
Renovació automàtica de la tarjeta de residència s’estigui treballant o a l’atur. Papers per a tothom.
Els ajuntaments haurien de cedir gratuitament un local permanent per les necessitats dels aturats (informació, assesorament…) i la utilització d’un local gran per realitzar assamblees d’atutrats.
Barcelona, a 10 de juliol de 2009 |
