Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Bonissim. Aquest home val el seu pes en or
12 jun 2009
Garganté, armat amb un megàfon, va acusar l'equip de govern de tancar-se en banda en la negociació del conveni, oberta des de fa un any. «Oi que molesta?», preguntava Garganté a l'alcalde. «A nosaltres també ens molesta estar un any negociant i només sentir paraules.» Hereu ho va intentar, però no va poder fer-los desistir. Quan va preguntar. «Em deixeu parlar?», la resposta va ser: «Ja parles cada dia a la tele i la ràdio.» Els sindicalistes, que reclamen la contractació de 500 persones, van advertir que, a partir d'ara, boicotejaran tots els actes d'Hereu que puguin. «Hauràs d'aguantar-nos cada dia amb aquest somriure meravellós que tens», li va etzibar Garganté.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Bonissim. Aquest home val el seu pes en or
12 jun 2009
Aixó és fet sindicat. Amunt la classe obrera.
Re: Bonissim. Aquest home val el seu pes en or
12 jun 2009
Sort del Garganté, salvador de la classe obrera!
Re: Bonissim?
13 jun 2009
Gargamel i el pitufets...
La pilar rahola seria la pitufeta, doncs!
Re: Bonissim. Aquest home val el seu pes en or
16 jun 2009
Bon tio, aquest Garganté...PERÒ NO EL VOTEM.
La classe obrera és forta amb el megàfon i el piquet... el vot és una trampa per a filtrar el seu poder posant polítics pel mig (entre els treballadors i el capital).
Les coses clares.
Re: Bonissim. Aquest home val el seu pes en or
16 jun 2009
Però a veure, ens hem begut l'enteniment o què? En Garganté, com a treballador de TMB i sindicalista que és, porta força temps implicat activament i dinamitzant la lluita dels buseros, com uns quants d'altres. Fins ara no feia falta dir si era el que portava el megàfon o no, per què ara sí? Aquesta, com les altres, va ser una acció col·lectiva i així ha de ser tractada.

Fa molts anys que conec aquest home i de moment res m'ha fet dubtar de la seva honestedat revolucionària, però quan comencem amb aquest tipus de personalismes posem en perill anys d'esforç col·lectiu: i si ara la lluita dels buseros comença a ser "la del Garganté"? I si d'aquí un temps prioritza la seva activitat en d'altres camps (com la política formal, per exemple)? I si de sobte comencés a negociar i a pactar pel seu compte? Ja dic que en aquest cas dubto molt que això passi, però no només és possible sino que casos com aquest s'han anat repetint sempre.

Una mica de responsabilitat, així no es fa cap favor ni als buseros ni al Garganté de torn.
Sindicat