|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
(Suport Perú) Concentracions de suport al moviment indigena a Barcelona i Bilbo
|
|
per Repsolmata
Correu-e: repsolmata@yahoo.es (no verificat!) |
12 jun 2009
|
|
Dues concentracions ( dimecres 10 i dijous 11) al Consulat de Perú de Barcelona i una al Consulat de Perú de Bilbo han denunciat la massacre d´indígenes de Bagua i s´han solidaritzat amb el moviment indígena amazònic. A Barcelona, s´ha intentat entregar un manifest signat per més de 100 col.lectius. |
|
El dimecres 10 de juny, entre les 20H i 24H, es realitzà una vigília per les víctimes de la massacre de Bagua. Pancartes, fotos i espelmes acompanyaven al centenar de persones que van concentrar-se davant del Consulat de Perú , al carrer Roma de Barcelona.
En l´acte, es va llegir el Manifest de Bagua, signat ja per més de 100 entitats i es recordà que els pobles indígenes de l´Amazonia peruana s´han movilitzat per defensar els seus territoris de l´usurpació i saqueig que promou el govern d´Alan García i transnacionals mineres, forestals i petrolieres.
El dijous 11, una seixantena de persones es van concentrar al migdia al mateix consolat, amb la intenció frustrada d´entregar al Cònsul el Manifest de Bagua. Les organitzacions convocants - ongs, col.lectius de solidaritat i associacions de peruans a Catalunya- van declarar que continuen atents de les mesures que prengui el govern peruà que ha posat càrrecs al dirigent de la organització indígena AIDESEP.
Per altra banda, a Bilbo, vàries organitzacions com Ekologistak Marxan i Askapena, s´han concentrat al Consulat peruà.
Adjuntem comunicat i al final, el Manifest de Bagua amb les organitzacions firmants.
NOTA A LOS MEDIOS DE COMUNICACION
HEDABIDEENTZAKO OHARRA
Activistas de Komite Internazionalistak, Askapena y Ekologistan Martxan se concentran frente al Consulado de Perú en Bilbao para denunciar el genocidio de los pueblos indígenas de la Amazonía
Bajo el lema “No más sangre por petróleo. Gora indigenen borroka”, denuncian las últimas matanzas provocadas por el Gobierno de Alan García para defender los intereses de las petroleras
Hoy jueves 11 de marzo, medio centenar de personas, convocadas por Komite Internazionalistak, Askapena y Ekologistan Martxan, se han concentrado frente al Consulado de Perú en Bilbao para denunciar el genocidio que está practicando el Gobierno de Peru contra los pueblos originarios de la Amazonas.
Bajo el lema "No más sangre por petroleo. Gora Peruko indigenen borroka", han proferido gritos como “Amazonia defenda dezagun”, “Alan García genocida”, “Alan hiltzaile, REPSOL laguntzaile”, “Fuera petroleras de la Amazonía” y han leído el siguiente comunicado:
El Gobierno de Perú, con el presidente Alan García a la cabeza, trata de ceder grandes extensiones de tierra de la selva amazónica a las transnacionales extranjeras, burlándose de los derechos reconocidos a las comunidades originarias que allí habitan.
Lo que está pasando en Perú es una ilustración dramática de un problema que se ha hecho crucial en toda América Latina: la explotación del subsuelo y la devastación del medio ambiente en detrimento de los pueblos autóctonos y de la biodiversidad.
Ante las protestas de las comunidades indigenas, que ven como la tierra donde han vivido miles de años se les arrebata en beneficio de las petroleras, el gobierno peruano respondió el 5 de junio asesinando a sangre fría a l@s nativ@s. El ejercito ha continuado con el genocidio en los ultimos días y sigue asesinando a la población civil. La población de Bagua continua sitiada y no se conoce el número exacto de muertos, aunque podrían ser más de 70.
Frente a la gravedad de estos hechos desde Euskalherria queremos expresar nuestra solidaridad con la lucha de los pueblos indígenas y denunciar el genocidio del gobierno de Alan García.
Exigimos:
La retirada del ejército de las zonas sitiadas y la liberación de las personas encarceladas.
El reconocimiento y el respeto de los derechos de los pueblos amazónicos y de los lugares donde habitan.
El enjuiciamiento de los responsables de la masacre, incluidos los miembros del gobierno implicados.
La anulación del Tratado de Libre Comercio que el gobierno firmó sin contar con la población y que sólo beneficia a las transnacionales extranjeras en detrimento de la población peruana y del medio ambiente.
GORA PERUKO INDIGENEN BORROKA!
NO MAS SANGRE POR PETRÓLEO
Bilbao, 11 de junio de 2009
Komite Internazionalistak, Askapena y Ekologistak Martxan
Más información: Tfno 94-4156658 // 94-4790119
komunikazioa ARROBA ekologistakmartxan.org
===============
MANIFEST DE BAGUA
Les entitats sotasignades volem denunciar els (volem esxpressar el nostre rebuig) fets ocorreguts al Perú el dia 5 de juny de 2009 que van provocar desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament que van fer les forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.
Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi duu a terme sense respectar les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el Govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes.
Com van dir els bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d’un concepte de desenvolupament esbiaixat, l’Estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d’empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions d'oli de palma, canya de sucre i d’altres. Tots coneixem la contaminació dels rius a causa del plom i d’altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d’una activitat minera (formal i informal) i l’extracció de petroli, d’una manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de fusta sense cap tipus de control".
Mitjançant decrets legislatius que el Govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l’Estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels pobles indígenes reconeguts en pactes, convencions i convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a respectar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.
Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem el Govern del Perú a suspendre immediatament l’estat de setge, a fer cessar la violència contra la població a l'Amazònia, a garantir la no desaparició dels cossos dels indígenes morts, i a formar una comissió independent perquè verifiqui els esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (decrets legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra l’AIDESEP i els seus dirigents, i també a obrir un espai de respecte i de diàleg amb aquesta organització, d’acord amb els legítims interessos que representa.
Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU per mitjà de la seva presidenta, Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels pobles indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i a garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobre tot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos.
Finalment, fem una crida a la comunitat nacional i internacional perquè es mobilitzi per impedir que es cometi un genocidi a l'Amazònia i perquè es salvaguardi el dret dels pobles indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides.
Entitats Adherides (actualització 10/06/09 - 12h30):
ABC
Acsud - Las Segovias, País Valencià
Acsur – Las Segovias, Madrid
ACVC – Colombia
ALBA SUD
Ali Supay
ALMACIGA Grupo de Trabajo Intercultural
alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
Amics de la Natura
Asamblea Boliviariana de Catalunya
Associació La-tenda de tot el món
Asociación Catalana-Paraguaya de jóvenes CAT-PAR Jove
Asociación Centro Boliviano Catalán
Asociación Cultural Iberoamericana SCORZA
Asociación de Residentes Peruanos de Vitoria
Asociación de Uruguayos en Catalunya
Asociación Kichwas Andina
Asociación La Guagua del Pán
Asociación Nuevos Colectivos
Asociación Paz con Dignidad
Asociación Som.Cat
Asociación Verdegaia
Assemblea de Resistència Activa de 9barris (Ara 9barris)
Associació Catalana d'Enginyers sense Fronteres
Associació Món Comunicaicó amb Visió de Gènere
Ateneu Candela
Casal Argentí a Barcelona
CECOVASA - Lima
Central de los trabajadores de la Argentina – Barcelona (CTA)
Centre d'Estudis Amazònics - CEAM
Centro Boliviano Catalán
CIC Batá
Colectivo Córdoba Ética
Colectivo Maloka
Colectivo Prometeo de Córdoba
Col·lectiu Autònom de Treballadors i Treballadores-València
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
Comitè de Solidaritat amb els Pobles Indígenes d´Amèrica
Coordinadora de Inmigrantes y Refugiados de Álava
Corrent Roig
CTA
DonesxDones
Ecohumana
Ecologistas en Acción-Ecologistes en Accio
Ecuador Llactacaru
EDPAC
El Salvador
En lluita
Entesa pel Decreixament
Entrepueblos/Entrepobles/ Entrepobos/ Herriarte
Esquerra Unida i Alternativa
Federació Catalana d'ONG per la Pau ( FCONGP)
Federación de entidades peruanas en Cataluña
FISC - Fundación Internacional de Solidaridad Compañía de Maria
Fòrum Ciutadà de Ciutadella de Menorca
Fundación Paz y Solidaridad Euskadi– Bakea eta Elkartasuna
Fundació Novessedes
Grup d'investigació en Drets Humans i Sostenibilitat (GIDHS)
Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV)
ICID - Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo - Madrid
Institut de Drets Humans de Catalunya
Instituto Hegoa
InteRed Catalunya
Intersindical-CSC
Izquierda Alternativa
Justícia i Pau
Latinoamérica 21
Lliga dels Drets dels Pobles
Marxa Mundial Dones
MINKA –CENTRO DE PROMOCIÓN Y SOLIDARIDAD
Mugarik Gabe
Nómadas del siglo XXI
Nuevo Perú
Observatorio de Derechos Humanos (DESC)
Oficina de Drets Socials de Terrassa
Organizaciòn Femenina Popular de Colombia
Papers per Tothom
Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC)
Partit Obrer Revolucionari (POR)
Paz con Dignidad - Euskadi
Paz y Solidaridad (Euskadi)
Plataforma Q'atary Peru - Barcelona
Polinyà Solidari
PROIDE
PSUC - Viu
Qui deu a qui
Red Por Ti America - Barcelona
Repsol Mata
RETS
Revista “Alandar”
Revista “En defensa del marxismo”
Revolta Global – Esquerra Alternativa
Revolta Mondial
Rubí Solidari
Sayariy Urus Bolivia
SICOM, solidaritat i comunicació
Sindicato ESK
SETEM Catalunya
SOS Racisme - Catalunya
Survival International
Veterinarios Sin Fronteras
Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització
El Manifest serà enviat a les persones i institucions següents:
• Mitjans de comunicació
• President del Perú
• Yehude Simon Munaro, president del Consell de Ministres del Perú
• Rafael Vásquez Rodríguez, president del Congrés del Perú
• Defensora del Pueblo, Perú
• Consolat del Perú a l’Estat espanyol
• Relator de l’ONU sobre la situació dels drets humans i llibertats fonamentals dels indígenes
• Foro Permanent per a les qüestions indígenes de l’ONU
• Grup de Treball de l’ONU sobre les desaparicions forçoses
• Relatoria de la CIDH sobre els drets dels pobles indígenes
• Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans, ONU
• Programa Pro 169, Organització Internacional del Treball
• Mecanisme d’experts sobre els drets dels pobles indígenes, Consell de Drets Humans, ONU
• AIDESEP |
Mira també:
http://repsolmata.ouproject.org
http://peru.indymedia.org
|
This work is in the public domain |
