|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
|
per un@ de l'esquerra anticapitalista llibertària i internacionalista |
11 jun 2009
|
|
Amb el 7-J: Ens hem contat ..i hem despertat la solidaritat i la voluntat d'unitat de les nostres forces polítiques. |
El parlament europeu sempre m'ha semblat la institució més il.legitima, impopular i allunyada dels problemes socials. Una classe política totalment a les esquenes de la ciutadania. Sectors socials sense representació, mesures impopulars i molts "culs (esquerrans i dretans) acomodats".
Però amb aquestes eleccions vaig trobar q calia un eurodiputat anticapitalista encarregat de deslegitimar el Parlament, transportar (donar a conèixer) problemes propers a mi i, sobretot, fer un eco mundial del nou discurs anticapitalista, que pogues "inspirar" i motivar a les lluites socials d'Europa i d'arreu del món.
Finalment l'esquerra anticapitalista libertària i internacionalista a nivell d'Estat Espanyol no hha sigut capaç (sigui pels motius que siguin) de unificar-se en una candidatura i no hem aconseguit cap "representació". El que si s'ha de dir es que la solidaritat i la generositat ha estat present. Cada cop es tolera millor la pluralitat.
El que ha caracteritzat aquestes eleccions ha sigut: la forta abstenció, la demostració del patètic vot útil (o de la por) de l'esquerra institucional (PSOE) i la pujada de les dretes liberals, conservadores i postfeixistes/neonazis a nivell continental (i l'apoderament d'aquestes del Parlament Europeu).
2008-09
Aquest any hi han hagut canvis que per mi són claus en els moviments socials i les organitzacions polítiques anticapitalistes extraparlamentàries.
Per una part hi ha hagut una part del moviment anticapitalista (aqui a Catalunya) que a començat a explorar camps socio-econòmics i ha adoptat un discurs innovador. Em refereixo al moviment pel decreixement i l'autogestió, actualment impulsat per la Xarxa pel Decreixement i pel Col·lectiu Crisi, i suportat per col·lectius que són nous/joves, d'autónoms i de caràcter llibertari, així com casals okupats i projectes cooperatius i autogestionaris . Es un(s) projecte(s) que han recullit les influències i experiencies de les passades lluites socials i ha proposat un "moviment de moviments" per així construir una societat postcapitalista. Es un(s) projecte(s) serio, innovador, molt descentralitzat (de moment), que proposa (mitjançant edicions massives)un Pla d'Acció per surtir del sistema i que va construint poc a poc (des de l'autogestió i l'autoorganització) el que es "l'embrió d'una futura societat postcapitalista".
Són els que anomeno jo-> els "constructors".
"Ens declarem en rebel·lia del vell món, declarem naufragada la civilització de la propietat privada en desús. Declarem iniciada l'era del dret d'ús, de l'economia dels recursos i els béns comuns. El 17 de setembre del 2009, després d'uns mesos de transició, començarem a viure sense capitalisme."
www.podem.cat
www.decreixement.net
Per una altre part entrem en el camp polític (els destructors). Aquest any les diferents organitzacions polítiques de l'esquerra anticapitalista, llibertària i internacionalista s'han mobilitzat (sigui participant o demanant el vot)per impulsar 3 candidatures: II-SP (que ha aglutinat l'esquerra sobiranista i independentista dels pobles amb l'esquerra estatal respectuosa amb els pobles i nacionalitats opirmides), IzAn-RG_EA (candidatura influenciada pel NPA francès amb un discurs social molt atractiu,º i suportada per altres org. polítiques com En Lluita) i el PCPE[PCPC] (candidatura comunista).
Com deia al principi, les eleccions han despertat la solidaritat i la voluntat d'unitat. Els manifestos 8J (després de les eleccions) demostren que hi ha un apropament.
Com continuar direcció a la unitat?
Lluny de flipar-me i proposar un megaplan d'unió , voldria preguntar ..Perque unir-nos ?Amb quin objectiu? ..es a dir ..Quina alternativa política proposem a la població?
Les anticapitalistes som polítics. La política ens interessa, la manera de fer les coses, de prendre decisions,tot es política. Despreciem la clas se política, el "politiqueo", les telenovelas PPsoe i no entrem dins del joc burocràtic de les minories parlamentàries. Som ACTIVISTES, fem política al carrer, amb la gent, des de baix i a l'esquerra, des de l'autoorganització ..som la ruptura entre les institucions i la societat, som la resistència de les diferents agressions capitalistes tan del mercat com de l'Estat. Entrar en la clase política i transformar-nos en una postura parlamentaria sub-alterne al PSOE/IU es una tonteria.
Em de proposar un proces de canvi de model de societat. Aquest canvi s'ha de fer de manera democratica, participativa, activa i social, des dels moviments socials. Les activistes dels moviments són els autèntics motors de la transformació social. Els darrers anys fins l'actualitat hi ha hagut una confluència en els moviments socials que es pot palpar en el treball de les individues i grups d'afinitat que integran els moviments i que està agafant forma en la vida quotidiana. Aquest procés ha acompanyat la deslegitimització dels partits polítics i institucions d'aquesta pretesa democràcia, que ha portat a sota de mínims l'esperança que el canvi pugui arribar per aquests mitjans, alhora que ens atrevim a imaginar i comencem a construir altres vies per canviar el món.
Ara bé, en l'àmbit municipal es manté els debat sobre l'ús de les vies institucionals, animat pel creixement de les Candidatures d'unitat Popular, que tenen en comú amb els moviments socials la voluntat de canviar les coses des de l'àmbit local.
Quines vies institucionals fem servir per transformar la societat?
Jo sempre he sigut dels que opinen que per entrar en terreny legislatiu-parlamentari cal un poder popular, un moviment social lo suficientment fort com per controlar el govern i els governans [El pueblo manda i el gobierno obedece].
Tot i aixó, crec que (en el context actual català) enfront els parlaments d'aquesta democracia representativa i formal cal que les organitzacions polítiques de l'esquerra anticapitalista llibertària i internacionalista impulsin candidatures com la de EI-ADD (Escons Insubmisos-Alternativa dels Demòcrates Descontents), és un partit polític que vol reflectir el descontentament dels ciutadans respecte a la classe política. Defensen que el vot en blanc, el vot nul i l'abstenció no són de fet eines democràtiques vàlides per articular mètodes de protesta, ja que a l'hora de la veritat, segons el seu criteri, afavoreixen els partits majoritaris. En resposta a això, Ei-ADD promet deixar buits els escons que pugui obtenir, i que els seus elegits no cobraran cap tipus de remuneració. Convinant aixó amb la utilització d'opcions legals com les denúncies i les iniciatives legislatives populars (per defensar i reclamar les pròpies idees) haurem marcat una diferència (una política alternativa) amb la resta de forces i partits polítics "del sistema" partidista.
Aixó es el que jo proposo a nivell Parlament.
web d'Ei-ADD:
www.esconsinsubmisos.org
Estic totalment d'acord amb la utilització de la via institucional en àmbit local-municipal. Crec en el Municipalisme "rupturista".
Les Cup o candidatures alternatives tenen que integrar les diferents sensibilitats anticapitalistes. Les organitzacions tenen que integrar-se en un marc de lluita municipal i crear un programa conjunt per transformar l'estructura social des de les institucions locals i els moviments socials i cooperatius. l'estretegia a seguir serà introduir-se en les institucions municipals, mitjançant el qual es generarà la transferència progressiva de les activitats que ara per ara són exclusives de les diferents instàncies de l'ajuntament en el obsolet i fracassat esquema de la democràcia representativa i formal, de manera que les comunitats organitzades en xarxes veïnals, assemblees populars, fòrums socials locals, sindicats, cooperatives integrals.. assumeixen la planificació i gestió de les activitats establint les seves pròpies formes d'autogovern, com figura bàsica per la construcció de la societat post-capitalista.
La Cup o candidatura alternativa es la veu dels moviments socials, no té programa polític per que està al servei dels moviments socials i de les entitats, es desmarca dels pactes entre forces polítiques, busca concens entre la població civil i utilitza "instruments democràtics" com els referèndums, els centres de diàleg civil, etc.
L'àmbit local es el més proper a la ciutadania i, es per aixó, que crec que el municipalisme "rupturista" i els escons insubmisos es el mètode per fer política alternativa.
Informació que ens pot interessar:
http://es.wikipedia.org/wiki/Municipalismo_libertario
http://www.bantaba.ehu.es/coop/ccont/cldoc/municsoli/
http://librexpresion.org/municipalismo-libertario
http://esconsinsubmisos.org
podem.cat
decreixement.net
17-s.info
http://alternativesvalles.blogspot.com/
http://www.marinaleda.com/
http://nacional.cup.cat/
http://www.ecoaldeas.org/
DEBAT:
-Quines vies institucionals hem de utilitzar? -Creieu que es acertada la idea de que tinguem una candidatura anticapitalista al Parlament similar a Ei-ADD?
-Es l'àmbit municipal(municipalisme) l'ideal per canviar la societat des dels moviments socials?
COMENTEU SIUSPLAU!!! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
per Algu |
11 jun 2009
|
Crec que el municipalisme entès com a que siguin els nuclis locals els protagonistes de la lluita i el poder local un component important dels objectius només pot passar per mantenir unes bases locals fortes, militants i amb prou intel·ligéncia política com per a poder articular-se entre moviments diferents.
Tal com ho veig jo, encara estem massa lluny d'això. Ideal: tenir una massa crítica de l'1 % de la població de cada municipi. |
|
Re: Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
per Algú altre |
11 jun 2009
|
|
S'ha de lluitar a tots els fronts i fer servir les vies institucionals no està malament. Però ha de ser una via més, no la puntal. I a l'EI hi ha molta gent que busca acomodar-se, sobre tot molt de l'MDT, per això hi ha sectors reacis a la via institucional (com jo). Creiem que no se'n farà un bon ús i contaminarà i posarà pals a les rodes del moviment. Així doncs, la via institucional municipalista pot ser un bon recurs com a denúncia, dotar económicament el moviment... com en el judo, utilitzar la seva força en contra seu. Però en el moment que només depenguem d'aquesta força seva i no sapiguem caminar soles, estarem participant en el seu projecte, i és el que no volem. |
|
Re: Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
per altres |
11 jun 2009
|
Crec que cal tenir en compte el buscar aliances amb organitzacions com EA-RG o el PCPC. Hi sortiriem guanyant tots plegats i en situació de crisi hem sembla un acte de responsabilitat.
En tot cas estic d'acord amb lo de la massa social (el poble mana al governant). |
|
Re: Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
per UN |
11 jun 2009
|
Claríssimament ens cal enfortir el municipalisme construint un moviment popular unitari on convergeixin sectors llibertaris, comunistes, ecologistes i d'altres -isetes qu eestiguin per l'assemblearisme i la justicia social.
Si el que volen alguns és un partit politic com els de sempre llavors canviem el nom de les CUP i diem-ne Independentistes a l'Ajuntament. La base del moviment ha de ser la democràcia participativa i la horitzontalitat. |
|
Re: Municipalisme ...la clau per l'alternativa política
|
|
per Algu (i 2) |
11 jun 2009
|
Des d'un punt de vista pragmàtic, si moltes vegades tant llibertaris com no assumim formes d'organització horitzontals, no crec que fos massa problema prendre la CUP com a referent unitari a nivell local.
Ara bé, aleshores la CUP, en ares de fomentar la unitat popular a nivell local, s'hauria de transformar de candidatura municipalista independentista a un altre tipus d'organització que tampoc sé com dir-li, la veritat.
Una altra cosa que està clara es que qualsevol proposta que es faci a un nivell municipalista, per molt que en teoria ens hi poguem sumar gairebé tots, es veurà sempre limitada pel context de cada vila, poble, ciutat i , si m'apures, barri. En aquest sentit potser el que hem d'idear no es tant una plantilla ideal única - tampoc vull dir que es el que es proposi - sinó intentar elaborar un procés que, prenent la realitat existent, sigui capaç de anar cap on volem tenint presents els diversos contextos que ens podem trobar...
Espero que aquesta aportació sigui constructiva. |
|
|
