|
|
|
Notícies :: immigració |
|
Reflexions sobre la política europea migratòria
|
|
|
per pangea |
06 jun 2009
|
|
|
A punt de finalitzar-se la campanya electoral i com a valoració d’aquests “Mistos’09” podem dir que aquesta no ha estat una campanya plena de “mistos electorals”, aquelles declaracions que es caracteritzen per omplir el debat polític de discurs xenòfob amb una clara incidència en la consolidació i el foment del racisme en un pla social.
Des de SOS Racisme entenem, que aquesta absència de “mistos” és deu en major mesura a la baixa qualitat de la campanya, que a nosaltres no ens pertoca valorar en la seva globalitat, que no pas a que s’hagi fet efectiu un autèntic compromís per no jugar electoralment amb el fet migratori i obtenir així rèdits electorals.
En aquest sentit, no podem obviar quin és el context europeu en matèria de política migratòria. Ni tampoc com és significatiu un dels missatges publicitaris que des de la Unió Europea es van llançar per despertar l’interès ciutadà sobre les eleccions. Aquest situava el debat migratori només en termes de fronteres, demanant un posicionament sobre l’obertura o el tancament. Una idea simplista que lluny de fer pedagogia social, encén les alarmes d’una part de la població que finalment s’ha cregut que vivim una nova invasió, encara molt més perillosa en temps de crisi econòmica.
I si com dèiem analitzem en quin punt es troba la política migratòria europea, ens trobem que:
*Hem tancat l’any 2008 constatant un augment del racisme institucional que implica que els drets humans no només no estan garantits a Europa sinó que fins i tot es qüestionen. La principal mostra n’és la Directiva Europea de retorn de les persones estrangeres, també coneguda com a Directiva de la Vergonya.
* L’externalització de fronteres es materialitza en convenis de repatriació, així com en condicionar ajuts i facilitats diplomàtiques als països, en funció de la seva col·laboració en la matèria. D’aquesta manera es deixen de qüestionar les vulneracions de drets a les fronteres d’Argèlia, Marroc o als centres d’internament de Libia i Mauritania, fins i tot es premien.
* Es continua apostant per les polítiques de control de fronteres i d’expulsió, ignorant els milers de persones que moren cada any intentant arribar a les costes europees, com és el cas de les entre 18 i 60 persones desaparegudes avui prop de Tarifa. Aquesta aposta es tradueix en 70 milions d’euros l’any 2008 en l’agència Frontex i en la contractació de vols charter entre diferents països que es coordinen per realitzar les expulsions. És realment preocupant que a aquestes alçades ni la comunitarització de les polítiques ni les inversions, destinin esforços cap a la les polítiques de ciutadania i integració, negant una realitat palpable que passa factura a aquestes mancances en manca de cohesió social.
*Una Europa que el proper dia 7 deixarà sense exercir el dret a vot a més de 18.500.000 de persones. L’equivalent al novè Estat més gran d’Europa. Mentre no avancem en el reconeixement de la ciutadania a partir de la residència, estarem esborrant a aquestes persones i estarem establint categories de ciutadans en funció de l’origen i dels drets que se’ls reconegui.
Aquesta política comunitària en matèria d’immigració ha permès que l’extrema dreta agafi força en l’àmbit europeu, així com també un enduriment en les polítiques migratòries dels països membres. De tal manera que Itàlia ha aprovat que la immigració irregular és un delicte o que Suècia, paradigma de les polítiques socials, retiri la protecció sanitària a les persones immigrants en situació irregular.
Aquest racisme institucional porta de la mà que en un pla social es donin múltiples manifestacions de racisme i xenofòbia que afecta a moltes persones en la seva vida quotidiana. I és especialment preocupant el cost que poden tenir aquestes polítiques i discursos en un context de crisi econòmica en el que moltes veus culpabilitzen a les persones immigrades, conscients de que així només consolidem la divisió entre “nosaltres i ells”.
Per tot plegat, des de SOS Racisme reivindiquem una política europea i uns discursos que es desenvolupin a partir del respecte als drets humans i que ens permetin créixer com a societat cohesionada.
SOS Racisme – Catalunya
4 de juny del 2009 |
This work is in the public domain |
|
Moros no
|
|
per Kiko |
07 jun 2009
|
|
Els moros haurien de fotre tots el camp a un pais Islamofeixista així tots estariem més a gust, inclosos ells. |
