|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
|
per Assemblea de dissolució del CSRZ |
27 mai 2009
|
|
De dos naixements i una dissolució |
Poc després de l'alçament de l’EZLN el 1994, gents de diferents procedències, i maneres de veure i fer, com moltes altres persones i organitzacions a Barcelona i en el món, vam veure en la rebel·lió zapatista de Chiapas un Ja Basta! compartit enfront del món que ens tocava viure.
Així va néixer el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona (CSRZ), un espai d'unió i trobada en la recerca de noves formes incloents de fer política, en la construcció de consensos en comú, una aposta per l'autonomia dels moviments i la renúncia a qualsevol tipus de relació de poder i amb el poder.
Després d'un període en el qual el CSRZ forma part de les plataformes de solidaritat amb la rebel·lió zapatista, es constitueix com un instrument específic que des del principi treballa en una doble direcció: d'una banda la solidaritat amb les comunitats rebels i, per una altra, l'impuls en el nostre territori de nous espais polítics autònoms. El resultat de tot això es pot resumir en què al llarg d'aquests anys centenars de persones han participat en el col·lectiu i milers s'han acostat a les comunitats indígenes utilitzant-lo com a pont per a així establir al seu torn formes autònomes i directes de relació.
Amb il·lusió i bona voluntat, hem caminat aquests anys aprenent de les nostres equivocacions i de les relacions fraternes que, des de l'autonomia de cadascun i cadascuna, s'han anat establint amb totes aquelles persones i organitzacions que així ho han volgut en tots els llocs del món. Amb errors i encerts, hem intentat fugir del sectarisme i de la solidaritat entesa com mer assistencialisme, buscant el saber i l'acció comunes, la autogestió i la independència política i econòmica de qualsevol tipus de poder.
No ha estat fàcil: en assemblea discutim apassionadament entre nosaltres, decidim per consens i assumim de forma responsable les nostres decisions col·lectives, aprenent, sense altres aspiracions que canviar el món al mateix temps que canviem nosaltres mateixos, mirant-nos en el mirall de tots els que es rebel·len i resisteixen, i en el de la nostra pròpia memòria.
I no sempre han estat possibles els consensos i per això hi ha hagut persones que, encara sentint-se zapatistes, han abandonat el Col·lectiu.
* * *
A l'agost de 2008 el Subcomandante Insurgente Marcos realitza unes duríssimes declaracions contra l'actuació de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) en la seva visita a Chiapas.
La CCIODH des de la seva fundació ha estat una iniciativa compartida per les xarxes zapatistas com un instrument d'intervenció de la societat civil per denunciar les violacions dels drets humans individuals i col·lectius. Durant les visites realitzades a Chiapas (1998, 1999, 2002 i 2008), Atenco (2006-08) i Oaxaca (2006-08) la CCIODH ha estat una aposta no neutral i compromesa amb la veritat per la defensa i la solidaritat amb els de baix.
El CSRZ ha impulsat des de 1998 les activitats de la CCIODH a Mèxic, assumint amb freqüència les labors de portaveu. Entenem que els errors que s'han produït durant les diferents visites no poden posar en qüestió la bona voluntat, el compromís i el treball de la Comissió. Per aquesta raó, després d'aquestes declaracions, vam sol·licitar al setembre de 2008, des de la relació fraternal que fins a llavors havíem mantingut, una entrevista a la Comandància de l’EZLN. Aquesta sol·licitud no va ser contestada.
Al gener d'aquest any, després del Festival de la Digna Rabia, un membre del CSRZ va ser citat a La Garrucha para mantenir una entrevista personal. Allí va escoltar per boca de la Comandància, sense poder parlar, el que es pensava de la seva actuació des de feia ja molt de temps, posant en qüestió el seu treball en relació amb les comunitats i la rebel·lió.
Pocs dies després, en assemblea, vam decidir l'inici del nostre procés de dissolució com a Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista. El motiu de la dissolució va ser entendre que, per la nostra banda, aquesta era l'única forma possible d'assumir i fer-nos responsables en comú de totes les decisions que sempre han estat preses col·lectivament; però també perquè entenem que les relacions s'estableixen des de la llibertat i el respecte mutu i vam creure necessari, al menys, marcar un abans i un després a aquesta pèrdua de confiança, fent-la pública i iniciant a continuació un profund procés de reflexió interna.
* * *
En el comunicat de dissolució, el CSRZ reafirmava el seu compromís de suport a les comunitats zapatistas en resistència.
Durant els últims mesos, hem revisat i qüestionat elements com la relació que fins al moment el CSRZ havia mantingut amb l’EZLN, com a referència de l'acció quotidiana del nostre col·lectiu; les relacions existents entre les diferents estructures de la rebel·lió, els vasos comunicants que les uneixen; la nostra connexió i treball amb el zapatisme civil, i amb les xarxes zapatistes internacionals també han estat objecte de reflexió i han tingut el seu espai en el debat.
A dia d'avui volem confirmar que, amb els matisos de cadascú, la rebel·lió zapatista, vista en el seu conjunt, segueix sent un camí vàlid per construir una alternativa social autònoma des de baix i per baix.
I és la construcció d'aquesta alternativa política la raó per la qual el col·lectiu de Barcelona ha donat suport a la rebel·lió durant els últims 15 anys, més enllà dels llaços personals que el temps ha permès que es donessin aquí i allà. Suport polític que s'ha traduït en un seguiment constant de la situació de Chiapas, la convocatòria d'actes i manifestacions, l'edició i distribució de material, l'enviament de recursos, la construcció d'una xarxa de distribució de cafè rebel a l'Estat Espanyol, el posar en contacte a campamentistes amb les comunitats i l'impuls de les diferents visites de la CCIODH, a més del suport a altres lluites a Mèxic com Oaxaca i Atenco.
En el CSRZ entenem la solidaritat com un objectiu polític, com una relació fraternal, no com usura. El nostre objectiu ha estat aportar el nostre gra de sorra al sosteniment d'una rebel·lió que es construeix dia a dia com nosaltres mateixos entenem que han de construir-se les coses: canviant el món sense prendre el poder.
Com tota construcció té les seves contradiccions i els seus errors, especialment si les comunitats es veuen acorralades per una guerra subterrània i, en aquest moment especialment silenciosa, que pretén minar la seva base social i territorial. El mateix EZLN ha reconegut “falles” en la construcció de l'autonomia. Correspon als zapatistes trobar la manera d'esmenar-les i superar-les, precisament perquè són ells els qui l'exerceixen i posen la vida en això.
I és des d'aquest respecte a l'autonomia de cadascun que nosaltres volem reivindicar la nostra: autonomia per organitzar-nos, per prendre les nostres pròpies decisions, per parlar o per guardar silenci. Autonomia i també respecte: respecte al diferent, tant quan assenteix com quan dissenteix. I respecte vol dir argumentar, parlar, escoltar, comprendre, identificar els problemes amb ànim de resoldre'ls, mai desqualificar s'identifiqui o no a qui es desqualifica.
Moltes persones ens hem acostat a la realitat de Chiapas i en concret a la de les comunitats en resistència amb ulls en ocasions equivocats. Moltes també han sabut rectificar aquesta mirada al trobar-se amb una realitat molt complexa i, sobretot, molt diferent a la seva pròpia. Poc podrem entendre d'aquesta realitat si no som capaces de prescindir una mica de la nostra cultura, dels nostres valors. Algunes han aconseguit traspassar aquest mirall, unes altres no. Però tampoc cal oblidar que no hi ha realitats superiors a unes altres, que no hi ha òptiques universals per entendre les diferents realitats, que ni tan sols la superioritat moral que li reconeixem a la gent que resisteix els atorga la capacitat superior per interpretar realitats que, de fet, desconeixen. Creiem que l'enteniment, la comunicació, la crítica constructiva requereixen l'esforç, mai fàcil, d'endinsar-se en la realitat de l'altre amb altres ulls. El coneixement directe de les lluites i els seus actors entre si, ajuda a la mútua comprensió, evita mals entesos, sobreentesos i manipulacions.
Cal preguntar-se com circula la informació i comunicació (els miralls on mirar-nos) entre els col·lectius i la rebel·lió i si aquesta comunicació és veritablement efectiva en ambdós sentits.
***
La pèrdua de confiança cap al CSRZ manifestada per la Comandància de l’EZLN ha estat un cop dur per a totes i tots nosaltres, un cop que, més enllà de la part política, ens ha afectat en la personal a cadascuna i cadascun.
El procés iniciat després de l'anunci de dissolució ha estat marcat, en conseqüència, pel dolor del desencontre amb una organització considerada germana durant 15 anys, però també per la constatació que la nova situació generava en el si del grup la ruptura d'una sèrie de consensos bàsics mantinguts durant anys.
El procés ha estat, encara ho és, un procés de reconstrucció de consensos interns a través de la reafirmació de la nostra identitat política com a grup més enllà de les nostres relacions amb la rebel·lió chiapaneca.
Des de la nostra identitat política, les preguntes que hem estat discutint han estat moltes: Seguim recreant la pràctica i el discurs zapatista a la nostra realitat concreta? practicant-lo entre nosaltres i treballant amb altres lluites des d'aquestes formes? donant suport a la formació de xarxes horitzontals basades en el respecte i el suport mutu i sense centres rectors? autogestionant-nos i autofinançant-nos? creient que només es poden construir alternatives des de la diferència? donant suport a altres lluites del nostre entorn i impulsant nous espais polítics incloents que treballin de forma horitzontal i autònoma?
En definitiva, a la pregunta de si seguim sent zapatistes, si seguim compartint les formes de veure i fer que ens han caracteritzat durant els últims 15 anys, la resposta de tots i totes ha estat un rotund sí.
I és a partir d'aquest consens bàsic sobre el qual hem decidit afrontar el projecte de reconstrucció del nostre col·lectiu.
***
En aquest sentit podem dir que la nova situació ha suposat per a cada persona en l'individual i per a tots i totes en el col·lectiu un cop i una oportunitat. Un cop que ha remogut formes de fer que feia temps no revisàvem. I en això mateix resideix l'oportunitat: detenir-nos per preguntar-nos cap a on i de quina manera volem seguir caminant junts, quin pot i ha de ser el nostre paper en les lluites locals, quin pot i han de ser les nostres relacions amb la rebel·lió de les comunitats zapatistes, quin pot i ha de ser la nostra participació en les xarxes i els moviments en el global.
I volem fer-ho des del reconeixement que les forces –les dels moviments en general i les nostres en particular– són més aviat escasses, especialment en aquests moments. Hi ha persones en el col·lectiu que, des del respecte, han manifestat els seus dubtes sobre el sentit de la reconstrucció, igual que uns altres han decidit no seguir.
Per això creiem que és important reprendre un missatge bàsic que els zapatistes van llançar a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona: buscar tot allò que ens uneix més enllà de tot el que ens diferencia per establir relacions d'iguals, sempre a baix i a l'esquerra.
Amb aquesta mirada el procés serà, està sent, difícil, però sense ella l'acord de reconstrucció col·lectiva que hem pres hagués estat completament impossible.
Amb aquestes limitacions, volem compartir amb tots i totes les línies de treball que són la base sobre la qual estem discutint la reconstrucció:
- Explorar camins per seguir donant suport a les comunitats en resistència, des de baix i per baix, amb mutu respecte de l'autonomia de cadascun.
- Explorar maneres per continuar fent de pont entre la nostra realitat i la rebel·lió.
- En la part local, seguir treballant per obrir nous espais polítics incloents, donar suport a les lluites i resistències del nostre entorn.
- Contribuir a l'enfortiment de la xarxa per difondre les formes de veure i fer política que han caracteritzat al zapatisme.
Us volem dir, doncs, a tots i totes que aquí seguim, reivindicant la nostra identitat política com zapatistes i assumint la responsabilitat que aquesta aposta política comporta.
És per això que trenquem el silenci: per continuar qüestionant-nos i qüestionant, per dir que seguim caminant i preguntant des del local al global, en col·lectiu, des de l'autonomia i la autogestió, des de l'assembleari i l'horitzontal, des de la idea i l'acció, des de la humilitat, sense renunciar a ser nosaltres mateixos.
I compartint-lo.
Barcelona, 23 d'abril de 2009.
Assemblea de dissolució del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona
http://chiapas.pangea.org |
Mira també:
http://chiapas.pangea.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
De dos nacimientos y una disolución
|
|
per Assemblea de dissolució del CSRZ |
27 mai 2009
|
Barcelona, 23 de abril de 2009
Carta pública del Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista de Barcelona sobre su proceso de disolución y reconstrucción
De dos nacimientos y una disolución
Poco después del alzamiento del EZLN en 1994, gentes de diferentes procedencias, y maneras de ver y hacer, como muchas otras personas y organizaciones en Barcelona y en el mundo, vimos en la rebelión zapatista de Chiapas un ¡Ya Basta! compartido frente al mundo que nos tocaba vivir.
Así nació el Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista de Barcelona (CSRZ), un espacio de unión y encuentro en la búsqueda de nuevas formas incluyentes de hacer política, en la construcción de consensos en común, una apuesta por la autonomía de los movimientos y la renuncia a cualquier tipo de relación de poder y con el poder.
Tras un período en el que el CSRZ forma parte de las plataformas de solidaridad con la rebelión zapatista, se constituye como un instrumento específico que desde el principio trabaja en una doble dirección: por un lado la solidaridad con las comunidades rebeldes y, por otro, el impulso en nuestro territorio de nuevos espacios políticos autónomos. El resultado de todo ello se puede resumir en que a lo largo de estos años cientos de personas han participado en el colectivo y miles se han acercado a las comunidades indígenas utilizándolo como puente para así establecer a su vez formas autónomas y directas de relación.
Con ilusión y buena voluntad, hemos caminado estos años aprendiendo de nuestras equivocaciones y de las relaciones fraternas que, desde la autonomía de cada uno y cada una, se han ido estableciendo con todas aquellas personas y organizaciones que así lo han querido en todos los lugares del mundo. Con errores y aciertos, hemos intentado huir del sectarismo y de la solidaridad entendida como mero asistencialismo, buscando el saber y la acción comunes, la autogestión y la independencia política y económica de cualquier tipo de poder.
No ha sido fácil: en asamblea discutimos apasionadamente entre nosotros y nosotras, decidimos por consenso y asumimos de forma responsable nuestras decisiones colectivas, aprendiendo, sin otras aspiraciones que cambiar el mundo al mismo tiempo que cambiamos nosotros mismos, mirándonos en el espejo de todos los que se rebelan y resisten, y en el de nuestra propia memoria.
Y no siempre han sido posibles los consensos y por eso ha habido personas que, aún sintiéndose zapatistas, han abandonado el Colectivo.
* * *
En agosto de 2008 el Subcomandante Insurgente Marcos realiza unas durísimas declaraciones contra la actuación de la Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) en su visita a Chiapas.
La CCIODH desde su fundación ha sido una iniciativa compartida por las redes zapatistas como un instrumento de intervención de la sociedad civil para denunciar las violaciones de los derechos humanos individuales y colectivos. Durante las visitas realizadas a Chiapas (1998, 1999, 2002 y 2008), Atenco (2006-08) y Oaxaca (2006-08) la CCIODH ha sido una apuesta no neutral y comprometida con la verdad por la defensa y la solidaridad con los de abajo.
El CSRZ ha impulsado desde 1998 las actividades de la CCIODH en México, asumiendo con frecuencia las labores de portavocía. Entendemos que los errores que se han producido durante las diferentes visitas no pueden poner en cuestión la buena voluntad, el compromiso y el trabajo de la Comisión. Por esta razón, tras estas declaraciones, solicitamos en septiembre de 2008, desde la relación fraternal que hasta entonces habíamos mantenido, una entrevista a la Comandancia del EZLN. Esta solicitud no fue contestada.
En enero de este año, después del Festival de la Digna Rabia, un miembro del CSRZ fue citado en la Garrucha para mantener una entrevista personal. Allí escuchó por boca de la Comandancia, sin poder hablar, lo que se pensaba de su actuación desde hacia ya largo tiempo, poniendo en cuestión su trabajo en relación con las comunidades y la rebelión.
Pocos días después, en asamblea, decidimos el inicio de nuestro proceso de disolución como Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista. El motivo de la disolución fue entender que, por nuestra parte, esa era la única forma posible de asumir y hacernos responsables en común de todas las decisiones que siempre han sido tomadas colectivamente; pero también porque entendemos que las relaciones se establecen desde la libertad y el respeto mutuo y creímos necesario, cuanto menos, marcar un antes y un después a esa pérdida de confianza, haciéndola pública e iniciando a continuación un profundo proceso de reflexión interna.
* * *
En el comunicado de disolución, el CSRZ reafirmaba su compromiso de apoyo a las comunidades zapatistas en resistencia.
Durante los últimos meses, hemos revisado y cuestionado elementos como la relación que hasta el momento el CSRZ había mantenido con el EZLN, como referencia de la acción cotidiana de nuestro colectivo; las relaciones existentes entre las diferentes estructuras de la rebelión, los vasos comunicantes que las unen; nuestra conexión y trabajo con el zapatismo civil, y con las redes zapatistas internacionales también han sido objeto de reflexión y tenido su espacio en el debate.
A día de hoy queremos confirmar que, con los matices de cada cual, la rebelión zapatista, vista en su conjunto, sigue siendo un camino válido para construir una alternativa social autónoma desde abajo y por abajo.
Y es la construcción de esta alternativa política la razón por la que el colectivo de Barcelona ha apoyado la rebelión durante los últimos 15 años, más allá de los lazos personales que el tiempo ha permitido que se dieran aquí y allá. Apoyo político que se ha traducido en un seguimiento constante de la situación de Chiapas, la convocatoria de actos y manifestaciones, la edición y distribución de material, el envío de recursos, la construcción de una red de distribución de café rebelde en el Estado Español, el poner en contacto a campamentistas con las comunidades y el impulso de las distintas visitas de la CCIODH, además del apoyo a otras luchas en México como Oaxaca y Atenco.
En el CSRZ entendemos la solidaridad como un objetivo político, como una relación fraternal, no como usura. Nuestro objetivo ha sido aportar nuestro grano de arena al sostenimiento de una rebelión que se construye día a día como nosotros mismos entendemos que deben construirse las cosas: cambiando el mundo sin tomar el poder.
Como toda construcción tiene sus contradicciones y sus errores, especialmente si las comunidades se ven acosadas por una guerra subterránea y , en este momento especialmente silenciosa, que pretende socabar su base social y territorial. El mismo EZLN ha reconocido "fallas" en la construcción de la autonomía. Corresponde a los zapatistas encontrar la manera de enmendarlas y superarlas, precisamente porque son ellos los que la ejercen y ponen la vida en ello.
Y es desde ese respeto a la autonomía de cada uno que nosotros queremos reivindicar la nuestra: autonomía para organizarnos, para tomar nuestras propias decisiones, para hablar o para guardar silencio. Autonomía y también respeto: respeto al diferente, tanto cuando asiente como cuando disiente. Y respeto quiere decir argumentar, hablar, escuchar, comprender, identificar los problemas con ánimo de resolverlos, nunca descalificar se identifique o no a quien se descalifica.
Muchas personas nos hemos acercado a la realidad de Chiapas y en concreto a la de las comunidades en resistencia con ojos en ocasiones equivocados. Muchas también han sabido rectificar esa mirada al encontrarse con una realidad muy compleja y, sobre todo, muy distinta a la suya propia. Poco podremos entender de esa realidad si no somos capaces de prescindir un poco de nuestra cultura, de nuestros valores. Algunas han conseguido traspasar ese espejo, otras no. Pero tampoco hay que olvidar que no hay realidades superiores a otras, que no hay ópticas universales para entender las diferentes realidades, que ni siquiera la superioridad moral que le reconocemos a la gente que resiste les otorga la capacidad superior para interpretar realidades que, de hecho, desconocen. Creemos que el entendimiento, la comunicación, la crítica constructiva requieren el esfuerzo, nunca fácil, de adentrarse en la realidad del otro con otros ojos. El conocimiento directo de las luchas y sus actores entre si, ayuda a la mutua comprensión, evita malos entendidos, sobreentendidos y manipulaciones.
Cabe preguntarse cómo circula la información y comunicación (los espejos donde mirarnos) entre los colectivos y la rebelión y si esa comunicación es verdaderamente efectiva en ambos sentidos.
***
La pérdida de confianza hacia el CSRZ manifestada por la Comandancia del EZLN ha sido un duro golpe para todas nosotras y todos nosotros, un golpe que, más allá de lo político, ha afectado en lo personal a cada una y cada uno.
El proceso iniciado tras el anuncio de disolución ha estado marcado, en consecuencia, por el dolor del desencuentro con una organización considerada hermana durante 15 años, pero también por la constatación de que la nueva situación generaba en el seno del grupo la ruptura de una serie de consensos básicos mantenidos durante años.
El proceso ha sido, todavía lo es, un proceso de reconstrucción de consensos internos a través de la reafirmación de nuestra identidad política como grupo más allá de nuestras relaciones con la rebelión chiapaneca.
Desde nuestra identidad política, las preguntas que hemos estado discutiendo han sido muchas: Seguimos ¿recreando la práctica y el discurso zapatista a nuestra realidad concreta? ¿practicándolo entre nosotros y nosotras y trabajando con otras luchas desde esas formas? ¿apoyando la formación de redes horizontales basadas en el respeto y el apoyo mutuo y sin centros rectores? ¿autogestionándonos y autofinanciándonos? ¿creyendo que sólo se pueden construir alternativas desde la diferencia? ¿apoyando a otras luchas de nuestro entorno e impulsando nuevos espacios políticos incluyentes que trabajen de forma horizontal y autónoma?
En definitiva, a la pregunta de si seguimos siendo zapatistas, si seguimos compartiendo las formas de ver y hacer que nos han caracterizado durante los últimos 15 años, la respuesta de todos y todas ha sido un rotundo sí.
Y es a partir de este consenso básico sobre el que hemos decidido afrontar el proyecto de reconstrucción de nuestro colectivo.
***
En este sentido podemos decir que la nueva situación ha supuesto para cada persona en lo individual y para todos y todas en lo colectivo un golpe y una oportunidad. Un golpe que ha removido formas de hacer que hacía tiempo no revisábamos. Y en eso mismo reside la oportunidad: detenernos para preguntarnos hacia dónde y de qué forma queremos seguir caminando juntos, cuál puede y debe ser nuestro papel en las luchas locales, cuál puede y debe ser nuestras relación con la rebelión de las comunidades zapatistas, cuál puede y debe ser nuestra participación en las redes y los movimientos en lo global.
Y queremos hacerlo desde el reconocimiento de que las fuerzas -las de los movimientos en general y las nuestras en particular- son más bien escasas, especialmente en estos momentos. Hay personas en el colectivo que, desde el respeto, han manifestado sus dudas sobre el sentido de la reconstrucción, igual que otros han decidido no seguir.
Por eso creemos que es importante retomar un mensaje básico que los zapatistas lanzaron en la Sexta Declaración de la Selva Lacandona: buscar todo aquello que nos une más allá de todo lo que nos diferencia para establecer relaciones de iguales, siempre abajo y a la izquierda.
Con esa mirada el proceso será, está siendo, difícil, pero sin ella el acuerdo de reconstrucción colectiva que hemos tomado hubiera sido completamente imposible.
Con estas limitaciones, queremos compartir con todos y todas las líneas de trabajo que son la base sobre la que estamos discutiendo la reconstrucción:
- Explorar caminos para seguir apoyando a las comunidades en resistencia, desde abajo y por abajo, con mutuo respeto de la autonomía de cada uno.
- Explorar maneras para continuar haciendo de puente entre nuestra realidad y la rebelión.
- En lo local, seguir trabajando para abrir nuevos espacios políticos incluyentes, apoyar las luchas y resistencias de nuestro entorno.
- Contribuir al fortalecimiento de la red para difundir las formas de ver y hacer política que han caracterizado al zapatismo.
Queremos, pues, deciros a todos y todas que aquí seguimos, reivindicando nuestra identidad política como zapatistas y asumiendo la responsabilidad que esta apuesta política conlleva.
Es por eso que rompemos el silencio: para continuar cuestionándonos y cuestionando, para decir que seguimos caminando y preguntando desde lo local a lo global, en colectivo, desde la autonomía y la autogestión, desde lo asambleario y lo horizontal, desde la idea y la acción, desde la humildad, sin renunciar a ser nosotros mismos.
Y compartiéndolo.
Barcelona, 23 de abril de 2009
Asamblea de disolución del Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista de Barcelona
http://chiapas.pangea.org |
|
Una salutació a tothom
|
|
per Assemblea de dissolució del CSRZ |
27 mai 2009
|
Una salutació a tothom,
Com hem donat a conèixer, el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona (CSRZB) portem uns mesos en un procés de reflexió amb l'objectiu de dissoldre'ns però també de néixer-nos de nou. Durant aquest temps, hem parlat amb moltes persones i col·lectius, també hem rebut moltes cartes que ens han ajudat a continuar. Sentim que ha arribat el moment de posar-nos en comú en el context i espai que habitem.
En aquest procés, ja de reconstrucció, ens agradaria ampliar la mirada i obrir un espai de reflexió amb totes les persones i col·lectius que així ho vulguin. Ens agradaria explicar-vos en què estem però també necessitem escoltar i reflexionar conjuntament amb tots vosaltres per a
seguir avançant.
Per a això, us convoquem a una assemblea oberta el pròxim 19 de juny a les 19h en la Casa de la Solidaritat, Vistalegre núm. 15.
---------------------------------------
Un saludo a todos y todas,
Como hemos dado a conocer, el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona (CSRZB) llevamos unos meses en un proceso de reflexión con el objetivo de disolvernos pero también de nacernos de nuevo. Durante este tiempo, hemos hablado con muchas personas y colectivos, también hemos recibido muchas cartas que nos han ayudado a continuar. Sentimos que ha llegado el momento de ponernos en común en el contexto y espacio que habitamos.
En este proceso, ya de reconstrucción, nos gustaría ampliar la mirada y abrir un espacio de reflexión con todas las personas y colectivos que así lo quieran. Nos gustaría explicaros en qué estamos pero también necesitamos escuchar y reflexionar conjuntamente con todos vosotros para seguir avanzando.
Para ello, os convocamos a una asamblea abierta el próximo 19 de junio a las 19h en la Casa de la Solidaritat, Vistalegre núm. 15.
--
Assemblea de disolució del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista
El CSRZ es troba en procés de disolució com tal, durant aquest periòde, i fins que es finalitzin o es traspassin les activitats del grup, es continurà fent servir aquest correu per les comunicacions necessàries en aquest procés.
El CSRZ se encuentra en proceso de disolución como tal, durante este periodo, y hasta que se acaben o traspasen las actividades del grupo, se continua utilizando este correo para las comunicaciones necesarias en el proceso.
C/ de la Cera, 1 bis. 08001 Barcelona
tel: 934422101, fax: 933290858
ellokal ARROBA pangea.org
http://chiapas.pangea.org |
|
Re: Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
per subcomandante |
28 mai 2009
|
|
feu la revolucio al vostre pais i asi es com mes solidaris sereu amb els zapatistes, mes del mateix no sis plau. |
|
Re: Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
per bu'ul |
29 mai 2009
|
subcomandante, i qui no et diu que no la fan? a cas no la feien?... el raval ha sigut un nucli on sempre han estat presents i en molts llocs de Catalunya (i part de l'estranger), a més, saps el que vol dir ser o sentir-se internacionalista?
Doncs, bé, si davant la ignorancia hagueres llegit una mica més, veuries que l'enemic que hi ha per allà (a Chiapas) és el mateix que hi ha aquí. El de dalt están globalitzats, per que no globalitzar les resistencies dels de abaix?
Saps el que fa per aquelles terres el BBVA?, el Santander? les hoteleres ecspanyoles? podriem preguntar-ho al Sr. Gaspar, o als Melià, o als Marsans, o Viajes Iberia, o Halcón Viajes... si vols parlem de les energètiques, Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa, Gamesa... (ja veus el mateixos de les centrals nuclears de les terres del sud que importen tres pitos al cap i casal de Catunya (per cert, les tres en aquest moments están aturades, i a qui importa? si això fot un pet com una glà, ens n'anem tots a fer punyetes, des de Salses a Guardamar...), podriem parlar també de les malifetes de La Caixa (Criteria Caixa Corp o corbs) amb Inbursa, o d'AGBAR, si es que per algún motiu están tant "pringats" els indígenes mexicans o és que et penses que els neoconquistadores van a salvar-los de la miseria?, no voldria allargar-me, però per posar un exeple, podriem parlar del món d eles infraestructures, d'on et penses que fa els calerons el Floretino Perez? i no és l'únic... una mica més de lectura no aniria malament, si és que és tan fàcil despotricar.
La revolució no enten de paisos, el capital tampoc. I la solidaritat entre pobles, cultures i lluites no entenen de fronteres.
A tot això hem pregunto, Sr. subcomandante (el de broma, és clar) que feu vos pel vostre/nostre país?
I als "compas" del CSRZ, si, si i si, si us plau, endevant, no ens abandoneu, que si hem de confiar dels psuedos-subcomandantes d'aquí estem ben posats.
Si durant anys heu sigut el nostre referent, esperem que ho seguiu sent.
Moltes gràcies per la feina feta (amb alguns errors, pot ser... i amb molts més encerts).
Heu informat, heu divulgat, ens heu tingut al dia, cosa que molts o per no dir quasi tots els mitjans d'informació massiva no ho han fet.
Salut i la lluita continua |
|
Re: Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
per max |
29 mai 2009
|
els van fotre la patada els mateixos del EZLN quan van veure que eren un gropuscle que s'havia muntat el xiringuito utilitzant el zapatisme i no feien d'enllaç amb els moviments socials i polítics
a veure si han après i canvien el xip
a tots ens interessaria, i als zapatistes primer, que la relació fos seriosa i furctífera |
|
Re: Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
per mix |
30 mai 2009
|
max, no et vaig veure a l'assemblea. Ho dius molt tant convençut que pot ser si que hi eres... també hi eres present quan la patada? t'ho ha explicat el "subcomandante" d'aquí dalt? o pot ser està penjat al toutube?
Pel que fa a ser o fer d'ellaç. dius que no ho fiene? doncs, no se amb que et bases per dir això, ho sento però en aquest punt discrepo totalment.
Estaria bé que fossis una mica més alcaridor amb aquestes acusacions, d'on surten?, qui ho ha dit?, si us plau, amb pels i senyals, no només especulacions. |
|
Falta més autocrítica
|
|
per aupa milpa |
30 mai 2009
|
Una pràctica zapatista a casa nostra seria crear i potenciar els espais alliberats (com ho són allà les comunitats) que tenen expressió aquí en les okupacions.
Llàstima que no sempre desde el col.lectiu s'ha apostat pels espais okupats, i fins i tot varis cops s'ha 'fet el salt' montant actes als centres
cívics amb la excusa de que la 'ciudadania' hi va més que als CSOs. Aixó és potenciar l'autonomia?
No seria millor ajudar a continuar currant-nos els CSOs per a que siguin 'cómodes' pel 'públic'?
Imagineu als de la Garrucha prescindint dels seus caracoles perque són cutres o están lluny per a que arribi la societat civil.
Un altre tema en el que podriem entrar i que seria llarg és l'excés de personalisme que es donava al col.lectiu, cosa gens bona per una lluita autónoma.
Salut, i continuem construint autonomia....sobretot a casa nostra!!!
Encara que sovint els processos col.lectius costin...Defensem els espais alliberats! |
|
doncs...
|
|
per mix |
30 mai 2009
|
i si assistim a l'assemblea oberta el pròxim 19 de juny a les 19h en la Casa de la Solidaritat, Vistalegre núm. 15 i ho posem sobre la taula?
No veig cap espai tanncat al diàleg, més aviat al contrari, no?
Doncs, ànim que encara que sembli un tòpic "les persones parlant s'entenen"
PS. Totes i tots del errors n'hem d'aprendre.
Ensopegant si cal, però s'ha d'anar avançant- |
|
Re: Carta pública del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona sobre el seu procés de dissolució i reconstrucció
|
|
per mèx |
31 mai 2009
|
Avui, 30 de maig era:
La jornada de acción nacional e internacional por la libertad de l@s pres@s polític@s
http://enlacezapatista.ezln.org.mx/varios/1708
http://enlacezapatista.ezln.org.mx
No hi ha cap xarxa que aglutini els diferents col·lectius (o persones) que simpatizen amb la causa zapatista?
Hi ha hagut cap "moguda" als espais alliberats?
S'ha fet quelcom al Consulat de Barcelona?
max, mix, mex, aupa milpes... no hem direu que una vegada han dissolt el Col·lectiu s'ha acabat el zapatisme a Catalunya? |
|
Exigen en México y Europa la libertad de siete zapatistas
|
|
per Hermann Bellinghausen |
31 mai 2009
|
· Múltiples manifestaciones en varios países
Manifestaciones, mítines, actos culturales, pintas y múltiples acciones de propaganda, información y protesta recorrieron este sábado plazas y calles de México y Europa, exigiendo la libertad de los siete ejidatarios de San Sebastián Bachajón, Chiapas, adherentes de la otra campaña del EZLN que se encuentran presos en el penal de El Amate... más:
http://www.jornada.unam.mx/2009/05/31/index.php?section=politica&article |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
