Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Debat feminista sobre la prostitució
per a la fabrica	27 mai 2009
Justa Montero és cofundadora i membre de l’Assemblea Feminista de Madrid. Begoña Zabala és cofundadora i membre d’ Emakunde Internacionalistak de Nafarroa. L’original fou publicat al número 32 de la Revista Pueblos, el juny de 2008. El bloc La Paella pel Mànec n'ha fet la traducció al català. Vincles amb la font: http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=510&Ite
DEBAT FEMINISTA ENTORN LA PROSTITUCIÓ Les treballadores del sexe han pres la paraula i s’han manifestat obertament pels carrers de diverses ciutats proclamant les seves exigències i denunciant els efectes de les polítiques que s’imposen des de governs municipals. Les seves veus han donat una nova dimensió al debat feminista sobre la prostitució i obliguen, des del nostre punt de vista, a una reflexió i actualització del discurs i les propostes feministes. El moviment feminista ha aconseguit no només fer visible la realitat de les dones sinó també considerar-les com subjectes de drets. Durant aquest recorregut ha posat de manifest la varietat de formes que adopta l’opressió de les dones i la pluralitat d’identitats des de les que s’enfronten a aquestes situacions. Això ha dut moltes feministes a qüestionar alguns anàlisis i discursos que, per lineals, mantenen tancades a les dones en categories abstractes i que formulen plantejaments que deixen fora els processos personals i les propostes de moltes d’elles. Això succeïx amb diferents col·lectius de dones, entre d’altres, amb el de les treballadores del sexe. Elles han començat a oferir una visió de la seva realitat molt més complexa del que una mirada plena de prejucidicis és capaç de captar, posant de manifest les diferents circumstàncies en què realitzen i es posicionen enfront del seu treball, hi ha dones que volen deixar la prostitució i d’altres que volen treballar venent aquests serveis sexuals. Atendre a tot això que les treballadores del sexe plantegen ens obliga a fer anàlisis que s’endinsin en les diverses realitats de la prostitució, hem de diferenciar entre la prostitució forçada i la no forçada; entre les diferents situacions de qui realitza aquest treball, si són migrants sense papers, mestresses de casa o estudiants; i les diferents condicions materials en què el realitzen: al carrer, a un pis, als clubs. El debat en el feminisme Entre les posicions oposades de les que defensem els drets de les treballadores del sexe i de les que neguen aquesta condició i defensen l’abolició de la prostitució existeix un acord bàsic: donar suport a les dones que volen deixar la prostitució i a les seves demandes que exigeixen a les administracions públiques mesures de caràcter laboral i social que ho facin possible. Aquest consens s’estén a la denúncia i condemna de les màfies de la prostitució, que extorsionen i forcen les dones mitjançant argúcies, coacció i violència a treballar al seu servei, mantenint-les en molts casos tancades, privades de llibertat en condicions pràcticament d’esclavitud. La urgent exigència de mesures eficaces i contundents per a perseguir aquestes màfies ha d’anar acompanyada de polítiques que atenguin la seva demanda inicial, que no és altra que la de treballar, oferint-los una regularització legal i laboral i evitant així l’aplicació de mesures policials que no tenen cap altre objectiu que expulsar-les cap el seu país d’origen. És evident que el fenomen de les màfies està relacionat amb les polítiques d’immigració i no és casualitat la coincidència actual entre els governs d’Europa de l’aplicació de mesures cada com més penalitzadoras i abolicionistas respecte la prostitució i també les polítiques restrictivesde la immigració per mitjà de lleis que retallen els drets de les persones immigrants. El desacord entre les diferents posicions no es produeix per la caracterització de les màfies sinó per la caracterització de la prostitució, per la identificació que les posicions abolicionistas realitzen entre aquesta i les màfies i, per tant, per l’extrapolació de les circumstàncies que concorren sota les màfies a tot l’exercici de la prostitució. S’obvien així altres formes d’abús i explotació de les prostitutes, òbviament condenables però no equiparables a les màfies esclavistas. Per exemple, es produeixen extorsions a les treballadores del sexe immigrants a partir de les xarxes “comercials” i fins i tot familiars que les introdueixen il·legalment al país, cobrant-los enormes quantitats de diners que les deixen endeutades durant anys. Es tracta sens dubte d’una extorsió horrible i condemnable, però no és del mateix tipus que la de les màfies. Aquí no hi ha engany ni coacció sinó usura, explotació i l’utilització d’una legislació que margina, de fet, tant la prostitució com la immigració realment existent. El centre de la polèmica sorgeix de forma més clara quan hem d’atendre les demandes de les persones que s’autodefineixen com treballadores del sexe, afirmen que la prostitució no sempre és producte de la coacció, si més no, no ho és en el seu cas, i que elles volen continuar treballant de prostitutes. L’existència d’aquestes persones està qüestionant l’argumentació ideològica central de l’abolicionisme que identifica prostitució amb esclavitud. Quan el sexe es monetaritza, i en més mesura, si no existeix cap tipus de regularització i per tant en absència total de drets reconeguts per a les prostitutes, es produeix impunement la sobreexplotació de les dones pels amos de clubs, els proxenetas, els clients. Però això, contra el que evidentment es manifesten les pròpies treballadores del sexe, no és esclavitud, sinó explotació què ja és a dir molt! Reduir les diferents realitats de la prostitució a una definició ideològica prèviament establerta en termes d’agressió i esclavitud sexual no s’ajusta a la complexa realitat, i per tant no resol els problemes, més aviat al contrari perquè sense el reconeixement de drets s’accentua la vulnerabilitat de les prostitutes i s’afavoreix la impunitat de qui es beneficien d’aquesta situació d’il·legalitat. És més, independentment del que per a cada persona representi la prostitució, abolir-la resulta impracticable perquè les seves causes estan profundament arrelades en les estructures socials i construccions ideològiques d’aquesta societat patriarcal i capitalista. Les causes últimes de la prostitució cal buscar-les en la confluència que es produeix entre, d’una banda el mercat i la progressiva mercantilització de cada vegada més aspectes de la vida i les relacions socials, i per altra banda un model sexual androcèntric i heterosexista. Un model travessat per les relacions de dominació dels homes i la subordinació de les dones que, entre altres característiques, situa en el centre la satisfacció del desig sexual dels homes al considerar que la sexualitat masculina està guiada per l’objectiu d’aconseguir el seu plaer sexual, com sigui, mentre que la sexualitat femenina, a més de no haver de ser explícita, hauria de saber controlar aquest desig. Tampoc cal perdre de vista que el model de família manifesta serioses limitacions com a institució legitimadora de les relacions eròtic-afectives produint relacions sexuals profundament insatisfactòries. Però a més cal entrar a analitzar quines són les causes que mouen, aquí i ara, a una dona a treballar venent serveis sexuals. Les causes poden resultar molt variades i fruit d’un cúmul de circumstàncies personals i laborals, així com de múltiples condicionaments socials, culturals i econòmics. En molts casos la raó resulta òbvia: la urgent necessitat de guanyar-se la vida. Que aparegui com una opció de treball amb avantatges econòmics respecte a altres opcions, per exemple per a les dones immigrants, mostra també fins a quin punt són escasses i fortament precàries les alternatives laborals que se’ls oferixen (servei domèstic, hostaleria), i que, igual que en aquests altres treballs, hagin anat reemplaçant a les dones autòctones que s’han desplaçat a altres sectors laborals. La prostitució: un treball La prostitució és un treball: la prostituta realitza una transacció econòmica en la qual ven, no el seu cos, sinó serveis sexuals a canvi de diners. En una societat on el treball és la principal via d’integració social negar-los la seva condició de treballadores no només les despulla de la seva condició de ciutadanes sinó que reforça fins al límit l’estigma que duu la prostitució. Però no és un treball com qualsevol altre, no només per la seva duresa, pels abusos econòmics i sexuals, pel maltractament i menyspreu que han d’aguantar de clients i que els resulta difícil denunciar al no reconèixer-les com subjectes de drets. Si fora així no s’explicaria que es donés un tractament substancialment distint al que succeïx en algunes relacions no comercialitzades, on està present la violència, l’assetjament, fins i tot l’assassinat. La prostitució no és un treball com altre qualsevol per l’estigma que comporta, pels abusos i menyspreu que reben les prostitutes de la pròpia societat, per la criminalització i discriminació que suposa. La doble vara que s’utilitza per a amidar a les treballadores del sexe i a la resta de dones té a veure amb la desestabilització que les prostitutes introdueixen en el model tradicional de dona, simbolitzen en l’imaginari col·lectiu la trasgressió dels límits imposats a les “bones dones”, representen a la dona provocativa, promíscua, que manifesta obertament la seva sexualitat. L’estigma que per aquest fet reben es tradueix en un rebuig social que les aïlla i per tant les fa més vulnerables a l’exclusió, la discriminació i a l’explotació, i impedeix la millora de les seves condicions de treball. Però també suposa una desvalorització que s’estén a tota la seva vida quedant així immersa en la categoria de prostituta: no treballa “de” sinó que “és” prostituta. No s’accepta la seva existència més enllà de com la societat les defineix, per tant no hi ha cap diferència entre el seu treball i la seva vida privada en la qual també se’ls nega qualsevol posició de subjecte, fins a l’extrem de tancar la possibilitat de relacions sexuals triades i agradables per a elles. No és d’estranyar, per tant, que moltes d’aquestes dones assenyalin com un dels seus principals problemes aquesta estigmatització social. La capacitat de totes les dones per a formular les seves necessitats i drets, que el feminisme preconitza i impulsa, es nega per principi a les prostitutes des de les posicions abolicionistes. Articulen un discurs en el qual fan desaparèixer a les dones de l’àmbit dels drets per a reduir-les a la seva condició de víctimes, subjectes passius incapaços d’expressar les seves necessitats. És tal la victimització que fan recaure sobre elles elles que fins i tot en la seva manera d’anomenar-les fan servir participis passius, com “dones prostituïdes” i “dones traficades”. Per aquest procediment es nega la possibilitat que totes les dones tenen, encara en situacions tan difícils com les que afronten moltes treballadores del sexe, de prendre les regnes de la seva vida. Però com han expressat clarament algunes prostitutes-activistes, la seva professionalitat resideix en la capacitat de controlar els seus serveis sexuals, i per tant el seu cos, en aquesta relació comercial, negociant amb el client i determinant ella els serveis que vol prestar. Volem una societat on les relacions no estiguin mercantilitzades, on no existeixin institucions opressives ni estereotips adscrits a cada sexe, ni relacions de poder entre homes i dones, entre el Nord i el Sud; on la sexualitat l’exercim des de relacions lliures. I com ocorre amb altres problemes no veiem factible avançar, des de les múltiples dimensions de la lluita feminista, sense abordar els problemes socials tal i com avui es plantegen pels diferents col·lectius de dones. Per això, contra l’estigma i la discriminació defensem el reconeixement de les treballadores del sexe com a subjectes de dret de ciutadania, i per tant drets socials i laborals. Potser així es crearan les condicions per eliminar la prostitució forçada i per permetre el seu exercici en condicions de legalitat i respecte per a les dones. Això significa en primer lloc el seu dret a ser escoltades, a establir aliances entre les dones dins la línia del feminisme d’anar articulant la diversitat, i de donar suport als col·lectius amb els quals treballen. No sabem què passarà en el futur respecte el sexe, l’amor, o nosaltres mateixes, però sí sabem que la defensa de la llibertat i l’autonomia de totes les dones requereix defensar els seus drets i combatre qualsevol estigmatització patriarcal. Justa Montero i Begoña Zabala Revisió adaptada de l’article publicat en el nº 87 de la revista Viento Sur, juliol de 2006. ------ fabrica.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more