Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
[GARA] Mor a Montevideo Mario Benedetti
per gara	18 mai 2009
Mor a Montevideo Mario Benedetti GARA | MONTEVIDEO A última hora d'ahir es coneixia la trista notícia. L'escriptor uruguaià Mario Benedetti, que arrossegava un delicat estat de salut, moria en el seu domicili de Montevideo a l'edat de 88 anys, segons va informar la seva família. De nom complet Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, va néixer en Paso de los Toros el 14 de setembre de 1920. Escriptor i poeta pertanyent, al costat d'Idea Vilariño i Juan Carlos Onetti, entre d’altres, a la generació del 45, Benedetti no va concloure els seus estudis i, per problemes econòmics, va començar a treballar en una empresa de recanvis d'automòbils als 14 anys. Després del cop d'estat de 1973, va abandonar Uruguai i va residir a Argentina, Perú, Cuba i l'Estat espanyol. En aquells dies havia escrit ja algunes de les seves principals obres, com «La tregua» (1960) o «Gracias por el fuego» (1961). Compromès política i socialment amb el seu poble i apassionat de la poesia, va conrear diversos gèneres com el conte, la novel•la, l'assaig, el teatre i la crítica literària, i els seus textos han estat musicats per artistes com Joan Manuel Serrat o Pablo Milanès. L'assaig «Vivir adrede» i el poemari «Testigo de uno mismo» són les seves últimes obres.
QUEMAR LA NAVE El día o la noche en que por fin lleguemos habrá que quemar las naves pero antes habremos metido en ellas nuestra arrogancia masoquista nuestros escrúpulos blandengues nuestros menosprecios por sutiles que sean nuestra capacidad de ser menospreciados nuestra falsa modestia y la dulce homilía de la autoconmiseración y no sólo eso también habrá en las naves a quemar hipopótamos de wall street pingüinos de la otan cocodrilos del vaticano cisnes de buckingham palace murciélagos de el pardo y otros materiales inflamables el día o la noche en que por fin lleguemos habrá sin duda que quemar las naves así nadie trendrá riesgo ni tentación de volver es bueno que se sepa desde ahora que no habrá posibilidad de remar nocturnamente hasta otra orilla que no sea la nuestra ya que será abolida para siempre la libertad de preferir lo injusto y en ese solo aspecto seremos más sectarios que dios padre no obstante como nadie podrá negar que aquel mundo arduamente derrotado tuvo alguna vez rasgos dignos de mención por no decir notables habrá de todos modos un museo de nostalgias donde se mostrará a las nuevas generaciones cómo eran parís el whisky claudia cardinale.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more