|
|
|
|
|
Anunci :: antifeixisme : globalització neoliberal : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació |
|
La candidatura electoral Europa Ecologia presenta el Festival de les Dissidències (Paris, 17 de maig)
|
|
|
per |
01 mai 2009
|
|
Dissidències d´aquí i d´arreu, dissidències d´aquí i d´arreu: Teatre de Soleil, diumenge 17 de Maig, a París. Accesos: Metro Línia 1 - Estació de Château de Vincennes o Estació de Navette. Autobús llançadora 112 - Estació Vélib parc floral, parada a Cartoucherie. www: theatre-du-soleil.fr/th-sol/visite-virtuel/visit_virtuel.html |
FESTIVAL DE LA DISSIDÈNCIA
10h30: Obertura de les Portes del Soleil i Esmorzar
11h30-12h20: Projecció del documental sobre A. Politovskaya "Carta a Anna"
12h30-14h: Dinar i Concert i Projecció de "No Comment: Dissidència"
14h-14h30: Paraules de Benvinguda d'Ariane Mnouchkine i de Daniel Cohn-Bendit. Trossos selecionats del curtmetratge "Dissidències 1"
14h30-16h30: Seqüència 1 - "Més enllà dels murs, la llibertat" Conduïda per Hélène Flautre presidenta de la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu i Noël Mamère
L'esperit europeu, entre altres coses, s'ha construït des de les dissidències (quan somiaven en Abelard, en Erasme, o Galileu aquells qui obrien el camí a les Llums i a les lluites modernes per la llibertat de pensament i d´acció política. A Europa, ahir, els dissidents no ens parlaven en llatí o en grec antic, si en polonès, txec o hongarès. Avui dia els dissidents parlen rus, bielorús, serbi, ... I sobretot, no es limiten a Europa: Cuba, Àfrica, la Xina ... I el seu missatge és sempre el mateix: la Llibertat, la Dignitat, la Solidaritat. És a dir, el tríptic dels valors europeus fonamentals.
- DIÀLEGS CREUATS I CURTMETRATGES DE DISSIDÈNCIES:
Marie Holzman ( Presidenta de l'Associació Solidaritat Xina )
Enira Branitskaia ( opositora política bielorussa, membre de Partnerstva )
Han Dongfang ( fundador del Butlletí del Treball de Xina i activista de la resistència de la Plaça de Tiananmen )
Marie Jego ( periodista francesa i corresponsal a Moscou )
Eva Joly ( jutgessa instructora de diversos escàndols polítics-financers francesos, consellera anti-corrupció i delinqüència financera del govern noruec, candidata d´Europa Ecologia per la circumscripció de París, conserva la doble nacionalitat )
Dolma Kalshang ( militant tibetana dels drets humans )
Natasa Kandic ( opositora política sèrbia del règim de S. Milosevic i fundadora del Centre del Dret humanitari )
Lech Bartosz ( eurocandidat d´ECOLE Bèlgica i activista LGBT, polonès)
Marina Litvinovitch ( portaveu de Garry Kasparov, russa ) (per confirmar)
Radia Nasraoui ( advocada tunisiana i defensora dels drets humans )
Saïd Sadi ( president del Reagrupament per la Cultura i la Democràcia d´Algeria )
Leila Shahid ( representant de l'Autoritat Nacional Palestina a la Unió Europea )
17h-17h30: Daniel Cohn-Bendit, Eva Joly i José Bové
L'elecció d´Antígona (o quan cal triar entre legalitat i legitimitat): el compromís ètic i solidari. Aixecar-se, per canviar-les, contra les lleis que no protegeixen els febles però que defensen als poderosos.
17h30-19h30: Seqüència 2 - "La insubmissió voluntària"
Conduïda per Daniel Cohn-Bendit
Abús de poder, el menyspreu dels drets humans, la discriminació, el tracte indigne dels immigrants ... La lògica dels poderosos, la corrupció ordinària i la inèrcia del sistema s´ajunten al nucli dels règims democràtics i descomposen les llibertats públiques i individuals. Aquells que entren a la dissidència ho fan en nom de l'interès general i d'un ideal de justícia i de solidaritat que estimen massa temps oblidat pels poders establerts. La dissidència i l'oposició a aquestes formes contemporànies de despotisme poden fins i tot rebel.lar-se igual de perilloses per a ells que la lluita contra les dictadures.
DIÀLEGS CREUATS I CURTMETRATGES "DISSIDÈNCIES":
Yuri Bandajevsky ( científic bielorús i activista anti-nuclear )
José Bové ( cap de llista per la circumscripció sud-oest de la candidatura Europa Ecologia i activista antiglobalització )
Emmanuelle Cossa ( periodista francès i ex-president de Act-Up París )
Roland Gori ( psicoanalista francès, professor de la Universitat d´Ais de Provença i autor de diversos llibres )
Yannick Jadot ( cap de llista per la circumscripció oest de la candidatura Europa Ecologia i coordinador de les campanyes de Greenpeace França)
Pierre Lauret (filòsof francès)
Vincent Lindon (actor francès)
Philippe Lioret (realitzador francès)
Bernard Njonga ( fundador de la "Veu del Camperol" de Camerun )
Pascale Ourbih ( eurocandidata d´Europa Ecologia per la zona de París, militant contra les discriminacions LGBT i actriu )
20h-21h: Concert a l'aire lliure "Els tambors de la Resistència" sense oblidar les cites "insòlites":
Interludis: La dissidència explicada pels artistes
Exposició de Fotos de Bruno Serralongue:
Detenció a Calais
Iniciativa "La meva veu per la llibertat":
Veniu durant tot el dia a fer el relleu en la cadena de l´expressió de les llibertats
La dissidència abraça tres dimensions fonamentals:
* el pensament crític i el reconeixement dels errors (la injustícia, la violència ...) d´un sistema
* la llibertat d'expressió i la voluntat de denunciar públicament aquestes injustícies
* el coratge físic i moral de fer front als perills que implica l´entrada a la dissidència i l'afirmació en tota llibertat d´un pensament crític amb el sistema establert. Molts dissidents ho han pagat amb les seves vides o amb la seva llibertat.
Dissidències d´aquí i d´arreu: Teatre de Soleil, diumenge 17 de Maig, a París. Organitza Europa Ecologia.
=================================
X Europa Ecologia és la candidatura conjunta per a les Elecciones Europees del 7 de juny que ha nascut del reagrupament i de l´acord entre Els Verds i la Federació de Regions i Pobles Solidaris:
-Les Verts ( els verds ):
http://lesverts.fr
-Regions i Pobles Solidaris:
http://www.r-p-s.info
La Federació de Regions i Pobles Solidaris suma els següents grups polítics: Unió Democràtica Bretona, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Occità, Partit de la Nació Corsa, Solidaritat Basca, altres. Abertzalen Batasuna té l´estatut de partit observador. La Lliga de Savoia també va tenir l´estatut de partit observador però va ser expulsada de la federació després de les declaracions islamofòbiques i racistes dels seus portaveus. Com a principals reivindicacions a partir del congrès de la federació cel.lebrat a Brignogan destaquen:
* La ratificació per part de la República francesa de la Carta Europea de les Llengües, modificant l'article 2 de la Constitució i fent del basc, del cors, del bretó, de l´occità i del català llengües oficials i normalitzades.
* La reunificació de Bretanya, la creació d´institucions pròpies d´autogovern per a la Catalunya Nord i per al nord del País Basc, la creació d'una mancomunitat inter-regional de tots els departaments occitans, una solució política per a Còrsega inspirada en els acords de pau d´Irlanda.
* República Federal amb Dret d´Autodeterminació.
* Repatriació dels presos polítics bascos, corsos, bretons i occitans.
X Donen suport a la candidatura Europa Ecologia:
LA UNIÓ DELS PARTITS VERDS D´EUROPA
http://www.europeangreens.org
L´ALIANÇA LLIURE EUROPEA
http://www.e-f-a.org/home.php
===========================================
EUROPA ECOLOGIA EL MANIFEST
EL MANIFEST EUROPA ECOLOGIA
CANVIAR D´ERA
La història està en suspens ja que el disbarat s'ha apoderat del món. Com brutalment posen de manifest els desajustos dels mecanismes financers, el creixement de la fam, l´agravació de les desigualtats o l´acceleració del problema climàtic, la humanitat s´ha posat en situació de perdre el control del seu destí. Hem arribat a aquest moment-clau on tot pot bascular, fins a l´irreversible, o, al contrari, afavorir un salt per construir una nova realitat de la qual Europa esdevingui el gresol. Si la trajectòria d´esfondrament dins la qual s´inscriu la mundialització de tot el mercat o la depredació cega continua, es veurà la conjunció de les crisis (ecològica, energètica, alimentària, financera, econòmica, social, identitària) precipitar el planeta dins d´una regressió sense precedents, si les societats humanes es ressarceixen, rebutjant l´espiral de l´excès, les fractures socials i el desacoblament amb la natura, a continuació, sorgiran les forces portadores de les reformes necessàries per a escapar del caos i traçar l'horitzó d´una nova esperança. És urgent rearupar-se per a concórrer. O! Ni demà ni no se sap, ara i si!
No fer res obriria la porta a polítiques autoritàries per a administrar les penúries o les conseqüències de les migracions d´origen climàtic. Actuar, això és prevenir la barbàrie per a triar la civilització.
No tenim més temps. Tots els indicadors són en roig. El nostre model de desenvolupament està pulveritzat pels fets! Encegat per la ideologia del creixement sense límits, dopat pel deixeu-fer del liberalisme, el sistema productivista s´encamina vers la catàstrofe, com un vaixell de borratxos. Per tot arreu creix la inseguretat social. El progrés perd el seu sentit en profit d´un augment de la insignificància i de la destrucció de la vida. La humanitat avança cap al seu desert.
Altres mesures econòmiques i socials s´imposen. Altres opcions de societat són indispensables. Una altra política és possible: la de la responsabilitat. El deure d'equitat universal, l´estima a la vida sota totes les seves formes, la necessitat de reduir la petjada ecològica sobre recursos i equilibris naturals, manen canviar d'era. Cal entrar sense més trigar dins un món nou, el del canvi ecològic i social de civilització. Aquest es recolzarà en els valors de sobrietat, de mesura i de moderació, de compartir, de solidaritat i de democràcia, al contrari de les alienacions mercantils i les violències econòmiques que contaminen els ecosistemes, destructuren les societats, esclafen les diversitats culturals i que fan mica els individus dins la competició i la frustració permanent.
Com construir una alternativa al desencís del món? Com fer un canvi desitjable basat en el desenvolupament personal i el benestar col.lectiu? Nosaltres proposem una tria: la de la regulació de les activitats orientades aquesta vegada cap als ésers humans i la reconciliació amb la natura.
En primer lloc, cal trencar! Trencar amb aquesta lògica autodestructiva. Trencar amb les impostures de l´acompanyament ecològic i social d´un sistema condemnat; trencar amb les il.lusions d´aquells que només intenten corregir els desbordaments i que s´esgoten regulant l´irreversible; trencar amb el fatalisme que condueix a acomodar-se dins d´una situació dolorosa per a la majoria dels homes i dones del planeta i el futur dels nostres infants. No sortirem pas de l´impàs amb dalles semblants, titubejant adaptacions a la lògica dominant o a cop de tímids ajustos sectorials. Trencar, això és agafar-se finalment de les arrels, de la base del sistema econòmic i social com a nucli de les nostres pràctiques individuals, això és modificar l'arquitectura de la mundialització com també transformar l´imaginari de cadascú. Actuar sobre les estructures de les nostres societats i treballar en una insurrecció de les consciències al mateix temps, heus ací els dos desafiaments a aixecar per evitar una desagregació en escalada i, al final, la desfeta de l´ésser humà.
La urgència mana reunir doncs les condicions col·lectives perquè la trajectòria humana s'introdueixi en una altra via. Un altre projecte de societat, un altre model de civilització ... el camí passa per la refundació progressiva i pacífica de les nostres maneres de ser i de viure junts i individualment. Ni escalada utòpica ni embriaguesa revolucionariana, l'objectiu que hem de perseguir és obrir les pistes d´un horitzó emancipador, retornant el sentit al progrés i consistència a l'esperança. No anunciem a l´endemà qui canta ni programes miracles. Afirmem només una opció: la d´una nova regulació fundada sobre l'imperatiu social i ambiental, on la declinació haurà de ser democràticament establerta en cada camp de la participació de la comunitat humana. El nostre posicionament consisteix a oposar les alternatives a la lògica destructiva i especulativa, per a triar entre el que és possible i el que ho és més encara, per a reagrupar les energies per a què la societat engegui una transició a un món que , si no perfecte, serà viable per a tots i es mostrarà més just per a la gran majoria.
L'aposta és tal i la seva urgència tan imponent que ja no podem consentir la tradició dels jocs de paper en la qual la representació política es complau, amb les seves repeticions tradicionals que petrifiquen el futur i les seves clàniques crispacions que devaluen les consciències. Qualssevol que siguin les seves referències ideològiques, els partits polítics dominants tartamudegen davant dels desafiaments del nou segle refusant l´obstacle de la gran revolta necessària. Resten lligats a una mena més del desenvolupament insostenible, fundat en el mite d'una progressió exponencial de les riqueses i, al final, de l'absurd dictat del creixement pel creixement. Cadascun a la seva manera, perseveren dins la reproducció de mecanismes més i més alienants.
Per consegüent, el bloqueig que les forces polítiques dominants imposen a la societat ha de ser desbloquejat. La major part de les polítiques no estan en sintonia amb els temps que s´anuncien. Són el producte d'una època passada durant el curs de la qual, de la Revolució Industrial als Trenta Gloriosos, la creença folla en l´abundància inesgotable s´instal.la. Es consagra la dominació del tenir sobre el ser, l´econòmic sobre la política. La matriu comuna dels partits polítics, forjada al culte del creixement infinit a qualsevol preu, impregnada de devoció científista i fanatisme tecnològic, fa oïdes sordes a les preguntes de la modernitat. Aquesta és la raó per la qual s´han negat a escoltar les alertes llençades pels ecologistes des de fa trenta anys. Viure en el segle consisteix avui dia a adonar-se que l'edat del malbaratament i de la inconseqüència està acabada, que l´auto-regulació del mercat és un miratge, que la realitat està sobredeterminada d´ara endavant per la crisi ecològica i l'aprofundiment de les desigualtat socials. Per als qui esperen continuar conduint el futur amb les seves promeses obsoletes i els seus reflexos escleròtics, aquests partits fora d´edat als que cal ara contestar, electoralment i democràticament.
No voldrem mai el futur que el fonamentalisme mercantil i la ceguesa dels incondicionals de la desmesura dibuixen: un apartheid mundial del repartiment dels recursos i la destrucció de la natura.
Aquesta és la raó de tractar de desenvolupar un nou espai polític dins del qual aquelles i aquells que es reuneixin traçaran en la seva diversitat la perspectiva d'un nou projecte de societat. Això no és inabastable. Repossa en el desig creixent de les persones a viure de forma diferent a l'acumulació o als deutes i en l'augment de la demanda ciutadana d'una distribució equitativa de la riquesa i un intercanvi just entre els pobles.
Aquest model alternatiu no està inscrit en cap dogma o almanach, però si està comprès a les millors tradicions humanistes, sobretot la oposició radical al racisme, l'antisemitisme, al sexisme i a tota forma d´ostracisme i de dominació. Es construirà pas a pas, a partir de les necessitats de prop de set mil milions de persones, l'interès col.lectiu dels pobles de la terra, la protecció de la propietat comuna i l'ampliació dels serveis públics, la distribució de recursos i el respecte a l'equilibri de la vida. Es basarà en els valors de la justícia social i la solidaritat mundial, la sobrietat i la consciència dels límits dels drets humans i el diàleg democràtic. Orientarà les activitats de manera progressiva a la reducció de la petjada ecològica, implicant noves formes de consumir, de produir, de moure's, de treballar, de compartir, d´innovar, d´habitar les ciutats i els territoris i de fer plegats la societat. S´enquadrarà rigurosament els mecanismes de mercat i les ramificacions financeres. S'estimularà la investigació científica i la creativitat industrial segons una perpectiva compatible amb les necessitats reals i els límits de la biosfera.
Un projecte nou de societat, una nova regulació econòmica i social. Es tracta de pensar l'organització de la societat segons el principi de durabilitat, integrant alhora l'imperatiu ecològic i el de la justícia social: durabilitat dels recursos i dels equilibris naturals, durabilitat, en la seva diversitat cultural, dels sistemes econòmics del demà, contractes socials i estils de vida. En altres paraules, es tracta de comprometre reformes incompatibles amb l'hegemonia productivista i consumista que precipita els danys ecològics i socials a cops de desregulació, financiarització, mercantilització i uniformatització.
En coneixem els principals instruments que seran objecte de la plataforma electoral de les llistes Europa Ecologia: decreixement dels fluxos de matèria i d'energia sense recórrer a nuclear o als agrocarburants, realitat econòmica basada en la proximitat dels intercanvis, les energies renovables i la funcionalitat que privilegia l'ús del bé a la seva compra, nous indicadors de riquesa, enquadrament del mercat segons criteris ecològics i socials, control dels mecanismes financers, reforç de l'economia social i solidària i dels serveis públics (serveis d'interessos generals segons la terminologia europea) dins dels sectors claus de la vida col·lectiva (energia, transports, salut, allotjament, educació, telecomunicacions, solidaritat social), col·locació d'una fiscalitat integrant el just preu ecològic i reorientant els comportaments i les inversions, santuarització dels béns comuns de la humanitat (l'aigua, l'aire, els rius, els oceans, els recursos marins, els boscos, les zones humides i els terres), protecció de totes les espècies vivents, encoratjar el treball camperol i les agricultures respectuoses amb els territoris, amb el medi ambient i amb la salut, refús del risc de contaminació per Organismes Genèticament Modificats o per pesticides i a la modificació d'una disposició de territori orientant-lo cap a l'escalonament urbà i a la sectorització, reorientació de la mobilitat dels subjectes i de les mercaderies cap a mitjans de transports suaus, els rails i les vies d´aigua, mobilització de la recerca científica per afavorir les aplicacions tecnològiques contra el canvi climàtic, cooperació i col.laboració amb els països del Sud, dret a la sobirania alimentària, desenvolupament de les relacions internacionals, defensa dels drets fonamentals de la persona (dret d'asil, dret de vot als residents vinguts de la immigració...) i llibertats individuals, extensió de la democràcia per les vies participatives, reforçament dels poders de la justícia enfront dels paradisos fiscals i de les pràctiques mafioses, respecte dels territoris i de les identitats culturals dins del marc d'una Europa federal, reducció del temps de treball en paral·lel a la sobreproductivitat...
Europa ha d'actuar sobre si mateixa. S'ha basat en la destrucció dels seus recursos naturals i en el saqueig dels recursos de les seves antigues colònies per construir el seu poder. Encara avui dia, extreu més recursos d´aquells que en disposa. La seva empremta ecològica, com la del conjunt dels països industrialitzats, excedeix la capacitat biològica del planeta. De mitjana, cada habitant de la Unió Europea utilitza almenys dues vegades més de superfície productiva que la biocapacitat real disponible. La reducció d'aquest impacte destructor constitueix una prioritat ineludible. De la mateixa manera, Europa ha de pagar el seu deute. El seu desenvolupament econòmic, com al dels altres països industrialitzats, s'ha efectuat al preu d'un reforçament de l'efecte d'hivernacle global i d'una extracció massiva de recursos mundials. S'ha convertit així en la deutora ecològica més gran respecte de la resta del món. Aquest deute obliga la Unió Europea en la seva relació amb els països del Sud. Aquests han de poder comptar amb ella. La Unió Europea, malgrat els atzars de la seva construcció i de les pràctiques massa sovint tecnocràtiques, ha construït un espai de pau i de cooperació entre els vint-i-set Estats i els vuitanta-tres pobles que la composen. Ha sabut interposar-se com una força de conciliació en els conflictes. És una experiència formidable, una història positiva, a contrapèl de les visions arcaiques o sobiranistes que impregnen encara aquest continent que era el de les guerres. Diferents cultures demostren que poden viure plegades i enriquir-se mutualment en un món esquinçat per la violència multipolar i els plegaments nacionalistes i communitaristes.
És també gràcies a Europa que qüestions vitals han pogut escapar-se de l'argolla dels interessos i dels egoismes nacionals i trobar començaments de resposta anant al sentit de l'interès general.
Europa ha sabut per exemple situar-se a l'avantguarda de la lluita contra el re-escalfament climàtic i els objectius del paquet energia-clima són els nostres, Europa ha sabut posar en marxa una protecció eficaç dels espais naturals del seu territori, Europa ha tingut el valor d'imposar el començament d'una reglamentació constrenyidora de la indústria química...
Més que mai, necessitem d´Europa : perquè és a nivell europeu on es pren avui dia la major part de les decisions polítiques, tocant tots els aspectes de la vida dels ciutadans, perquè constitueix la nostra millor soca per a respondre a les apostes de l'època i llançar polítiques transnacionals ambicioses, perquè podria ser la millor defensora dels drets socials i del medi ambient i oposar un model de societat alternatiu
al de la mundialització liberal, perquè estem convençuts que els Estats-nació no ofereixen més que una resposta cada vegada més parcial i inadaptada al risc global al que les nostres societats s´enfronten.
Però la Unió Europea ja no apareix com una entitat capaç de regular els equilibris mundials segons criteris de justícia social i de medi ambient. Les seves derives liberals tendeixen a assimilar-la a un senzill epifenomen d'una globalització caòtica, fins i tot a un accelerador de la mateixa. Tan que els pobles fan mala cara a Europa perquè no es reconeixen a les seves institucions sense cara. Com sorprendre-se'n, des de quan que se'ls parla sobretot de competitivitat i de competència, com si el mercat pogués tenir per ell mateix un lloc a l´horitzó? Europa és més present a la seva vida pràctica que als seus cors. Esperen legítimament un projecte que els federa i els obre l'horitzó. El moment ha arribat per als europeus que s´amparen i s'identifiquen dins la perspectiva política d'una Europa solidària i sostenible. Instal·lant el canvi ecològic i social com a columna vertebral de la comunitat de destí dels pobles europeus, Europa es faria el motor d'una nova llar de civilització.
Siguem lúcids però no tinguem por. La crisi global que amenaça la civilització humana pot ser superada. Tret de consentir vergonyosament el desastre, la humanitat es troba en l'obligació de reaccionar i de canviar de caps. En té els mitjans. Li manca l'objectiu. La intensitat de la crisi ofereix paradoxalment una oportunitat històrica de llançar les bases d'un món nou encabint els millors valors del patrimoni humà, de mobilitzar les intel·ligències i les energies per a fomentar la seva creativitat, de renovar la democràcia i de rehabilitar la política. Amb l'Europa ecològica i social, tenim l'ocasió de reprendre amb la mà el nostre destí per a viure millor. A nosaltres ens toca agafar-la!
Han participat en la redacció d'aquest manifest els membres del comitè de campanya del regrupament :
François Alfonsi, Danielle Auroi, Jean Paul Besset, Michel Bock, Sylvie Birch, José Bové, Yves Cochet, Daniel Cohn Bendit, Cécile Duflot, Pascal Durand, Patrick Farbiaz, Hélène Gassin, Jérôme Gleyses, Rémi Guerber, Marie Isler Beguine, Yannick Jadot, Jomier Bernard, Didier Jouve, Erwan Lecoeur, Patrice Miren, Denis Pingaud, Marianne Robert-Kerbrat, Jean Marc Salmon, Agnès Sinaí, Toufik Zarrougui.
http://www.europeecologie.fr |
Mira també:
http://www.europeecologie.fr
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La candidatura electoral Europa Ecologia presenta el Festival de les Dissidències (Paris, 17 de maig)
|
|
per Joan Oms |
02 mai 2009
|
http://www.lapoltrona.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Poltrona |
|
Mesquites no
|
|
per kiko |
02 mai 2009
|
|
No és pot anar a unes eleccions amb gent religiosa com els musulmans que teniu a la llista. Fot pena. |
|
|
