|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
Candidat de Ciutadans a la guerra d’Iraq
|
|
|
per Albert |
30 abr 2009
|
|
Robin Matthews, el candidat al Regne Unit de Libertas (coalició europea de la que forma part Ciutadans) va prendre part com a comandament de l’exèrcit britànic en la ocupació de l’Iraq. Matthews, que va presentar la candidatura de Ciudadanos-Libertas a Madrid, és un militar amb més de vint anys d’experiència. |
|
|
Robin Matthews ha participat com a comandament en les operacions de l’exèrcit britànic a Xipre, Bòsnia, Sierra Leone, Iraq i Afganistan. Fins fa nou mesos era “assessor estratègic de comunicacions” portaveu de les tropes britàniques a l’Afganistàn. Actualment lidera Libertas al Regne Unit
El passat 17 d’abril Albert Rivera i Robin Matthews van presentar a Madrid la candidatura de Ciudadanos-Libertas, que està encapçalada per Miguel Durán, expresident de la ONCE i Tele 5.
La candidatura aplega diversos grups ultradretans europeus i està promoguda pel multimilionari irlandès Declan Ganley. Un parlamentari irandès va acusar Ganley de ser “una marioneta de l’exèrcit nord-americà” i que “la veritat és que Ganley no vol una Europa unida, perquè s’oposa a tot allò que pugui destorbar els seus contractes multimilionaris amb l’exèrcit nord-americà”
Rivada Networks, una empresa de Ganley, compta entre els seus directius importants militars, entre ells Richard Myers, principal assessor militar del president Bush i planificador de la guerra d’Iraq.
http://www.lightdragoons.org.uk/regiment_today/news.php?nw=63
http://www.independent.ie/national-news/ganley-is-branded-a-puppet-of--u
http://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Meyers
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/18/espana/1240044909.html |
This work is in the public domain |
|
Re: Candidat de Ciutadans a la guerra d’Iraq
|
|
per Bugs Bunny |
30 abr 2009
|
|
Els anglesos son una colla de malparits fills de sa mare, sense patria, sense deu i sense escrúpuls, però un bon home com en Miquel Duran, no m'el toqueu, si us plau... Ell si que ho ha vist clar el que passa al principat! |
|
Naziutadans + Militars = Fatxes
|
|
per melic |
01 mai 2009
|
|
Bugs Bunny evidenment treballa per naziutadans, de totes maneres si el cap de llista per la coalició Libertas és un desgraciat antieuropeu, i naziutadans va junt amb ells, per lógica ells també són uns desgraciats antieuropeus i per extensió anticatalans, ja que això es Europa. |
|
Re: Candidat de Ciutadans a la guerra d’Iraq
|
|
per Un de Poblenou |
01 mai 2009
|
Miguel Duran, visió de futur!
(quin gran eslogan electoral) |
|
Re: Candidat de Ciutadans a la guerra d’Iraq
|
|
per Periolisto |
01 mai 2009
|
D'on has tret aquesta informació?
Les fotos són agafades a l'atzar?
El tiu de la primera foto és l'(ex?)president de la ONCE. |
|
Re: Candidat de Ciutadans a la guerra d’Iraq
|
|
per Albert |
01 mai 2009
|
Dels enllaços que se citen al final
Les fotos son de M. Duran (candidat de Libertas a l'Estat espanyol) i R. Matthews (candidat de Libertas al Regne Unit) |
|
De ‘Rei Mides’ a ‘ciutadà
|
|
per el triangle |
01 mai 2009
|
Miguel Durán, expresident de l’ONCE, salta a la política com a candidat de Ciutadans a ocupar un escó a Estrasburg. El qui va ser totpoderós empresari avui controla un petit hòlding immobiliari, d’hostaleria i comunicació amb seu a Sant Boi de Llobregat
Miguel Durán ha tornat als platós d’actualitat, en acceptar ser cap de llista de Ciutadans a les properes eleccions al Parlament Europeu. Nascut el 1955 a Azuaga (Extremadura), va fugir-ne i treballa del 1976 al 1983 a l’impremta Braille de Barcelona –de la qual va ser director– mentre estudiava Dret a la UB. Home de gran intel·ligència i fina ironia –li agrada explicar acudits de cecs–, segons els qui el coneixen, ha cultivat moltes amistats, però també grans enemics. El 1985 aterra a la delegació territorial de l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE) i el 5 de juny de 1986 en fou elegit director general.
Cec des de nadó, durant la gestació se li va diagnosticar amaurosi de Peber, una malaltia degenerativa de la retina. El 1995 va operar-se de la vista a l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona. L’operació va servir perquè pogués recuperar un 1% de la visió de l’ull esquerre. Tot això no fou un handicap per estar a la cúpula del poder financer fins al 1996. Va ser l’època en què es deixava estimar pel PSOE, llavors al Govern central, i convertir-se en un dels símbols de la beautiful people, juntament amb Mario Conde, Javier de la Rosa o els albertos .
Amb Durán va arribar la revolució a l’ONCE. Ell i el president de l’organització, José Miguel Arroyo, van embarcar l’entitat en una muntanya russa d’inversions en empreses de seguretat, hostaleria, de la construcció o bancs. Però l’impacte més gran van ser els negocis mediàtics. Era el Rei Mides dels noranta: va comprar Onda Cero, els diaris El Independiente i Diari de Barcelona, l’agència Servimedia i el 25% de Telecinco quan el Govern va donar llum verda a les televisions privades. A la televisió va ser un tertulià assidu del programa Este país necesita un repaso.
El 1993 va deixar la direcció de l’ONCE. Segons ell mateix va explicar el 2002 en una carta als afiliats va dimitir «per no crear un cisma». En realitat, culpava el seu antic amic Arroyo i Mario Loreto Sanz –veritable home fort de l’entitat– de ser els instigadors d’una campanya en contra seu. Poc abans, Durán havia fet gestions per treure al mercat argentí una loteria ràpida, La Solidaria, amb el suport del germans Franco. En realitat, Durán era assessor de Recreativos Franco des del 1994. Va invitar l’ONCE a participar en el projecte, però l’entitat de cecs iniciava un replegament ordenat de les seves inversions. Durán culpava la cúpula de l’ONCE d’haver fet arribar al Govern argentí informes molt negatius sobre ell. L’aventura argentina va ser un fracàs rotund. |
