Carta a tots els activistes revolucionaris

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: @rtivisme : educació i societat : especulació i okupació
Carta a tots els activistes revolucionaris
per Luther Blisset	28 abr 2009
“No hi ha res més estúpid que voler canviar les coses i seguir fent el mateix.” Albert Einstein
Posem per cas que som un gruix de mil activistes anticapitalistes convençudes i revolucionàries radicals dins l'àrea que coneixem com a Catalunya—aproximadament, l'àrea que cobreix la pàgina web contra-informativa des de la qual us estic escrivint. Imaginem-nos que totes nosaltres decidim un dia deixar de dedicar els nostres esforços, energies i habilitats al capitalisme per tal de dedicar-los íntegrament a construir una nova societat i/o destruir el sistema actual. Imaginem-nos el potencial de mil activistes treballant a temps complet per la revolució—altres revolucions han prosperat amb moltes menys insurgents! O fem l'exercici contrari: pensem amb tota la creativitat, esforços, energies i temps que malgastem treballant, estudiant o consumint pel capitalisme, i al mateix temps, perpetuant-lo. O pensem amb totes les possibles habilitats i capacitats latents dins nostre que estem deixant perdre, i que estem començant a creure impossibles, degut a la nostra dedicació pel capitalisme. Imaginem l'esclat de noves possibilitats que ens podria oferir expandir les comptades hores que dediquem actualment a activitats autodeterminades (especialment les col·lectives), convertint-les en una forma de vida. Fins aquí, molt bonic, però... això és possible? El cert és que si, cada cop som més gent vivint als marges del sistema, negant-nos a passar per l'anella. Clar que... fer el canvi no és fàcil. Suposa molt d'esforç, patiments i dedicació, sobretot al principi; però... què et pensaves, que canviar al sistema seria bufar i fer ampolles? Doncs no; això de l'hedonisme, les comoditats, els luxes,... són coses del sistema capitalista. Si no ets capaç de renunciar a l'acomodat mode de vida capitalista, no cal que segueixis llegint, això de la revolució no fa per tu, inscriu-te en algun partit reformista que resoldrà més adequadament les teves necessitats de transformació social. Les principals opcions per satisfer les teves necessitats bàsiques sense haver de treballar pel capitalisme, són prou conegudes per tothom: okupació, reciclatge (et faries creus del munt d'aliments i roba que acaba a les escombraries) i autosuficiència (pots cultivar el teu propi menjar!). No té gaire sentit viure al marge del sistema solitàriament i és possible que no trobis a ningú en el teu entorn immediat disposat a viure-hi, així doncs, tens dues opcions: convèncer algú proper o buscar algú fora del teu entorn. Probablement et trobaràs amb els següents obstacles externs: família, policia, i veïns fatxes. Però tingues present que els més grans obstacles es troben dins teu (la por al canvi, l'enyor a les comoditats...), com més temps portis vivint al marge del sistema, més planer et resultarà. Com que viure en un marge no significa viure fora del sistema, probablement necessitis una mica de diners, i per això la majoria de nosaltres treballem assalariadament pel capitalisme un o dos mesos a l'any. Carcellers, jutges i policies exerceixen un paper clau en el funcionament del sistema, però igual de clau que els polítics, propietaris, funcionaris, empresaris, treballadors assalariats... sense els quals, cap cos repressiu tindria raó de ser. Ja no hi ha excuses per seguir perpetuant el capitalisme de forma activa i directa; abandona el teu rol com a peça del sistema, i passa a ser un entrebanc pel mateix. No es tracta de que sigui un canvi d'avui per demà, però és molt important tenir constància i no aturar-se mai, ans seguir lluitant personal i col·lectivament, aprofundint i avançant en la teoria i la praxi, esborrant les diferències entre elles. “El sistema funciona amb la sang i la suor de les nostres vides segrestades; com més invertim en sobreviure d’acord amb els seus supòsits, més difícil ens serà fer-ho d’una altra manera. Rescatar el nostre temps i energia de les seves urpes és la precondició per a qualsevol resistència real. La paralitzant idea que tothom, fins i tot el més radical dels radicals, juga un rol en l’status quo, oculta la subversiva possibilitat que totes nosaltres podem refusar els nostres rols.” Anònim del segle XXI
Mira també: http://bcn.indymedia.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per bé	28 abr 2009
d'acord, proposa data hora i lloc per començar, jo estic a l'atur

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per luther	28 abr 2009
si ja estàs vivint al marge del sistema, ara falta que t'impliquis en les lluites anticapitalistes,de forma col·lectiva. No hi ha cap camí marcat, el camí s'ha d'anar obrint sobre la marxa, així que no esperis que et dictin data, hora i lloc per començar.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per ^^\/^^ hipermedia ARROBA telepolis.com	28 abr 2009
jo també estic d'acord amb l'idea, contacta amb l'email.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per ^^\/^^ hipermedia ARROBA telepolis.com	28 abr 2009
jo també estic d'acord amb l'idea, contacta amb l'email.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per Baldric	28 abr 2009
Hi ha dues alternatives pseudo-reals a curt termini per fer això o intentar-ho. 1.Tenir un col·lectiu granm de gent, 100, 200 persones, disposades a treballar dins el sistema durant prou temps com per d'una banda estalviar diners i de l'altre banda cotitzar atur. Arribat el dia, passar totes a l'atur i utilitzar 2 anys d'atur de 100, 150 persones per promoure el canvi social a temps complert. 2.Ja us anticipo que això és més o menys reals en algunes experiències. Fer grups petits de persones (5, 8), i treballar rotativament dins el sistema una part d'elles i l'altre treballar pel canvi social, un parell de sous, poden mantenir 7 o 8 persones sense luxes. Cada 6 mesos els militants economics i els militants socials es reparteixen les feines, uns treballen per fer diners, altres per a tot el grup (neteja, alimentació, treball cooperatiu d'autoconsum) i la resta treballen en l'activisme polític. Fins aqui unes idees

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per un altre a l'atur	28 abr 2009
jo vull participar-hi

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per luther	28 abr 2009
a baldric: les alternatives més reals i que ja existeixen són les que he plantejat jo: okupació, reciclatge i/o autosuficiència. El problema és que actualment, moltes de les persones que utilitzen aquestes alternatives no treballen pel canvi social, mentre que la gran majoria d'activistes anticapitalistes, son totalment capitalistes en la seva praxi (exceptuant les 2 hores setmanals d'assemblea i alguna que altra hora d'activitats complementàries) Les alternatives que tu plantejes són molt poc realistes.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per eixerits	29 abr 2009
Jo vull canviar la societat difonent la idea, no viure al seu marge creant-ne una altra. La carta és penosa, i no em molestaré ni en refutar-la.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per /A/	29 abr 2009
yo ya vivo okupando e implicándome en 3-4 colectivos... y ahora qué? en BCN hay unas 250 viviendas y casas okupadas (segons les fonts policials, clar). Dependiendo de cómo hagamos la media (5 personas por casa o bien 7 o 10) tendremos entre 1500 y 2500 personas okupando. Toda esta gente ya vive al margen del sistema. Sumadle la gente que vive en furgonetas y caravanas, que parece que no son tantas, pero quizá sean unas 200. Problemas: 1/ La propia crisis se convertirá pronto en crisis alimentaria. Cada vez más gente pide comida en los bancos de alimentos. cada vez más empresas alimentarias cierran o bien dejan de donar alimentos.... Resultado: en un futuro a medio plazo dejará de haber alimentos para reciclar. 2/ Reciclar muebles, chatarras... No sé si os estáis fijando en cómo está el patio, pero yo cada vez veo más gente haciéndolo por el barrio. Y por tanto lo que queda tocará a menos. Además con el bajón del consumo, habrá menos desperdicios, es de lógica. 3/ Se da la circunstancia que la mayoría de los okupas que conozco están trabajando. (oh my god!) Y no son pocos, de hecho es lo normal entre una franja determinada de edad (de + de 25 tacos hasta los más viejos okupas que ya tienen casi 40, casi todo dios trabaja - si es que no trapichean, que tb pasa) En resumen, vivir al margen del sistema se lo podrá permitir no demasiada gente. La única solución práctica para mucha gente que okupa ahora mismo, es emigrar al campo. Estaría bien irse en grandes grupos (50-100 personas), y no como ahora a perderte a un pueblo de 3 personas. Entonces sí que tu labor social tendría impacto en el entorno en el que caigas (pq digo yo que entre 60 personas habrá alguien que quiera hacer labor social). En cuanto a los activistas anticapitalistas... En catalunya tienes a unos 600 afiliados a la cnt, unos 12000 en la cgt, unos 5-6000 a la intersindical, unos 200 de la COS, varios miles en CCOO, etc... y luego la gente del movimiento estudiantil, asambleas de todo tipo... y por supuesto a colectivos, ateneos, centros sociales compuestos por mucha getne que no está okupando (y otros que sí) ¿que hacer con tanta gente? todos estarian dispuestos a dejar de pagar ya? Me da que antes deja de pagar la hipoteca la gente de los barrios que los activistas. Es allí donde está la lucha. la gente concienciada vivimos en otra realidad. fins i tot, parlem un altre idioma que la gent dels barris, que esa gente que lo son todo en un proceso revolucionario, pues no tiene nada que perder.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per activista	29 abr 2009
totalment d'acord amb l'ultim comentari els que viuen a la periferia segueixen vivint a la societat, ells no produeixen les coses que reciclen, no son autosuficients i per tant segueixen depenent de la societat. Inclús amb aquet matis son molt pocs els que voluntariament poden viure a la periferia comprata amb els que hi estan lligats i explotats, que son molts més i tenen moltes més coses a perdre per tant son un subjecte molt més fort. En definitiva jo encara crec en la lluita de classes que es l'unic motor que pot posibilitar un canvi real

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per Baldric	29 abr 2009
Pel Luther. Les meves opcions, sobretot la segona no només és realista, sinó que és real, jo la he vist a Holanda, dins d'un col:lectiu de gent d'una casa okupada. La qüestió de fons no és viure dins o fora del sistema, sinó amb o contra el sistema. Es pot ser mes antisistema dins del mateix que depen de quines opcions personals que alliberen una o dues persones però que condemnen a la humanitat. Nosaltres des d'un punt de vista personal, podem treballar 10, 15 anys acumular riquesa i viure la resta de la vida en una comuna fins la mort. Però, i la gent que no te res? que no te ni on caure mort? La teva solució és ideal per al 1er Món. Jo no tinc la solució perfecte, però crec que és més encertat crear col·lectius petits (desprès mitjans i desprès grans) de gent activa contra el sistema que no pas individualitats fora del sistema.

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per luther	29 abr 2009
jo en cap moment he dit que haguem de viure al marge del sistema aillant-nos individualment, ans al contrari, el que defenso és que ens organitzem col·lectivament per viure al marge del sistema i alhora pugem dedicar la major part del nostre temps a destruir el sistema i/o construir alternatives, això ja depèn de les estratègies de lluita de cadascú. Com ja he dit, viure als marges, no es viure fora, és l´únic lloc des d'on podem construir una resistència real. Si no començem a canviar les coses a nivell pràctic, els que estem convençuts, com podem pretendre canviar res? De què serveix anar repetint que un altre món és possible, si mai ens decidim a començar a construir-lo? Perquè son molt pocs els que poden viure a la perifèria? I com es que hi ha tants okupes que treballen pel sistema enlloc d'aprofitar aquest temps preciós a lluitar contra el mateix?¿ Què passa aqui? Okupem per no pagar lloguer i prou?

Re: Carta a tots els activistes revolucionaris
per luther	29 abr 2009
jo en cap moment he dit que haguem de viure al marge del sistema aillant-nos individualment, ans al contrari, el que defenso és que ens organitzem col·lectivament per viure al marge del sistema i alhora pugem dedicar la major part del nostre temps a destruir el sistema i/o construir alternatives, això ja depèn de les estratègies de lluita de cadascú. Com ja he dit, viure als marges, no es viure fora, és l´únic lloc des d'on podem construir una resistència real. Si no començem a canviar les coses a nivell pràctic, els que estem convençuts, com podem pretendre canviar res? De què serveix anar repetint que un altre món és possible, si mai ens decidim a començar a construir-lo? Perquè son molt pocs els que poden viure a la perifèria? I com es que hi ha tants okupes que treballen pel sistema enlloc d'aprofitar aquest temps preciós a lluitar contra el mateix?¿ Què passa aqui? Okupem per no pagar lloguer i prou?