Sturmabteilung

De Viquipedia

Els Sturmabteilung (SA, en catala "Tropes d'Assalt") eren una organitzacio paramilitar del NSDAP que van jugar un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler els anys 1930s.

• 1 Els origens
• 2 La presa de poder de Hitler
• 3 La nit dels ganivets llargs
• 4 Liders dels SA
• 5 Bibliografia
• 6 Enllacos externs

[edita] Els origens

A Munic, durant la tardor de 1920, Hitler va crear els Ordnertruppen, un grup d'ex-soldats i busca-raons, per tenir proteccio durant els mitings del Partit Nazi dels atacs comunistes. El nom aviat va canviar a Sportabteilung (Seccio d'esports), coneguts amb les inicials SA.

A finals de 1921 es va canviar el nom per la versio final: Sturmabteilung. Amb el liderat d'Ernst Rohm, els milers de SA van tenir molta rellevancia en l'estructura de poder nazi. El 1922 es va crear una seccio juvenil (Jugendbund)

Els Sturmabteilung van cometre nombrosos actes de violencia contra grups socialistes durant els anys 1920, baralles de carrer conegudes com 'col_lisions'. Posteriorment els Schutzstaffel (SS) van pendre aquest rol. Els membres de la SA van participar en diversos atacs i activitats anticapitalistes, fins i tot en col_laboracio amb els comunistes, per escandol dels nazis.

[edita] La presa de poder de Hitler

Despres de la presa de poder de Hitler el 1933, els SA es van mostrar ansiosos per substituir l'exercit alemany i obtenir poder. Aixo va irritar l'exercit regular, el Reichswehr, que ja estava ressentit amb el NSDAP, i habitualment es dirigien a ells com la 'purria marro' (pel seu uniforme d'aquest color). Aixo, de retruc va provocar tensions amb altres membres del partit, que veien als cada vegada mes forts SA d'Ernst Rohm com un obstacle a les seves propies ambicions.

Els Sturmabteilung es van considerar una organitzacio radical i perillosa, especialment pel fet que els seus membres juraven lleialtat als seus comandants abans que a Hitler o el propi partit, i van haver de formar les Schutzstaffel per restringir el poder dels SA.

[edita] La nit dels ganivets llargs

Vegeu l'article principal sobre la nit dels ganivets llargs

La majoria dels conflictes entre la Gestapo i els SA estaven basats en rivalitats personals, pero els conflictes socioeconomics tambe van ser importants, doncs els membres de la Gestapo generalment provenien de classe mitjana, mentre que els de la SA eren aturats i de classe treballadora, mes radicals, i que consideraven que la revolucio nazi no s'acabaria quan Hitler arribes al poders.

Els caps nazis, incloent Heinrich Himmler van falsficar un informe suggerint que Rohm planejava un cop d'estat contra Hitler, recolzat per Franca. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, pero el va alertar que els SA tenien prou potencial com per treure'l del poder si ho haguessin volgut. Rohm era impopular entre els membres del partit, perque a part de les seves ambicions es llancaven rumors sobre la seva homosexualitat. La pressio exercida va conduir que Hitler ordenes l'execucio dels liders de la SA, entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, en el que es coneix com la Nit dels ganivets llargs. Victor Lutze va esdevenir el nou lider, pero la organitzacio aviat seria marginada de l'estructura de poder nazi.

La nit dels ganivets llargs va anorrear els SA i va eliminar la dissensio al si del NSDAP.

El cos armat de la SA, conegut com Feldherrnhalle va participar en la Segona Guerra Mundial, i va passar de la mida de regiments durant el 1940 a cossos d'exercit el 1945. La organitzacio es va dissoldre amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.

[edita] Liders dels SA

El lider dels SA fou conegut com a Oberste SA-Fuhrer (cap Suprem dels SA). El caps dels SA foren els seguents:

• Emil Maurice (1920?1921)
• Hans Ulrich Klintzsche (1921?1923)
• Hermann Goring (1923)
• Cap (1923?1925)
• Franz Pfeffer von Salomon (1926?1930)
• Adolf Hitler (1930?1945)

El 1930 Adolf Hitler va assolir el comandament central de les SA, per tal d'assegurar-se'n la lleialtat, fins a la seva mort el 1945. El cap efectiu de l'organitzacio era en mans del Stabschef SA (Cap d'estat major dels SA). Des del 1931, el Stabschef era considerat sovint com a comandant suprem dels SA, tot actuant com en nom de Hitler. Aquest carrec fou ocupat per:

• Ernst Rohm (1931?1934)
• Viktor Lutze (1934?1943)
• Wilhelm Scheppmann (1943?1945)

[edita] Bibliografia

• Political Violence and The Rise of Nazism : The Storm Troopers in Eastern Germany, 1925-1934 per Richard Bessel (Yale University Press, 1984, ISBN 0-300-03171-8).
• The Brown Battalions: Hitler's SA in Words and Pictures translated and edited by Nicholas H. Hatch (Turner, 2000, ISBN 1-56311-595-6).
• The SA Generals and The Rise of Nazism per Bruce Campbell (University Press of Kentucky, 1998, ISBN 0-8131-2047-0).
• Stormtroopers: A Social, Economic, and Ideological Analysis, 1929-35 per Conan Fischer (Allen & Unwin, 1983, ISBN 0-04-943028-9).
• Collectors Guide to SA Insignia per James David Fuller (Matthaus Publishers, Postal Instant Press, 1985, ISBN 0-931065-04-6).
• The SA: A Historical Perspective per Jill Halcomb (Crown/Agincourt Publishers, 1985, ISBN 0-934870-13-6).
• The Making of a Stormtrooper per Peter H. Merkl (Princeton University Press, 1980, ISBN 0-691-07620-0).
• The Development of the SA in Nurnberg, 1922-1934 per Eric G. Reiche (Cambridge University Press, 1986, ISBN 0-521-30638-8).
• The Nazi Seizure of Power: The Experience of a Single German Town 1930-1935 per William Sheridan Allen (pg 74; Quadrangle Books, 1965).

[edita] Enllacos externs

• (angles) Axis History Factbook ? SA
• (angles) Spartacus Educational ? Sturm Abteilung (SA)