Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Resolució de la 24a assemblea de la Confavc davant la crisi econòmica
27 abr 2009
resolució deconfavc (confederació d´asociacions veinal de Catalunya) perla crisi economica
Els dies 25 i 26 d’abril a la ciutat de Badalona, les federacions i associacions veïnals assitents a la mateixa han centrat el debat en aquells aspectes que més estan afectant actualment a la ciutadania i als nostres barris. Debats, tallers i taules han estat orientats a abordar el problema de la crisi que patim als barris, justament al lloc on no s’ha generat.

Resolució que volem fer pública perquè encara que han transcorregut uns mesos del seu inici veiem que les mesures adoptades fins ara, estan encaminades a solucionar els problemes de qui ha generat aquesta crisi, i el que és pitjor, tracten de legitimar i perpetuar un sistema fracasat.


1. Anàlisi de la situació de la crisi mundial i nacional

La crisi econòmica mundial afecta al nostre país, particularment, en la destrucció d’ocupació. Les iniciatives polítiques anunciades pel Govern semblen no tenir efecte. La percepció de la població en general, i en particular la dels treballadors i treballadores, la dels veïns i veïnes, és que les ajudes anunciades beneficien finalment als responsables de generar la crisi. Mentrestant, sembla que l’únic discurs creïble és aquell que anuncia el tancament d’empreses, la contenció salarial i una major facilitat per a acomiadar els treballadors i treballadores, tot retallant el dret d’indemnització.

Volem denunciar de forma clara les manifestacions alarmistes del màxim representant del Banc d’Espanya quan posa en tela de judici el sistema de pensions a mig termini, així com la permissivitat i fluixa resposta rebuda per part del portaveu del govern en aquesta matèria.
El context és desolador, sense arguments que ens permetin mantenir esperances de superar la crisi. En aquest marc, hem realitzat diferents propostes per evitar el conflicte social i l’enfrontament amb les administracions públiques. Hem iniciat una campanya de denúncia per l’augment de preus al consum amb la intenció que els responsables polítics de les estructures de l’estat actuïn amb coherència i sensibilitat social sobre aquells preus que superin la previsió de l’IPC de 2009, que el 31 de desembre estava a l’1,6% i a 31 de març se situa al 0,4% a Catalunya.

Les associacions veïnals no som alienes als canvis que experimenta la nostra societat, ni a l’oportunitat d’adaptar-nos per a ser més decisius i eficaços. Sabem quins col·lectius són els nostres aliats naturals, però en la situació actual volem redefinir les nostres aliances per a no caure ni en situacions equívoques ni de manipulacions partidistes.
Som conscients que no som els únics preocupats per actuar a l’hora de trobar fórmules contra la crisi. Volem establir complicitats amb tots els agents socials: col·lectius i partits polítics que tinguin com a objectiu prioritzar polítiques d’ajuda per als col·lectius més desfavorits, i en especial amb el sindicats en la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores, el manteniment de llocs de treball i la creació de fons socials des dels quals es pugui actuar ràpidament en les situacions de major precarietat. Volem, és clar, ser part de la solució i no del conflicte.

2. Confavc ha iniciat la campanya a Catalunya

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) ha iniciat una campanya per denunciar públicament que el moviment veïnal català, després de l’assemblea celebrada el dia 18 de febrer al barri de Sants, rebutja la pujada generalitzada dels preus dels serveis bàsics com l’electricitat, el subministrament d’aigua, el transport públic, els peatges d’autopista, etc.Preus que per la seva funció social estan regulats per l’administració pública, i aquest any 2009 afectat per la crisi econòmica, han augmentat per sobre dels increments salarials de la majoria dels treballadors i treballadores.
Pensem que aquest període, en el qual l’atur ja afecta a l’16,1% de la població catalana (gairebé 622.000 persones), la millor política social que hauria d’haver aplicat l’administració pública, hauria estat la de congelar els preus d’aquests serveis, que paguen d’igual manera els veïns i veïnes amb menys poder adquisitiu que les persones que tenen
més ingressos.
Demanem i exigim que el Govern d’Espanya revisi i renegocii la liberalització del servei elèctric. També exigim que es decreti una moratòria en l’aplicació de la TARIFA D’ÚLTIM RECURS (TUR), que s’engegarà a partir de juny de 2009.
Denunciem que la liberalització del mercat de l’energia elèctrica ha estat gestionada per una insalubre opacitat i escassetat de transparència entre la Comissió Nacional de l’Energia i les cinc companyies elèctriques que acaparen i monopolitzen el mercat espanyol.
Volem denunciar la voracitat econòmica de les companyies elèctriques, que exigeixen pujades del 34%, malgrat tenir uns beneficis que superen els 9.000 milions d’euros.

3. L’increment dels preus al consum

1.-Les dades publicades no deixen lloc a equívocs sobre l’increment generalitzat dels preus
bàsics:
Elèctriques: En l’any 2008 van acumular un increment de l’11%. Al gener de 2009 han pujat un 3′4% a l’espera de la següent revisió del mes de juny. A aquest despropòsit cal sumar els errors comesos en les facturacions de milers de ciutadans que segueixen a l’espera de la devolució dels diners pagats.

L’aigua: l’augment del preu de l’aigua s’ha generalitzat a tots els municipis de Catalunya, a partir del nou cànon, aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua, que representa un increment del 5′3%. Per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona, la suma dels increments del rebut de l’aigua arriba al 8%, a Terrassa un 14%.
Tractament de les escombraries domèstiques: un 7% a l’àrea metropolitana i augments semblats en altres municipis, als quals cal sumar el servei de recollida que apliquen en concepte de recollida.
Els transports públics: els bitllets de Rodalies i mitja distància de Renfe, un 6% i 5% respectivament.
Els transports públics metropolitans: La mitjana de les tarifes, un 4,7%.
Els peatges: Un 4,6% els de la Generalitat i un 4,4 % els estatals (AP7, AP2).

2.- Els increments de les taxes, tarifes i impostos aprovats en els últims pressupostos dels ajuntaments i les entitats públiques de Catalunya han estat, de mitjana, superiors al 4′5%.
Aquesta pujada erosiona més encara la qualitat de vida de la majoria de veïns i veïnes, però, sobretot, mostra certa insensibilitat social de l’administració pública més propera vers la ciutadania en aquests moments de crisi.



RESUM DE PROPOSTES
a) Al Govern
• Demanar que s’efectuïn aportacions econòmiques extres per a polítiques socials.
• Tornar a replantejar el finançament municipal sobre la base d’una major aportació econòmica de l’Estat espanyol per garantir les polítiques de serveis que els ajuntaments estan desenvolupant als seus municipis. Serveis demandats pels ciutadans i ciutadanes i que, tot i no tenir competències ni pressupostos, pal·lien el dèficit de l’Estat i la Generalitat. No tenim prou que en aquestes dates que estem celebrant el 30è aniversari dels primers ajuntaments democràtics, l’única opció que hi ha sobre la taula és la possibilitat d’un major endeutament.
• Som una organització que defensem la necessitat del pagament d’impostos, però és més necessari que mai crear un nou sistema fiscal, una millor redistribució de la càrrega impossitiva. És a dir, que pagui més qui més en tingui.
• Ara que ja no tenim fronteres i que hi ha un front mundial contra la crisi, demanem al govern que encapçali i proposi a aquests organismes la desaparició de paradisos fiscals i la persecució de les persones i els capitals que s’hagin refugiat en ells.
• Revisar les aplicacions de l’IVA pels productes bàsics, reduïnt-lo en el cas de l’aigua, el gas, l’electricitat i l’habitatge.
• Per tant, exigim la creació inmediata d’una data específica de l’IPC: DEMANEM L’ÍPC DELS BÉNS BÀSICS DE CONSUM I DE LA CISTELLA BÀSICA
• Replantejament dels projectes d’aplicació de les noves directrius del mercat elèctric, sobre la base de les peticions de la nostra campanya: moratòria en l’aplicació de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), transparència en la negociació dels preus de l’energia elèctrica i participació dels agents socials, entre ells la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV).
b) A la Generalitat
• Donar suport i ajuda, en representació dels ciutadans i ciutadanes, tot preparant disposicions de protecció en contra de les empreses d’electricitat o altres que, protegint-se en disposicions oficials, estan abusant de les seves pròpies usuàries i usuaris.
• Reclamar al Govern de la Generalitat que estableixi una renda bàsica per a la gent que es troba en situació d’atur i sense recursos, amb una quantitat suficient per poder cobrir les necessitats bàsiques de les persones.
• Demanar la protecció de les matèries primeres d’origen dels serveis bàsics, amb la finalitat que els costos del subministrament i distribució siguin especialment sensibles amb la ciutadania més afectada per la crisi, per problemes socials o limitacions físiques, psíquiques o d’economies febles i de pobresa.
c) Als Ajuntaments
De forma general demanem la revisió dels pressupostos municipals per obtenir un nou resultat que generi recursos pel desenvolupament de propostes socials orientades a pal·liar la crisi que està afectant als ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis.

Relació de propostes municipalistes:

1 . Generar indicadors de correcció als futurs pressupostos que facilitin la seva revisió:

1.1 En l’aplicació de taxes.

1.2 En l’aplicació d’arbitris.

1.3 Descomptes de progressivitat per a les famílies més perjudicades per la crisi.

1.4 Penalització per a les economies més poderoses i aquelles que malbaratin béns bàsics de consum o incompleixin reiteradament les normatives establertes.


2 . Revisió dels pressupostos municipals del 2009 aplicant, en la mesura del possible, els criteris que s’apunten a la proposta anterior.


3 . Creació d’un fons de cohesió social amb els resultants de les revisions enunciades que permetin plantar cara a les situacions causades per la crisi. Les aportacions que es destinarien a les persones necessitades serien vigents mentre duri la situació de crisi i s’haurien de concebir com un préstec social a revertir en el moment que millori la situació econòmica. Aquestes mesures no s’han d’entendre com ajudes per pal·liar situacions endèmiques que han de ser ateses amb projectes socials específics.


4 . Crear taules de treball i diàleg social on participin entitats econòmiques i socials de les ciutats, entre elles les associacions veïnals, per impulsar mesures encaminades a afrontar la crisi econòmica amb garanties d’èxit i eficàcia, excloent l’ús partidista de l’actual conjuntura econòmica.


5 . Impulsar als municipis de Catalunya un pacte social, liderat pels governs municipals, que sobrepassi l’àmbit del polític i permeti la participació de la societat civil i el major nombre possible de ciutadans i ciutadanes.


6. Subvencionar el transport públic a les persones en situació d’atur i que no rebin cap
subsidi.


7. Promoure des dels ajuntaments la realització d’estudis i diagnòstics sobre com afecta la siutació als col.lectius de risc i més vulnerables socialment.


8. Incrementar el suport associatiu als territoris perquè generin sinergies positives en l’aplicació de les polítiques socials.


Badalona, 26 de abril de 2009

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa