Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: laboral
El 1r de maig és una jornada de lluita: davant la crisi capitalista i l’atur exigim el repartiment del treball
27 abr 2009
Cridem a tots els treballadors/es a manifestar-se l’ 1 de maig per a denunciar la greu situació que vivim, per a exigir del Govern mesures d’urgència contra l’atur.
correntroigcrisipaguicapital.jpg
El 1er de Maig és una jornada de lluita!

DAVANT LA CRISI CAPITALISTA I L’ATUR EXIGIM EL REPARTIMENT DE LA FEINA

El 1er de maig és un dia internacional de lluita de la classe obrera, no una festa. És una data històrica que commemora totes les lluites dels treballadors del món per aconseguir alliberar-se de l’opressió del capital.

Una lluita per disminuir les interminables jornades laborals que van arribar a ésser de 16 hores, per prohibir el treball nocturn de dones i nens, per l’es-tabliment d’un salari mínim, per conquerir el dret a les vacances pagades, a la seguretat social i a una pensió digna.

Ara, quan veiem que aquells objectius tan justos estan essent negats o destruïts, quan el treball s’ha con-vertit per a la majoria dels treballadors en jornades interminables, salari miserable i temporalitat absoluta, es fa més necessària que mai la lluita contra el capital i els seus aliats: el govern i les burocràcies sindicals cor-rompudes per un sistema brutal.

El 1er de maig és també una jornada internacional de lluita contra l’imperialisme i la seva expressió més brutal, la guerra. Per això exigim el final de les agres-sions i de l’espoli que pateixen pobles com l’Afganistan, L’Iraq o el Líban a mans de l’imperialisme, i ens solidaritzem amb les lluites de l’heroic poble palestí per a alliberar-se del colonialisme sionista.

Els bancs i les multinacionals ens varen portar la crisi... La crisi té responsables. Ho són els banquers i les multinacionals, els capitalistes i els qui han fet possible que primer s’embutxaquessin fortunes i que ara rebin milions d’euros en ajudes: els governs d’Aznar i ara el de Zapatero. Són ells els qui ens van prendre drets quan encara teníem treball i els qui ara ens deixen sense drets i també sense feina.

Alimenten un discurs xenòfob responsabilitzant els treballadors immigrants per la manca de treball, exculpant els banquers i criminalitzant uns tre-balladors que no van tenir altra sortida que emigrar, cercant un futur per a ells i les seves famílies.

…però qui la paga són els treballadors.

L’atur ja supera oficialment els 4 milions, el doble de la mitjana de la Unió Europea. Al voltant de 900.000 llars ningú té treball i més d’un milió d’atu-rats no reben cap prestació. El Govern diu que la recuperació arribarà aviat, però totes les previsions econòmiques assenyalen el contrari.

En els últims anys es va mantenir el nivell de vida a base de moltes hores de treball i de viure hipote-cats. Ara, milers de treballadors acomiadats es tro-ben ofegats pels deutes, forçats a viure en la misèria, perdent en molts casos la casa que els va costar anys de sacrifici i forçats a aixoplugar-se al sí de la família.

Diners per als bancs i les multinacionals, si; per als treballadors, no Els mateixos que ens han dut a la crisi són els ma-teixos que ara reben les ajudes milionàries del Go-vern per a salvar els seus negocis.

El Govern regala milions a la gran patronal a través de la reducció de l’impost de societats, del patrimoni o de la plusvàlues, igual que va regalar als bancs 150.000 milions d’euros. Les multi-nacionals de l’auto-mòbil segueixen rebent ajudes públiques milio-nàries, mentre conti-nuen acomiadant tre-balladors, com passa a Nissan. El Govern segueix anunciant plans que van pel mateix camí de bonificacions-regal a la patronal. No contents amb això, els banquers i la CEOE reclamen més diners i reformes laborals que abarateixin l’acomiadament i flexibilitzin encara més la contractació.

Sí hi ha solucions: ¡que es redistribueixi el treball!

Negar el dret al treball és condemnar-nos a la misèria. Per això no valen falses promeses sobre una “futura recuperació econòmica”. Ni el Govern ni l’Estat poden negar-nos el dret més elemental, el dret a treballar. La lluita contra l’atur és tasca de tots els treballadors, dels qui tenen treball (i no saben fins quan) i dels qui ja es troben en l’atur.

Es tracta d’exigir del govern mesures reals i im-mediates contra l’atur:

Que es redistribueixi el treball existent entre la mà d’obra disponible!

Que es redueixi la jornada de treball, sense reduir el salari, treballant menys, per a que tothom pugui treballar!

Ja n’hi ha prou de jornades esgotadores i hores extres per als uns, mentre els altres es troben a l’atur! Jornada setmanal de 35 hores per Llei.

Cal exigir que els diners públics invertits ho siguin realment per a crear ocupació. Que els 8.000 milions d’euros destinats als Ajuntaments per a obres públi-ques els obliguin a la contractació directa de desocupats sense intermediaris.

Que s’estableixi un veritable pla d’obres públiques de construcció d’hospitals, escoles, guarderies, poliesportius... que a més de generar ocupació doni solució a aquestes demandes socials bàsiques.

Cap aturat/da abandonat a la seva sort

I mentre s’assegura una ocupació, que es garan-teixi el caràcter indefinit de la prestació d’atur i la seva ampliació als qui ja no en tenen.

Així mateix cal exigir la moratòria indefinida de les hipoteques per a tots els desocupats.

No es pot permetre que cap treballador quedi abandonat a la seva sort. Ni un euro més a la banca i les multinacionals! Que tots els recursos es posin al servei d’un veritable pla de rescat dels treballadors.

CCOO i UGT: ja n’hi ha prou de submissió a la patronal i al govern!

El paper dels dirigents de CCOO i UGT, garantint la pau social, va ser decisiu en aquests anys perquè els treballadors retrocedíssim en drets, mentre constructores, banquers i multinacionals s’embutxa-caven immenses fortunes.

Avui segueixen el mateix camí: guardians del govern, signants dels EROs que envien milers de tre-balladors al carrer, i sense moure un dit pels desocu-pats.

Aquests dies CCOO i UGT convoquen manifestacions contra la crisi. I fa unes setmanes Cándido Méndez afirmava que “UGT vol una setmana laboral de quatre dies”.

Expressem el nostre rebuig a aquests buròcrates de manera contundent de la mateixa manera que estem convençuts que els treballadors necessitem lluitar units per a sortir d’aquest pou de la crisi.

Cridem a tots els treballadors/es a manifestar-se l’ 1 de maig per a denunciar la greu situació que vivim, per a exigir del Govern mesures d’urgència contra l’atur. Però també per a exigir als dirigents de CCOO i UGT que acabin amb la seva actitud servil cap al govern i la patronal, i comencin a lluitar pel que diuen, la setmana laboral de quatre dies sense reduc-ció de salari, per treballant menys poder treballar tots. Perquè els drets dels treballadors només es defensen lluitant, per això el camí és el de França o Grècia: preparar una vaga general que imposi un pla de mesures d’urgència, començant pel repartiment del treball.

CONTRA EL GOVERN DELS BANQUERS, DELS TANCAMENTS I ACOMIADAMENTS!

1ER DE MAIG A LES 17:30H, PÇA. UNIVERSITAT
Mira també:
http://www.correntroig.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El 1r de maig és una jornada de lluita: davant la crisi capitalista i l’atur exigim el repartiment del treball
27 abr 2009
mejor reapartir la riqueza, dado que la integración social a través del trabajo es algo cadúco e impensable. Un salario social sería un buen inicio para distribuir lo que producimos, material e inmaterialmente
Sindicat