Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : educació i societat
[23 d´Abril] Ferrer i Guardia i la Pedagogia racionalista
22 abr 2009
CRONOLOGIA DE LA SETMANA TRAGICA ANY 1909 ADAVALL
CONFERENCIA-DEBAT FERRER I GUARDIA I La PEDAGOGIA RACIONALISTA A càrrec de: Pere Solà i Gussinyer. Catedratic Facultat de Ciències de l´Educacio, de la UAB. Modera l’acte Rafael Iniesta i de Manresa, secretari de comunicacio de la F.L. de Barcelona. Aquesta conferencia debat s'emmarca dins dels actes organitzats per la CGT de Barcelona aquest 2009, en commemoracio des 100 aniversari de l'afusellament de Ferrer i Guardia i els fets de la Setmana Tragica. La CGT de Barcelona tambe ha elaborat un DVD, ha reeditat les actes del juici que li van fer els militars i on se li condemna a mort, ha fet sis xerrades durant 2009 i una exposicio que es pot visitar. Dijous 23 d´abril a les 18 hores als locals de CGT-Barcelona, Via Laietana, 18, planta nou.




CRONOLOGIA DE LA SETMANA TRÀGICA ANY 1909



Durant el govern del dretanista Antoni Maura i Montaner, van succeir els fets coneguts com “ La Setmana Tràgica”.



El 9 de Juliol del 1909, els cabilencs marroquins van realitzar un atac armat als que estaven construint el ferrocarril que unia les mines i Mellilla, pertanyents al Marqués de Comillas i al Comte de Romanones. Aquest incident va fer que el govern decretés la mobilització dels reservistes. En aquesta època mitjançant un cànon de 6.000 reals, 1.500 pessetes, uns 9 Euros actuals les persones podien quedar exemptes del servei militar i per tant evitar anar a la guerra, el salari de l'època era de 10 reals, 2´50 pessetes, o el que ara seria 0´015 Euros diaris. La situació s'agreujava atès que la majoria de reservistes eren pares de família amb fills i els únics que aportaven ingressos econòmics a casa.



Les organitzacions obreres portaven anys fent campanyes antimilitaristes, ja que els exèrcits sempre s'han caracteritzat per ser defensors de les desigualtats socials i ser el braç armat dels poders dominants, els treballadors consideren que la sang la posen ells ja que els rics mitjançant un pagament de diners es lliuren de “defensar la pàtria” i no obstant això els beneficis que s'obtenen de les colònies a l'estranger van a les butxaques d'uns pocs.



El 18 de Juliol de 1909 es produeix la primera enviada de tropes. Per al 26 de juliol Solidaritat Obrera, anarquistes, socialistes, republicans i lerrouxistes decreta una Vaga General per a evitar que surtin més tropes. La Vaga General és un èxit quedant totalment paralitzada la indústria a Barcelona, Sabadell, Badalona, Terrassa i altres poblacions, A l'endemà 27 arriba la notícia que al Barranc del Llop han mort 1.200 reservistes majoritàriament dels que havien sortit una setmana abans, aquest fet fa que la vaga General es converteixi en una insurrecció popular a tot Barcelona, aixecant-se barricades als barris obrers i amb el resultat de la crema d'Iclésies i convents, els treballadors consideraven al clergat un dels màxims responsables de la situació, el govern decreta l'estat de guerra i la Llei Marcial. La revolta és sufocada el 31 de juliol per les tropes enviades pel govern. El balanç va ser el tancament dels sindicats i de les escoles laiques es van produir 78 morts (75 civils i 3 militars), 2.000 processats, sent condemnats a desterre 175 persona, 59 cadenes perpètues i 5 condemnes a mort.



Entre els executats es trobava Francesc Ferrer i Guardia creador de L'escola “Moderna o racionalista” que s'inaugura a Barcelona el mes d'agost del 1901, L'Escola “Moderna” proposava un sistema d'ensenyament i d'aprenentatge totalment diferent a l'existent, basava l'educació en l'evolució del nen. La ciència sobre els nens, que tant ha avançat, afirmava, no s'ha d'utilitzar contra ells, sinó al seu favor i del desenvolupament espontani de les seves facultats, a fi que puguin buscar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals. L'Escola Moderna proposava, a més, una educació basada en el suport mutu, en la solidaritat entre ambdós sexes i la crítica de les injustícies, aquesta manera d'ensenyament va ser molt bé acollida pels anarquistes, els qui als sindicats van muntar escoles on se seguien els seus mètodes d'ensenyament. El 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat, no perquè hagués proves en contra seva que fos responsable en cap fet violent, sinó perquè des dels estaments de l'estat consideraven que amb el seu sistema d'ensenyament que qüestionava l'ordre establert estava creant mentalitats que subvertien l'ordre, en contraposició a l'ensenyament que fins a aquest moment havia estat en mans exclusives de l'Iclésia i des d'on s'impartia el respecte a la societat establerta sense plantejar-se canviar les grans desigualtats de l'època.





L´ESTELA DE L´ESCOLA MODERNA DE FERRER I GUÀRDIA 1909-2009

Un grup de mestres vol posar en funcionament una escola llibertària a Barcelona i ha endegat la campanya 100 anys sense Ferrer



“Si es desitja un avenir de fraternitat, de pau i felicitat, dirigiu-vos vosaltres mateixos, els que patiu el règim actual, i fundeu escoles on pugueu ensenyar lliurement totes les veritats conquerides”. Amb aquestes paraules, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859- 1909), fundador de l’Escola Moderna, plasmava la importància de l’educació per la transformació de la societat. Durant la primera meitat del segle XX, van proliferar diversos projectes basats en la pedagogia llibertària i, tot i que actualment queden poques escoles racionalistes en peu, a Barcelona, un grup de mestres “insubmises a l’escola autoritària” –estatal i privada– pretenen fer realitat un projecte d’escola llibertària.

El 13 d’octubre de 1909, Ferrer i Guàrdia va ser afusellat, acusat de ser autor i cap de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. Enrere quedaven cinc anys d’activitat pedagògica al número 56 del carrer Bailèn de Barcelona. L’Escola Moderna va tancar les seves portes l’any 1906 arran de l’acusació del bibliotecari de l’escola, Mateo Morral, de cometre l’atemptat frustrat contra el rei espanyol Alfons XIII. Han passat gairebé 100 anys des de la mort del llibertari Ferrer i Guàrdia, durant el quals l’educació ha patit diverses transformacions. Tot i així, la Noemí Valero i en Joan Bardella, mestres insubmisos, continuen etiquetant-la d’autoritària. Juntament amb altres persones que fa temps que treballen intensament per fer realitat una escola llibertària i amb motiu del centenari, duen a terme la campanya 100 anys sense Ferrer. Per la Noemí, és una bona oportunitat per treure a debat l’educació llibertària i agafar embranzida per obrir l’escola, tant de bo, el curs vinent.

Ferrer i Guàrdia, com a observador de la III República francesa, denunciava que els “vicis educatius no havien estat eliminats, sinó substituïts”. I, pam a pam, assenyalava: el déu per l’estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, la submissió i l’obediència al rei, a l’aristòcrata i al clergat per l’acatament al funcionari, al propietari i al patró. Han plogut més de cent anys des d’aquestes observacions, però actualment també es destapen crítiques al sistema educatiu. Segons en Joan, a l’escola actual, “no et preparen per ser autònom, sinó per ser manat”, en contradicció amb la llibertat responsable, un dels pilars fonamentals de l’escola llibertària, entesa no com un “deixar fer”, sinó com un “fer amb”, ja que “només mitjançant la llibertat del grup es pot projectar la llibertat individual”. La tolerància, l’ajuda mútua, la solidaritat, la justícia social, la igualtat i la no violència giren al voltant d’aquesta premissa.

Tots aquests valors impregnen les activitats del dia a dia, les dinàmiques de grup i són –en si mateixos– els objectius de la pedagogia racionalista. “La gent pensa que a l’escola llibertària no hi ha objectius –lamenta la Noemí–, no entenen que els objectius són els valors”. “Un cop els tinguem ben arrelats, els continguts són molt fàcils d’assumir”. Precisament, la manera d’assumir aquests continguts és determinant. Segons la Noemí, “tot el que passi pel teu cos passa per la teva ment” i, per aquesta raó, afegeix en Joan, “tot el que experimentes i fas és un estímul”.

En sintonia amb la importància de l’experiència i les vivències, l’escola llibertària posa en pràctica una educació integral. Mentre les societats desiguals es basen en la separació del treball intel·lectual del treball manual, Proudhon i Bakunin ja van proposar la idea anarquista de l’educació integral. Una educació on el treball intel·lectual i manual tenen el mateix valor. D’aquesta manera, la llibertat s’eixampla, perquè “fas un tast de tot i decideixes què t’agrada”, conclou la Noemí. La futura escola llibertària de Barcelona es basarà en l’autogestió a través de la solidaritat de les famílies. “Si una família té més diners, ha de pagar una quota més alta que una que no en té”. La pràctica educativa també es basarà en l’autogestió, ja que el grup –alumnes i professorat–s’autoorganitzarà els estudis.

Fer realitat un projecte educatiu llibertari no és fàcil. Segons en Joan, “és més complicat ensenyar en llibertat que de manera autoritària”, ja que els processos d’aprenentatge són molt llargs i cal una “solvència pedagògica” perquè el projecte no fracassi. Però la història parla per si mateixa i ha demostrat que els projectes de pedagogia llibertària són possibles. L’Escola Moderna va precedir escoles com La Farigola –després Escola Natura– a Barcelona, l’escola Luz de l’Ateneu racionalista de Sants i tants altres projectes nascuts de diverses organitzacions anarcosindicalistes.

Arran de la mort de Ferrer i Guàrdia, Kropotkin es va pronunciar: “Ara és mort, però és el nostre deure explicar la seva obra, continuar-la, difondre-la i atacar tots els fetitxes que mantenen la humanitat sota el jou de l’Estat, el capitalisme i la superstició”. Seguint l’estela de Ferrer i Guàrdia, la campanya 100 anys sense Ferrer recorda el seu llegat i, alhora, vol fer un avenç per fer realitat la continuïtat de què parlava Kropotkin.

Si tot segueix el ritme previst, el curs vinent, a Barcelona, podria obrir les portes una nova escola llibertària.


+ INFO: escola.autogestionada(arroba)yahoo.es
Mira també:
http://www.laic.org/index.php

This work is in the public domain
Sindicat