Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
El moviment anti-Bolonya ha sorprès per la força que té, tot i ser minoritari. Podria ser inici d’un nou moviment universitari crític?
Barcelona. 18 de març. Mig centenar d’universitaris desallotjats per la força del rectorat de la Universitat de Barcelona, situat a la Gran Via. Els aldarulls s’escampen aviat pel centre de Barcelona. Ferits, contusionats, curses davant la policia, porres, cascs, escuts, sirenes, objectes voladors, nervis, plors, sang... i periodistes, alguns dels quals també reberen. I si reben els periodistes, ja se sap: portades assegurades i gran escàndol. Polític, fins i tot. Feia mesos que els universitaris protestaven contra el procés anomenat de Bolonya però ara per ara no havien assolit tant de ressò social.

La imatge de Barcelona era icònica: els universitaris contra la policia, el dèbil davant la força. La solidaritat internàutica s’activa immediatament i els estudiants universitaris en peu de guerra contra el procés de Bolonya –que el mateix dia s’havien manifestat pertot arreu– critiquen la càrrega desproporcionada de la policia. El fet rellevant és que el 18 de març, de cop i resposta, per tot l’estat espanyol el moviment universitari anti-Bolonya arriba a una mena de presentació en societat.

Des del desembre passat el moviment anti-Bolonya s’havia organitzat. A València es reuniren grups d’estudiants de Barcelona, València, Sevilla, Burgos, Saragossa, Cadis, Màlaga –entre més– per coordinar l’oposició. Però és al març, amb els fets de Barcelona, quan el moviment és percebut socialment. Aquesta mobilització pot ser la catalitzadora d’un nou moviment universitari crític, generacional, per minoritari que sigui? És la pregunta que aquest setmanari ha volgut respondre a partir de tres especialistes en l’anàlisi dels moviment socials. Però abans convé de repassar què és exactament el procés europeu anomenat de Bolonya i per què s’hi oposen els crítics.

Bolonya. En aquesta ciutat italiana, 29 governs signaren el 1999 l’acord que iniciava el camí cap a l’espai europeu d’educació superior, al qual s’han afegit més països, de manera que actualment són, en total, 49. En síntesi, l’acord preveu l’homogeneïtzació de titulacions i l’adopció del sistema universitari de cicles, a l’estil anglosaxó (grau, màster i doctorat). El grau, de tres a quatre anys, serà genèric i homogeni; el màster, un any o dos, especialitzarà l’estudiant canalitzant-lo cap al mercat de treball; i el doctorat serà com ara. Desapareix la diferència actual entre diplomat i llicenciat. D’una altra banda, el nou sistema implicaria, segons els crítics, una absoluta professionalització de l’estudiant, perquè els horaris presencials impedirien de combinar estudis i feina, és a dir, que només podrien estudiar els fills de famílies benestants. Més important encara és que Bolonya preveu una forma diferent de finançament de les universitats: a més de les pujades de les taxes, augment del preu per crèdit, també es preveu finançament d’empreses privades, amb la intenció de reduir l’aportació pública, cercant que cada universitat cerqui la manera d’arribar a l’autofinançament total.

El moviment crític acusa els impulsors de Bolonya de voler mercantilitzar la universitat, fer-la més cara –cada curs de màster costarà almenys 2.000 euros– i lliurar-la, de fet, a les empreses privades, amb la qual cosa perdrà el sentit públic que l’ha caracteritzada. Tanmateix, la Coordinadora de Representats d’Estudiants Universitaris –que agrupa delegacions estudiantils de 20 universitats públiques de les 45 que hi ha a l’estat espanyol– s’hi ha mostrat a favor, com també les Joventuts Socialistes. Els crítics s’organitzaren a través d’assemblees a cada universitat. També alguns professors i alguns rectors s’han mostrat contraris al procés d’unificació, bàsicament perquè creuen que ha mancat debat –democratització– i que a certs països –justament aquells en què s’ha desenvolupat el moviment contrari: Grècia, Itàlia, Espanya, i amb menor intensitat França– no hi hagi raonables previsions de finançament públic del nou sistema.

La principal queixa és la pretesa voluntat de mercantilitzar progressivament les universitats. Sobre això, és significatiu que els alts executius d’empreses europees com Nestlé, British Telecom, Total, Renault o Siemens –associats en el lobby European Round Table of Industrialists (Taula Rodona dels Industrials Europeus) demanaren el 1995 un nou sistema universitari europeu més adequat a les necessitats del mercat. Aquelles peticions, segons els crítics, han estat recollides fil per randa per Bolonya.

El moviment anti-Bolonya. Amb els fets de Barcelona i les protestes arreu de tot l’estat espanyol, som davant el sorgiment d’un moviment universitari que creixerà? Tornaran bullir els campus, com fa trenta anys o quaranta?...

La sociòloga i professora de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Maria Antònia Carbonero, no és rotunda, però entén que, “sens dubte, Bolonya ha estat el catalitzador del malestar de molts joves universitaris que veuen un futur difícil. Aleshores, per molt minoritari que sigui el moviment, ha tingut una clara connotació de protesta més general. I vull dir que m’irrita que se’ls dejecti pel fet de ser minoritaris, o que se’ls digui antisistema, radicals o alternatius, perquè malgrat el maximalisme –lògic essent joves– que a vegades han exhibit, el fet és que en el fons tenen raó: Bolonya implica necessitats de molta més inversió pública, que no és prevista –el silenci de la ministra és clamorós–, hi ha una clara voluntat de mercantilitzar la universitat... i els professors hem de fer una autocrítica perquè n’hi ha hagut pocs que s’hagin manifestat contra el pla”.

Per a Antoni Tarabini, sociòleg, president de la Fundació Gadeso (Gabinet d’Estudis Socials), de les Illes Balears, “tant de bo que el moviment anti-Bolonya hagi estat el catalitzador d’un nou moviment universitari crític, no tan sols per qüestions estrictament acadèmiques, sinó generals. Es troba a faltar aquesta veu crítica de la joventut, en un temps que el conformisme és absolut. Si no són crítics els universitaris, qui ho serà? El moviment anti-Bolonya té connotacions diferents a cada universitat. El fet comú és el rebuig al procés reformador acadèmic, però a Barcelona ha tingut una força suplementària, segurament pel caràcter que s’hi ha volgut donar d’antisistema, que encara que ho sigui vull dir que és perfectament legítim. És per aquest costat que podria arribar a ser quelcom més permanent, però si ho fos ho seria, crec, només a Catalunya. No veig a les Balears, per exemple, la mateixa situació. M’agradaria veure un moviment universitari general, fort, crític i mobilitzat en vista de moltes injustícies del nostre món, però tinc dubtes que finalment arribi a quallar”.

Salvador Cardús, professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, nega qualsevol possibilitat que el moviment anti-Bolonya sigui catalitzador d’un nou moviment universitari: “En realitat, no és sinó el moviment antiglobalitzador, antisistema que veiem sovint en unes altres ocasions. Quelcom molt minoritari que ara ha trobat acomodament a l’espai universitari, on li és més fàcil d’actuar. Però és molt, molt minoritari. Això sí, és gent molt ben organitzada, radical, que han trobat a l’espai universitari alguns altres estudiants, ingenus, dels quals s’han aprofitat. Intueixo que rere els radicals hi ha organitzacions polítiques d’esquerra radical. Aquest moviment és el mateix que veiem protestant contra la reunions internacionals del G20 i més. És gent formada en la guerrilla urbana que persegueix la provocació. En el cas dels fets de Barcelona hi hagué clara provocació als mossos d’esquadra. Però passa que, com que alguns periodistes van rebre, doncs... el corporativisme periodístic ha funcionat. Però el fet cert és que va ser quelcom provocat per gent radical, antisistema i que de cap manera no significa un catalitzador d’un nou moviment generacional, que jo no veig enlloc.”

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
què vol dir minoritari?

les minories que es mouen sempre han estat minoritarias, peró tenim a la majoria de l'estudiantat i gran part del nostre professorat a favor!

per cert, encara no sé de professors a favor del procés... només d'un de l'autonoma i dels rectors.
Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
informate jomio,
no caigamos en la inopia de nuestras propias acciones
no adaptemos la realidad a nuestro pensamiento,
o nos veremos derrotados antes de tiempo
Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
¿què li passa al moviment estudiantil?

Sovint les assemblees es renoven de la gent que hi participa, sovint curs a curs. Assemblea no és simplement un grup de gent reunida que té capacitat executiva. L’assemblea és un treball col·lectiu en ell mateix, a l’assemblea t’has de mirar i saber què pensa aquella persona a qui has de conèixer, en la que has de confiar, perquè comparteix quelcom amb tu, i esteu plegades en una reunió per 'algo' que teniu a mitges.

La Teoria-Llei del Iogurt defensa que en alguns moviments socials, o processos de decisió col·lectiva, al llarg del temps la gent desapareix per a ser substituïda per una nova fornada, per un nou curs, on no sempre hi ha relleu i traspàs de l’experiència.

L’axioma que resumeix la Llei és: "aquella victòria del moviment s’ha caducat!" en tant que tot canvi, tot treball, i experiència ja no hi és perquè la consciència que la produí ha marxat a un altre entorn social... o s'hi ha quedat, i s'ha convertit en Salvador Cardús...
Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
Quin figura el Cardús! "Minoria"! "Guerrilla urbana"! Alguns volen que la realitat s'amotlli a les seves fantasies.
Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
17 abr 2009
als 70 també eren una minoria i mira tú la tabarra que ens han fotut durant anys...
Re: Tornen a bullir els campus? (article de la revista El Temps)
18 abr 2009
"En el cas dels fets de Barcelona hi hagué clara provocació als mossos d’esquadra. Però passa que, com que alguns periodistes van rebre, doncs... el corporativisme periodístic ha funcionat"

Resentits vils manifestants agrediren salvatjament les a cops d'esquena i de cap les porres de quatra-cents, pobres policies!!! que passaven per llà, que no van tenir manera... de poguer-se defensar....


En sr. Cardus és un clar exemple de la miserable intelectualitat catalana en el poder, que no només ha abandonat qualsevol perspectiva d'esquerra transformadora, molt més que això, reneguen inclùs de la propia socialdemocracia d'abans que tot i creure en el sistema defensava els serveis pùblics i unes certes garanties socials, pel Sr.Cardús tothom qui no s'avingui a les tesis Neocons del capitalisme més salvatge és directament un antisistema o un globalitzador. Que trist sr. Cardús, pro ja se sap qui paga mana no?
Colera camping CNT