Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : laboral : amèrica llatina
El sistema en crisi - Idees per canviar el món - Jornades En lluita 2009
15 abr 2009
Com a En lluita organitzem aquestes jornades de debat i d’intercanvi d’idees. Pensem que l’única manera d’enfrontar-nos a totes les agressions del neoliberalisme i les conseqüències de la crisi és debatent entre totes i tots, compartint experiències i, sobretot unint, les diferents lluites.
cartell_jornades_2009_web.jpg
Divendres 24
19,30h “El socialisme al segle XXI. Redescobrir Marx en un món en crisi”

Amb Mike González (professor de la Universitat Bolivariana de Veneçuela a Caracas)

La crisi del sistema capitalista ha posat en dubte el que durant molts anys se’ns havia dit: que el sistema de lliure mercat era l’única possibilitat d’organitzar la societat. La crisi ha tornat a posar sobre la taula les idees de Marx, no tan sols per entendre la crisi, sinó també per saber com es pot acabar amb el sistema i construir-ne un de diferent. Però quines eren les idees de Marx? Tenen rellevància avui en dia? És possible el socialisme al segle XXI? Com es pot aconseguir?

-----------------------
Dissabte 25
17h “La crisi: d’on ve i com ens hi afrontem des de l’esquerra”

Amb Quim Pérez (Ecologistes en Acció), Rosa Canyadell, (portaveu del sindicat USTEC) i Oleguer Bohigas (En Lluita)

La crisi econòmica està portant cada dia més acomiadaments, més deslocalitzacions i cues més llargues a les oficines de l’atur. Front això les solucions que ens ofereixen els governs —i concretament el tripartit de la Generalitat— són més polítiques neoliberals i donar encara més diners a empreses i bancs. Davant això els moviments socials i els i les treballadores tenen el repte de trobar la millor manera de fer-hi front. Però, com ho podem fer? Quines eines tenim per fer front als efectes de la crisi? Quin paper juguen els i les treballadores? I els moviments socials?

-----------------------
19,30h “La necessitat de construïr una esquerra anticapitalista”

Amb Quim Arrufat (CUP-Vilanova i la Geltrú), José Tellez(Revolta Global-Esquerra Anticapitalista) i Regina Martínez (En Lluita)

El Govern de la Generalitat, amb les seves polítiques social-liberals està demostrant dia rere dia que no és una alternativa real d’esquerres. Les privatitzacions, les deslocalitzacions, els acomiadaments, la destrucció del territori i la repressió han estat una constant durant tots aquest anys. Davant tot això han aparegut alternatives polítiques. En aquesta xerrada comptarem amb representants d’algunes alternatives que ens explicaran d’on sorgeixen i que proposen, alhora que debatrem la necessitat d’unir l’esquerra anticapitalista per combatre el neoliberalisme i els seus efectes.
Mira també:
http://www.enlucha.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El sistema en crisi - Idees per canviar el món - Jornades En lluita 2009
15 abr 2009
llibertat Enric Duran!. AUTOORGANITZACIÓ, AUTOGESTIÓ!
Re: El sistema en crisi - Idees per canviar el món - Jornades En lluita 2009
16 abr 2009
Autodissolució de l'assemblea d'EUiA de l'EscalaKaosenlared.net
http://www.kaosenlared.net

Autodissolució de l'assemblea d'EUiA de l'Escala
http://www.kaosenlared.net/noticia/autodissolucio-lassemblea-deuia-lesca

Els i les militants de l'assemblea de base d'EUiA de l'Escala anuncien la seva dissolució amb dures crítiques a la direcció, la trajectòria i política d'aquest partit

empordanès 2009-04-15 09:07:38

[Traducción al castellano]


Autodissolució de l'Assemblea de base de l'Escala d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) en el moviment comunista de la història de la lluita de classes per l'abolició del treball assalariat i la dictadura de la mercaderia vers l'autogestió generalitzada.


Som conscients que no us motiva -al menys a la majoria de vosaltres- l'afany de personalisme o la voluntat de perpetuar la injustícia social fruit d'aquest infame sistema econòmic i polític. Les vostres inquietuds originals passaven per la millora de les condicions de vida de les classe obrera i les capes populars, des d'un pressuposat pragmatisme polític deslegitimat per una realitat lamentable, com ara els fets de Barcelona del 18 de març.

Vosaltres fa molts anys que vareu triar un camí determinat. Vareu decidir deixar enrere la lluita de classes i la mobilització i confrontació social com a eines per a obtenir millores socials absolutament legítimes. Concretament dieu que "no es podia viure sempre al segle XIX". A canvi, vareu prendre el camí del pacte social, de la col·laboració de classes i de la participació en les estructures capitalistes; confiats potser en què les bones intencions de tothom farien d'aquest sistema econòmic i social un sistema on fos possible un altre capitalisme, un capitalisme de rostre humà, i on es poguessin garantir per mitjà d'un Estat del Benestar unes condicions de vida justes pel conjunt de la societat. Des del temps de la Tercera Internacional, en ruptura amb la revolució dels soviets de 1917, vareu optar per les eleccions de la democràcia burgesa parlamentarista -tot i que de tant en tant els vostres afiliats fan servir eines del segle XIX, com ara la vaga de l'ensenyament del passat 19 de març, aquests cop sense ésser considerades com a coses desprestigiades pel pas del temps- com a eina d'acció política preferent.

Us vareu veure obligats a adaptar el vostre discurs i la vostra praxi a les voluntats d'un electorat que girava cap al conservadorisme, mogut per factors que ara no esmentarem i dels quals sou, en part, responsables. Cal felicitar-vos en aquest sentit doncs ha demostrat ser un camí que, electoralment, us va donant resultats. Ara be, a més de l'índex de creixement electoral -segurament temporal, ja que tot apunta a un desastre polític en les pròximes eleccions europees de juny, on la coalició ICV-EUiA serà un cost electoral enorme per Esquerra Unida en un moment de gran recessió econòmica i creixent ambient de revoltes socials del proletariat i dels estudiants més conscients-, què hem obtingut a canvi de deixar de banda la oposició frontal al rumb que estava prenent el neoliberalisme com a ideologia i sistema hegemònics?

Algú pot dir que la situació i les perspectives actuals per a les classe obrera i les capes populars són millors que les immediatament posteriors a implantació de la democràcia liberal quan la societat s'enfonsa en l'abisme nociu de la malaltia terminal del capitalisme que es vol mantenir a cop de porra des del Departament d'Interior de la Generalitat? Amb cinc paraules ens estalv iarem parrafades innecessàries, doncs tot i que no ho digueu, sou conscients de com és de lamentable la situació: habitatge hipotecat, treball precari, atur galopant, territori trinxat, educació en procés de mercantilització i sanitat cada vegada més privatitzada, per citar-ne alguns exemples. Evidentment, ens direu que, sense la vostra participació, la situació d'aquests cinc exemples, seria molt més lamentable. Segur? Bé, ningú ho sap. El que sí que sabem és que el balanç de la vostra estratègia política -de fa més de 30 anys ençà- és objectivament negatiu i gairebé nociu.

Les iniciatives que heu aconseguit implantar i que són positives pel conjunt de la societat, no compensen ni de bon tros la legitimació i les facilitats que han obtingut -els beneficiats per aquestes- en la implantació de les mesures negatives. Una facilitat i una legitimació que se'n deriven de la vostra estratègia política col·laboracionista. Dos conceptes per visualitzar l'argument: precarieta t laboral i l'habitatge hipotecat. A més d'aquest balanç negatiu, en la vostra estratègia només hem trobat la desactivació de la preciosa tradició de lluita proletària característica d'aquesta nació, com ara la revolta insurgent de juliol de 1909 o el triomf proletari del 19 de juliol de 1936, i la legitimació d'un sistema econòmic assentat en la injustícia i que ara ens porta vers l'abisme a nivell mundial.

Ara, la contradicció s'ha fet més visible. Heu dirigir la repressió contra el moviment estudiantil des del Departament d'Interior que gestiona la coalició ICV-EUiA, per no parlar dels afers Núria Pòrtulas o Enric Duran, i -per mantenir unes quotes electorals determinades, arrancar sectors descontents del PSC i mantenir la imatge de partit d'ordre públic, en la millor tradició stanista- no us tremola el pols a l'hora de canalitzar i legitimar la violènci a estructural del sistema (en forma de violència jurídica i policial) cap als moviments d'oposició antagonista que van sorgint fruit de les contradiccions socials.

És cert que tan sols heu fet més visible la línea que ja fa temps us situava a l'altra banda del conflicte: amb els explotadors i no amb els explotats, amb els opressors i no amb els oprimits. O, si ho voleu en termes del segle XXI: amb els beneficiats i precaritzadors i no amb els perjudicats i els precaris.

A vosaltres, OPORTUNISTES, MENTIDERS I HIPÒCRITES (tornem-hi: oportunistes, mentiders i hipòcrites), que defensàveu l'okupació en temps d'oposició i ara autoritzeu i legitimeu la seva violenta eradicació. A vosaltres, que desallotgeu les universitats ocupades, com feia el franquisme fa 40 anys, CÒMPLICES DELS RETROCESSOS SOCIALS, que a través de la legitimació i la desactivació de les lluites socials ens heu portat a on som.

Per això, aquesta assem blea de base d'EUiA queda dissolta definitivament, després de dos anys de silenci orgànic i sense haver participat en la darrera assemblea general d'aquesta formació totalment entregada a l'estratègia stalinista i al partit ICV.



http://elsud.org/
Re: El sistema en crisi - Idees per canviar el món - Jornades En lluita 2009
16 abr 2009
Jo vull fer arribar a tota la gent compromesa un misatge de desobediencia total, no crido a la desmobilitzacio sino que vull d´un cop per totes acabar humildment desde aques cutre-misatge amb els expropiaments, deviament, cesio, lliurament, de responsabilitat revolucionaria als políticos i vanguardistes.
Crido com historicament s´ha fet aquest pais per la autonomia, per la autogestio, com ho han fet els anarquistes. que porten tota la seva vida aconsellant o intentant fer que el poble no caigui al parany del grups propolitics.

Contra la traició i l abus de poder, Desobediencia i anarquia, la veritat ens fará lliures.
Sindicat