Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
12 abr 2009
Caldria començar a construir una alternativa semblant, amb 'trident' [un sol partit politic, coordinadora de moviments social i esfera cultural] arreu la peninsula. No tenim res a perdre i molt a guanyar. Com a minim, hauriem de moure'ns i aprendre a defensar-nos. No soc trosko ni estic d'acord amb els troskos, però quelcom semblant s'hauria de considerar al marge de l'esquerra 'pija'...

Dos activistas del grupo altermundista Generacion Precaria protestan a su manera frente al Ministerio de Trabajo frances. - Joel Saget / afp
ANDRES PEREZ - CORRESPONSAL - 11/04/2009 22:33


En los sondeos, en la calle y en las conversaciones de los altos tecnócratas, las señales de que en Francia algo se está moviendo son múltiples. Como una placa tectónica, los partidos de la izquierda que aboga por una ruptura con el capitalismo están subiendo y ganando adeptos.

Las encuestas lo apuntan. El surgimiento en el paisaje político francés del Nuevo Partido Anticapitalista (NPA), una agrupación política enteramente nueva, es la principal señal del movimiento telúrico que se está produciendo en el seno de una izquierda, cuyo color se va volviendo progresivamente más rojo.

Pero no un rojo a la antigua sino un rojo de tonos nuevos. El NPA reivindica alto y claro su condición de partido experimental que, reuniendo a jóvenes neorebeldes inexpertos con la vieja guardia trotskista que pasó 30 años sin renegar de ningún principio, planea inventar "el socialismo del siglo XXI", en palabras de su líder, Olivier Besancenot.

Si bien en Latinoamérica y otros puntos del Sur esos experimentos ya empiezan a surtir efecto, en la mayoría de países del Norte, la reinvención de los partidos de extrema izquierda no ha servido, por el momento, para salir de la marginalidad política en la que se encuentran.

Se llamen como se llamen, los postrotskistas italianos, españoles o belgas reúnen porcentajes de intenciones de voto infinitesimales, pero en el caso francés está ocurriendo todo lo contrario. El auge del NPA entre la opinión pública gala está haciendo crecer las intenciones de voto de la izquierda, y tiñéndola de radicalismo. Es como si la posibilidad del debate hubiera desplazado su centro de gravedad 180 grados a la izquierda. Frente a un poder conservador que repite constantemente el eslogan "voy a moralizar el capitalismo", hay todo un posible elenco parlamentario que articula una agenda política cuyo objetivo final es el de "otro mundo es posible".

Francia se ha convertido en el primer país rico donde la tensión social de la crisis puede desembocar en una batalla política entre conservadores y revolucionarios de nuevo cuño. La huelga general de seis semanas en la isla franco-caribeña de Guadalupe fue la salva de advertencia. Y los comicios europeos de junio serán la primera prueba electoral.

Según el último sondeo realizado por el Instituto Ipsos, el nuevo NPA de Olivier Besancenot cuenta con una intención de voto del 9% cara a las europeas. Ese porcentaje indica ya una subida considerable respecto al 2% y 4% que obtenía su predecesor político, la Liga Comunista Revolucionaria (LCR). Y eso a pesar de que la campaña todavía no ha empezado ni la crisis ha enseñado todos los dientes en Francia.

Los buenos augurios pronostican que el NPA no capta sus sufragios restándolos a las otras fuerzas de la izquierda, sino que atrae sus propios votos al campo de los partidarios del progreso. Allí donde no llegan ni el Partido Comunista Francés (PCF) ni el Partido de Izquierda (PG) llega la palabra del mediático Olivier Besancenot, muy cortejado por todas las televisiones, incluidas las privadas.

Intento fallido en los ochenta

Lucha Obrera el otro gran movimiento trotskista francés, que ha decidido mantener su independencia mantiene un 2% en intención de voto y el Frente de Izquierdas, formado por el PCF y el PG, alcanza el 6%.

Con ese 17% del bloque izquierdista, la dinámica comienza a inclinarse del lado de quienes desean renovar el intento de ruptura con el capitalismo y "desconectarse" de los mercados financieros mundiales, una experiencia que Francia ya intentó con escaso éxito en 1981. Pero el partido de Sarkozy parece haber tocado techo 24% y el Partido Socialista (PS) no supera la barrera del 20%.

Por este motivo, la dinámica que ha puesto en marcha esta izquierda radical recuerda mucho a la pesadilla vivida por los conservadores franceses en 2005. Entonces, el referéndum sobre la Constitución europea se convirtió en la catapulta de una plataforma innovadora por el No social. Más del 50% de los votantes tradicionales del PS desobedecieron a su dirección y optaron por el No , la clave de la victoria antiglobalización.

"El auge del NPA tiene una explicación endógena: en los 80 y 90, cuando la militancia iba mal, muchos trotskistas invirtieron energía en movimientos innovadores que ahora están dando frutos", explica Florence Johsua, investigadora del CEVIPOF, el principal centro de politología galo.

Crisis del PSF

"Hay otra explicación exógena: El PS es una ruina porque sigue sin tomar nota de las consecuencias de su aceptación del sistema y del fracaso de 2002", señala. "Está por ver cómo se repartirán el NPA, el Partido de Izquierda, los Verdes y un PCF en declive un espacio político que crece", dice.

El milagro del NPA se encuentra en las ideas innovadoras que los franceses esperaban desde hace años. "Es el único partido que ha realizado claramente un relevo generacional, representado además por Olivier Besancenot, un cartero joven, modesto, que gana menos de 1.300 euros, como la mayoría de los franceses", concluye Johsua.

Así, la subida de la izquierda radical es la respuesta francesa tanto a las consecuencias de la crisis como a su propia cultura política, siempre favorable a dar una oportunidad a activistas nuevos capaces de reintroducir la noción de progreso.

Al radicalismo juvenil con mil caras de las manifestaciones de la primera mitad de la década, responde ahora otra realidad: los veinteañeros y treintañeros que entran masivamente en política, por la izquierda, y sin creer en las filigranas verbales del PS.

Pese a las incógnitas que subsisten sobre el NPA y el Frente de Izquierdas ¿mantendrán la radicalidad o se acomodarán al sistema? hay algo claro. Frente a un sarkozysmo que habla de la crisis como "una catástrofe natural", en palabras del portavoz del presidente, la izquierda radical ha comenzado a producir un antídoto. Y, probablemente, más que eso: la primera muesca de que vuelve al ataque.


Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
12 abr 2009
Semolvidaba poner la fuente:<br>
<a href="http://www.publico.es/internacional/217989/construir/fuerza/politica/ant;>www.publico.es<;/a><br>
vuala...
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
12 abr 2009
Però algú encara creu seriosament que la situació de L'estat francès és similar a la de l'estat espanyol?¿?¿?

No veieu que a Espanya la política uniformitzadora no té res a veure amb França, que el projecte nacional espanyol ha fracassat, i que a l'estat espanyol la contradicció nacional està MOLT aguditzada (suficient perquè sectors enormes de societats basca o catalana per exemple aposten per la independència)?¿?¿?¿?¿?

Veieu o no que a l'estat ja existeixe esquerres que funcionen en els seus marcs nacionals com l'Esquerra Abertzale?¿?¿?

Enteneu que aquí tot allò que té l'etiqueta "d'estatal" o (encara pitjor) d'espanyol està CONDEMNAT AL FRACÀS?¿?¿?

En fi, a seguir-vos-la fotent i a seguir vivint d'Il·lusions..
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
12 abr 2009
per l'anterior commentarista:
Ets molt assenyat, nano. Lo millor que podem fer, segons tu, és substituir un sistema de dominacio hereu del franquisme 'espanyol' per els diferents sistemes de dominació hereus del franquisme però etnocentrics i d'arrel cristiana tot mantenint els valors difosos per la casta sacerdotal tant de bó sigui la casta sacerdotal espanyola, galega, catalana o vascongada [i que li han donat uns resultats maravellosos com tallafocs contrarrevolucionaris: i.e. ETA, GRAPO, TerraLliure, etc].
Doncs mira de colocar-te a ERC, cosí, que a la esquerra anticapitalista no hi lloc pels mossens com tu.
L'Esquerra rupturista
12 abr 2009
Volem veura d'una vegada tota l'esquerra unificada contra l'estat,
Volem veure d'una vegada la CUP UNIFICADA Conta l'Estat Frances i Espanyol
LA CUP I BATASUNA A EUROPA CONTRA EUROPA
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
A veure, si es posa sobre la taula el tema nacional, parlem-ne i no ens escapem amb subterfugis:

Crec que anàlisis acurats sobre aquests temes s'han de fer amb calma i posant dades sobre la taula.

L'estat espanyol no és un projecte nacional acabat mentre la seva població no ho senti, perqué, per exemple, més de la meitat d'extremenys se senten només extremenys o més extremenys que espanyols... seria interessant mirar estadístiques als demés indrets.

Una altre dada, després dels catalans i els vascos, els Canaris són els que es senten menys espanyols.

Un anàlisi acurat d'aquest tema hauria d'anar per aquí: sumar dades, mirar viabilitats de projectes alternatius al estat espanyol, etcètera...

O creieu que els partits politics no ho fan?

No confonguem el debat dels mètodes, els objectius, el que caurà pel seu propi pes (Espanya) o els poders fàctics interessats que hi pugui haver... (l'esglèsia).

salut.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
jo diria que potser per fer una verdadera revolució social ja no es podrà aconseguir per la via institucional (veure casos Cuba, Venecuela, Nicaragua, etc.). El que cal es que s'uneixin els pobles precaris (no estats) d'Europa (o més enllà) i es donin recolzament, per impulsar sengles revolucions socials als seus territoris.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
jo trobo que l'anàlisi que exposa el segon comentari, tot i que certament simpatitza amb els mossens d'erc, si que diu una cosa ben certa. A la frança centralista i jacobina si que encaixa bé un projecte estatalista d'esquerres o lo que sigui. ara a l'estat espanyol, plantejar esxcenaris semblants és fer-li el joc a la dreta espanyolista que sempre preferirà una "espanya roja antes que rota".
A més de fet, tot i ser anticapitalista, perfereixo un escenari en que siguem independents amb ciu al govern, que continuar a espanya a iu al govern (per dir exemples). perqué mentres els opressors siguin catalans sempre hi podré arribar tirant pedres, però si els governants estan a madrid no m'hi arriben les pedres que llenço, tampoc sé per on s'hi va cap a madrid i em sembla que allò està terriblemnt lluny
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
Les pedres cal saber llençar-les. si prefereixes a CIU al govern que un estat espanyol d'esquerres Tu no ets anticapitalista. Ets dels típics que d'aquí uns anys de lluites socials cap ni una, els calers que guanyo és lo important i els demés que es fotin, això si, que governi CIU que sinó la meva empresa no te tants beneficis.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
"Izquierda Anticapitalista": ¿Le suena?
Izquierdosos de salón sin un policía tras sus pasos ¿Será porque no representan la más mínima amenaza para el sistema capitalista que dicen combatir?


Desde Francia nos llegan noticias del desarrollo de una nueva formación denominada NPA (Nuevo Partido Anticapitalista). Los efectos colaterales no se hacen esperar, tanto en el Estado español como en Euskal Herria y por arte de magia, algunos compañeros anticapitalistas vascos y españoles plantean la posibilidad de crear, miméticamente, las sucursales correspondientes en el Estado español y en Euskal Herria.
Lee uno el programa que ha preparado la denominada “Izquierda anticapitalista” para las próximas elecciones al Parlamento europeo de Junio y, qué duda cabe, le suena bien, muy bien. ¿Quién desaprueba nacionalizar la Banca sin indemnizarla, prohibir el despido o manifestarse en favor del Derecho de Autodeterminación para los Pueblos de Europa? Desde luego nadie que se considere de izquierdas, de izquierda-izquierda, se quiere significar, esto es, de aquel sector político que propugna la abolición del modo de producción capitalista y su sustitución por un sistema socialista.
Claro que cuando uno ha vivido lo suficiente para haber conocido “izquierdas- transformadoras- y revolucionarias- varias” y el resultado de su institucionalización en el sistema representativo burgués, se siente un vacío en el estómago parecido al de la resaca de una noche de copas,próximo al vómito. Desde aquella memorable Euskadiko Ezkerra que nos prometía el edén y los presos en la calle si se votaba el estatuto de autonomía de 1979, el mismo que sigue incumplido en 36 transferencias, -qué ironía- por esa misma sigla que llevaincrustada el PSE ya unas decenas de años; sí hombre, el mismo PSE que integra el PSOE español del GAL que lleva gobernando desde 1982, salvo el lapso de tiempo que dispuso el fascista del bigotito.
En ese tiempo también existían formaciones maoístas y alguna trostkista, ahora reacomodadas en Zutik en la Comunidad autónoma vasca y en Batzarre en Nafarroa. Cuantas veces muchos comunistas abertzales tuvimos que escuchar aquello de la izquierda nacionalista pequeño burguesa…
Luego vino la Izquierda unida, que por estos pagos se camaleonizó bajo denominación euskaldun (Ezker Batua) por aquello de vender género autóctono. La insigne EB de la familia Madrazo y sus mariachis con piso. Era tan transformadora esa izquierda que casi nos engaña gobernando con la derecha vasca mientras hacía como que resolvía el problema de la vivienda mediante rifas de barraca al estilo “la chochona”. Todo un alarde de marxismo leninismo agiornado a la realidad vasca. En España se dedicaban, mientras tanto, a sestear a la vera de la socialdemocracia del GAL.
Y ahora que de Unida ha pasado a Hundida, nos vienen algunos de quienes han saltado a tiempo del barco en llamas a solicitar nuestro voto para una nueva singladura, por supuesto esta vez sí que sí DE IZQUIERDA DELA BUENA, te-lo-juro-por-la-medallita-de-lenin.
Bien. Vayamos a la prueba del nueve. ¿Qué opinan estos caballeros de la violencia revolucionaria? Sí hombre sí, ya recordareis el Manifiesto de 1848 cuando decía aquello de derrocar por la violencia el sistema capitalista. O si preferís aquella cita de Lenin: “La violencia revolucionaria y la dictadura son cosas excelentes si se aplican cuando se debe y contra quien se debe”.Y calificaba el pacifismo y la prédica abstracta de la paz como una de las formas de embaucar a la clase obrera. Viene a cuento lo antedicho por la curiosa cita que hacen estos caballeros en el análisis de las recientes elecciones vascas al papel de la violencia de ETA. A su juicio, nefasto.
Parecen no haber comprendido que en la democracia formal burguesa toda libertad formal es permitida siempre y cuando no pueda ser materializada en detrimento de los intereses de la burguesía. ¿Libertad de expresión? Sí, claro, faltaría más.....salvo para quienes justifican, o no condenan....o exaltan a...o minimizan esto o humillan al otro...¿Derecho al trabajo? Cómo no, siempre que el empresario estime que le es más rentable emplearte, de otro modo, tal derecho deviene papel mojado. ¿La vivienda? Bueno para qué hablar, pero si está escrito en la Ley de Leyes, la Constitución. Sólo que nadie dijo que pudiera rebasar el compromiso de un texto y, como dijo el Tribunal Constitucional, o sea, la superestructura jurídica del sistema que por ello mismo trabaja al dictado de quien le nombra y paga, este- el derecho a la vivienda- es un derecho “ de aplicación progresiva”; ¿cuánto de progresiva en el tiempo? Eso no lo dijeron, no son tan necios.
Nuestros amigos anticapitalistas incluso, en un afán filantrópico digno de mejor causa, nos dicen que, por lo menos, la organización armada no realice atentados mortales. Esto es, que si hay que atentar se atenta pero que atentar por atentar cuando hay vidas de por medio...pues que es tontería y que, por lo menos, no fluya la sangre, que ya sabemos cuánto molesta a sus refinados sentidos. No nos dicen nada, sin embargo, sobreel fluido que emana de los obreros caídos del andamio, ni de los huesos rotos en la sala de tortura, como no se ve.....corazón que no siente.
Y dígannos, buenos izquierdistas, a ese “otro mundo posible” del que tanto hablan¿cómo se accede?, ¿mediante rogativas o formando nuevo gobierno con los que torturan? Porque, en efecto, el Estado burgués lo soporta todo, todo salvo que le disputen el monopolio de la violencia. Por ahí no pasa.
Y la prueba está en que mientras alrededor de 700 presos vascos “saborean”las mazmorras del sistema, muchos de los cuales por el horripilante delito de formar listas electorales o haber pertenecido a un partido político, estos otros izquierdosos de salón no tienen siquiera en sus espaldas la señal inequívoca del subversivo: un policía tras sus pasos. ¿Se han parado a pensar por qué? ¿Por que no son violentos tal vez? ¿O será, más bien,porque no representan la más mínima amenaza para el sistema capitalista que dicen combatir?
Vivir en el capitalismo del primer mundo da algunas ventajas a muchos sectores de trabajadores, ya que también viven del Imperio. Esa aristocracia obrera, en muchos casos y honestamente, critica guerras y ocupaciones lejanas peromira impávida cómo el imperialismo actúa dentro de las fronteras de su propio Estado. Pero ese imperialismo no es tal, porque como muchos anticapitalistas afirman, sin ninguna vergüenza, “los obreros no tienen patria”. Lo que no citan es la siguiente parte de la frase… “porque les fue arrebatada”.
Sea, pues. Concurran a las elecciones europeas con la etiqueta que deseen pero, por favor, no le den clases de revolución al que sufre en sus carnes el precio de la resistencia revolucionaria, la única seria y real, en Gaza, y en Colombia, en Sudáfrica e Irlanda, y en Euskal Herria, la de verdad, la que dueleporque anuncia parto y cuando hay parto, ya lo dijo Marx, la violencia es la partera.

www.lahaine.org
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
Zutik i Batzarre recolcen l'autodeterminació i són bastant més interessants que Revolta Global. Si es volen presentar, que es presenten. Quin és el problema? Llavors es veurà qui compta amb una base social i entre quins sectors... Increïble el comentarista que diu que prefereix un govern de CIU. Ja has tingut noi 23 anys per llençar-li pedres, i ja hem vist els resultats... D'altra banda, CIU és una força regionalista, i sempre té la mirada posada a Madrid. Il·lús és creure que es pot promoure un pol nacionalista amb CIU.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
petètic el comentari d'"anti-il·lusos".

t'has preguntat perquè ets anticapitalista?

per cert, l'últim article és brutal. a veure si les CUP's i la gent que vol muntar la candidatura anticapitalista se'l llegiu.

val a dir a favor d'aquestes forces emergents que ja van resistir a la força centripeta d'ERC als 90 i d'ICV més recentment, aixó si, no sense fugues de traïdors que volien "treballar en condicions".

tampoc crec que la violència s'hagi de posar al centre del debat, això és jugar al seu joc. però bon article.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
Per cert. Ja sé que l'MDT no és gaire apreciada dintre l'EI, però pel que fa a formació hi ha documents acceptables per tothom, especialment el diccionari de definicions:

Fés una ullada a la paraula "Xovinisme":
http://www.defensadelaterra.org/Estelada/dicc.pdf

I recorda que la independència i el socialisme són indicionsiables si acceptem que al darrera hi ha el mateix valor de sobiranía.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
La idea era combatir la dominació que ens ofega... res a veure amb cambiar la rojigualda per la quatribarrada [ni ikurriñas ni pollas en vinagre], cosins. Per aixo ja teniu els imbecils ploramiques de llibertat.cat inspirats per el Cadod-Dovida [Ave madia putisima].
L'IMC BCN es un portal ANTISISTEMA i no el portal de Betlem.
No es tracta de fer fronteres on no n'hi han fronteres i ens la sua el color de la senyera i la parla del emisor si a sobre de la taula es posen IDEES, i no gemecs d'impotencia desviacionistes.

Movimiento Anti Capitalista - Obrero i Solidario aunque Xarnego [MAC-OS X] us agrada?

Ni catalanisme ni batasunos ni pollas en vinagre, porfa!
sense papis
13 abr 2009
Ni jerarquies ni vanguardies ni líders.

Sabem viure soletes.

Si actualment no hi ha una força social és perque la gent està tranquileta a casa, no perque ens falta un partit que ens dirigeixi.


Una coordinació autónoma és posible, amb les afinitats de cada moment...i sense papá-partido-dirigentes-pensadores.




Ja hodeia Evaristo..."Odio a los partidos!"
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
preguntali al teu amic evaristo que per què es va presentar a les llistes d'Herri Batasuna i per la resta, estic totalment d'acord amb el text que s'ha penjat d'EHK

Salut!
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
d'això se'n diu PROPAGANDA ELECTORAL a Indymedia.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
ANTI-capitalista... Però a favor de què? Què pretenen construir? Quina és la estratègia revolucionària? O el tema es una unió oportunista que no porta a enlloc? Un partit no és això companyes, per això estan les platafaormes i demés.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
Ja fa uns anyets que milito en diferents moviments socials, i crec que conec una mica el cotarro. Ja he vist molta gent jove, que sovint eran els de les consignes i posicions més radicals, passar una "primavera revolucionaria" durant els anys d'institut, universitat, okupa, etc. Al final aquests gurus revolucionaris, que se les donaven de puretes i superradicals de l'ostia, tornaven a la falda del papa i la mama a solucionarse la vida. He vist gent entrant a currar de funcionaris i "si t'he vist no m'en recordu", gent que tenia un lloc privilegiat a l'administració o a l'empresa familiar gracies a "contactes", gent que no havia de patir per quedar-s sense curro, o sense peles per pagar el lloguer, por que "me lo paga papá", i així fins a unes quantes persones supermegarevolucionaries.
Açò ho dic solament per que els qui ja tenim rodades aquestes coses podem intuir en els discursos de cadascú aquestes característiques. Per exemple: quanta poca gent a través d'indymedia llença crides urgents per fer front els efectes de l'actual crisi. Conec molta gent, posiblement no són veïns i veïnes vostres (almenys segur que no dels vostres pares i mares...) que la seua preocupació es fer front a la hipoteca, les despeses dels fills, la fi de l'atur, etc... i que no tenen ni "enchufes" ni papas amb pasta ni osties.
La majoria dels qui esteu aquí, i dels qui es mouen pels "ambients alternatius" us ompliu la boca amb l'anticapitalisme, la independència dels PP.CC, i altres bones paraules, però en la pràctica sou uns neo-pijos-alternatius, i molta gent té un "deje" classista que no s'aguanta.
Com resolem aquesta contradicció: Sabeu que la majoria de la classe treballadora catalana no és catalanista? Sabeu que la gran majoria de la burgesia (petita-mitjana-alta) catalana és catalanista (fins i tot molt catalanista)?. Dels vora 3 milions de catalans/es d'origes principalment andalusos molts s'han "integrat" satisfactoriament per a l'òptica catalanista-indepe, però molts altres no. No obstant és la classe treballadora (majoritariament d'origen no català)la que es declara d'esquerres. Em direu que hi ha dues esquerres (més o menys radicals): l'esquerra indepe-superpura-coherent i l'equerra complice de l'espanyolisme. El mateix passa a euskadi i altres territoris.
En fi, ja està bé de postures artificials i infantils. Ja està bé d'haver d'escoltar deliris visionaris de "a veure qui es mes superrevolucionari" i qui la diu més grossa. realment el que importa de veritat és bastant senzill d'exposar en un mínim d'esforç, i després a currar!!!
Ja som molta gent la que estem farts de jocs d'adolescents eterns jugant a fer d'antisistema durant una temporada per després gaudir d'una bona (relativament) vida. No obideu que, per exemple, els dirigients d'avui en dia a IC i a ERC també eren super radicals en la seva joventut. El temps posa cadascú al seu lloc.
tal vegada algún dia, no molt tard, veureu actuals companys a l'altre cantó de la barricada. i si no, al temps....
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
13 abr 2009
d'acord amb tu, Luxemburg, pero si no miren de engrescar-nos per organitzar les resistencies i projectar un altre món al cor de la gent jove d'esperit, ja ens podem fotre un tret al cap... o anar a cercar una platja oblidada a l'Africa, com la Lulu Martorell.

Malcolm X o MAC-OS X, ja no t'en recordes?
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
14 abr 2009
Bonba nit a tothom,

Crec que molts dels posts que heu enviat no tenen res a veure amb la notícia,

No té cap relació l'independetisme o catalanisme amb la notícia, i crec que hauríem d'intentar cenyir-nos a debatre el que exposa aquesta.

Perquè ens entenguem; suposo que estarem tots d'acord que un dels partits que defensen més acérrimament el liberalisme econòmic són CIU i el PNB i per tant el nacionalisme no té perquè anar relacionat amb anticapitalisme.
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
14 abr 2009
La revolució social del segle XXI serà anarquista o no serà (cosa no incompatible amb l'alliberament dels pobles oprimits).
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
14 abr 2009
una autentica basura sectaria i demagoga, l'article d'EHK, com tot el que vaig veien firmat amb aquestes 3 sigles

si per alguns l'esquerra independentista s'ha d'emmirallar amb aquests tronats -són independentistes?- és que no sabeu a quin pais vivim, potser us heu equivocat de pais i d'epoca

com diu un referint-se als estatalistes, nem llestos tant amb uns o altres plantejaments


El aprovechamiento del terreno
Verde Olivo, 22 de mayo de 1960
http://www.lafogata.org/che/documentos/consejos/che_6.htm
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
14 abr 2009
Mirem de acotar la questio:
Que es esquerra?
Oprimits que es revolten per un món sense opressors. Dominats CONSCIENTS de la dominació.
Dones dominades per mascles masclistes, estudiants sense futur, aturats sense avenir, obrer*s explotats[des], pobladors sense control del seu entorn social, individuus al marge de la 'norma' [sexual, moral, economica] que reivindican i defensen la seva diferencia.
Si tots trobessin enllaços comuns, podrien fer front als seus opressors.
Però qué passa quan s'els aïlla en les seves lluites i/o les seves vindicacions entren en conflicte amb les lluïtes dels altres sectors d'opressors?
Cagada patufet. Vindicadores feministes que destrossen els seus companys de llit, els seus fills. Inmigrants que treballen per la meitat del sou que cobren els 'autoctons'. Nacionalistes-independentistes que ningunejen a qui no enraoni com ells. Jovent disposada a fer qualsevol cosa per fer-se un racó al sol. Desunits, fem figa. Això ho varen entendre el feixistes i els nazis. Que els romans varen conquerir-ho tot aplicant aquesta senzilla estrategia i absorvint els dominats per afavorir els seus interessos.
Es el que fa el Berlusconi a Italia. Juga amb l'ambiguetat i els baixos instints de la gent.
Ací, un milió de vots de CiU controlen set milions de vides.

No ens engayem. L'esquerra també ha fet historia, tanta com l'opressió. Espartac, Jesus, Socrates, Mary Shelley, Rosa Luxemburg, Che Guevara, els anabaptistes, Gaietà Ripoll, Durruti, Joan Peiró... però sempre ha estat més facil trair la revolta que fer front a l'opressio. I dels fracassos s'han de treure lliçons.
Si més no, a l'IMC BCN hauriem de fer una feina de sintesi historica i de projeccions de futur [del que s'ha avançat i el que encara queda per fer]. Explorar nous camins cap a la llibertat:
Higiene mental, 'gimnasia revolucionaria', pragmatisme, paradigmes i paradoxes...
Encara que només sigui per obrir aquests camins per els qui vindran darrere nostre.

salut i força
Re: L'esquerra anticapitalista s'amplifica a França
15 abr 2009
comencen a sortir discusions interessants deixant de banda algun comentari sortit de to.

la meva pregunta és: respecte la dualitat democracia-revolució que es produeix, que prioritzem onològicament si se'ns contradiuen en el nostre llistat d'interessos politics?

això s'ha de parlar dintre i fora de les assemblees.
Sindicat