Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : amèrica llatina : especulació i okupació : guerra
Després del G-20 de Londres: A qui voleu salvar?
04 abr 2009
Les reivindicacions de les entitats socials no s'han fet esperar. Els líders mundials acorden un estímul fiscal que salvarà els bancs però s'obliden dels més necessitats.
El primer ministre britànic, Gordon Brown, tancava les conclusions de la reunió del G20 celebrada a Londres explicant que “les decisions que hem pres no resoldran immediatament la crisi, però el procés ha començat". Entre les claus del cimera destaca la negativa a les mesures proteccionistes, la major dotació fiscal que s'ha fet en la història per a l'FMI i un tímides mesures per regular els paradisos fiscals.


La reacció de les ONG no s'ha fet esperar i algunes de les seves preguntes són: on queden les necessitats de les persones dels països empobrits?, quines mesures s'han pres per millorar la difícil situació de les persones aturades o en risc d'exclusió social?


Els líders del G20 expliquen en el seu document final que reconeixen la “dimensió humanitària de la crisi” i que busquen “crear una economia mundial justa i sostenible”. Però entitats com Intermón Oxfam responen que amb els diners invertits en rescatar a bancs s'acabaria amb la pobresa "durant 50 anys". http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=1
“Els 8,4 bilions de dòlars compromesos pels països rics per salvar els seus bancs de la crisi suposarien un pas de gegant per a acabar amb la pobresa definitivament", segons els càlculs d'Oxfam.


Segons l'ONG, els 8,4 bilions de dòlars invertits en injeccions de capital, compra d'actius tòxics, crèdits subsidiats i garanties de crèdits equivalen a més de 1.250 dòlars per cada home, dona i nen del planeta. El cost anual de treure els 1.400 milions de persones que viuen en la pobresa extrema (menys de 1,20 dòlars al dia) és de 173.000 milions de dòlars.




Tan sols una petita fracció dels diners invertits…


"Tan sols una petita fracció dels diners invertits pels més rics en salvar el seu sistema financer podrien assegurar l'estímul econòmic que necessiten els països més pobres, crear xarxes de protecció social i assegurar serveis sanitaris per aquells que més estan patint la crisi", va assenyalar l'ONG.


Segons Oxfam Internacional, aquest estímul hauria de ser d'uns 580.000 milions de dòlars anuals que haurien d'incloure, almenys, 24.000 milions per estímul fiscal immediat en els països més pobres, la condonació de deute i el compliment de les promeses d'increment de l'ajuda al desenvolupament.


"Quan mires la quantitat de diners que ha estat destinada a salvar els bancs en els països més rics, és inconcebible pensar que els líders del G-20 es puguin mantenir al marge i permetre que la crisi econòmica destrueixi la vida dels més pobres", va afirmar el portaveu d'Oxfam Internacional en la cimera de Londres, Jaime Atienza.


"Els països en desenvolupament s'estan trontollant per la tremenda desaccleració del comerç, la caiguda de les remeses enviades pels immigrants i la inversió estrangera. Els països més rics, les polítiques dels quals van contribuir a generar la crisi, tenen la responsabilitat de contribuir a resoldre-la i d'ajudar a aquells que estan sent els més perjudicats", va afegir Atienza.


"Els països més rics, les polítiques dels quals van contribuir a generar la crisi, tenen la responsabilitat de contribuir a resoldre-la"
Els països representats en el G20 augmentaran la injecció de recursos en més de 750.000 milions d'euros, dels quals 500.000 aniran al Fons Monetari Internacional (FMI), que veurà així triplicats els seus recursos, i els restants 250.000 euros s'utilitzaran per a “reactivar el comerç”. L'objectiu d'aquesta mesura, segons els líders, serà “elevar el PIB mundial un 4% i accelerar la transició a una economia verda”.


“És un insult a la intel·ligència i a la dignitat humana veure la desproporció de recursos que els països donants han destinat a salvar la seva banca de la crisi i el que han destinat en ajuda al desenvolupament”, afirma Ariane Arpa, directora general d'Intermón Oxfam. “La dada de l'insignificant increment de l'ajuda al desenvolupament demostra la gasivitat dels donants, que troben diners sota les pedres per salvar el seu sistema financer i semblen miopes a l'hora de trobar els recursos compromesos per a lluitar contra la pobresa”, afegeix.




Recuperació ecològica?


Una de les reivindicacions que entitats com Greenpeace van fer arribar als líders del G20 durant la cimera va ser la d'exigir que es comprometessin a engegar una "recuperació ecològica" de l'economia.


En el document final, els països representats en la cimera es comprometen a atorgar una “orientació ecològica" en les mesures de reactivació de l'economia que van estudiar durant la jornada, amb l'objectiu d'"augmentar les ambicions" de la Cimera de Copenhaguen en la qual a final d'any es negociarà el protocol que a partir de 2012 substituirà al de Kyoto.


El secretari d'Energia i Canvi Climàtic del país amfitrió, el britànic Ed Miliband, va destacar en una compareixença davant els mitjans de comunicació el "caràcter significatiu" que les principals potències i els països emergents assumeixin un compromís amb el medi ambient. "És important que avancem", va declarar.


Així, encara que per a les organitzacions ecologistes el document no és més que “una fluixa declaració d'intencions sobre la voluntat d'acord”, Miliband considera que la mera assumpció d'aquesta necessitat és "altament significativa", ja que trasllada la idea de la "necessitat real" que els membres del G-20 detecten en l'aposta per la "recuperació ecològica" per reactivar el creixement.


El titular de Canvi Climàtic de Regne Unit va reivindicar la necessitat d'escometre un debat seriós en matèria de reducció d'emissions i va destacar la transcendència del consens recaptat, abans de la reunió del G-8 que al juliol se celebra a Sardenya.


Segons els mandataris, cada país ha assumit compromisos específics per a rebaixar el diòxid de carboni que emeten a l'atmosfera. Però Greenpeace denuncia, per exemple, que les nacions riques del G20 no s'han compromès a invertir, almenys, l'1% del seu PIB en polítiques "verdes".


"Els líders del G20 representen tres quartes parts del PIB global; tres quartes parts del consum d'energia i la mateixa proporció de les emissions de CO2. Fins ara, sembla que no s'han adonat que la continuïtat de la seva prosperitat no està en conflicte amb preservar el medi ambient, sinó que depèn d'això. A llarg termini, no ens enfrontem a una elecció entre ocupacions verdes o ocupacions brutes, sinó entre ocupacions verdes o col·lapse ecològic i social. Fins que el canvi climàtic no estigui en l'encapçalament del comunicat del G20 i en el centre del seu pensament, el comportament dels governs no és només científicament analfabet, sinó econòmicament analfabet", ha declarat John Sauven, director executiu de Greenpeace al Regne Unit.




Protestes al voltant de la cimera


Les manifestacions de protesta s'han repetit a Londres abans i durant la celebració de la cimera. El dimecres va ser el dia en el qual els disturbis van ser més multitudinaris i es van produir diversos enfrontaments entre la policia i alguns dels participants. Va ser el dia també que un manifestant va morir, presumptament d'un atac al cor, durant el transcurs de les protestes.


Diversos centenars de persones, segons les agències de notícies britàniques, es van congregar en contra de l'actual sistema econòmic, l'incompliment dels compromisos mediambientals per part d'alguns països i la violació de drets humans.


El primer ministre etíop, Meles Zenawi, qui va assistir a la cimera com representant dels països africans, també va estar en el centre de les crítiques dels manifestants, que van denunciar la seva implicació en el "genocidi" que té lloc en el seu país.



CanalSolidari.org 20089/i>
Mira també:
http://www.indymedia.org.uk

This work is in the public domain
Sindicat