|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Carta pública Enric Duran des de la presó
|
|
|
per Enric Duran |
03 abr 2009
|
|
|
CARTA PÚBLICA DE L'ENRIC DURAN DES DE LA PRESÓ
Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem.
La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a les que vaig expropiar, m'ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.
Els bancs s'atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:
* Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se'm reclama.
* Que, com a producte d'aquest sistema financer, els darrers anys hagin estat els de major destrucció d'ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la natura cada cop més, per mantenir-se.
* Que l'atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.
* Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la morositat de per vida.
El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d'aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard.
Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d'un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m'acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.
D'altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:
Com es van assabentar de la meva acció?
Perquè jo la vaig fer pública.
Com m'han pogut detenir?
Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en el mateix lloc on el dia següent se'm van emportar, hores desprès d'aconseguir una ordre de detenció.
Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l'ordre i al detenció efectuada hi van unes poques hores.
Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d'estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.
La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presencia publica amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies.
La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l'actitud submisa de la classe política. Per això se'm ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.
Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!
ENRIC DURAN
20/03/09 |
This work is in the public domain |
|
Re: Carta pública Enric Duran des de la presó
|
|
per anims |
03 abr 2009
|
|
totes i tots amb l'Enric! |
|
Re: Carta pública Enric Duran des de la presó
|
|
per no té nom |
03 abr 2009
|
|
Lo que estan fent a aquest xaval no té nom. |
|
Re: Carta pública Enric Duran des de la presó
|
|
per vaya currazo |
04 abr 2009
|
on més mal fa, al moll de l'os. Felicitats per la Vostra gran acció. Ens l'heu fet nostra, feinassa le que heu fet, però queda el millor!
Imaginació contra el poder... |
|
Observacions
|
|
per Gramsci |
04 abr 2009
|
"La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presencia publica amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir."
Tu creus que tens més perill que la gent d'esquerres i compromesa que ha aconseguit el respecte d'amplis sectors socials i que fa anys i dècades que té un discurs de veritat, no quatre consignes pamfletàries, sinó basat en unes raons ideològiques profundes que apliquen dia a dia?
Tu creus que tens més perill que els sindicalistes que allà on es produeix la desigualtat lluiten per aconseguir millors condicions de treball i de vida per al conjunt de treballadors i treballadores?
Tu creus que tens més perill que l'associacionisme, l'organització des de la base de milers i milers de persones joves que basteixen projectes col·lectius als esplais, els caus i els casals?
Enric, desperta. Ets a la presó perquè vas fer una "malifeta" que interessa mostrar com a modus operandi dels "antisistema". Has esdevingut per a ells una excusa perfecta: els qui estan en contra són uns lladres. Ets més dins del sistema que fora d'ell. I el pitjor de tot és que tu continues sense adonar-te'n.
De tota manera, és evident que el teu empresonament és una mesura desproporcionada, però no més que tantes altres, com ho són les penes de multa i presó per als que descarreguen música d'internet o les multes de les ordenances de "civisme".
Alguns comencem a estar una mica farts de tant de messianisme. |
|
Re: Carta pública Enric Duran des de la presó
|
|
per Netxaev |
05 abr 2009
|
El fill de puta que escriu signant 'Gramsci' es un mossen infiltrat. Primer venen els mossos i et porten a la presó per haver desafiat el sistema que ens trenca i ens domina. Desprès ve el mossen a donarte 'consol' i a dir-te que et penedeixis del teu pecat i lo dolent que has estat [i si pot, de passada, tocar-te el cul].
I no li cau la cara de vergonya quan afirma retóricament que 'partits d'esquerres [llepaculs, mamporreros de la dreta], 'sindicats' [venuts al capital i que venen als treballadors] i 'caus-esplais-capelletes' fan molt mes per canviar el món del que has fet tú.
Nomes un fill de puta pertanyent a la casta sacerdotal pot barrejar amb tant de morro el cinisme i la hipocresia.
Ens calen molts Enrics per poguer fer front a aquesta gentussa i els seus gossos d'atura.
ANIM, COMPANY, ET TREUREM AL CARRER. |
