|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
|
per anònimm |
03 abr 2009
|
|
|
1.- Ens trobem davant d’una crisi global de sobreproducció com les viscudes el 29 o a principis dels 70. Aquestes crisis es produeixen perquè el capitalisme amb una mà impulsa el creixement continuat de la producció, mentre amb l’altra escanya el creixement dels salaris i la capacitat per comprar dels treballadors/es. Quan el desajustament és inevitable, aleshores cerca recursos crediticis per endarrerir la fallida, però aquesta arriba inevitablement per la incapacitat d’equilibrar la producció i la capacitat per comprar de la majoria. El capitalisme és el primer sistema de la història en què la crisi sorgeix com a conseqüència de l’abundància de la producció i no pas per l’escassetat. La contradicció és evident: hi ha moltes necessitats i hi ha producció, però la propietat privada d’aquesta impedeix que el circuit es tanqui.
2.- Els governs i les institucions financeres del capitalisme ens volen convèncer que la crisi és per un parell d’anys, que després ja es recuperarà, amb la voluntat que els treballadors/es acceptin millor els acomiadaments tot esperant llocs de treball durant el termini en què cobren l’atur. Però d’aquestes crisis el capitalisme sempre n’ha sortit amb una destrucció massiva de forces productives (treballadors/es i maquinària/empreses), que permetin recuperar la taxa de benefici i iniciar un nou cicle d’acumulació. La crisi del 29 es va acabar «resolent» amb la II Guerra Mundial després de la llarga Depressió dels anys trenta. Obama ja parla de Roosevelt com a referent polític.
3.- Les mesures que ens proposen els governs i la patronal no resol cap dels problemes de fons de la crisi: volen acomiadar i empitjorar les condicions de vida dels i les treballadores (reducció de sous, augment de jornada, flexibilitat, més precarietat..), és a dir, reduir encara més la capacitat per comprar dels treballadors/es. El seu objectiu no és resoldre la crisi global, sinó mantenir els beneficis empresarials i lluitar amb la competència pel pastís de mercat que quedi, encara que cada cop sigui més petit. La lògica empresarial a la qual el Govern dóna cobertura (política i acceptant els EROs) accelera encara més la crisi perquè continua minvant la capacitat per comprar. Al contrari, defensar integrament els salaris i el seu poder de compra i lluitar contra els acomiadaments són politiques que, a més de justes, minimitzen la crisi capitalista.
4.- La nostra política sindical ha de partir de la lògica dels i les treballadores davant de la crisi, cal defensar la capacitat productiva. Les fàbriques acumulen riquesa que hem produït amb el nostre esforç, i les necessitats per atendre de la població encara estan molt lluny de ser ateses (i encara més si mirem cap a la resta del món). S’han de defensar amb intransigència els llocs de treball, el sou i les condicions laborals. Exigir a l’administració que no accepti els EROs, convertir cada ERO en una lluita social contra la política de desertificació industrial. Ells només cediran si temen que hi perdran més.
5.- Davant dels primers signes de resistència a les grans empreses, el Govern ha decidit –d’acord amb les multinacionals i amb ajuts econòmics - ajornar els acomiadaments a les grans empreses uns quants mesos per impedir que conflueixin en la lluita tots els sectors a la vegada. Efectivament la majoria de multinacionals (començant per l’automoció) han transformat els acomiadaments en EROs temporals. No renuncien als acomiadaments però els deixen per d’aquí a uns mesos. Mentre això passa, el degoteig de tancaments de petites i mitjanes empreses és diari, pràcticament sense capacitat de resposta sindical. Sovint no és a les nostres mans aturar els expedients temporals, però de cap manera això pot significar ni la pau social (que deixaria la resta d’empreses aïllades) ni pensar que tot està resolt de moment, perquè, amb la mateixa lògica, la patronal ja prepara els acomiadaments de l’endemà, amb l’argument afegit que ja ha esgotat totes les vies abans d’acomiadar.
6.- Imposar la lògica dels treballadors/es no és possible sense accions fortes i massives. Aquest és el camí de la vaga general, però la vaga general ni pot ser una simple consigna de propaganda ni quelcom que, tot sol, resol màgicament la situació. D’una banda, la vaga general ha de ser una exigència que surti de les lluites i necessitats concretes dels treballadors/es, ha de construir-se, doncs, des de baix, més enllà de la necessària propaganda d’aquesta idea que cal fer com a sindicat. A més, la vaga general ha de servir no només per «protestar» sinó que ha de respondre a necessitats vitals que revertirien la crisi en favor dels treballadors/es, en aquest sentit la vaga general ha de tenir un programa d’exigències obreres davant de la crisi.
UNIFICAR LES LLUITES. CONSTRUIR LA VAGA GENERAL DES DE LA BASE
La lluita ha de respondre a les necessitats més evidents: la lluita contra els expedients i els tancaments. Però amb la perspectiva de la mobilització general, la vaga general. No ens podem limitar a fer propaganda de la necessitat d’una vaga general cal, a més, construir-la des de baix. Com? Començant un procés de confluència de lluites. Cal que algun dels comitès d’empresa en els quals tenim presència les organitzacions sindicals de classe presenti una resolució per la convocatòria d’una reunió a tots els comitès d’empresa de la comarca que tinguin EROs o en tinguin a la vista.
Aquesta reunió hauria de tenir com a objectiu: 1) establir una coordinació regular entre comitès d’empresa; 2) impulsar una crida a la lluita conjunta de tota la comarca en defensa del futur; 3) fer arribar aquesta crida a tots els altres sectors de la població; 4) convocar una primera manifestació i fixar –si és possible- una jornada de vaga conjunta; 5) presentar a tots els municipis de la comarca la crida per tal que s’hi adhereixin i hi posin recursos concrets (locals, fotocopiadores per fulls...) al servei de la coordinació d’empreses en crisi; 6) exigir la convocatòria d’una vaga general. Òbviament, hem de fer una crida per aquesta tasca a la resta de sindicats. Hem de discutir comarca per comarca, localitat per localitat, des de quina empresa comença el procés de crida a unificar les lluites.
La realitat de l’acció sindical fa molt difícil aturar els acomiadaments des de les empreses petites, per la qual cosa la responsabilitat la tenen les grans empreses per donar un marc comú a la lluita de totes contra els acomiadaments.
És cert que a la construcció no hi tenim gaire presència i és dels sectors més castigats per la crisi. Actualment hi ha el pla dels 8.000 milions d’euros a distribuir per municipis i plans.
Seria important recuperar l’experiència dels 70 de les assemblees d’aturats/des que exigien feina digna: plans de construcció d’equipaments socials i vivenda protegida; contractació pública directa amb salari dignes. UNA VAGA GENERAL PER A QUÈ? Algunes reivindicacions essencials per fer efectiu allò que la crisi la paguin ells (o els rics).
* La crisi arriba al sistema productiu perquè els bancs - entrampats amb els moviments especulatius de la borsa i les bombolles- no fan arribar els recursos a famílies i empreses. Cal denunciar els diners que dóna el Govern a la banca perquè «es porti bé» i que, a més, s’han demostrat ineficaços, cal exigir la nacionalització de la banca per posar-la al servei de les famílies i la producció.
* L’atur creix i pel 2009 s’esperen 4 milions d’aturats/ades a l’Estat espanyol. Aquesta situació, a més d’un patiment enorme per la classe treballadora, comporta un agreujament de la crisi, cal emprar totes les mans disponibles i repartir la feina sense que això suposi cap pèrdua de sou. Jornada de 35 hores setmanals amb sou íntegre, cap a l’escala mòbil d’hores de treball. Reducció del ventall salarial. Salari mínim de 1200 euros que asseguri la satisfacció de les necessitats de tots els treballadors i treballadores.
* La patronal es justifica amb previsions futures o caigudes de vendes per presentar EROs amb acomiadaments i retallades de sous i «costos laborals». Aquestes mesures agreugen la crisi, s’ha d’exigir a les empreses que es mantinguin la producció i les condicions laborals, exigint o intervenint els preus –si cal- per retallar el marge de benefici empresarial i augmentar el consum.
Adequació de la producció a les necessitats col·lectives i individuals dels treballadors i treballadores, tenint en compte els condicionants ecològics i de matèries primeres. Aturar la deslocalització d’empreses que se’n van a altres països a explotar treballadors/es amb menys drets laborals i socials. Exigència a l’administració que rebutgi els EROs i nacionalitzi sota el control dels treballadors/ es les empreses que es neguen a mantenir la plantilla i els sous.
* Per la petita i mitjana empresa, però també per la gran, la Llei concursal és el recurs per poder fer tancaments ràpids i sense resistències. L’amenaça que s’apliqui la Llei concursal és una espasa de Damocles sobre les lluites obreres de resistència, per tant s’ha d’exigir la derogació de Llei concursal.
* Un dels sectors més castigats per la crisi és la construcció. D’una banda cal exigir una llei que impedeixi el desnonament per la impossibilitat de famílies de pagar el lloguer o els crèdits bancaris. De l’altra s’ha d’exigir un pla de construcció i obra pública amb centres escolars, sanitaris, transports públics... per absorbir l’atur de la construcció. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per una |
03 abr 2009
|
|
molt ben explicat! |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per xx |
03 abr 2009
|
|
des de la base i des de l'autonomia (al marge de partits i sindicats, donat que la lluita obrera de per si s'aparta de la lògica del pacte). |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per una |
03 abr 2009
|
|
molt ben explicat! |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per cegetista |
03 abr 2009
|
al marge de sindicats? i qui fara la vaga? tu i els teus amics? venga hombre!!
cal un sindicalisme de clase i combatiu!!!
anarcosindicalisme o mort!!
comunisme o caos!!
independència o mort! |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per llibertari |
03 abr 2009
|
autonomia obrera
els sindicats són dirigisme i delegació permanent, són burocratització, són prevenda. i cgt va pel camí d ser groc.
crec q hauríem d aprendre d referents com els soviets, la comuna d parís, les revoltes a bcn del 37, l'experiència dls consells o l'organització zapatista i dels indígenes darreu (mèxic, colòmbia, ecuador, etc.) o experiències locals com el conflicte d roca dels 70.
tot i k am això no vull dir q des d cnt o cgt (sobretot les bases) no es pugui fer bona feina |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per xD |
03 abr 2009
|
|
cgt = simpsons |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per xumi |
03 abr 2009
|
|
una cosa és la lluita dels obrers a cada empresa, però per a fer una vaga general cal unitat de tota la societat i això només s'aconseguix amb unitat obrera. caldria que les bases de tots els sindicats s'unissin, no? |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per Sin pasta i sin papeles |
03 abr 2009
|
I si no intervenim, i si deixem que els sucesos esdevinguin sols, i que tot peti??
Jo no tinc un puto duro i tinc al cap la meva condemna que es treballar la puta vida sencera, pero es per aquest motiu, pero ara sembla que hi hauran molts com jo, diuen que la fam porta al ingeni, i es clar no ens quedarem aturats quan sigui l´hora d´organitzarse i aconseguir les necesitats basiques sense diners. Vull dir que si el 80% pasa a malviure amb una miseria de calés, podem molt millor crear una alterantiva, perque que mes dona tenirne 200 que cap duro.
si tot peta i perdem tot, i els que ho han organitzat marxen i sen porten les subvencions dels sindicats dels partits, no seria una bona pensada que quan tornin o els fills de puta que tinguin la barra de quedarse no puguin comprar res amb el seu diners?? >Com aquella frase de que es donaran compte que els diners no es menjen.
Tornemnos boixos, tornem a cultivar la terra de prop de casa, agafem un intrument de musica i obserbem com cau tot, com tot s´en va a la merda i comença la utopia, la necesitat de parlar amb els que som com tu i comena el somni de viure sense clases, sense treballs fastigosos, sense pijos, pijades i marques...
I si l´atur creix i no ve el turisme, i a la tardor es multiplica, no es així com sesfuma la meva condemna, que era treballar tota la vida?
Soc de base, no estic acollonit, rebel perque el mon m´hafet aixi... |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
per adri
adriafb93@hotmail.com |
03 abr 2009
|
la millor organització per dur a terme aquests objectius és fer assambleas conjuntes i obertes a tothom, com ja es va fer ahir a barcelona amb 50 persones presents, crec que es poc tenint en compte la quantitat de gent a la que perilla el lloc de treball. aixi doncs crec que ens hauriem d'organitzar en assamblees autonomes coordinades entre elles per una coordinadora sindical i dur a terme aixi la lluita per aconseguir els objectius. per ferse una idea: com la cajei pero amb treballadors o gent implicada en aquestes lluites.
salut i revolta! |
|
Re: Consideracions sobre la crisi: Construir la vaga general des de la base
|
|
per malus |
03 abr 2009
|
|
per l'anterior. tot es debilitarà molt, per això serà un moment indicat per a posar el dit a la llaga, accelerar el llarg procés. per construïr el futur hi haurem d'intervenir poc a poc. no esperem canviar-ho tot d'avui per demà. potser serem vells quan vegem el resultat de la nostra suor i la nostra sang, però no per això deixarem de lluitar dia a dia. salut |
|
|
