Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Sortida de la crisi?
23 mar 2009
Quasi totes les referències i informacions parlen de la «sortida» de la crisi. Estem segurs que realment en sortirem? O de quan en sortirem? Pot ser curta i pot ser llarga o molt llarga...

El que fa més por quan es parla de «sortir» de la crisi és que això vulgui dir «continuar» vivint i produint com abans. Passar un parèntesi, sortir-ne i continuar igual, amb el creixement econòmic indefinit. Fins a la pròxima crisi...

La cosa més important de la crisi econòmica i social és que ens podria ajudar a emprendre un «canvi», un canvi que fa molt temps que hem de fer i que no en som capaços. La crisi ens hi pot empènyer.

El canvi necessari consistiria, creiem molts, en tres «menys»:
* Consumir menys.
* Produir menys.
* Treballar menys hores.
Perquè l’escassesa de recursos i l’abundor de deixalles ens obliguen a una activitat i una vida més austeres. Independentment dels interessos d’una minoria de continuar reixent.

Quan la crisi provoqui que el PIB baixi una mica, això no ha de ser considerat una desgràcia, sinó un fet positiu. Cal acceptar-ho, renunciar a tornar a créixer i, immediatament, procurar que tothom continuï treballant, o, si no, continuï cobrant un sou, un subsidi o equivalent. I quan l’ambient de la crisi determini un descens del consum, cal acceptar-lo (excepte en el cas de les persones o famílies que tenen un consum massa baix) com una reducció necessària. No prendre-ho com una cosa «provisional», sinó definitiva.

Algunes mesures que creiem que s’haurien de prendre són:
* Inversions públiques, sobretot en infraestructures, com el Plan Zapatero, per crear feina.
* Prestació d’atur indefinida (mentre duri la crisi), o bé «Renda garantida de ciutadania» als qui l’hagin acabada, com demanen els sindicats.
* Setmana de 35 hores (de moment, després menys), per crear més llocs de treball.
* Desenvolupament de la Llei de dependència, per crear nous llocs de treball.
* Impost especial sobre les grans fortunes, sobre els superbeneficis obtinguts, per poder pagar els capítols anteriors.
* Nacionalització dels bancs que hagin hagut de ser ajudats públicament.

La crisi pot donar lloc a 4 situacions diferents:
* Continuar amb el mateix sistema i les mateixes característiques.
* Un capitalisme bastant intervingut i planificat, amb un sector públic fort, amb un Estat del benestar desenvolupat; un règim similar al de després de la Segona Guerra Mundial.
* Un sistema socialista, amb socialització dels sectors bàsics (banca, energia, infraestructures...), equilibri entre els sectors públic i privat, suau decreixement econòmic, ampli desenvolupament de l’Estat del benestar i de la democràcia (fins i tot dins les empreses).
* Un sistema autoritari i feixista, amb fortes restriccions de la llibertat i repressió.

Com més curta sigui la crisi, més probable és que es resolgui amb la continuïtat. Com més llarga, més ens ajudarà al canvi. Com més positiva sigui la nostra actuació, més probable és que el canvi sigui positiu (perquè també podria ser negatiu).

La situació desitjable, com és natural, és la del sistema socialista democràtic, però és la més difícil. Hauria de ser molt llarga la crisi, i molta la lluita. La situació futura més probable és la descrita en segon lloc, la del capitalisme intervingut i planificat.

Antoni Ferret

http://www.moviments.net/aferret

This work is in the public domain
Sindicat