|
|
|
Notícies :: dones |
|
Les dones invisibles del 8 de març
|
|
|
per Jorge |
16 mar 2009
|
|
Escrit reflexionant sobre el tractament de la premsa de la diada de la passada diada del 8 de març |
LES DONES INVISIBLES DEL 8 DE MARÇ
Ara que la Diada de la Dona Treballadora ha passat a ser simplement la Diada de la Dona, no resulta tan estrany que les notícies dels mitjans de comunicació sobre el 8 de març hagin oblidat fer referències als col•lectius de dones que es troben en una posició més feble per fer front a les agressions i discriminacions de gènere de la nostra societat patriarcal. Parlo, en primer lloc, de les dones sense papers, que, per la clandestinitat en què han de viure, suporten en silenci tota mena d’arbitrarietats i abussos, com els que de tant en tant ens assabentem que han patit als Centres d’Internament per a Estrangers.
També penso en el col•lectiu de dones que, a través de la fórmula del reagrupament familiar de la Llei d’Estrangeria, disposen d’uns documents on diu que “depenen” d’una altra persona, i que tenen “permís de residència”, però no “permís de treball”. Fórmula sorprenent per a una llei d’un racó del món, Europa, on les institucions es vantaven d’haver assumit des de fa temps que, com sostenien les primeres lluites feministes, l’alliberament de la dona passava perquè fos considerada com un individu lliure, no depenent de ningú, i perquè tingués accés a una feina remunerada.
Sense papers o sense permís de treball, aquestes dones no tenen més opció que obtenir ingressos en l’economia submergida, en condicions de gran precarietat, sense cap mena de drets laborals, de protecció social o de reconeixement legal per la seva feina. Són especialment abundants en el servei domèstic, en la neteja, en l’atenció de vells o de malalts, i això, de retruc, fa que s’acabi reforçant la creença social que sosté que les activitats lligades al manteniment de les condicions de l’existència humana, desenvolupades tradicionalment per les dones, no són vertaderes feines, creença que allunya la possibilitat que les autoritats regulin millor i reconeguin adequadament l’exercici d’aquestes tasques.
Tot i que les associacions que lluiten pels drets d’aquests col•lectius de dones eren ben presents a les manifestacions del vuit de març, els mitjans no se’n van fer ressó, i, reduint la política –la participació de la ciutadania en l’esfera pública- a la política de partits, van estimar-se més ressaltar la presència d’aquest diputat o d’aquella diputada. Diputats de partits, per cert, que en la passada legislatura van fer una reforma de la Seguretat Social que allarga el període que han de cotitzar les persones amb contractes a temps parcial per poder cobrar una pensió contributiva, mesura que, sens dubte, augmentarà la feminització de la pobresa entre la població vella, perquè són sobretot dones –que intenten fer compatible el treball productiu amb el treball reproductiu- les persones que es veuen abocades a acceptar aquesta mena de contractes. |
This work is in the public domain |
|
Re: Les dones invisibles del 8 de març
|
|
per Dona invisible el 8 de març |
16 mar 2009
|
NO cal ser una/a sense papers perquè els mass media passin de tu, n´hi ha prou en no comulgar amb el discurs oficial per ser silenciat pels mass media i colpejar pels mossos media.
Una única classe treballadora (amb i sense papers!), junta en el combat de classe |
|
Re: Les dones invisibles del 8 de març
|
|
per @ |
17 mar 2009
|
|
Bona reflexió, per què no l'envies als mass media per veure si se'ls encomana una miqueta de dignitat? |
