Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
Arrenquen els actes del 8 de Març a València
07 mar 2009
En la jornada d'ahir l'Esquerra Independentista de la Ciutat de València va realitzar un mural al barri de Benimaclet, en el qual es denunciava la greu situació que pateixen les dones treballadores dels Països Catalans: discriminació laboral, precarietat, sexisme i violència de gènere. Una situació vinculada a la pervivència del patriarcat i del capitalisme, que en l'actualitat es veu agreujada per la crisi econòmica. Amb aquest mural es feia una crida a la lluita de les dones per alliberar-se del sistema patriarcal. Arrenquen així els actes de la diada antipatriarcal a València, que culminaran amb la manifestació convocada pel moviment feminista al Parterre el proper 8 de març a les 12h. A contnuació podeu llegir el manifest preparat per l'Esquerra Independentista de València per aquesta jornada de lluita
PICT0001.JPG
cartell 8 de mar EI def_nou.jpg
DONES, LA CRISI ENS FA MÉS PRECÀRIES!

EL PATRIARCAT, COM EL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT!



Aquest any, en commemoració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, no podem evitar parlar de la crisi capitalista per les inqüestionables conseqüències que està tenint sobre la classe treballadora del nostre país i, per tant, sobre nosaltres, les dones treballadores dels Països Catalans. Com a col·lectiu social, la crisi ens afecta de moltes maneres, i alguns dels efectes a llarg termini són difícils de preveure encara. De moment però, per a les assalariades aquesta és la situació:



Si “gaudim del privilegi” de tenir un contracte laboral, les possibilitats d’acomiadament, que ja eren molt altes a causa dels nostres contractes precaris, es multipliquen ara que la crisi serveix d’excusa per a obrir ERO (expedient de regulació d’ocupació).



Per a les que no en tenim la cosa no canviarà gaire, continuarem en situació d’inseguretat permanent, condemnades al mercat laboral informal amb tots els seus inconvenients: no cotitzar a la seguretat social, no tenir dret a vacances ni baixa per malaltia, no tenir dret a sindicació, a vaga, submissió total al patró si no volem perdre la nostra ja insuficient independència econòmica. Recordem que el sector de serveis domèstics i cura de membres dependents de la família és un dels que més concentra aquest tipus de mercat laboral ocult que hui dia encara està majorment desenvolupat per dones, que no apareix a les estadístiques laborals, i que una gran proporció de treballadores dels sector són immigrants que es troben en grau màxim de vulnerabilitat.



D’altra banda, per a les que no treballem de manera remunerada, que ens encarreguem de les tasques domèstiques i de cura de la família, la crisi suposa carregar sobre les nostres esquenes el pes de les retallades en serveis socials estatals. Nosaltres fem malabarismes per allargar el pressupost familiar fins a final de mes i, en resum, fer nostra més que de ningú altre la frase “apretar-se el cinturó” mentre l’estat injecta quantitats desorbitades de diners a la banca privada per a que puguin mantenir el seu ritme de beneficis. Exigim que deixen de privatitzar-se els serveis públics, i que s’amplien fins a cobrir totalment les necessitats de la classe treballadora.



I per a la majoria de nosaltres, que combinem treball remunerat i treball gratuït, només hem de creuar les situacions anteriors per a fer-nos una idea del que ens pot esperar. A més a més, en totes les situacions anteriors, augmenta el risc de violència de gènere a causa de l’augment de l’atur masculí: si la identitat masculina s’ha basat en el seu paper de “mantenidor” econòmic de la família, què passa quan aquesta es veu amenaçada? Contra qui sol anar dirigida la frustració que se’n deriva?



Però malgrat tot com a revolucionàries, creiem que la crisi pot ser un moment d’inflexió en les nostres lluites, un moment en què la crítica radical, això és d’arrel, ens permet denunciar els llaços i complicitats entre el capitalisme i el patriarcat, perquè aquesta confluència entre els dos sistemes es fa avui més visible que mai.



Denunciem doncs un model de creixement basat en el treball de moltes (en molts casos gratuït) per a benefici d’uns pocs, que provoca la misèria de la gran majoria, l’accentuació de les desigualtats entre homes i dones, el deteriorament crític del medi ambient, l’apatia social basada en una ciutadania passiva i resignada. Tot i així la crisi no porta de manera directa a la revolució, cal l’esforç unitari de tots i totes, homes, dones, treballadores, aturades, immigrants, per a plantejar-nos una estratègia col·lectiva, combativa i ferma.

Dones, està clar que la crisi ens fa més precàries, i ara més que mai la classe treballadora hem d’organitzar-nos per fer front a la perversa combinació de patriarcat i capitalisme. Des de l’Esquerra Independentista reivindiquem la construcció d’alternatives socials sòlides, sí a la nacionalització d’empreses que només generen beneficis per unes poques, repartim la riquesa entre totes les que la creem!



Mai assolirem unes bones condicions de vida amb les reformes d’un sistema econòmic capitalista on justícia social és un concepte antagònic, i desigualtat social una necessitat material. Tampoc aconseguirem una situació d’igualtat de possibilitats en una societat que se sustenta en la dominació d’uns sobre les altres, per moltes lleis per a la igualtat que es facen. Cal que combatem i destruïm el problema d’arrel lluny de mesures reformistes, i ens unim per construir una societat més humana i més justa. Per això el patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!



Esquerra Independentista

València, 8 de març de 2009

This work is in the public domain
Sindicat