Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Febrer»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Pel dret a l'avortament, prou ja d'hipocresies!
25 feb 2009
Per Doris Benegas (text original de la haine.org)


Cal posar els mitjans per a evitar els embarassos no desitjats i cal assegurar el dret de les dones a decidir si volem ser mares i quan.


Enllaç a l’article: http://www.lahaine.org/index.php?p=35793.
Estem assistint a una nova ofensiva contra el Dret a l’Avortament que em recorda a la repressió deslligada a principis dels anys vuitanta contra centenars de dones per avortar i contra els centres que practicaven avortaments en aquelles èpoques.


La situació era terrible, les dones que podien s’anaven a Londres o a Holanda, les quals no podien pagar-se’l anaven a l’abortista que en condicions pèssimes els practicaven l’avortament, moltes perdien la vida en l’intent. Moltes altres carregaven amb fills/es no desitjades. Es calculava que es practicaven 300.000 avortaments anuals sense contar els quals es practicaven en l’estranger. Morien aproximadament unes 3.000 dones a l’any com a conseqüència dels avortaments clandestins.


A Valladolid, en l’estiu de l’any 1980 va ser detinguda una abortista i dotze dones que van ser jutjades per avortar. El fiscal va demanar 94 anys de presó en total i després ho va rebaixar a 30 anys. Van anar totes condemnades a penes que van oscil·lar entre sis mesos i un dia de presó, i 20.000 ptes. de multa.


El Moviment Feminista des de mitjans dels 70, exigíem el reconeixement del Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït a càrrec de la Sanitat Pública. Davant una realitat tan tràgica i gràcies a la lluita de les dones el dret a l’avortament va ser guanyant terreny des del punt de vista social.


Aquella repressió va pretendre frenar aquest avanç criminalitzant a les dones.


Ara, des dels sectors més conservadors, el PP i les jerarquies de l’Església Catòlica, s’ha llançat una ofensiva, perseguint a les clíniques privades que practiquen avortaments i a les dones cridant-los a declarar en els Jutjats, amb l’únic objectiu de criminalitzar a les dones que avorten, que serien, ni més ni menys, que assassines de nens/es.


Es tracta d’una campanya carregada d’hipocresia perquè les Dones vinculades a aquests sectors conservadors avorten també, i si cap més, perquè l’hi poden permetre per disposar de més mitjans.


Milers de dones de totes ideologies i condicions socials, es veuen abocades a interrompre el seu embaràs per trobar-se en situacions que fan insostenible la maternitat.


Podem afirmar que a cap dona li agradaria haver de trobar-se en la necessitat d’haver avortat.

L’avortament no és un plat de gust per a les dones, sinó causa de molts sofriments.


Si de debò es volen evitar els avortaments, caldria posar tots els mitjans per a evitar aquestes situacions no desitjades i això passa per una major educació sexual, per restablir els serveis de Planificació que han estat suprimits en els últims anys, perquè els anticonceptius orals corrin a càrrec de la Seguretat Social, i perquè la píndola postcoital no sigui tan difícil d’obtenir. En tots aquests terrenys en comptes d’avançar hem retrocedit.


Totes aquestes manques estan fent que cada vegada més adolescents es vegin en la necessitat d’avortar.


El Dret a l’Avortament lliure i gratuït és el Dret de les Dones a decidir si volem ser mares, i en cas afirmatiu, quan volem ser mares, és una qüestió d’elemental democràcia cap a totes les dones. Diem això per les següents raons:


*Perquè qui biològicament podem ser mares som nosaltres.


*Perquè qui suportem els embarassos i els parts i totes les seves conseqüències físiques i psíquiques som nosaltres.


*Perquè des del punt de vista social, laboral o professional, la maternitat segueix condicionant les nostres vides, i per molt que s’apel·li a la paternitat responsable, estem molt lluny que les conseqüències de portar fills/es al món la suportem per igual homes i dones. Són moltes les quals perden la seva ocupació per estar embarassades.


*Perquè criar, mantenir i educar a un/a fill/a no està a l’abast de totes les butxaques i les ajudes i els serveis públics (guarderies) són encara molt insuficients.


*Perquè és necessari separar maternitat de sexualitat. És a dir la nostra sexualitat hauria de poder abordar-la sense estar condicionades per la por a quedar-nos embarassades o des d’altre punt de vista, les dones tenim dret al desenvolupament de la nostra pròpia sexualitat al marge de la nostra capacitat reproductora.


*La maternitat ha de ser un dret i no una obligació per a les dones. Obligar-nos a la funció de ser mares s’ha utilitzat i s’utilitza per a mantenir-nos subordinades, enclaustrades i embussades.


*La Constitució reconeix el dret al lliure desenvolupament de la Personalitat (art. 10 de la Constitució Espanyola) i a la integritat física i moral(art. 15 de la Constitució Espanyola), drets que sens dubte es veuen afectats pel no reconeixement del dret a l’Avortament Lliure i Gratuït.


Tant en la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (C.I.P.) (El Caire 1994) com en la Conferència de Pequín (1995), els drets reproductius es van definir com el dret a prendre decisions reproductives de forma informada i lliure de discriminació, coerció i violència. És a dir, en unes condicions que permetin optar realment d’acord amb els propis interessos.


Aquest terreny, el dels nostres drets sexuals i reproductius és una de les àrees que el conservadorisme, especialment el de la jerarquia de l’Església Catòlica, es mostra el més obstruccionista a les exigències de les dones i per on avança amb força el involucionisme en relació als drets de les dones.


Potser sigui convenient fer un poc d’Història.


Durant la IIª República, el 25 de Desembre de 1936, sent Ministra de Salut Federica Montserry es va despenalitzar l’avortament. L’avortament va passar a ser legal fins i tot per raons merament socioeconòmiques.


Durant la dictadura va ser penalment punible tot Avortament dolorós (intencionat) o imprudent si aquest era violent, tant per al qual ho practicava, com per a les dones que l’hi practiquessin a si mateixes, o deixava que altres persones l’hi practiquessin. L’Avortament consentit estava penalitzat fins a amb sis anys de presó, podent ser atenuada la pena de presó fins a sis mesos, quan la dona produís el seu avortament o consentís que un altre l’hi causés per a ocultar el seu deshonra.


A l’any 1982 el PSOE va iniciar la Reforma del Codi Penal per a la despenalització de tres supòsits d’avortament en els quals cap condemna es podria imposar ni a les dones, ni a qui els practiquessin l’avortament.

Aquests supòsits eren:

1. El perill greu per a la vida o salut física o psíquica de l’embarassada;

2. Quan l’embaràs era conseqüència d’una violació;

3. En els casos de greus tares físiques o psíquiques del fetus.


Fora d’aquests tres supòsits l’Avortament seguiria sent un delicte. La Llei Orgànica que va modificar en aquest sentit el Codi Penal va ser aprovada en el Congrés dels Diputats el 3-8-83.


Enfront d’això la dreta va promoure Recurs d’Inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que ho va resoldre mitjançant Sentència de 11-4-85. El que es plantejava en aquest Recurs era el Dret a la vida que, segons els recurrents, tenia l’embrió o fetus per néixer (el nasciturus). Aquesta Sentència del Tribunal Constitucional va considerar d’acord amb la Constitució la no punibilidad d’aquests tres supòsits continguts en la Llei i tant els fonaments jurídics de la mateixa com els vots particulars emesos, van compartir la tesi que no existeix un dret fonamental del nasciturus a la vida pel que no hi ha conflicte entre els drets fonamentals de la dona embarassada -llibertat, dignitat, lliure desenvolupament de la seva personalitat, intimitat i l’inexistent dret a la vida de l’embrió, sinó un conflicte entre els drets fonamentals de la dona i un bé jurídicament protegit que és la vida en formació. El fetus, segons el Tribunal Constitucional, no és titular del dret a la vida que protegeix l’art. 15 de la Constitució Espanyola.


Així va declarar el Tribunal Constitucional que són acords a la Constitució aquests tres supòsits de despenalització donant llum verda a la pretesa reforma.


La despenalització, o no punibilitat dels tres supòsits va ser finalment aprovada per Llei Orgànica 9/85 de 5-7-85, i així van quedar introduïts en el Codi Penal.


L’art. 417.bis del Codi Penal va quedar redactat de la següent manera:


No serà punible l’avortament practicat per un metge, o sota la seva adreça, en centre o establiment sanitari, públic o privat, acreditat i amb consentiment exprés de la dona embarassada, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:


1. Que sigui necessari per a evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge de l’especialitat corresponent, distint d’aquell per qui o sota l’adreça del qual es practiqui l’avortament.


En cas d’urgència per risc vital per a la gestante, podrà prescindir-se del dictamen i del consentiment exprés.


2.Que l’embaràs sigui conseqüència d’un fet constitutiu de delicte de violació de l’article 429 , sempre que l’avortament es practiqui dintre de les dotze primeres setmanes de gestació i que l’esmentat fet hagués estat denunciat.


3.Que es presumeixi que el fetus haurà de néixer amb greus tares físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqui dintre de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació i que el dictamen, expressat amb anterioritat a la pràctica de l’avortament, sigui emès per dos especialistes de centre o establiment sanitari, públic o privat, acreditat a aquest efecte, i distints d’aquell per qui o sota l’adreça del qual es practiqui l’avortament


4.En els casos previstos en el nombre anterior, no serà punible la conducta de l’embarassada encara quan la pràctica de l’avortament no es realitzi en un centre o establiment públic o privat acreditat o no s’hagin emès els dictàmens mèdics exigits.


Per Reial Decret de 21-11-86 (nº 2409/86) es van regular els requisits dels Centres Sanitaris acreditats per a practicar avortaments així com els dictàmens preceptius per a la pràctica legal de la interrupció de l’embaràs.


És d’assenyalar que el primer supòsit de greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de la embarassada no es limita per termini algun. És a dir, des de 1.985 en aquest supòsit es pot practicar la interrupció de l’embaràs en qualsevol moment de la gestació.


També és ressenyable que el Partit Popular durant tots els anys que va governar no va modificar aquesta Llei despenalizadora, ni tan sols ho va intentar, podent fer-lo.


Aquesta regulació persisteix en l’actualitat doncs aquest art. 417.bis del vell Codi Penal, es va mantenir a l’entrar en vigor el Nou Codi Penal de 1995, i no ha estat alterat.


Per altra banda, una Sentència del Tribunal Constitucional, la 75/1.984 de 27 de Juny, havia reconegut el dret de les ciutadanes espanyoles a no ser condemnades en l’Estat Espanyol per l’avortament comès en l’estranger, pel que qualsevol dona amb recursos econòmics suficients podia optar per interrompre la seva gestació en l’estranger sense risc algun.


La hipocresia de la dreta és monumental. Volem fer una crida a no permetre aquesta criminalització de les dones, a no deixar-nos intimidar, a no deixar-los el carrer.


Qui així ens criminalitzen no són defensors de la vida doncs ataquen la vida qui prohibeixen els anticonceptius, inclòs el preservatiu (amb els consegüents riscos de contagi de malalties greus, SIDA especialment), qui no denuncien els avortaments no volguts que es produeixen en els llocs de treball com a conseqüència de les dolentes condicions que treballen moltes embarassades, qui van donar la Guerra de L’IRAQ que ha produït milers de milers de morts¦


Hem d’exigir que es compleixi la Llei quant a l’obligació que tenen les autoritats Sanitàries de les Comunitats Autònomes de garantir que en cada província en la xarxa Sanitària Pública, existeixin centres acreditats en els quals es practiquin avortaments dintre de la legalitat. Tots els centres o establiments públics que compleixin uns requisits (els de l’art. 1 del RD de 21-11-86, nº 2409/86) quedaran acreditats automàticament per a la pràctica de l’avortament. Les Autoritats Sanitàries publicaran periòdicament relacions dels centres o establiments públics acreditats per a la pràctica de l’avortament. L’anterior s’incompleix radicalment amb una àmplia tolerància institucional. A Valladolid en cap Hospital Públic es practiquen avortaments.


No podem permetre reformes que ens facin retrocedir ni en la Llei, ni en la pràctica. Per exemple, no podem permetre que en els supòsits de perill greu per a la salut física o psíquica o la vida de les dones, se suprimeixi el dret a practicar voluntàriament la interrupció de l’embaràs sense límits de temps.


Cal posar els mitjans per a evitar els embarassos no desitjats i cal assegurar el dret de les dones a decidir si volem ser mares i quan.


Pel dret a l’Avortament Lliure i Gratuït.
Mira també:
http://www.lahaine.org
http://alliberamenttotal.wordpress.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pel dret a l'avortament, prou ja d'hipocresies!
26 feb 2009
Bé, també heu d'entendre que els que consideren que el fetus és un ésser humà, s'oposin al que ells entenen que és un assassinat d'un innocent al que s'està privant d'una vida.
Re: Pel dret a l'avortament, prou ja d'hipocresies!
27 feb 2009
La vostra solució és despenalitzar algo tant nociu com es l´abortament lliure?? Cada any 100.000 persones són abortades a Espanya perquè hi ha gent que o no sap posar-se el condó o juga amb l´embaràs no desitjat com si fos una simple nit de borratxera. Estem parlant de 100.000 persones, tanta gent com la ciutat de Tarragona que desapareixen del mapa, persones que els hi es negat el dret de néixer nomès la majoria de casos per raons econòmiques o de benestar. Opcions?? donar-los en adopció, pero no promocionar el seu assassinat. Us recomano que mireu aquest video, potser llavors ho jutjareu d´una altra manera:
http://www.observatoriobioetica.com/videos/aborto.html

Una cosa tant seriosa com treure la vida a un no nat poques coses ho poden justificar tret de situacions extremes com deformacions greus, malalties hereditàries terminals, deficients psiquics, o violacions per posar alguns exemples. Pero no pel desliz d´una nit o perque ara econòmicament no em va bé. El dia que valorem més la vida de les persones començarem a no pensar d´una forma tant burgesa i malatissa i potser aquell dia serem més humans i mes persones i no tant pijorevolucionaris.
NO A L´ABORTAMENT LLIURE!!
SI A LA VIDA DELS MES INNOCENTS D´ENTRE ELS INNOCENTS!!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more