Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí
Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
Robin de la banca anuncia ara que torna a Barcelona sis mesos desprès de la seva sonada acció d’insubmissió, valora les mesures del govern contra la crisi i diu que, per sortir-se’n, el sistema ha de canviar radicalment.
El Robin de la banca apareix sis mesos desprès

Enric Duran: “Torno perquè tinc ganes d’estar a Catalunya en aquest moment de crisi”

Mariana Cantero

Enric Duran va passar de ser entrenador de tenis taula als ’90 a convertir-se en una mena de heroi nacional. Desprès d’aconseguir préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries amb documentació inexistent i donar els calers als moviments socials, es va escapar només dues setmanes abans de que esclati la crisi, demostrant la volatilitat del sistema financer.

Duran, conegut com al Robin de la banca, anuncia ara que torna a Barcelona sis mesos desprès de la seva sonada acció d’insubmissió, valora les mesures del govern contra la crisi i diu que, per sortir-se’n, el sistema ha de canviar radicalment.

Havies estat entrenador de tennis taula, pot ser?
Sí (riures).

Com passes d’entrenador a activista?
Hi va arribar un moment que vaig començar a llegir, mentre estava fent d’entrenador. Llavors, amb la lectura vaig veure com estava el món i vaig començar a parar atenció a coses que, d’alguna manera, no havia vist abans, com ara el consumisme i la desigualtat. En aquells moments llegia marxisme, comunisme, coses que trobava per Internet...doncs vaig veure que el que estava fent no era, potser, el millor a que podia dedicar la vida, i vaig pensar que podia intentar fer alguna cosa per a canviar les coses.

Vas estudiar alguna cosa?
Vaig fer COU primer, perquè ho havia deixat per dedicar-me a l’esport. Llavors, vaig acabar-lo, vaig passar la selectivitat i vaig fer sociologia, però només vaig durar un quadrimestre perquè vaig veure que lo que m’interessava realment ho aprendria més pel meu compte. La meva idea no era tenir un títol perquè em donessin feina, sinó aprendre sobre determinats temes.

Aquests coneixements et van servir, desprès, per detectar el moment just en que arribaria la crisi...
Sóc autodidacta i al 2005 vaig començar a llegir sobre la crisi del petroli, la crisi energètica i vaig veure com augmentava el preu del petroli. A partir d’aquí i mirant una mica l’economia, tot el que veia es va anar complint.

Però vas fer pública la teva insubmissió just en la mateixa setmana que va esclatar la crisi...
Això va ser una mica casualitat. Va ser a l’estiu de 2007 quan vaig decidir que la meva acció s’acabaria l’any següent. En aquell moment als Estats Units ja es plantejava el tema de les subprimes i vaig veure que això podia fer que arribi més aviat la crisi.

Ara, desprès de gairebé sis mesos de l’acció, ¿cóm valores el ressò que ha tingut?
Penso que ha valgut la pena. Abans de fer-se pública, crec que l’acció ja valia la pena, perquè havia servit per demostrar moltes coses i per l’impacta que ha tingut. Estan sorgint més projectes i penso que la valoració és molt positiva. De fet, si hagués sabut que anava a tenir aquest impacta hauria estar més pendent de proposar coses concretes que es podrien haver tirar endavant desprès del 17S. Però ara espero aprofitar una mica aquesta segona oportunitat del 17M, quan tornaré i serà un bon moment per desenvolupar propostes i respondre des de la societat civil a la crisi. Ja no tant per tornar com estàvem, que és una mica impossible, sinó per trobar un altre manera de viure.

Quines accions es preparen pel 17M?
Estem preparant diferents coses. Una és la campanya per fer una vaga d’usuaris de bancs, que ja fa tres mesos que va començar i ja té 300 persones inscrites. Estem en ple debat ara mateix i farem més accions perquè d’alguna manera el que ens interessa és demostrar que la solució real als problemes no passa per ficar pedaços al capitalisme, sinó per canviar la cultura de la competència per una de la cooperació. Hem d’aprendre a compartir, a no dependre tan dels diners...sembla mentida que hi hagi una crisi econòmica quan existeixen molts recursos sense aprofitar.

Què penses que ha de canviar ara en el sistema financer? Perquè està demostrat que així no funciona, però...
Penso que ha de canviar radicalment. Una manera de què el funcionés és que fos públic, que no es cobrés ingressos i que els rendiments s’utilitzin per facilitar l’activitat productiva que sí que és necessari finançar. El que no s’hauria de finançar és el consum. El consum ha de ser col·lectiu, organitzat, i no individual, com ho fem avui dia. La banca hauria de tenir una funció molt més reduïda i concreta per ajudar a que l’activitat productiva tiri endavant.

Cóm valores les mesures que es porten a terme pel govern ara mateix contra la crisi?
Crec que s’intenten donar solucions a una cosa que no la té. Per una banda, està clar que s’està ajudant força més a la banca que no a la gent. Però és que fins i tot les mesures que podrien ser favorables per a la gent són totalment insuficients davant l’envergadura de la crisi i d’altre perquè la pròpia manca d’activitats econòmiques capitalistes no té una solució fàcil. La societat capitalista funciona a partir del creixement i és lo que està passant. Llavors, les coses que s’estan fent, com subvencionar els ajuntaments perquè creïn llocs de treball, no crec que siguin efectives perquè crearan molts menys llocs dels que es necessiten i s’està ficant en perill l’estructura del sistema capitalista i la seva solvència per assumir tots els problemes a nivell de gestió des de dalt.

Quin paper compleix l’estat en tot això?
Penso que s’estan fent molts anuncis molt mediàtics. Si la societat demana que es controli la banca, doncs l’estat es manifesta en aquest sentit per fer callar veus, però no hi ha una voluntat real de controlar. Des de finals de la dècada dels ’90, la banca espanyola va passar de donar hipoteques a 20 anys a donar-les a 40. Amb això va donar la imatge que de podia moure molts més diners, però eren uns diners que tenien cap mena de base sòlida. Quan el creixement real de l’economia ja no es podia aguantar més perquè els recursos naturals s’esgotaven i tot un seguit de mecanismes antics per fomentar el creixement (que eren a costa de la gent, però eren reals) es van acabar, des d’aquell moment tot es va basar en el sistema financer i l’augment del crèdit. Per tant, no és d’ara que hi ha crisi, fa uns anys que venen produint aquesta crisi.

Quina seria una possible solució?
Jo crec que la solució està en la autogestió i en que en comptes del predomini del valor de canvi es passi al valor d’ús. Es a dir, només té valor la moneda de canvi i molta gent es queda sense feina, sense produir; però aquesta gent podria cultivar horts, fer tasques comunitàries, rehabilitar habitatges abandonades, coses que ara mateix no es contemplen ni de lluny.

El preparen accions pel 17M

L’Enric Duran enllesteix els últims detalls abans de tornar Catalunya el proper 17 de març. Primer es reunirà, d’aquí dues setmanes, amb un grup d’activistes per decidir quines accions portaran a terme el dia que torni, aprofitant el rebombori mediatic que generarà. El 17M es repartirà (com es va fer el 17S, quan Duran va anunciar la seva acció i va fugir) a nivell de l’estat la publicació Crisi, que editen els mateixos activistes.

Duran podria anar a la presó desprès de tornar. Fins ara, les entitats financeres que té constància el van denunciar són quatre: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpyme. No obstant això, segons els Mossos d’Esquadra són 22 els bancs que han interposat una denuncia en contra seva. El cas es troba arxivat provisionalment al Jutjat d’Instrucció 29 de Barcelona, però podria reobrir-se si alguna de les entitats ho sol·licités i el jutge donés el seu vist i plau.

De moment, el que sí està clar és que cap dels bancs vol una publicitat tan negativa com que se sàpiga que ha posat una denuncia contra el que s’ha anomenat popularment com a el Robin de la banca. “En tot cas, torno perquè tinc ganes d’estar a Catalunya en aquest moment de crisi. Hi ha moltes possibilitats d’accions i que s’ha d’actuar i penso que pot haver-hi una resposta important”, explica Duran.
Mira també:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/enric_duran_ldquo_torno_perque_tinc_ganes_d_rsquo_estar_a_catalunya_en_aquest_moment_de_cris

Comentaris

informació complementaria
25 feb 2009
a la web del col·lectiu crisi podeu trobar
més informació de la trobada del 7 i 8 de març a perpinyà i la preparació de la publicació del 17 de març

http://www.17-s.info
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
d'ego
a estic pel decreixement...
25 feb 2009
fixa't que les expressions que destaquen la persona no les diu ell mateix sino que les diu el mitjà de comunicació fora del que son propiament preguntes i respostes de l'entrevista.

la cultura dominant destaca el que destaca, pero nosaltres podem ser prou llestos per quan el dit senyala la lluna, no quedarnos en el dit...
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
bona feina!
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
del súper-ego... també

ps.
excusatio non petita...
ps2.
el 17-s vam llevar-nos aviat també. una cosa no treu l'altre.
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
..., accusatio manifesta
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
l'enric duran és un infiltrat policial. pasa-lo.
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
Heroi nacional? Per estafar diners i fotre el camp com una rata? Au va!

Gràcies per "venir a Catalunya en aquests temps de crisi", no sabríem què fer sense la teva presència.

Pallasso, torna-te'n al ping pong.
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
aquesta es una pagina anticapitalista o de safreig?
a l'article hi havia coses mes interessant..
per exemple

la solució real als problemes no passa per ficar pedaços al capitalisme, sinó per canviar la cultura de la competència per una de la cooperació. Hem d’aprendre a compartir, a no dependre tan dels diners...sembla mentida que hi hagi una crisi econòmica quan existeixen molts recursos sense aprofitar.
Re: Entrevista a Enric Duran
25 feb 2009
Endavant Enric, endavant el Decreixement
Re: Entrevista a Enric Duran
26 feb 2009
Es poden fer tantes crítiques com es vulguin... però realment almenys són gent que fan coses i lluiten contra el sistema capitalista; i a més amb visió...
per què la gent només sap que rajar de les coses on no participa?
Sindicato Sindicat