Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
L'eserança biotecnològica (article)
18 feb 2009
(Article publicat al diari italià Terra Selvaggia nº19)

    Les més grans companyies farmacèutiques del mòn estan apuntant cap a les biotecnologies, amb l’esperança de resoldre els seus propis problemes: abans de res, la falta de nous fàrmacs.
techhorror2.JPG
biotechhorror.JPG
Article publicat al diari italià Terra Selvaggia nº19

    Les més grans companyies farmacèutiques del mòn estan apuntant cap a les biotecnologies, amb l’esperança de resoldre els seus propis problemes: abans de res, la falta de nous fàrmacs.
    Al passat la indústria farmacèutica havia comptat amb megafusions necessàries per potenciar els seus recursos, incrementar la quota de mercat i accionar a tot vapor la màquina de la farmacologia. Avui aquest escenari està sota perill. Molts dels productes farmacèutiques actuals representen “còpies”, comercialment sempre vàlides però que a la llarga han portat a una situació d’estancament on la necessitat de rennovació i innovació s’ha fet cada cop més present.
    A Amèrica, on la crisis des col·losos farmacèutics és encara més evident estan previstes en els últims anys pèrdues pel sector de bilions de dòlars per les multinacionals més grans a causa de la caducitat de les seves patents sobre les “block buster” (fàrmacs que facturen més d’un bilió de dòlars a l’any, ja presents al mercat des de fa una desena d’anys). En aquest moment la indústria conserva certe liquidesa provinent de la venta de tals fàrmacs. Altres d’ells són afegits gràcies a la Us Job Creation Act del 2004, que ha generat billions de dòlars gràcies a reduccions dels impostos sobre els guanys societaris repatriats i reinvertits a EEUU.
    Al son dels bilions, mentres tant, van avançant les adquisicions de societat biotecnològica per part de la indústria farmacèutica. La Glaxo Smith Kline, grup amb base a Anglaterra, entre les societats més importants des dde fa anys ficada en el sector biotecnològic, ha posat en pràctica una reeestructuració dels seus propis laboratoris, repartint-los en unitats més petites definides “Cedd” (Center of Excelent for Drug Discovery). Aquesta multinacional ha creat en particular una Cedd volcada únicament a les col·laboracions amb altres multinaiconals, i ha recuperat una forma de finançament intern per la inversió de capitals a risc en empreses biotecnològiques de projectes prometedors. Però sembla extrany que aquestes inversions tinguin els resultats esperats, les investigacions són a llarg plaç i els costos són elevats.
    El mode de reestructuració de la indústria farmacèutica és quelcom que va més enllà dels diversos anàlisis dels experts del sector. Anar cap a les biotecnologies no és quelcom que pugui renovar el sistema farmacèutic, per un altre completament dirigit a aquesta direcció, però segurament permetrà a aquest mantenir-se, perpetuar-se, no desplomar-se, mantenir estable el propi control, el propi benefici i mantenir estable la pròpia ideologia.
    Ja fa uns anys, el famòs projecte Geroma, fill del determinisme genètic, tenia intenció de donar una volta, no nomès a la moderna concepció de medicina, sinò també a una série de problemes d’origen social, com la drogodependència, l’alcoholisme, la criminalitat, … Tot estaria escrit en els gens: trobava la clau de al lectura d’aquells gens, que per exemple, han tingut una clara inclinació a emmalaltir de càncer, els nostres problemes estarien resolts. Aquest projecte que ha costat bilions, que ha comptat amb la participació de nombrosos científics d’entre els més coneguts, formant part dels més prestigiosos centres d’investigació europeus i americans, acabà al 2003 amb un quadre merament numèric amb relació als gens d’un organisme humà, molt inferior a les expectatives. Els números trobats, l’afirmació d’haber descodificat l’ADN no vol dir que hver entès quelcom, sobretot si l’objectiu era anar cap a la investigació de les causes de qualsevol mal humà. Francis Collins, director del Natural Human Genome Research Institute de Bethesda (Maryland), aquell que guià el gran esforç públic interncional amb el projecte Genoma, torna a la càrrega. Aquest cop el seu “model” experimental serà la vivisecció de ratolins. El mètode més simple, explica Collins, és el “d’apagar” d’un en un tots els gens únics i veure que passa als animals; en base al que no funciona més es pot entendre quin era el rol d’un determinat gen. El ratolí és, segons Collins, des de lluny el millor model experimental per entendre les patologies humanes: “Per això nosaltres hem de fer tot allò que estigui en el nostre poder per accelerar aquesta investigació; un cop compresa la funció d’un gen en el ratolí és fàcil transferir la informació al gen humà, que és molt similar o idèntic, i descubrir desprès el que provoca la malaltia”. En aquesta direcció estan anant també els programes finançats per la Comissió Europea amb 138 milions d’euros, com Eumorphia, on estan implicats 18 països de la UE (entre els quals està Itàlia, amb l’institut de Biologia Cel·lular del CNR, i el laboratori europeu de Monterotondo).
    La idea de Collins i d’altres investivadors canadencs i australians és encara més gran; en la trobada anual de les associacions americanes pel progress de la ciència s’ha arribat a la idea d’un altre projecte internacional sobre el model d’aquell que ha portat a la descodificació de la seqüència de l’ADN humà.
    Per descomptat, el sistema científic no pot permetre’s que es qüestionin els seus dubtes o el fet d’entendre el significat del camí emprès. La complexitat no ha estat mai una prerrogativa de la ciència, al contrari, és la simplicitat i el reduccionisme l’imperatiu científic que ha impulsat l’agulla de la brúixola cap a la genètica. Es parla de seqüència genètica humana com si tots els organismes humans fossin iguals i reductibles tan sols als seus gens. Es comparan tots els gens humans en els seus detalls mol·leculars ab els gens del ratolí, el ximpanzé, descobrint al final quies diferències es donen entre el ratolí, el ximpanzé i l’humà. S’aïlla una alteració en un determinat “gen del càncer” com la causa del càncer, mentres l’alteració del gen podria haver estat causada per un agent contaminant producte d’un procès industrial. La moderna ideologia biològica confòn les mutacions dels gens amb les causes, anant sempre més lluny per buscar hipotètiques solucions als problemes.
    De fet, hi ha una enorme mitificació al voltant del rol de les anomenades “ciències de la vida”, encara que mai s’ha parlat tan de la vida com en aquest últims anys amb les biotecnologies. Malgrat això, aquestes representen la seva negació, la vida “nova” barrejada de biologia mol·lecular no té res a veure amb la complexitat dels organismes vius insertats en el seu propi context natural. Quan més es parla de “vida” més s’interessan en el seu manteniment, més s’allunya aquesta de la seva concepció originaria.
    Estem en mans d’una casta de persones que no sap que està fent. Se les ingenien per a tirar endavant un perpetu experiment en el que, entre una manipulació i altra es va creant una teoria que sigui capaç de mantenir creible la ideologia de fons, buscant produir els més alts beneficis. Una visió crítica cap aquet estat de les coses no pot tèmer nomès allò que serà originat i declarat per precisos protocols d’investigaciño que oloren a eugenètica: el problema de fons és l’haver interposat una determinada direcció del trajecte imprevisible, que si per una part pels científics és font d’ànsies i expectatives de veure verificades les seves pròpies teories, per altra banda, per les qui agobien les seves conseqüències, directes o indirectes, és font de sofriment, degradació i aniquilació.
    Si no és convincent trobar la solució de les nostres malalties en els nostres gens, no és en canvi suficient trobar la responsabilitat simplement en els agents contaminants. Sobretot quan aquests veuen separats del context que els ha generat i transformat com elements indispensables per tirar endavant aquesta economia. És ben difícil que l’actual sistema pugui tolerar o concedeixi un canvi al seu interior (al nivell) dels materials ue l’encimenten. D’aquesta manera els factors que poden representar un problema venen simplement transformats com materials erronis o, com a molt, procediments erronis, donant clarament com a solució un altre material presumiblement apte.
    Les malalties, lluny de ser disminuides o rendides impotents a l’actual desenvolupament científic i tecnològic, estan en increible augment, no nomès aquelles sorgides de laboratoris com el SIDA, sinò també tantes altres que es creien ja un problema del passat o destinades a aparèixer solament en l’anomenat “tercer món”.
    Tants nous factors entre els quals el canvi climàtic segui el principal, contribueixen a portar nous mals al món industrialitzat, contribuint a augmentar el sentiment “d’emergència” i a estrènyer el cordó sanitari, cada cop més present. En els pròxims anys es donaran notables canvis en el camp de la medicina com ha sigut coneguda fins ara, la indústria d'allò vivent està assumint proporcions i sobretot nous rols en un temps tan sols hipotitzables. Els confins de la indústria del poder mèdicofarmaceùtic són cada cop menys nítids i distingibles, i gràcies a la genètica seran portats sempre a dil·luir-se cada cop més en la societat, llevant-la poc a poc en direcció a la totalitat.
    La possible solució d’aquest nou projecte genòmic en fase de realització es projecta a llarg plaç, els científics parlen de desenes d’anys; d’aquesta forma tot el sistema científic que s’ocupa de buscar una “cura” per les cada cop més nombroses malalties que ens aflingeixen pot fer un suspir d’alleugement. Un projecte d’aquestes ambicons i amb una implicació similar per qui partipen en una financiació de bastants bilions assegurats per any, serà necessari el trebal quotidià de millars de tècnics i científics de nivell inferior, representant una perspectiva extremadament atrallent per biòlegs ambiciosos.
    Serà la possibilitat de fer grans carreres, seran atribuits premis nobels, importants càtedres i vastíssims equipaments es posaran a disposició de tots aquells que treballin. El projecte exigirà enormes quantitats de productes químics i mecànics, equipaments comercials que fabriquin ADN en petites quantitats de material de mostra, màquines que seqüenciin automàticament l’ADN i que tindran necessitat de productes químics venuts amb elevadíssims guanys per la mateixa societat que els fabrica. Molts biòlegs mol·leculars que són docents en la universitat i treballen en aquest producte són també científics amb els rols de directius o grans accionistes en societats biotecnològiques.
    La tecnologia ñes una de les principals indústries i fonts de beneficis de les que es oden esperar per especulacions econòmiques. La investigació genètica, en la mesura en que es crea nova tecnologia, donarà instruments a la societat farmacèutica per renovar-se en aparença biotecnològica i continuar plàcidament amb les seves produccions de mercaderies pel mercat. A més, el foríssim efecte mediàtic pilotat entorn aquestes “ciències benefactores” buscarà portar concens i confiança al voltant les biotecnologies i al sistema que les genera, donant la possibilitat a al indústria de la biotecnologia, no nomès d’augmentar els seus propis beneficis, sinò de donar encara una volta a la idea que els mals que ens afecten no són el resultat d’una societat que pren la seva sostenibilitat de l’opresió i el patiment de tota forma de vida, sinò causes internes a nosaltres que poden ser resoltes tan sols per nova tecnologia i pels seus tècnics.

Constantino


http://alliberamenttotal.wordpress.com
Mira també:
http://alliberamenttotal.wordpress.com

This work is in the public domain
Sindicat