|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Enviado de la UE: "Sólo queremos que Gaza se vea menos como el infierno que es"
|
|
|
per l |
15 feb 2009
|
|
Enviado de la UE: "Sólo queremos que Gaza se vea menos como el infierno que es" |
Después de la totalmente inmoral e ilegal postura adoptada por los líderes de la UE, según la expresó la monstruosa Benita Ferrero-Waldner no hace mucho tiempo, el actual enviado de la UE para Oriente Medio está pidiendo abiertamente que se use el dinero de la UE destinado a la reconstrucción para conseguir lo que Israel no logró alcanzar por medio de su asedio genocida y de la atroz guerra de agresión contra Gaza
<a href=“http://nido-del-cuco.blogspot.com/2009/02/enviado-de-la-ue-solo-queremos;>sigue</a> |
Mira també:
http://nido-del-cuco.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
|
Gaza: la realitat i el dogma
|
|
per realitat |
15 feb 2009
|
Tal com ha anat passant després de les últimes crisis bèl.liques àrabo-israelianes (segona Intifada, la campanya contra Hezbol.là del 2006...), el silenci --ni que sigui relatiu-- de les armes a Gaza ha donat pas a un degoteig d'informacions francament pertorbadores fruit del relat mediàtic dominant entre nos- altres al voltant del que va passar a la franja fins al 18 de gener passat, i també a una sèrie de dades que taquen el net esquema maniqueu segons el qual Hamàs va ser l'heroic defensor dels palestins enfront de la vesània assassina de l'Exèrcit israelià. Resumim breument algunes d'aquestes novetats.
El 21 de gener, l'enviat especial a Gaza del Corriere della Sera, Lorenzo Cremonesi, explicava des del lloc dels fets que, durant les setmanes de combats, patrulles veïnals havien mirat d'impedir que els guerrillers islamistes utilitzessin les seves vivendes habitades, els terrats, els patis, per obrir foc contra els israelians. "Els milicians de Hamàs buscaven a posta provocar els israelians. Eren sovint xavals de 16 o 17 anys, amb metralletes. No podien fer res contra tancs i avions. Però volien que disparessin contra les nostres cases per acusar-los després de crims de guerra", va relatar un veí del barri de Tel Awa. La mateixa crònica donava compte de la utilització d'ambulàncies per transportar combatents, del desplegament d'aquests a prop d'hospitals, escoles i edificis de l'ONU, així com de l'assassinat de desenes de militants d'Al-Fatah sota l'acusació de quintacolumnistes.
Altres diaris europeus (per exemple, ABC del 23 de gener) van recollir el lament d'habitants de Beit Lahia, Beit Hanun o Jabalia que havien abandonat casa seva per protegir-se de l'atac israelià en llocs més segurs i, quan hi van tornar, les van trobar destruïdes, amb evidències d'haver servit de bases i llocs de tir als homes de Hamàs. En la mateixa línia, però amb més contundència, es va expressar el 28 de gener, a Nova York, el vicesecretari general de l'ONU per a Assumptes Humanitaris, John Holmes. Sense estalviar crítiques a l'actuació d'Israel, el diplomàtic bri- tànic va dir de Ha- màs: "El seu ús irresponsable i cínic d'instal.lacions civils i l'indiscriminat llançament de coets contra les poblacions civils representen clares violacions del dret internacional humanitari".
DESPRÉSd'aquesta clara i qualificada referència a la utilització d'escuts humans per part dels islamistes, va ser l'agència de l'ONU per als refugiats palestins la que va denunciar, els dies 3 i 6 de febrer, dos episodis de robatori a gran escala d'ajuda humanitària a la franja de Gaza; robatoris perpetrats per la policia de Hamàs amb l'ànim de mantenir el control totalitari sobre la població del territori, i que van obligar la UNRWA a suspendre la distribució d'aquesta ajuda fins a aconseguir la restitució del que s'havia incautat. Al mateix temps, i sota la pressió de certes investigacions periodístiques (per exemple, la del diari canadenc The Globe and Mail, publicada el 29 de gener), el 4 de febrer el coordinador humanitari de l'ONU a Jerusalem, Maxwell Gaylord, reconeixia que no hi va haver bombardeig israelià d'una escola de la UNRWA a Jabalia, el 6 de gener: "Tots els impactes de projectils i tots els morts es van produir a l'exterior, i no pas a dins del recinte del col.legi", va precisar.
Per descomptat, la gran majoria dels mitjans que van vessar tinta i adjectius truculents per abominar de l'atac israelià han relegat tots aquests matisos i noves dades en un racó o, simplement, els han ignorat; és clar, cap dels columnistes que van dictar contra Israel duríssimes condemnes morals ha rectificat ni una coma. I és que, pel que sembla, un lloable afany de recolzar el feble bloqueja, en periodistes i opinadors, qualsevol esperit crític envers el camp palestí o els que el defensen. ¿Com es pot entendre, si no, que davant de l'arenga antiisraeliana d'Erdogan, el primer ministre turc, a Davos, a ningú se li hagi acudit recordar-li allò que el seu Govern i tots els anteriors estan fent al Kurdistan des de fa dècades, les desenes de milers de morts, de torturats, de desapareguts...? ¿I què es pot dir de la cínica apel.lació madrilenya d'Ali Lariani, el president del Parlament iranià, "als crims d'Israel", quan ell representa un dels règims més sangnants i lliberticides de tot el planeta?
PERÒ, TAL
COMrecomanava el vell aforisme, que la realitat no ens espatlli un bon reportatge. És a dir: que les complexitats de la crisi de Gaza i dels seus antecedents, que el caràcter fanàtic i racista de Hamàs, que el seu menyspreu absolut per la vida dels civils palestins la causa dels quals ha segrestat, que les manipulacions propagandístiques ara revelades no ens alterin el còmode dogma de la maldat intrínseca d'Israel, de la bondat angèlica dels que resisteixen l'"ocupació sionista", etcètera. I perquè la realitat no ens trenqui els esquemes, val més ignorar-la: en aquestes mateixes pàgines hi va haver qui va assegurar que als partits àrabs israelians se'ls prohibia presentar-se a les eleccions del 10 de febrer...; doncs si dóna un cop d'ull a l'escrutini comprovarà que, almenys en aquest aspecte, Israel no és ni Euskadi ni Espanya.
De totes maneres, no ens hem de fer il.lusions: no hi ha res més granític que el sectarisme indocumentat. Ara mateix, l'anàlisi de les eleccions israelianes, plenes de "dretans" i "ultradretans", ja li està donant l'oportunitat de lluir-se. |
|
palestina no es europa
|
|
per PEP |
16 feb 2009
|
|
Per lo tant la U.E no n'ha de fer res alli, no ha de destinar quartos quan aqui es tanquen empreses i negocis cada dia. Que es preocupin els de la lliga arab o mahoma, aqui ja en tenim els nostres problemes. |
|
Re: Enviado de la UE: "Sólo queremos que Gaza se vea menos como el infierno que es"
|
|
per pepe |
18 feb 2009
|
|
Tota la merda que pugueu aplegar sobre Hamas no canvia els fets: els sionistes arribaren com a immigrants a Palestina i a ells se'ls pot aplicar allò de "de fora vingueren i de casa ens tragueren" que és exactament el que han fet amb els palestins. Ara intenten simplement exterminar-los. I vet aquí que ara es presenta a indymedia un paio i ens diu que Hamas és racista! Però, home, què vols que sigui, davant els fills de puta sionistes i la màquina de matar, l'organització criminal SUPREMACISTA que es l'Estat d'Israel??? Hamas és el resultat inevitable del racisme jueu, aquest fenomen que fa que els jueus siguin odiats a tot el món i que allà on vagin hagi problemes: es consideren el poble escollit per Déu, mentre que la resta som "merda" gentil. |
