|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Concentració per demanar la anul·lació dels processos del franquisme
|
|
|
per Mariana Cantero |
12 feb 2009
|
|
|
S'organitzen diferents actes en tot l'estat
Per la veritat, la justícia i reparació de les víctimes del franquisme
Mariana Cantero
“Demanen, tal com va dir el president de la Generalitat, que d'una manera ferma es comprometi a tirar endavant l'anul·lació del procés de Lluís Companys i tot un seguit de processos que es van fer contra ciutadans simplement per motius de repressió política. Són consells de guerra, els processos del Tribunal Especial de la Repressió de la Masonería i el Comunisme, són els processos del Tribunal d'Ordre Públic, que fins als últims dies del franquisme van estar sotmetent a la població per expressar-se o organitzar-se políticament”, va denunciar el Fòrum per la Memòria, entitat que aglutina una sèrie d'associacions que demanen justícia per a les víctimes del franquisme i que va organitzar ahir a la nit un acte davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (dintre d'una campanya que s'estén per tot l'estat).
“Fa uns mesos el Parlament Suís va acordar anul·lar tots els processos als quals van ser sotmesos els brigadistas suïssos que van participar en les Brigades Internacionals en la Guerra Civil fins a l'any ‘39. Hem vist com Alemanya i Itàlia han fet el mateix. I això és el que ha de fer l'estat espanyol”, denuncien.
Diferents generacions, una mateixa causa
“Qui més qui menys, tots tenim un represariat en la família. Però el que ens uneix és la consciència que s'ha de fer justícia per a les víctimes”, diu María José Bernete, portaveu del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat. De fet, molts dels quals protesten avui davant els jutjats són antics represaliats. “Els més joves prenem el testimoniper a demanar que s'oficialitzi l'anul·lació dels judicis”, afegeix Bernete.
Una de les ex represaliades és Milagros Riera, exiliada, 71 anys. La història de Milagros es teixeix des de la lluita antifranquista; va participar activament en diferents moviments fins que va haver d'anar-se A França, on viu des de 1962. “Encara no he tornat. Fins que va morir Franco no vaig poder venir, perquè la meva foto estava en tots els llocs fronterers amb l'ordre de crida i cerca, perquè vaig tenir relació amb les joventuts llibertàries. Com allò estava molt mal vist, em van buscar i no vaig poder tornar”, relata. Milagros ha estat militant tota la seva vida, també a París, on es va casar i va tenir fills. Avui és presidenta de l'associació Ateus i Republicans.
Els que es concentren avui aquí creuen que l'anul·lació del judici a Companys i les altres persones que ho van sol·licitar (unes 360), no es farà efectiva. “El que fan és estendre un certificat, un document amb el qual es fa una reparació moral, però que no té cap tipus de validesa jurídica”, diu Bernete. La seva associació i la resta de les convocants són contràries a demanar aquest certificat perquè consideren que no aporta cap solució real. “És un paper per fer bonic i nosaltres no el necessitem perquè ja sabem que eren persones honorables”, diu.
Actualment, els ex represaliats o les seves famílies són enviats al tribunal corresponent a fer la denúncia de forma individual. Però “es donen casos de molta gent que ho intenta i es troba amb la porta tancada quan arriba segons a quina instància. També hi ha molta gent molt gran que no sap com funciona la burocràcia, no té diners per a dur endavant un procés o està cansada”, explica Bernete.
La Llei de la Memòria Històrica, una llei d'amnistia
“Fa poc la Vicepresidenta del govern va dir que el govern espanyol, amb el reconeixement a Companys, ja ho havia fet tot. Amb això es van rentar les mans i van dir que cadascun faci les accions judicials que crea oportú. Però les revisions dels processos es presenten en el Suprem i fins a ara el Fiscal de l'Estat s'ha oposat sistemàticament. No és veritat que el govern sigui neutral en el procés, sinó que actua com un element entorpidor. El Fiscal és fill d'un eminent ministre franquista i el govern de l'Estat té la responsabilitat sobre aquesta fiscalia”, expliquen.
Els polítics i especialment “alguns partits”, assenyalen les entitats, són qui haurien de sol·licitar i fer força perquè les anul·lacions siguin efectives. “Ells són qui ens representen a nosaltres i no es poden posar a nivell de la ciutadania; no tenim el mateix poder”, diuen.
Els col·lectius que demanen l'anul·lació dels judicis estan estudiant acudir a instàncies legals superiors, com els tribunals de justícia internacionals, perquè la Llei de la Memòria Històrica per a aquests col·lectius és semblant a la de Punt Final d'Argentina. “És una llei d'amnistia, és tancar la porta que es faci justícia. Els crims del franquisme queden en la impunitat, s'han fet quatre coses de cara a la galeria, però no justícia. I és una llei parany: està basada en molts decrets reyals, molts dels quals surten amb nocturnidad i traïdoria i contradiuen l'esperit suposat que hauria de tenir, de restablir els drets de les víctimes”, explica Bernete.
De moment, el mes que ve tornarà a repetir-se la concentració, a la qual els convocants esperen sumar més manifestants. “Estarem aquí molt temps, el que sigui necessari. Hi ha una generació de néts que senten el que han passat els seus avis com propi. I amb aquesta generació es toparan. És una qüestió com la de les Madres de Plaza de Mayo. Aquestes no són causes d'ahir, són causes d'avui, és la lluita per la democràcia, que en aquest país cada vegada és més simbòlica. Veurem feta la justícia per als nostres avis”, conclou Bernete. |
Mira també:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/per_la_veritat_la_justicia_i_reparacio_de_les_victimes_del_franquisme_42527.php
|
