|
|
|
Anunci :: sense clasificar |
|
Projeccions i debats entorn maig68 a la UAB
|
|
|
per none |
10 feb 2009
|
|
Projeccions i debats entorn maig68, del 24 de febrer al 19 de maig 2009, tots els dimarts a les 12h al Cinema de la Universitat Autònoma Barcelona |
 Presentació cicle Horitzons UAB.pdf (234,04 KiB) |
Parlar de Maig del 68 resulta cada cop més complex. Amb motiu del 40è aniversari han (re)aparegut tal quantitat i heterogeneïtat de fonts que a hores d'ara resulta pràcticament inviable posar-se d'acord sobre el veritable significat d'aquesta revolta / revolució. Com sigui, val a dir que aquest període brinda una oportunitat única per estudiar les transformacions en el medi social i el medi cinematogràfic, conjuntament. És cert, el pas del temps fa difícil aïllar o distingir netament quins han estat els canvis en la vida quotidiana i els films que aquell trasbalsat període ha comportat, el procés no es dóna únicament a França, tampoc es poden atribuir els possibles canvis a un únic factor convulsionant. Tanmateix, fóra bo aturar-se a observar un esclat que cristal·litza de manera singular els fenòmens socials i cinematogràfics d'una època, les conseqüències objectives i subjectives que se'n deriven, i la voluntat ferma de transformació de la que parteixen, voluntat inaplaçable de decidir individualment i col·lectiva sobre vida i entorn.
La posada en imatges i sons del Maig Francès podria concebre’s com una seqüència d'esdeveniments que comprengui ocupacions d'universitats com Nanterre i Sorbona, enfrontaments amb la policia, manifestacions d'estudiants, assemblees multitudinàries, combats entre barricades, ocupacions de fàbriques, manifestacions massives, vagues generals, censura informativa, aldarulls generalitzats, discursos d'autoritats, retorns al treball, repressió policial, eleccions legislatives, reaparició de la tranquil·litat... En una aproximació fenomenològica a l’àmbit cinematogràfic, aquesta seqüència podria reproduir-se mitjançant la pugna pel control de la cinemateca arran de l’afer Langlois, Estats Generals del Cinema, interrupció del Festival de Cannes, vagues sectorials, xoc entre estructures, films militants, assemblees generals, creació de la Société des Réalisateurs de Films, retorn a la l’equilibri... Després d'anys de Guerra entre Blocs, una nova onada de contestació recorre les societats contemporànies, la crítica als partits i sindicats provinent del moviment consellista (autogestió, assemblearisme, acció directa, autonomia, autoconsciència, autoorganització, etc.) s'estén a la crítica de les formes d'oci i consum imperants, a l'art i la cultura, als mitjans de comunicació de masses, per qüestionar a fons les pautes de vida i el model de felicitat de tota una societat. Quan la Nouvelle Vague gairebé ha complert la dècada, la crítica a la representació impulsada per pensadors com Badiou o Deleuze assoleix màxim pes en els films d'alguns dels directors francesos més cèlebres, qui en ocasions passen a centrar-se temàticament en la fàbrica i el món obrer, al temps que qüestionen el concepte d'autoria mitjançant l'elaboració d'obres col·lectives o anònimes.
Avui dia la indústria audiovisual comercial ja té sobradament digerit el cadàver del Maig Francès, i l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no convida a l'optimisme en quant a les possibilitats de reprendre vies cinematogràfiques alternatives. Dia a dia, el reforç en el control sobre totes i cadascuna de les facetes de la vida quotidiana, la permanent alienació i indefensió de l’individu, no fan sinó constatar la vigència de la crítica al totalitarisme de la societat de l'espectacle, de la qual el flux incessant d'estímuls visuals i sonors no és sinó una faceta més. En el món actual, la proposta de reflexió crítica i des de la distància del film-assaig i més en general l'activitat cinematogràfica ‘pura’, resulta cada cop més difícil, i tal vegada també cada cop més necessària. Aquesta reflexió, lligada ontològicament a l'experiència empírica, ancorada en la realitat material però preocupada per veritats més enllà d'aquesta, podria encara ara ser una eina potencialment molt propicia per fomentar una dialèctica entre teoria i pràctica verdadera. Dit això, un cinefòrum entorn el Maig del 68 pot ser una bona oportunitat per començar quelcom?
En el marc de commemoració del 40 aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup d'estudiosos ha preparat un cicle de projeccions i debats sobre el Maig del 68. Conscients de les dificultats d'arribar a un públic majoritari, s'ha optat per una línia de programació arriscada. Avui dia la majoria de gent pensa que la sala de projeccions no és un dels millors llocs per invertir el seu temps, ni tant sols per reflexionar. Aquest cop però, a banda de combatre l'avorriment els autors conviden a entrar en contacte amb propostes radicalment genuïnes per canviar el propi entorn social i cinematogràfic. La majoria d'aquestes aportacions són datades d’altres temps, tanmateix la vigència dels seus plantejaments és punyent, permetent tendir vincles entre passat i present sense gaires dificultats. Heus ací dotze sessions al voltant d’una hora i mitja per copsar el potencial emancipador del llenguatge cinematogràfic, per aprehendre les transformacions socials dels segle XX, per emprendre el camí vers una vida i un món en què ens agradaria més viure. |
Mira també:
http://ciclehoritzons.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Projeccions i debats entorn maig68 a la UAB
|
|
per un |
10 feb 2009
|
|
botiflers! |
|
Re: Projeccions i debats entorn maig68 a la UAB
|
|
per bbc |
10 feb 2009
|
|
i tu gilipollas, 'un'! |
|
Projeccions i debats entorn maig68 a la UAB
|
|
per none |
10 feb 2009
|
| Presentació cicle Horitzons UAB.pdf (242,86 KiB) |
|
Rectificació del post http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/363467/index.php |
Mira també:
http://ciclehoritzons.blogspot.com
|
