Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Els nois d'història. Teatre Goya. Una reflexió sobre l'educació
16 gen 2009
Els nois d’història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l’educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu.



RESUM DE L'ARGUMENT:

L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.
els nois d\'historia.jpg
TEATRE GOYA

del 24 de setembre de 2008 al 22 de març de 2009

AUTOR: Alan Bennett
DIRECCIÃ: Josep Maria Pou
PRODUCCIÃ: Focus
COL·LABORACIà ESPECIAL: Teatre-Auditori. Sant Cugat


Durada: 2 h. 30 min. (amb entreacte inclòs)

Els nois dâhistòria és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de lâeducació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu.

RESUM DE L'ARGUMENT:

Lâobra se situa en una escola anglesa dâeducació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens dâingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a lâautor qüestionar si lâeducació sâentén com un camí cap a lâèxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.


FITXA ARTÃ?STICA:

AUTOR: Alan Bennett
TRADUCCIÃ: Joan Sellent
ADJUNT A DIRECCIÃ: Josep Galindo
DIRECCIÃ: Josep Maria Pou

ACTORS:
Josep Maria Pou (Hector)
Josep Minguell (Director)
Maife Gil (Sra. Lintott)
Jordi Andújar (Irwin)
Nao Albet (Posner)
Javier Beltran (Rudge)
Oriol Casals (Akthar)
Alberto Díaz (Dakin)
Xavi Francès (Crowther)
Llorenç González (Scripps)
Jaume Ulled (Lockwood)
Ferran Vilajosana (Timms)

DIRECCIÃ MUSICAL: Sergi Cuenca
ESCENOGRAFIA: Paco Azorín
VESTUARI: Maria Araujo
IL·LUMINACIÃ: Pep Gàmiz
AJUDANT DE DIRECCIÃ I REGIDOR: Paco Montes
CARACTERITZACIÃ: Toni Santos
ESPAI SONOR: Jordi Ballbé

DIRECCIÃ DE PRODUCCIÃ: Jaume Flor
PRODUCCIÃ EXECUTIVA: Jordi Brigos
DIRECCIÃ TÃCNICA: Miguel Montes
AJUDANT DE PRODUCCIÃ: Marina Vilardell
AJUDANT D'ESCENOGRAFIA: Jordi Soler

AJUDANT DE VESTUARI I SASTRESSA: Susana de la Fuente
TÃCNIC DEL TEATRE: Eduard Escoda
CONSTRUCCIà D'ESCENOGRAFIA: Centre Cultural Sant Cugat del Vallès
CONFECCIÃ DE VESTUARI D'Hector: Atuendo

FOTOGRAFIA: David Ruano
DISSENY GRÃFIC: sSB
PUBLICITAT: Publiespec
PREMSA I COMUNICACIÃ: Gerard Gort

PRODUCCIÃ: Focus
COL·LABORACIà ESPECIAL: Teatre-Auditori. Sant Cugat


PENSAMENTS:

Lâobra se situa en una escola anglesa dâeducació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens dâingrés a Oxford i Cambridge. L'autor i una meravellosa direcció d'un grandissim Josep Maria Pou, ens permeten reflexionar sobre si lâeducació sâentén com un camí cap a lâèxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Aquesta obra pivota sobre aquest debat, educació lliure enfocada a la formació i el creixement vitals, o una educació reglada, dirigida i controlada. Totes les possibilitats queden obertes.

Però a més, l'obra pivota també sobre altres temes que, lluny de ser secundaris, travessen l'obra de dalt a baix. Sentiments, sexualitat, entrada en l'adolescència (amb tot el que això comporta), descoberta del primer amor, ambigüetat sexual, homosexualitat declarada però també reprimida...Un magnific Nao Albet en el paper de Posner, ens acosta el retrat d'un adolescent jueu i homosexual enamorat d'un dels seus companys de classe, En Dakin, interpretat en aquest cas per l'actor Alberto Díaz. D'entrada s'ens presenta com un amor improbable (però des del principi no impossible, donat que aquest personatge juga des del primer moment la carta d'una certa ambigüetat que dóna peu a una sospita raonable).Qualsevol homosexual del món que en el moment de l'entrada a l'adolescència s'hagi enamorat d'un company seu no obertament homosexual es podrà veure identificat en un paper absolutament bordat per l'interpret Nao Albet. En Dakin (interpretat per Alberto Díaz) fa el paper d'un heterosexual a qui costa fer conquestes femenines, tot i que farda dels pocs avenços que fa com si es tractés de grans exits. Al llarg de l'obra veurem com aquest personatge va obrint les portes a una sexualitat declaradament ambigua. Per si això fos poc, travessen l'obra fets com els tocaments genitals que el protagonista, l'Hector, interpretat per un grandissim Josep Maria Pou, fa als seus alumnes aprofitant la confiança i la complicitat que té amb els ells. Això obre la porta a un debat sobre la moralitat i la conveniència de relacions no permeses entre adults i adolescents, entre professors i alumnes. Però aquest debat es veurà relacionat amb les persecucions sexuals que du a terme el Director del centre, interpretat per un escàs i encarcarat Josep Minguell, amb la seva secretària. La conclusió del debat acaba sent que, de fet, podem equiparar les relacions del professor Hector amb els seus alumnes als encontres furtius del director amb la secretaria.

No seria just passar per alt un gran moment de l'obra interpretat per Maife Gil (Sra. Lintott) en que ens ofereix la visió femenina i feminista de la historia. Una gran reflexió en clau de filosofia de la història d'es d'una òptica femenina i feminista. Em quedo amb una frase del seu monòleg: "La historia no és més que el relat de l'acumulació de les incompetències i les incapacitats dels homes al llarg de cinc segles". Simplement, genial.

Però l'obra encara ens aporta una lliçó més, ens mostra que hi ha moltes formes d'agraïr a un professor tot el que ha fet pels seus alumnes i lo complicat que pot arribar a ser trobar el moment per a que un professor li faci una mamada a un dels seus alumnes. Recomano a tots els nois gais i a totes les noies que vagin a veure l'obra que es fixin en el moment en que els actors que interpreten els alumnes surten de les dutxes, és un moment especialment eròtic.

Tot plegat atravessat pel subjuntiu, que és aquella forma verbal que utilitzem per parlar de les coses que podrien passar o no passar.

Una grandissima obra que recomano a totes i tots els i les que vulguin gaudir d'una estona de molt bon teatre. Sincerament, és una obra exquisita, excel.lent.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els nois d'història. Teatre Goya. Una reflexió sobre l'educació
16 gen 2009
Molt recomanable
Sindicat