|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Els nois d'història. Teatre Goya. Una reflexió sobre l'educació
|
|
|
per Martà Aviñoá |
16 gen 2009
|
Els nois d’història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l’educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu.
RESUM DE L'ARGUMENT:
L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier. |
|
TEATRE GOYA
del 24 de setembre de 2008 al 22 de març de 2009
AUTOR: Alan Bennett
DIRECCIÓ: Josep Maria Pou
PRODUCCIÓ: Focus
COL·LABORACIÓ ESPECIAL: Teatre-Auditori. Sant Cugat
Durada: 2 h. 30 min. (amb entreacte inclòs)
Els nois d’història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l’educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu.
RESUM DE L'ARGUMENT:
L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundà ria, on un grup de joves es preparen per als exà mens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camà cap a l’èxit o com un camà cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.
FITXA ARTÃ?STICA:
AUTOR: Alan Bennett
TRADUCCIÓ: Joan Sellent
ADJUNT A DIRECCIÓ: Josep Galindo
DIRECCIÓ: Josep Maria Pou
ACTORS:
Josep Maria Pou (Hector)
Josep Minguell (Director)
Maife Gil (Sra. Lintott)
Jordi Andújar (Irwin)
Nao Albet (Posner)
Javier Beltran (Rudge)
Oriol Casals (Akthar)
Alberto DÃaz (Dakin)
Xavi Francès (Crowther)
Llorenç González (Scripps)
Jaume Ulled (Lockwood)
Ferran Vilajosana (Timms)
DIRECCIÓ MUSICAL: Sergi Cuenca
ESCENOGRAFIA: Paco AzorÃn
VESTUARI: Maria Araujo
IL·LUMINACIÓ: Pep Gà miz
AJUDANT DE DIRECCIÓ I REGIDOR: Paco Montes
CARACTERITZACIÓ: Toni Santos
ESPAI SONOR: Jordi Ballbé
DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: Jaume Flor
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Jordi Brigos
DIRECCIÓ TÈCNICA: Miguel Montes
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: Marina Vilardell
AJUDANT D'ESCENOGRAFIA: Jordi Soler
AJUDANT DE VESTUARI I SASTRESSA: Susana de la Fuente
TÈCNIC DEL TEATRE: Eduard Escoda
CONSTRUCCIÓ D'ESCENOGRAFIA: Centre Cultural Sant Cugat del Vallès
CONFECCIÓ DE VESTUARI D'Hector: Atuendo
FOTOGRAFIA: David Ruano
DISSENY GRÀFIC: sSB
PUBLICITAT: Publiespec
PREMSA I COMUNICACIÓ: Gerard Gort
PRODUCCIÓ: Focus
COL·LABORACIÓ ESPECIAL: Teatre-Auditori. Sant Cugat
PENSAMENTS:
L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundà ria, on un grup de joves es preparen per als exà mens d’ingrés a Oxford i Cambridge. L'autor i una meravellosa direcció d'un grandissim Josep Maria Pou, ens permeten reflexionar sobre si l’educació s’entén com un camà cap a l’èxit o com un camà cap al coneixement i la maduresa vital. Aquesta obra pivota sobre aquest debat, educació lliure enfocada a la formació i el creixement vitals, o una educació reglada, dirigida i controlada. Totes les possibilitats queden obertes.
Però a més, l'obra pivota també sobre altres temes que, lluny de ser secundaris, travessen l'obra de dalt a baix. Sentiments, sexualitat, entrada en l'adolescència (amb tot el que això comporta), descoberta del primer amor, ambigüetat sexual, homosexualitat declarada però també reprimida...Un magnific Nao Albet en el paper de Posner, ens acosta el retrat d'un adolescent jueu i homosexual enamorat d'un dels seus companys de classe, En Dakin, interpretat en aquest cas per l'actor Alberto DÃaz. D'entrada s'ens presenta com un amor improbable (però des del principi no impossible, donat que aquest personatge juga des del primer moment la carta d'una certa ambigüetat que dóna peu a una sospita raonable).Qualsevol homosexual del món que en el moment de l'entrada a l'adolescència s'hagi enamorat d'un company seu no obertament homosexual es podrà veure identificat en un paper absolutament bordat per l'interpret Nao Albet. En Dakin (interpretat per Alberto DÃaz) fa el paper d'un heterosexual a qui costa fer conquestes femenines, tot i que farda dels pocs avenços que fa com si es tractés de grans exits. Al llarg de l'obra veurem com aquest personatge va obrint les portes a una sexualitat declaradament ambigua. Per si això fos poc, travessen l'obra fets com els tocaments genitals que el protagonista, l'Hector, interpretat per un grandissim Josep Maria Pou, fa als seus alumnes aprofitant la confiança i la complicitat que té amb els ells. Això obre la porta a un debat sobre la moralitat i la conveniència de relacions no permeses entre adults i adolescents, entre professors i alumnes. Però aquest debat es veurà relacionat amb les persecucions sexuals que du a terme el Director del centre, interpretat per un escà s i encarcarat Josep Minguell, amb la seva secretà ria. La conclusió del debat acaba sent que, de fet, podem equiparar les relacions del professor Hector amb els seus alumnes als encontres furtius del director amb la secretaria.
No seria just passar per alt un gran moment de l'obra interpretat per Maife Gil (Sra. Lintott) en que ens ofereix la visió femenina i feminista de la historia. Una gran reflexió en clau de filosofia de la història d'es d'una òptica femenina i feminista. Em quedo amb una frase del seu monòleg: "La historia no és més que el relat de l'acumulació de les incompetències i les incapacitats dels homes al llarg de cinc segles". Simplement, genial.
Però l'obra encara ens aporta una lliçó més, ens mostra que hi ha moltes formes d'agraïr a un professor tot el que ha fet pels seus alumnes i lo complicat que pot arribar a ser trobar el moment per a que un professor li faci una mamada a un dels seus alumnes. Recomano a tots els nois gais i a totes les noies que vagin a veure l'obra que es fixin en el moment en que els actors que interpreten els alumnes surten de les dutxes, és un moment especialment eròtic.
Tot plegat atravessat pel subjuntiu, que és aquella forma verbal que utilitzem per parlar de les coses que podrien passar o no passar.
Una grandissima obra que recomano a totes i tots els i les que vulguin gaudir d'una estona de molt bon teatre. Sincerament, és una obra exquisita, excel.lent. |
This work is in the public domain |
|
Re: Els nois d'història. Teatre Goya. Una reflexió sobre l'educació
|
|
per O.Wilde |
16 gen 2009
|
|
Molt recomanable |
