Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
Discurs del periodista Gervasio Sánchez silenciat pels mitjans de no-informació
Discurso.pps
Discurso.pps (1,39 MiB)
(la informació m'ha arribat en format "power point")

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
Impresionant la qualitat de les fotografies. Realment un bon treball que mostra la cruesa de la guerra i la força de la supervivència.

Desconeixia l'obra d'aquest fotoperiodista bèlic i és segurament pel que ha viscut que ha agafat una consciència clarament antibelicista i no s'està d'assenyalar als culpables a la seva pròpia cara quan pronuncia el discurs.

Senyor Gervasio, segueixi fent bona feina amb conseqüència.
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
DISCURSO PRONUNCIADO POR GERVASIO SANCHEZ (PERIODISTA Y FOTÓGRAFO) DURANTE LA ENTREGA DE LOS PREMIOS ORTEGA Y GASSET ESTE 7 DE MAYO.
EN EL ACTO ESTABAN PRESENTES LA VICEPRESIDENTA DEL GOBIERNO, VARIAS MINISTRAS Y MINISTROS, EX MINISTROS DEL PARTIDO POPULAR, LA PRESIDENTA DE LA COMUNIDAD DE MADRID, EL ALCALDE DE MADRID, EL PRESIDENTE DEL SENADO Y CENTENARES DE PERSONAS.

Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.
….
Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.

No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.

Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofía Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.

Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película “Cuentos de la luna pálida� de Kenji Mizoguchi.

Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.

Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luís Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.

Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.

Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.

Pero como Martín Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.

Muchas gracias.
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
L'exposició del Gervasio sobre les mines antipersona va estar exposada durant força temps al CCCB de Barcelona, hi ha passat per totes les grans ciutats de l'estat espanyol. No sé si tots, però molts dels grans mitjans de comunicació se'n van fer ressò. Afortunadament, en Gervasio s'ha guanyat un respecte dins la professió al llarg de tants anys d'ofici que no és precisament un exemple de periodista silenciat.
Siguem seriosos. Els mass-media tenen molts defectes, però amb notícies com aquesta caiem en el que es denuncia. Dir que el Gervasio és un periodista silenciat és, sencillament, fals. Si es vol denunciar la manipulació dels mitjans -cosa molt lloable- intentem no fer-ho manipulant la informació. Si la persona que ha penjat la notícia no tenia ni idea de qui és el Gervasio fins que li ha arribat aquest power point, que no culpi als demés -a més caient en els tòpics sobats contra els mass media- de la seva pròpia ignorància.
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
hola "Siguem seriosos" sóc qui més amunt signa com a "vergonyós!" i vull aclarir que a diferència de com tu has volgut interpretar, no he penjat el powerpoint sinó que l'he vist quan he vist aquesta notícia. Suposo que qui sí ho ha fet ja el debia conèixer aquest Gervasio. Un cop aclarit això (sense cap mena d'ànim ofensiu) vull dir que estic d'acord amb la perspectiva que planteges més amunt, tot i així no poso en dubte que en aquest cas en concret ha sigut silenciat. Al poder "democràtic" ja l'interesa difondre unes imatges de tot allò que passa a països llunyans en conflicte bèlic (tots ells catalogats com a països tercermundistes sense democràcia) per tal de refarmar-se com a la millor de les opcions: podrà existir atur, però no estem en guerra; no podràs pagar la hipotèca, però no estem en guerra; pagaràs la crisi financera que uns altres han creat a costa teva, però no estem en guerra ... i així un llarg etcètera per tal de refermar la consciència social conformista i apologista de la democràcia sobre la que es sustenta. LA GUERRA ÉS LA PAU deia el gran germà d'Orwell. Ara bé, quan aquell periodista que han acceptat, perquè ja els hi anava bé, rep un guardó per la bona feina feta i en el discurs posa de manifest totes aquelles contradiccions del sistema anomenat democràtic i fent una clara crítica a totes aquelles reponsabilitats polítiques allà presents responsabilitzant-les de les vides i les morts retratades en els seus reportatges, és quan apareix la fera feotge que és silenciada perquè podria incomodar més d'una cadira. Au!
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
si tornes a llegir el títol diu "silencien el discurs" ...
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
16 gen 2009
hola "Siguem seriosos" sóc qui més amunt signa com a "vergonyós!" i vull aclarir que a diferència de com tu has volgut interpretar, no he penjat el powerpoint sinó que l'he vist quan he vist aquesta notícia. Suposo que qui sí ho ha fet ja el debia conèixer aquest Gervasio. Un cop aclarit això (sense cap mena d'ànim ofensiu) vull dir que estic d'acord amb la perspectiva que planteges més amunt, tot i així no poso en dubte que en aquest cas en concret ha sigut silenciat. Al poder "democràtic" ja l'interesa difondre unes imatges de tot allò que passa a països llunyans en conflicte bèlic (tots ells catalogats com a països tercermundistes sense democràcia) per tal de refarmar-se com a la millor de les opcions: podrà existir atur, però no estem en guerra; no podràs pagar la hipotèca, però no estem en guerra; pagaràs la crisi financera que uns altres han creat a costa teva, però no estem en guerra ... i així un llarg etcètera per tal de refermar la consciència social conformista i apologista de la democràcia sobre la que es sustenta. LA GUERRA ÉS LA PAU deia el gran germà d'Orwell. Ara bé, quan aquell periodista que han acceptat, perquè ja els hi anava bé, rep un guardó per la bona feina feta i en el discurs posa de manifest totes aquelles contradiccions del sistema anomenat democràtic i fent una clara crítica a totes aquelles reponsabilitats polítiques allà presents responsabilitzant-les de les vides i les morts retratades en els seus reportatges, és quan apareix la fera feotge que és silenciada perquè podria incomodar més d'una cadira. Au!
Re: Silencien el discurs del periodista Gervasio Sánchez
17 gen 2009
Qui ha penjat la notícia critica el fet que s'hagi silenciat el discurs del fotògraf, no que el periodista no tingui projecció pública.

Em sembla de mal gust i violenta la teva reacció irada titllant-lo d'ignorant. Per cert, jo dec ser un ignorant, perquè no he anat al Macba al cccb o on sigui per veure aquestes fotografies. Sigui com vulgui, crec que intentar ser una persona sensible i respectuosa amb els altres és més important que ser culte.
Sindicato Sindicat