Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: laboral
Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Propostes des del punt de vista anarcosindicalista per millorar la situació actual.
Essent plenament conscients de la correlació de forces dintre la nostra societat actual i per extensió dintre del món laboral, la CNT catalano-balear no volem deixar passar l'oportunitat de fer pública la nostra opinió vers la situació actual de crisi del sistema, ja que per difícil que sigui la situació mai ens hem fet enrera en els nostres objectius i posicionaments.

    Dit això, com a treballadors organitzats en sindicats revolucionaris, abans de res hem d'exigir que la crisi econòmica la pagui qui la provoca: la patronal en la seva vessant financera o productiva. Que sobretot les grans finances, nacionals i internacionals, paguin les polítiques d'ajustament que afecten als treballadors.

    Per això les nostres propostes s'estableixen entorn de tres eixos que podem denominar com reformistes, progressives i progressives-revolucionàries.
    Les mesures reformistes es plantegen com una forma de posar en escac a l'Estat, perquè es posicioni i s'adoptin ajustades a favor de la classe treballadora després de tants anys adoptant-les en la seva contra. És el nostre objectiu evidenciar amb aquestes propostes quins interessos defensa l'Estat, majoritàriament els interessos dels empresaris, al no adoptar aquestes mesures si no hi és forçat. Un exemple de mesures reformistes és incrementar els impostos als empresaris i als rics.
    Les mesures progressives van encaminades a anarcosindicalitzar l'economia, és a dir, a guanyar poder real dels sindicats revolucionaris en àmbits concrets. Un exemple de mesures progressives seria l'eliminació de les ETT's i l'establiment de borses de treball controlades pels sindicats.
    Per últim, les mesures progressives-revolucionaries van encaminades a substituir la gestió econòmica i social a les mans dels capitalistes i de l'Estat per una altra gestió dirigida pels treballadors i la societat. Un exemple de mesures progressives-revolucionàries seria l'ocupació i autogestió d'empreses davant un tancament.
    En aquest sentit cal tenir en compte que l'única forma d'acabar amb l'explotació, les classes socials i les crisis econòmiques, és acabar amb el capitalisme. Per tant totes aquestes mesures progressives i progressives-revolucionàries han de ser imposades a la patronal segons la correlació de forces que tinguem, sense perdre mai de vista l'objectiu final de substituir el capitalisme per un sistema econòmic basat en l'autogestió obrera i social. En definitiva el Comunisme Llibertari.
    Tot i amb l'aclariment anterior entenem que aquests tres tipus de mesures s'han de prendre de forma urgent i complementària per a solucionar l'actual crisi econòmica i que aquesta no afecti més als i les treballadores.
    Per tot el que s'ha dit és primordial el rebuig a qualsevol nova reforma laboral, a l'abaratiment de l'acomiadament i a les retallades en la Seguretat Social, a la privatització dels serveis públics, el rebuig a tots els Expedients de Regulació d'Ocupació, l'exigència que s'apliqui la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l'exigència de la retirada de les directives europees de les 65 hores, de les ETT's i la coneguda com “Directiva de la Vergonyaâ€? per a la tornada dels immigrants. Exigim també transparència total en les negociacions del que ens afecta com a treballadors. Això implica la publicitació pels mitjans de comunicació i una comunicació directa amb totes les organitzacions sindicals, del que s'està negociant i de les postures de les parts.
    Les nostres propostes, a manera de pla de xoc, van encaminades, doncs, a solucionar sis aspectes que considerem fonamentals: 1) Llibertat sindical; 2) Atur; 3) Inflació; 4) Redistribució de la renda; 5) Recuperació econòmica; 6) Despesa pública i Impostos.


1)Llibertat sindical


    Sense plena llibertat sindical i d'informació a tots els sindicats no existeix veritable democràcia. Per tant proposem:

    a) La derogació dels articles o lleis que atemptin contra la llibertat d'acció sindical per part     de qualsevol sindicat legalment constituït.
   
    b) Desaparició dels Comitès d'Empresa i substitució per òrgans genuïnament obrers com les seccions sindicals.

    c) Habilitar a l'assemblea de treballadors d'empresa i el sindicat com únics òrgans amb capacitat de negociació col·lectiva, tant a nivell d'empresa com a nivell sectorial.
   
    d) La concessió d'hores sindicals per als representants de totes les Seccions Sindicals,     justificant-les sempre com utilitzades per a l'acció sindical.
   
    e) La creació de la figura del Delegat Sindical Sectorial i Territorial amb competències per a inspeccionar qualsevol empresa.
   
    f) Llibertat d'accés a les reunions i a la informació del comitè de seguretat i salut laboral, així com a tota la informació econòmica i laboral de les empreses.
   
    g) Incrementar els recursos per a Inspecció de Treball, així com incrementar les seves competències sancionadores i executores.


2)Atur.


    Les mesures contra l'atur impliquen una reforma laboral favorable als interessos dels treballadors i no contrària, com és previsible que sigui, en la línia de les signades des de 1978. Així mateix implica l'exercici d'accions per part dels sindicats de classe, encaminades a reduir l'atur i a aconseguir exercir un control efectiu sobre l'oferta de treball. Per això proposem:

    a) Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 hores setmanals sense reducció de salari i     sense cap tipus de modificació per suposades necessitats de l'empresa. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda.
   
    b) Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.
   
    c) Descens de l'edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari.

    d) Pujada del Subsidi d'Atur mínim a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).
   
    e) Prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's i control de l'oferta de força de treball per part dels sindicats. Organització als sindicats de Borses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més necessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als sindicats per a contractar als treballadors.
   
    f) Establir un sol model temporal de contractació: fix. Eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'acomiadament improcedent el treballador té la ultima paraula per a ser readmès o no. La indemnització ha de ser de 75 dies per any en cas d'acomiadament improcedent i 45 dies per any en cas d'acomiadament procedent amb un màxim de 42 mensualitats.
   
    g) Creació d'assemblees de desocupats als sindicats. Pressió des dels sindicats, sobre els empresaris, perquè incrementin el nombre de treballadors de la seva plantilla en aquelles     empreses amb possibilitats de fer-ho, previ estudi d'aquests sindicats de la situació     econòmica i possibilitats d'expansió de les empreses situades en la seva zona.
   
    h) Davant el tancament d'empreses: ocupació i autogestió obrera.
   
    i) Promoció de cooperatives de consum i treball per mitjà dels sindicats.
   
    j) Davant els problemes en l'àmbit rural, cultiu en règim col·lectiu de les terres abandonades i creació de comunes i cooperatives col.lectivitzades de consum per a comercialitzar els productes de la terra confiscada pels jornalers.
   
    k) Confiscació sense indemnització dels grans latifundis, vedats, forests, deveses i     propietats no conreades directament, de més de cinquanta hectàrees, i lliurament als sindicats de camperols.

3)Inflació

    La inflació és provocada sempre pels empresaris, doncs són qui marquen els preus. Per tant proposem:

    a) Control estatal dels preus de productes bàsics (alimentació, vestit, habitatge, transport i energia) perquè no superin en el seu conjunt el 60% de la renda mínima dels treballadors (Salari Mínim Interprofessional).

    b) Alhora, que els productes i serveis tinguin el corresponent label sindical o segell de qualitat emès pel sindicat, només assignable als productes elaborats sota les següents     condicions:
        - Que tinguin preus assequibles per a la resta dels treballadors.
        - Que no continguin elements nocius o de mala qualitat per als consumidors.
        - Que siguin elaborats per treballadors que gaudeixin de tots els seus drets laborals.


4)Redistribució de la renda

    La crisi l'han provocat els capitalistes, fonamentalment per restringir els salaris dels treballadors disminuint així la capacitat de consum. Per això proposem:

    a) Pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).
   
    b) Pujada de la Pensió mínima a 1.300 euros per beneficiari i mes (a nivell de preus de 2008).
   
    c) Actualització dels salaris segons l'increment de preus real (el que implica una modificació en la forma de calcular l'IPC). Inclusió en tots els contractes d'una clàusula de revisió salarial amb l'increment mínim de l'IPC.
   
    d) Afegir a l'anterior pujades salarials lineals en quantia inversament proporcional al salari     rebut, com a mesura per tendir a la igualació de salaris.
   
    e) Supressió de tots els salaris basats en propines, primes i incentius, per a establir un salari fix i no subjecte a les arbitrarietats del patró o de l'economia capitalista. Devolució d'aquest risc a l'empresari.
   
    f) Eliminació a partir de gener de 2009 del pagament d'interessos per les hipoteques     contretes per la compra d'habitatge i pagament només del deute del valor de l'immoble.


5)Recuperació econòmica

    Una política econòmica d'increment de demanda agregada, en aquells sectors que no pugui generar inflació, és potser l'instrument més eficaç per a aconseguir una recuperació econòmica. Per tant, en comptes de dedicar recursos a reflotar la banca, proposem:

    a) Incrementar la despesa pública en transport col·lectiu, educació, sanitat i assistència social.
   
    b) Engegar polítiques d'inversió en indústria i agricultura que aquests sectors recuperin pes i es pugui tenir una estructura productiva més equilibrada.
   
    c) La mobilització forçosa del capital, obligant-los a fer inversió en la creació de sectors productius necessaris per a la població, com l'agricultura ecològica, certs sectors     manufacturers o energètics. Els sectors perjudicials per a la població, com el militar, que decreixin, i si és necessari que desapareguin.
   
    d) Inversió en I+D+i (investigació+desenvolupament+innovació) del sector energètic i d'aquells sectors útils i necessaris socialment. Aquesta inversió ha de ser finançada principalment per les empreses.

    e) Increment de l'impost de successions fins al 20% per a les herències inferiors a 150.000 euros. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns heretats. Amb els diners     recaptats, finançament de l'adequació i adquisició d'habitatges sota control sindical.
   
    f) Creació d'un impost sobre els beneficis de totes les empreses per a crear amb el recaptat un fons d'inversió que, sota control sindical, es dediqui a promoure inversions d'interès social amb les quals complementar les polítiques de creació d'ocupació i de reforma     estructural.
   
    g) Establiment d'un tipus impositiu internacional d'un 50% a tots els moviments de capitals. Que tots els sindicats nacionals, independents de partits polítics, gestionin aquests fons i que siguin repartits per mitjà de les internacionals sindicals independents, progressivament entre tots els països del món: a menys renda dels països, més diners. Que els fons serveixin per a projectes de desenvolupament econòmic i com ajuda per a pal·liar la crisi econòmica i alimentària.


6)Despesa pública i impostos.

    Perquè la recuperació econòmica pugui ser una realitat és necessari reduir costos innecessaris, incrementar la despesa pública i millorar el seu finançament. Per això proposem:
   
-Reducció del sou a un màxim de 1600 euros bruts/mes (a preus de 2008), a tots els polítics de qualsevol administració, sindicalistes professionals, forces i cossos de seguretat de l'Estat, així com al cap de l'Estat i la seva família. Desaparició de totes les despeses innecessàries i ostentosos, anomenats “de protocol� (menjars, festes, etc.). Si els catalano-balears ens hem d'estrènyer el cinturó, ens l'estrenyem tots.

-Reduir totes les despeses militars i policials a la meitat, fins a arribar a desaparèixer. Que aquestes partides es dediquin a assistència i reinserció social.

-Incrementar la taxa d'IRPF fins al 60% per a les rendes més altes.

-Incrementar l'Impost de Societats fins al 60% .

-Increment de l'IVA per als articles de luxe fins a un 30% i eliminar-lo als de primera necessitat.

-Recuperar l'impost sobre el Patrimoni i gravar-lo amb un 10%. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns en possessió.

-Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia submergida i la corrupció. Crear llocs d'inspectors d'Hisenda i permetre a tots els sindicats accedir a la documentació de les transaccions i contractes signats per les administracions.

-Il·legalització de les SICAV (societats d'inversió de capital variable, en les quals estan posats els grans capitals espanyols) juntament amb les recent legalitzades SCIMI (societats cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari). El capital invertit en elles passaria, sense indemnització alguna per als seus antics propietaris, a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar els subsidis d'atur, pensions i altres polítiques socials.

-Que els bancs i caixes paguin un impost extra i proporcional als moviments en cada Estat en els quals actuen, per a finançar assegurances d'atur, pensions i polítiques socials.

-Eliminar els paradisos fiscals en tot el món.


Comitè Regional de CNT-AIT Catalunya i Balears.
Mira també:
http://crcatalunya-balears.cnt.es/
http://cnt.es/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
BALEAR: disparar, tirar bales.

Em sembla que als "balears" no els hi agrada que s'utilitzi aquesta terminologia.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
serà en castellà que vol dir això, que jo sàpiga en català no te res a veure...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Catalano-Balear? Deixeu de fer el ridícul, homaa..!
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Sí, des d'una visió hispanocèntrica està ben dit. Clar que sí, acceptant les fronteres estatals i les autonomies enlloc dels pobles i les fronteres culturals. De la CNT actual ja se sap...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Catalano-Balear? Deixeu de fer el ridícul, homaa..!
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
serà en castellà que vol dir això, que jo sàpiga en català no te res a veure...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
com sempre uns grans analisis dels articles els comentaristes d'indymedia.... feus-ho mirar. I per cert, no veig quin problema hi ha si els membres de CNT decideixen federar-se a nivell catalano-balear.... no veig que és el que et fa riure x
Busqueu arguments que aportin quelcom o millor no comenteu res amics...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
crec que ho diuen pq les illes balears, com catalunya també són catalanes.
seria com dir andalusa-sevillana, per posar un exemple.
Tot i això jo valoro molt positivament el pas fet, ara ens falta el País Valencià.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
països catalanobalears anarquisme o mort!
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
nens, no us aclareu,es una Confederació que engloba tots els sindicats de Catalunya i tots els de les illes Balears que pertanyen a CNT...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Històricament:

Illes Balears = Mallorquí/na + Menorquí/na
Pitiüses = Evissenc/a + Formenterenc/a
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Molt be aix, gracies per la teva aprovacio. Ens feia falta. Tot i que es un pas que es va donar quan segurament els teus pares encara no es coneixien, hem estat a la espera que ens donesis la teva benediccio.
Per la resta de il.luminats que quan es penja un comunicat sobre la crisi, ells miran el dit que senyala la lluna, els dire que la estructura i organitzacio de la CNT son fruit del seus temps i de les circumstancies historiques que la envoltaven quan es va fundar, adaptant-se de mica en mica als canvis vertiginosos de les ultimes epoques i als nous problemes que van sorgint, a la velocitat que els hi permeten els seus recursos i energies actuals. Es per aixo que amb encerts i errors a portat com a pogut les contradiccions propies d'un concepte ja en si contradictori com es el anarcosindicalisme pero que en un moment va ser una estrategia que va donar fruits molts positius per la lluita de clases i resultats sorprenents.
Les raons per les quals els treballadors afiliats es federan per regions que no es corresponen ni amb l'actual estat autonomic ni amb el anterior mapa administratiu de provincies, tenen a veure amb decisions relatives a la organitzacio segons numero de afiliats i teixit industrial de cada zona a la epoca i la manera mes practica de funcionar, tenint en conte altres circumstancies com ara les geografiques i culturals. Evidentment en el cas de catalunya i balears la proximitat cultural i geografica son rellevants pero no son les uniques.
I ara, si us plau, quan tingueu la bondat de deixar de marejar la perdiu: Que ens podriem centrar en el tema del post, que ens afecta a tots de veritat i es tracta de la enesima crisi capitalista,i que ens la volen fer pagar als de sempre, oi?
Au, vinga doncs.
Salut
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Patufet negre, no vel la pena, amb aquesta gent no hi ha res a fer
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
11 gen 2009
Home pot ser hi ha punts que realment costen de creure que es portassin a terme, a més d'alguna afirmació poc cientíca pel que fa al model socioeconòmic vigent actualment, però fa molt temps que estic atent a indymedia, i sento parlar molt de anarquia, comunisme i revoluació, i és la primera vegada en molt temps, que algú aporta propostes concretes i tan clares. Aquests tipus de comunicats, moltes vegades ajuden molt mes a entendre un posicionament i a veure-ho més pausible. Podré discrepar de certs punts, o no compartir-los plenament, però és un punt inicial de treball i reflexió. Gràcies per la vostra aportació, i demanar que s'abstenguin els comentaris absurds que no aporten res de nou, ja que molts cops el que més m'agrada d'aquesta web és el debat, i sincerament en els ultims temps brilla per la seva absencia.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
12 gen 2009
Menys palles mentals sobre la ortografia i el llenguatge i més analitzar les propostes concretes, coi!!!!.

Quants de nosaltres hem pogut veure un document amb propostes concretes sobre la crisi amb una mica de cara i ulls apart d'aquest? No cal que respongueu.

Per cert, no soc pas anarquista, però crec que, vinguin d'on vinguin, cal considerar les propostes de mesures.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
12 gen 2009
Menys palles mentals sobre la ortografia i el llenguatge i més analitzar les propostes concretes, coi!!!!.

Quants de nosaltres hem pogut veure un document amb propostes concretes sobre la crisi amb una mica de cara i ulls apart d'aquest? No cal que respongueu.

Per cert, no soc pas anarquista, però crec que, vinguin d'on vinguin, cal considerar les propostes de mesures.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
13 gen 2009
molt bon article
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
14 gen 2009
de totes maneres, tant l'estructura decimonónica com el llenguatge per anomenar els diferents territoris d'influència ibèrico-centralista ja podrien ser modernitzats a la cnt, sinó, a més de ser un sindicat amb un argot propi de iaius sempre li queda algun "deje" nacionalista espanyol.
Eps; això prova de ser una crítica constructiva.
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
14 gen 2009
Molt maques les propostes de la CNT Catalano-balear... però tenen un caire de candidesa i d'impotència que et donen ganes de plorar.
Es com si algú hagues volgut aturar a l'Hitler amb una reganyina...
Re: Posicionament de la CNT catalano-balear davant la crisi del Sistema
14 gen 2009
Ja tornem a mirar cap altre banda?
Mira, si no hi ha cap anarcosindicat que vulgui fer una confederacio de la cnt al nord d'africa, sera perque no hi ha gent alla que els interesi federarse,(apart de les diferencies del marc de legislacio laboral, etc), el mateix pasa a portugal. Al estat frances si que hi ha cnt federada amb les d'aqui amb presencia a paris touluse i montpellier. Tot hi que la cnt es va fundar fa 100 anys, la seva estructura ha a anat evolucionant segons les circumstancies historiques. Tan debo una confederacio anarcosindical pogues creixer i ampliarse a mes paisos/regions donat que amb la globalitzacio el marc legal i economic contra el que treballar cada vegada es mes ample i mes homogeni. Pero aixo sera una decisio que hauran de prendre els traballadors d'altres indrets i entre tots tirarla endevant.
De moment el que tenim esta a la peninsula iberica i voltants. Seria poc efectiu i de fet no aportaria res, trencar amb amb els vincles confederals dels sindicats existents nomes perque a alguns els molesti que la majoria d'aquests sindicats coincideixin encara dins les fronteres del estat espanyol. Estat i fronteres que aspirem a veure algun dia la seva desaparicio, juntament amb la resta de fronteres i estats del mon.
I per cert, sobre aixo que dius de iberico centralista, el secretariat de la cnt i el secretari general, ara mateix tenen seu a torrelavega, cantabria, i axo va cambiant segons cada cert temps.
Si t'interesa canviar la cnt, i prioritzar uns temes devant d'altres, aleshores la via es afiliarte i traballar desde dins, o crear un altre sindicat amb altre funcionament.
El cami que no sembla molt util es el de fer sugerencies anonimes desviant l'atencio de un debat que, si mes no, es igual d'interesant que el que estas plantejant tu.
De moment la gent que hi treballem, tenim altres prioritats com ara la de la precaritzacio de les condicions de vida de molts. I sobre aixo anava aquest post, tot i que alguns s'estimin mes distreure la discusio cap a altres questions.
Aixo tambe prova de ser una argumentacio constructiva.
Salut.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more