|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
[JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per JCPC
Correu-e: jcpc ARROBA cjc.es (no verificat!) |
11 gen 2009
|
|
|
Davant la detenció el passat 6 de gener d'el company David de la localitat de Vilafranca del Penedès, els Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC) declarem el següent:
- Els fets del 12 d'Octubre de 1998 ( de fa més de 10 anys), són el motiu pel qual el volen empresonar. Aquests no són més que una mera excusa per posar-li nom a una perssecució política directa, una obra teatral muntada especialment per a una víctima que malauradament ha estat en David. Incloure com a antecedent l'acte d'insubmissió contra el Servicio Militar de l'exèrcit imperialista espanyol o l'ordre de recerca i captura "oficial" són els personatges secundaris d'aquesta obra dramàtica comesa per l'Estat capitalista.
- Una vegada més es demostra l'actitud repressora tant del govern de la Generalitat com de l'Estat Espanyol. Tant un com l'altre, suposadament d'"esquerres" i presentats així a la societat, vulneren arreu de l'Estat la llibertat d'expressió detenint, segrestant i torturant a joves que lluiten contra aquest ordre capitalista imposat. Però el cas del company David no és aïllat; malauradament en tenim molts d'exemples: en Franki de Terrassa, detingut simplement per despenjar la bandera imposada pel feixisme espanyol, els detinguts per combatre el feixisme d'aquest passat any 2008 a Barcelona, Madrid o Cangues d'Onís (Astúries), etc
- Les polítiques repressives contra el jovent antisistema i les mesures de contenció-alienació contra els sectors socials menys combatius son dues cares de la mateixa moneda, la perpetuació de la dictadura del capital. Els joves no tant sols hem de patir la precarietat laboral i la mancança de drets socials sinó que també som castigats per una criminalització de les idees polítiques combatives que presenten un problema per a l'oligarquía i el seu estat. Davant d'aixó, les joventuts que representem les vertaderes forces populars hem de respondre mobilitzant-nos i denunciant-ho al carrer. Ara més que mai ha de ser el moment de màxima solidaritat!
UNITAT DAVANT LA REPRESSIÓ DE L'ESTAT CAPITALISTA!
NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES!
DAVID LLIBERTAT! ATUREM EL SEU EMPRESONAMENT!
Joves Comunistes del Poble Català
11 de Gener de 2009
www.comunistes.org |
Mira també:
http://www.comunistes.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per solidari |
11 gen 2009
|
|
Ni una trista referència a la seva llarga militància independentista, que trist, igual d'espanyolistes que el diari Público... com us agrada ocultar la realitat, no vagi a ser que us doneu compte que allò de República EspaÑÑola que defenseu ja no té suport social ni als PPCC ni a EH, és una reivindicació anacrònica (cada cop més) igual que el carlisme o moviments d'aquests, ja que el debat constant dels darrers 25 anys no ha estat Monarquia o República a Espanya sinó que fer amb els focus de conflicte nacional... |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per Joan |
11 gen 2009
|
Soposo que més enllà d'EH, a Catalunya el focus de conflicte nacional ha sigut ERC i CIU oi?
Més solidaritat i menys subnormalitat! |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per solidari antisubnormals |
11 gen 2009
|
tota mostra de solidaritat de col·lectius populars ha de ser ben rebuda. El primer comentari es digne d'un subnormal ultrasectari que es tanca a casa i es pasa vomitant a indymedia tota la seva ràbia de no poder fer res.
SOLIDARITAT MÀXIMA AMB EL DAVID DE VILAFRANCA |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per Dora |
11 gen 2009
|
el comunicat em sembla bé.
només un aclariment, es diu que el Franki va despenjar la bandera i, ell sempre ha mantingut que això no era cert i que ell no hi era en el moment dels fets.
res més, endavant companyxs! Visca la lluita social i visca la Terra!! David lliure!! Prou repressió política!! |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per cccp |
12 gen 2009
|
El manifest oficial de la campanya de suport al David tampoc fa cap esment a la seva militància independentista, també són del Público, espanyolistes, i totes les burrades que has dit?
Unitat davant la repressió de l'estat espanyol! |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per aaii |
12 gen 2009
|
estic d'acord amb la unitat en front de la repressió però no entenc perquè us dol tant haver de fer referència a la militància a l'EI d'en David. Heu d'acceptar que l'esquerra independentista, per ser el moviment més ampli i més combatiu dels Països Catalans, també és qui pateix més la repressió.
De totes maneres el comunicat esta bé i aquestes coses van en la linia de solidaritat i d'unió entre els diferents projectes anticapitalistes que sempre esta bé. |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per cccp |
13 gen 2009
|
|
Jo accepto que l'esquerra independentista és el moviment més àmpli i el que té més suport, sobretot entre la joventut als Països Catalans. Al ser un moviment alternatiu al poder actual, evidentment com dius, és el que pateix més repressió, al igual que el moviment comunista, allà on ha estat fort, ha patit una repressió brutal. per això és important la unitat de totes les forces antisistema davant d'aquesta injustícia. A mi no em dol ni molt menys que sigui independentista, simplmente que la repressió, i per tant la solidaritat que ha d'anar adjunta, és global en el moviment alternatiu, que tothom la pateix proporcionalment a la seva capacitat de resposta. Els JCPC pateixen repressió, que avui no es pot comparar amb la que pateix l'EI, i aquesta no es pot comparar amb la que es pateix per exemple a Euskalerria. |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per comunista llibertari |
13 gen 2009
|
"Heu d'acceptar que l'esquerra independentista, per ser el moviment més ampli i més combatiu dels Països Catalans, també és qui pateix més la repressió."
Això s'hauria de veure, has fet algun tipus d'estudi estadístic?
Em fa gràcia que els de l'EI us queixeu ara de que no es fa esment a la militància del David però quan la CAJEI va treure un comunicat de solidaritat amb la revolta grega tampoc es feia esment a l'adscripció ideològica d'Alexandrosn a part d'utilitzar eufemismes com "teixit social antifeixista grec". |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per xavi |
13 gen 2009
|
Pel del primer comentari, perque no t´omplis tan la boca parlant d´Euskal Herria sense coneixer aquella realitat.
Dos personalidades destacadas de la sociedad vasca fueron los que inauguraron la edición de este año de los ASKEncuentros en el Koldo Mitxelena de Donostia, que versan sobre una clara cuestión, aunque con enjundia, como es qué república deben construir los vascos. Dos referentes como el dramaturgo Alfonso Sastre y el polÃtico independentista Arnaldo Otegi hicieron gala de sus conocimientos y experiencia, y de un poder de convocatoria que desbordó el espacio previsto.
Decenas de personas se vieron forzadas a permanecer fuera de la sala de conferencias del Koldo Mitxelena; entre otras, caras conocidas como la del ex secretario general de LAB, Rafa DÃez. Para las 18.45 no cabÃa ni un alfiler. En el exterior, en el hall del edificio foral, improvisaron una pantalla por la que pudieron seguir el debate y la reflexión sobre cómo y qué república se deberÃa instaurar en el paÃs; la lógica constatación no se hizo esperar: el Estado vasco. Luego, Sastre y Otegi fueron llenándolo de contenido.
«Desde luego, el corazón de esta velada es Otegi», afirmó el reputado dramaturgo, después de ser ovacionado por una abarrotadÃsima sala cuando se fundió en un abrazo con el polÃtico de Elgoibar, en una de sus primeras comparecencias públicas tras su reciente salida de la prisión de Martutene.
El dramaturgo afincado en Hondarribia expuso su reflexión sobre «qué república» desde la perspectiva del teatro. Llevó a cabo un somero repaso del desarrollo del republicanismo centrándose básicamente en el español, recordando una de las conversaciones que mantuvo con su colega José BergamÃn sobre que «no podemos repetir los errores de un futuro legado».
La palabra, secuestrada
Es decir, que «el futuro no se debe hacer con nostalgia», no reinstaurando, sino que instaurando una Tercera República. Algo que, a su entender, quedó aún más de manifiesto tras comprobar que tras la muerte de Franco no hubo ruptura democrática alguna y sà la imposición de una monarquÃa y un monarca elegido por el dictador.
No obstante, recordó que la Segunda República española «aportó una fuerte inquietud cultural», centrada de modo particular en el teatro. AsÃ, recordó que las salas se llenaban de obreros y milicianos que venÃan de luchar del frente para ver obras con singulares tÃtulos como «La boda del señor Bringas, que si te casas la pringas».
Después llegó el turno de Arnaldo Otegi, que participó en calidad de licenciado en FilosofÃa y, cómo no, como uno de los polÃticos más destacados del paÃs. De entrada, agradeció la oportunidad brindada por ASKE «en estos duros momentos en los que incluso la palabra se encuentra secuestrada en este paÃs». Y, junto al agradecimiento, su primera reflexión: «Cuando los vascos y los socialistas vascos comencemos a pensar en qué república queremos, habremos dado un gran paso».
Evidentemente, para Otegi, la respuesta a «¿qué república?» se traduce en un Estado vasco. Pero subrayó que «la república es más que una organización polÃtico-jurÃdica», se tratarÃa de una conjunción de valores. Unos mimbres como son, a su parecer, «el valor de la razón y el debate»; es decir, que en la construcción de ese Estado todo debe estar sometido «al debate honesto, plural, abierto y someterlo al criterio de la razón y la voluntad popular». Luego, cimentado también en «la libertad como valor intrÃnseco»; tercero, el valor de la igualdad, también extendido al terreno económico, como reparto equitativo y justo de la riqueza. Y el del valor del debate público y la participación ciudadana en todas las esferas sociales.
Con el convencimiento del que suele hacer gala, Otegi subrayó que la construcción de un Estado vasco interesa «fundamentalmente a los trabajadores y trabajadoras de este paÃs y a sus capas sociales y populares».
Planteó, además, que esos valores no se deben aplicar sólo tras lograr ese estadio, sino que también en la estrategia para alcanzarlo. «Desde mi punto de vista, todo es debatible», añadió.
La expectación aumentó, más si cabe, cuando Arnaldo Otegi pasó al siguiente apartado de su exposición: el presente. «Creo que estamos en un momento histórico donde hay más preguntas que respuestas». No ocultó, aunque sin entrar a valorar, que el contexto actual de «represión absoluta» contra el independentismo de izquierdas es una situación muy dura. Pero recordó que las actuaciones de hace tres décadas con la imposición de la Constitución española y la no ruptura democrática dejaron la puerta abierta para la pervivencia del conflicto. Pero ahondó más y confió a los presentes su pensamiento de que el Estado español vivirá esa ruptura democrática sólo cuando se enfrente a Euskal Herria.
«Siempre hay caminos»
«Sigo siendo razonablemente positivo», señaló, acto seguido, afinando los oÃdos de los presentes. Y planteó los retos que, a su entender, le deparan a este paÃs y al independentismo: «Debemos asumir el compromiso de liderar el momento histórico y sinceramente creo que es el independentismo el que lo debe hacer: sustituir al PNV como interlocutor con el Estado». Es por ello que abogó por construir un bloque, un movimiento independentista para conducir el paÃs sin que tenga que seguir jugando en un campo hipotecado.
Los aplausos no se hicieron esperar, ni tampoco la siguiente afirmación de Otegi de que ése debe ser el reto de los independentistas de izquierdas que, a su juicio, están llamados a liderarlo por responsabilidad histórica. Preguntado al respecto, Otegi saludó «la profunda conclusión polÃtica» que, a su juicio, se esconde detrás de la decisión de EA de ir en solitario a las urnas.
La siguiente pregunta llegó sobre las ilegalizaciones y cómo afrontará la izquierda abertzale la actual situación. «Evidentemente la situación es muy difÃcil. El Estado está demostrando hasta qué punto puede llegar, pero, para mÃ, también demuestra qué miedo le tiene a nuestro proyecto». Al respecto, recordó que en las negociaciones que participó hace ya casi dos años en Europa comprobó «qué débil es la posición polÃtica española. No escuché nunca a sus representantes decir que el derecho de autodeterminación no esté recogido en el ámbito internacional». Sin ocultar la dureza de la tesitura, Otegi concluyó que «siempre hay caminos y salidas», y que la tarea de ahora debe ser «buscar con inteligencia».
Presentación del libro
Esta tarde continuarán las jornadas con la participación de Alizia Stürtze, Carlo Frabetti y Elvira Souto. Después del coloquio, Fito RodrÃguez presentará la traducción del libro «Los últimos dÃas de Emmanuel Kant», obra teatral de Sastre.
Fermin Balentzia
Mañana será el turno de Santi Duñaiturria, Ana Santos y �ngeles Maestro. A continuación, el cantautor navarro Fermin Balentzia pondrá el broche final a los ASKEncuentros 2008, con un recital de canciones «con sabor republicano».
El suicidio del Sastre «anti-España»
El momento más emocionante de la primera jornada fue, probablemente, cuando al final del coloquio con los asistentes se dio paso a la lectura dramatizada de la obra teatral «Alfonso Sastre se suicida». El propio autor del libro, Alfonso Sastre, interpretó el papel protagonista acompañado de la actriz Zutoia Alarcia. Se trata de una obra cómica, en la que Sastre, un escritor cansado o, más bien, decepcionado con la España que no ha sabido romper con el régimen franquista, acude a un hotel con la intención de suicidarse. Allà entabla una conversación con la recepcionista, lectora de best-sellers, sobre cómo podrÃa llevar a cabo ese suicidio. Entre todas las posibilidades, como lanzarse por un acantilado o darse fuego «a lo bonzo» frente a algún edificio significativo de Madrid, va cobrando fuerza la opción de que el padre de la joven, un viejo falangista, lo mate haciendo parecer que se trata de un asesinato de un «rojo, anti-España» por parte de un «ultra».
La obra, publicada en el año 1997, es justamente lo contrario a lo que, según Sastre, se hizo en los años de la Segunda República española y en los posteriores a la dictadura franquista, tal y como mencionó en su intervención anterior. «Fue un teatro que no estuvo a la altura, en gran parte, por culpa de muchos programadores que no se atrevieron a pensar y a decidir» añadió el escritor. «Alfonso Sastre se suicida» es una obra de teatro no comprometida, sino implicada. Un teatro social y de izquierdas que, según explicó, añoró en aquellos años, lo que poco a poco le convirtió en ese «anti-España» que él describe.
A sus 82 años de edad y un ligero temblor en sus manos, Sastre contó con la ayuda de un bastón para subir y bajar del escenario. Pero eso no fue impedimento alguno para arrancar más de una carcajada al público que, a pesar de lo que esperaba más de uno para poder hacerse con un hueco en la sala, no abandonó su asiento tras el coloquio y se mantuvo allà hasta el final. El momento de mayor incertidumbre vino cuando el escritor perdió la lÃnea de la historia y la actriz Alarcia le indicó dónde iban. Lejos de avergonzarse, él salió airoso de la situación, lo que provocó un gran aplauso en mitad de la obra, superado únicamente al final de la escenificación, con un Sastre emocionado que agradeció a todo el público su apoyo |
|
Re: [JCPC] Resolució sobre l'empresonament d'en David de Vilafranca. Solidaritat!
|
|
per autodeterminacio |
13 gen 2009
|
Ara ja contestaré a modo d´explicació al primer comentari sobre les xorrades que diu.
Aquí no es cita la militància del David perque a part de que això si ho fan, ho diu la mateixa organització del comunicat, nosaltres no sabem, ni podem anar explicant on milita algu sense saber ni tan sols si aquesta persona o organització volen que s´esmenti.
Crec que relacionar que per no esmentar una organització es ser espanyolista es bastant patetic, si nosaltres fossim espanyolistes fariem un comunicat de solidaritat amb un militant de l´EI? evidentment no, i pensar que si es absurd.
dius: " allò de República EspaÑÑola que defenseu ja no té suport social ni als PPCC ni a EH, és una reivindicació anacrònica (cada cop més) igual que el carlisme o moviments d'aquests, ja que el debat constant dels darrers 25 anys no ha estat Monarquia o República a Espanya sinó que fer amb els focus de conflicte nacional..."
Sincerament parlant dels paisos catalans perque Euskal Herria es una altra realitat, creus que te més suport l´independentisme per exemple al pais valencià? al principat l´independentisme té bastant suport popular,diguem que a Catalunya hi han bastants independentistes, ara bé, de quin independentisme parlem? de la burgesia liberal de CIU, dels socialdemocrates de ERC o de l´EI? perque llavors el suport depen de perque apostis es redueix més.
El més graciós o trist, es quan parles com moviments carlistes d´aquests, tu que parles de euskal herria, saps que els carlistes eren qui defensaven els furs al pais basc, a euskal herria el carlisme tenia molta força dins dels moviments nacionalistes bascos perque la gent també era molt tradicionalista i creia no només en déu sino també en l´esglèsia, a part el carlisme si està mort avui dia es perqué defensen un rei i els seus descendents( guerres carlines eren partidaris de carles duc de madrid i finalitzen al 1876) que ningú coneix.
La república( la segona) fa tot just 73 anys que va ser derrotada per un cop d´estat militar i aquí encara tenim monarquia i per tan el debat està més obert que mai, avançar cap a la tercera republica es una reivindicació molt legitima, una altra cosa es que els moviments republicans estiguin dividits en part per culpa dels reformistes( ICV i EUIA).
Evidentment la republica ha de resoldre els conflictes nacionals( per cert que vol dir focus de conflictes nacionals, que son reductes talibans en guerra? es que em recorda a les noticies a tv3 quan parlen de l´ocupació d´irak i afganistan)i això es resoldra quan les nacions de l´estat tinguin el lliure dret a l´autodeterminació.
salut |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
