Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
No ens faci mandra fer aquest pas, ara per ara, vital. De les protestes ultimàtum a la consecució de l'èxit.
(...)

Sense ànim de caure en el criticar per criticar, ni en la generalització i el reduccionisme descriptiu; voldria parlar sobre el moviment estudiantil actiu actual (que s'està enllaçant pels PP.CC. i per l'estat, i per arreu del món, arribant -de forma molt anecdòtica però visible i amb repercussió- fins a Nova York).

Aquest grup que ha liderat el moviment ha volgut iniciar aquest any l'ultimàtum. I totes li hem donat suport. Perquè aquest és l'últim any, i el discurs que van anar fent caure a les assembles, aquest darrer inici de curs, va ser el de "o ara o mai". Penso jo que si alguna vegada haguéssim baixat del ruc, haguéssim sigut més humils, i haguéssim sigut tots i totes (m'incloc en totes les crítiques) menys sectaris i haguéssim deixat molta més llibertat alhora d'actuar i fer aliances entorn tota la comunitat educativa universitària potser ara no ens haguéssim trobat en que tot i les lluites dutes a terme des de fa temps després de la LOMLOU de Zapatero, han estat inútils. Tot i això, ens hem trobat amb un grup reduït d'activistes. I és així. Molts cops el fet de vincular-ho tot, i considerar la lluita com a quelcom més global ens ha fet patir les conseqüències del maximalisme, i per tant, de la reducció de l'activisme del moviment: de la falta de participació assembleària real. Ho sigui, les activitats que es duen a terme fora de l'horari habitual de la Assemblea. La metodologia emprada en les lluites, i així ho dic, i sense criminalitzar ningú, i entenen que el diàleg hauria de comportar un gest positiu entorn els expedients (Carta a la rectora, enviada per mi a titol personal), també ha reduit l'activisme. Alguns/es no hem vist, que aquests mètodes anessin amb nosaltres, i per tant, ens hem apartat d'aquestes accions. Això redueix, es vulgui o no es vulgui, qui és actiu o no en el moviment. Hi ha hagut aquest reduccionisme. També és cert, que la recerca de la foto-visibilitzar el conflicte- ens ha fet molt mal. Els mitjans han tret la part més sensacionalista. La visibilitat del conflicte, ens ha fet veure com uns "catastrofistes" i "conflictivistes". I gràcies a algunes accions, i a algunes opinions d'opinòlegs en alguns diaris, amb descripcions certament esbiaixades: ens han anomenat "antisistema". No "alter globalització", no. Ens han posat a tots al mateix sac.

Ara però faré un resum de les protestes ultimàtum contra Bolonya. Aquestes per mi comencen amb la entrada dels Mossos a una actuació pressa per un grup d'estudiants de forma "individual" i "autònoma". Això sempre m'ha fet gràcia, ja que aquestes accions a títol individual només estan ben vistes segons qui les du a terme.

Després del Maig del 2008 res va ser igual. La situació de tensió creada tant per estudiants com, sobretot, per la institució universitària, entorn a la UAB però també a altres punts de les universitats de Catalunya, havia arribat a situacions intolerables, lamentables i que ens duien a estudiants i universitat com a conjunt de persones, a un carreró sense sortida. Mossos amb carregues desproporcionades, impediment de fer Consells de Govern, la presència continuada de serveis de seguretat privats per impedir la entrada als representants estudiantils; (...) i sobretot la creació de dos blocs en la comunitat universitària: els que donaven suport al Rectorat i els que no. Aquests dos blocs no tenen perquè ser els dos blocs pro o anti-Bolonya. En algunes ocasions, algú ha acabat a la zona de la trinxera que ideològicament no li pertany perquè la tensió creada li ha obligat a prendre aquesta postura sigui pel que sigui. Tot i que a les assembles sempre es fa certa autocrítica, els fets van anar massa ràpids com per reaccionar amb gran intel·ligència i visió de futur. Els llaços fets -l'exemple més clar que recordo jo perquè hi era present va ser l'acord en el Comité de Vaga d'un discurs interestamental contrari a la LOU i la LUC - amb CAU, CGT, i professorat precari (Assemblea de la Precarietat) - i fins i tot a l'inici amb UGT i CCOO - no els van saber aprofitar del tot. La Plataforma contra la Privatització va ser un bluf per desgràcia de tots. Però comprensible pel que ja he esmentat abans: la rapidesa dels fets (comunicats, accions reivindicatives, etc.). Clar, que els mitjans de comunicació van donar la part més sensacionalista i provocadora. I per tant, la setmana de lluita i la vaga, van servir de poc. Sense entrar molt en el debat en si. Només amb la excepció de la Nit al Dia, amb la intervenció d'un representant de la PMDUP i el Josep Ferrer (ex-rector de la UPC i persona a admirar), el debat va ser poc profund, aclaridor i concret.

Perquè sóc tan pessimista? Per pròpia naturalesa, però també perquè tot i que el moviment ha crescut, el debat no s'ha enfortit (la concreció en els plans d'estudi però ha estat a mitges tintes, i la crítica als graus ha quedat una mica repetitiva i per algunes estudiants -equivocats- buida). El discurs ha millorat: ha passat de crear l'eslògan (No a Bolonya), a concretar en el nostre àmbit estatal (No a la LOU, la LUC i els Reials Decrets!), a fer demandes impossibles però també amb contingut històric (paralització de l'EEES i insubmissió a la LOU com el 2001 per part de la UAB) . Quelcom queda clar, un gruix fornit d'estudiants formats en el tema, ha anat fent créixer la activitat assembleària. La majoria d'esforços han estat en la lluita contra Bolonya i això ha fet que hàgim deixant de banda aspectes molt importants com el microsindicalisme, els serveis públics de la universitat, etc.; englobats tots en la mateixa lluita però que pertanyen a altres àmbits competents. Per falta de militància sindical, per falta d'assemblearis actius. Cert. Però també perquè la in operativitat d'una Assemblea l'hem vist totes tot i que no ho vulguem reconèixer perquè queda antidemocràtic. Quan el moviment s'ens ha fet gran, no em sabut muntar estructures més àmplies per unir PAS i PDI. La CAE pot ser molt útil si se'n fa ús i sembla que ara, per fi, tingui cara i ulls. Però falta més aliances, més enllà del discurs maximalista. Falta que acabem -com tants cops he dit- amb la conducta ben vista dels qui llegeixen el Manual del Buen Revolucionario i ens posem les piles perquè aquest impuls (ocupacions, etc.) sigui útil. I agraïm els qui l'han donat i liderat en el moviment d'ocupacions, quan jo (ara només faig autocrítica) en vaig tenir forts temors d'inutilitat i desprestigi del moviment. Sobretot aquells de la UB que s'han quedat per Nadal.

En una xerrada en la ocupació de Ciències Polítiques de la UAB, vaig exposar que jo creia, humilment, que el que em semblava més factible era desglossar la lluita contra el procés neoliberal que estem patint en la educació. Unint forces amb secundària quan calgui, perquè LEC i LOU són dues cares de la mateixa moneda. Això és evident. I aquí els líders intel·lectuals (Especial Bolonya, etc.) si que han sabut vincular bé les dues lluites educatives. Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat. Un d'aquests aspectes i que hem sentit a parlar molt també en professorat, i aquest és un estament molt necessari per convertir la lluita en quelcom útil (perquè volem que tingui repercussió concreta oi?): és el finançament. I també un del que no se'n parla com és el sistema de beques. O la gerència amb el PAS, el qual, vol aliar-se amb els estudiants als òrgans de decisió (per tant, hem d'estar al Claustre donant la llauna tal com ja vaig exposar en un altre escrit) i nosaltres encara no els hem respost amb contundència i responsabilitat. O els serveis complementàris de docència i investigació de la universitat: alimentació, transport, etc. Cal doncs, demanar que no s'estranguli a la universitat: necessitem un finançament suficient pel normal funcionament de la Universitat Pública. I que això evidentment no sigui vist com un "si crític", o com un "amb més finançament Bolonya és pot aplicar i totes content". Nosaltres ja sabem que anem més enllà: nosaltres tenim una aposta d'universitat popular i catalana. Però que no ens faci mandra fer aquest pas, ara per ara, vital.

Aquesta és la meva humil opinió.
Mira també:
http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/
http://www.patatabrava.com/forum/forum_general/_b_analisi_sobre_el_moviment_estudiantil_catala__b_-t41173.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
foteu pena gent de l'aep...
si haguessim fet com vosaltres ara ningú sabria que és bolonya... i ara ja caieu amb el joc dels rectors de demanar més diners?? sou patètics,
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
La ocupació de lletres es va realitzar desde el comitè de vaga i no de foma personal i autònoma com tu dius. Una altre cosa és que no s'informés a tothom i que els mètodes emprats en la meva opinió van ser errònis.

A mi no em molesta pas que em diguin antisistema, ni ho trobo insult. Sóc antisistema, ja que aquest sistem condemna a la misèria a més de la meitat de la humanitat.

Vosaltre veieu millor la pública, jo i altre gent la autogestionada. Però aquest debat no es vol obrir, a alguns no els interessa... de què tenen por? La universitat pública sembla ser un tema inamovible, com ho és la constitució espanyola, una norma sagrada. Molta gent crida quatre consignes a favor de la pública sense plantejar-se què significa.

Per cert, tens molt temps lliure no, per pasar-te tot el dia a internet penjant els teus esrits? has treballat mai? em fan gràcia aquests intelectualoides esquerranistes que en la seva vida en fotut brot.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Treballo a la botiga del meu tiet. Però si, he de reconèixer que tinc tantes poques despeses, que no em cal treballar durant el curs d'estudi.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Qualsevol debat és bo. Ara, posar tot en dubte, fa trontollar fins i tot l'esquema mental de les persones. A part, els que dubten de tota institució, tampoc aporteu una alternativa millor. La Universitat autogestionada és un model de devaluació de les carreres al igual que la nova pedagogia de la ANECA. Són dues cares de la mateixa moneda.

Que consti que estic opinant a títol personal. Sempre ho he fet, no sé perquè intenteu treure les meves paraules i criticar a tot un grup.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Per cert, pel primer comentari:

Acaba't de llegir el text, abans d'opinar, t'has oblidat de llegir:

--------------------------------------------

I que això evidentment no sigui vist com un "si crític", o com un "amb més finançament Bolonya és pot aplicar i totes content". Nosaltres ja sabem que anem més enllà: nosaltres tenim una aposta d'universitat popular i catalana.

-----------------------------------------------

Em sembla que queda prou clar que del que em critiques és fals.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Ostres Joan, ets un poc pesadet eh, sempre amb les teves reflexions i escrits. Si la gent no visita el teu bloc que hi farem, però el que no pots fer és utilitzar espais contrainformatius com indymedia o kaos constantment per fer arribar les TEVES reflexions personals (i més amb una certa continuitat). Que passaria si ho fes tothom?¿


Respecte al contingut, mira, jo mai he estat cap "analista" ni res, he participat com bonament he pogut en els àmbits on he cregut necessari (sindicat i assemblea de facultat), però sé una cosa: el conflicte contra Bolonya mai havia estat tant latent (per lluny que estiguem de la victòria) com ara, es va dir que la PMDUP no funcionava més enllà de com a eina "folclòrica" de mobilització d'1 dia a l'any, i el cert és que prmer any sense aquesta estructura i amb altres dinàmiques i primer any que la cosa ha anat endavant. No sé si el pesimisme que vens a vendre està més o menys fundat, però sé que alguna cosa hem fet bé els que darrerament ens hem implicat en la lluita estudiantil i alguna malament els que portaveu anys fent coses. El problema per mi és que això de petar la PMDUP i enfortir les assemblees de facultat s'hauria d'haver fet molt abans.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Jo volia contestar amb un parell de coses;

La primera és respecte al que dius de: "Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat"

Estic d'acord amb el/la companya de dalt que diu que hi ha gent que volem un altre model d'universitat, que no pas el públic, tot ique sabem que potser no és un objectiu per tota la gent que hi ha al moviment estudiantil, però en som una part, i com a tal, hauriem d'estar incloses al discurs. Amb el ximple fet de canviar "públic" per "popular" ja ens inclouriem i estariem contentes. Perque popular tu ho pots entendre com vulguis i aniria des de la pública estatalista (i per tant espanyola) fins a la autogestionada (en els aspectes tant de contingut, com de funcionament, com econòmic de les carreres). Que els estudiants i treballadors controlem assembleariament els organs de govern, els temaris i els presupostos (en comptes dels funcionaris PUBLICS), no vol dir una devaluació de les carreres, ximplement un altre tipus d'organització universitària.

El segon punt, sobre el tema del mediatisme doncs jo crec també que estem treballant massa de cara als mitjans, i ja es veu que comencen a criminalitzar de manera compulsiva cap a nosaltres. Jo crec que en comptes de preocupar-nos de la imatge que donem als mass media (postura que d'altra banda ens porta a fer el hippie i no fotre res per quedar be amb el Sr. Cuní i d'altres), ens hauriem de preocupar d'arribar als companys de classe, als barris, als obrers i en definitiva a tota la gent d'aquesta ciutat que segurament està igual d'emprenyada amb el sistema que nosaltres. De fet, entre les mateixes estudiants ens manca un munt d'informació, i no ja sobre el pla bolonya, sinó sobre les accions que es realitzen. Una bona idea seria fer un butlletí setmanal per repartir per totes les facultats. Perque una acció crida a més acció, i aixi es com ha funcionat aquests mesos, la mani amb la ocupacio del rectorat, i alhora les ocupacions de l'UAB, han fet que passesim de 6 a 15 assemblees a la CAE, a que de sobte comencin a surtir per tot el pais noves assemblees i tancades, etc.

I aquest era el problema d'anys enrera, molta informació, molta teoria i cero praxis. Ara que tenim la pràctica, doncs anem reflexionant perque no se'ns vagi de les mans el ritme ni els objectius.

Gràcies a les assemblees, gràcies a la CAE, gràcies a la disolució de la CAE i gràcies a l'acció directa.

ATURAREM L'EEES!
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
volia dir la disolució de la PMDUP, perdó jajaj
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
QUINES GANES DE PROTAGONISME QUE TÉ EL TIO!!!
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Per les al·lusions personals: No em vull dedicar a la política professional (almenys de moment vull ser analista polític); sinó, amb les oportunitats que se m'han donat (també és cert, que eren ideològicament més conservadores que el que ideològicament sóc)jo) ja estaria exercint coses a nivell regional. I no faig fanfarroneria, són propostes que m'han sorgit.

Primer de tot gràcies pel teu comentari company. Entre totes, fem el moviment. I evidentment, totes les opinions les valoro, i les contesto, si són com aquestes (amb una mica de chixa). Tot i que l'al·lusió a ser polític professional, m'ha sobtat, perquè segurament no em coneixes, i per tant, fas judicis de valor amb prejudicis molt grans.

D'entrada dir-te que jo sóc molt crític, des de sempre, amb l'anarquisme, conec companys anarquistes, i a nivell personal, són joies; però a nivell ideològic, estem a anys llum. El capitalisme i el liberalisme (que no acaben de ser el mateix) i l'anarquisme pur són anarquia, i com a tal es contraposen a qualsevol ordre que estableixi uns drets i uns deures, de forma que creí institucions i normes. I això últim és el meu model.

I si, jo critico aquelles accions que no ajuden a sumar, aquelles accions que no demostren maduresa del moviment; com el de les campanades. Que estaran fetes amb tota la bona intenció, però que són un error (almenys al meu entendre, ja he dit que totes les opinions són vàlides) perquè ens fan estigmatització, ens creen una imatge de "niñatos" que fem el que ens don la gana, i passem de tota institució, norma, legitimitat, representant o acord col·lectiu global.

Ja he dit inicialment, que autogestionada de moment no. Crec per exemple que l'anarquisme societari, és l'últim pas de la evolució humana (és una creença meva molt personal); però de moment no. Per tant, ja intentava incloure-us a vosaltres, la FEL, que bona feina de base heu fet i la qual tots i totes valorem molt positivament.

Jo sóc dels que m'agrada més el fons (l'objectiu) que la forma (els mètodes). No obstant, cal que vagin de la mà, i siguin coherents, sinó la imatge queda fatal. Aquesta imatge que sembla que menyspreís pot ser molt útil de cara als companys/es de classe: "por los hechos te conoceran" [i jo afegiria també això:] "y opinaran de ti, y se uniran o no a tu lucha".

D'entrada la crítica al sistema com allò tan ferotge no va amb mi perquè quelcom tindrà de bo? Em refereixo per exemple, a àmbits del sistema com ho pot ser la aconfessionalitat de l'estat (o l'intent)? No sé com explicar-me, però el que vull dir és que no sé que entens per sistema, però hi ha coses que ara actualment funcionen bé i no cal canviar. Això és conservador, com a discurs, potser, però com a realitat pot ser revolucionari.

Dius que abans molta teoria i poca pràctica social. Certament tens raó. Jo tampoc estava d'acord amb una passejadeta cada mig any. No obstant, institucions com la PMDUP van néixer amb funció interestamental, que ara no té el moviment contra Bolonya; almenys a nivell general. Tot i això, sempre cal polir el discurs i actualitzar-lo. Per tant, potser no critiquis els que ens agrada analitzar-ho tot. Sense discurs no hi ha legimitat d'acció.

Exposes que es facin butlletins per les facultats. Ja es fan. Però és veritat, calen més! A Comunicació hi ha Via Fora, la REPOSOC de la facultat de CCPP i Sociologia deixa un espai a la Assemblea i total (cada dia pel passadís tothom s'assabenta més o menys del que passa), etc.

Trobo poca autocrítica al moviment. S'ha fet tot bé dons? Home, jo crec que no. Evidentment, destrossar béns públics no sembla una bona forma de defensar la pública. Sortir per la televisió amb una pancarta, demostrant immaduresa, tu creus que ens ajuda? A mi m'agrada que em critiquin, em millora cada dia. Però home, i els demés estudiants? Tothom ha actuat correctament? Així no anirem enlloc. On està el procés dialèctic contradictori de tot moviment? Va. Això era d'èpoques reflexives. M'agradaria que tinguéssim algun Plató entre nosaltres, de debò, cal més reflexió. Continuar el ritme actual trencant amb la normalitat acadèmica quan volem millorar els plans d'estudi em sembla contradictori. Tot moviment té contradiccions, i lo veritablement revolucionari és superar-les!

Ens veiem en les protestes company/a!
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Confio més en els anàlisis col·lectius que no pas en els individuals, i és per això que prefereixo que Indymedia sigui una eina precisament per als col·lectius i no per als individus, però em sembla del tot respectable que hi hagi qui vulgui publicar-hi les seves opinions, i resulta lloable que ho fassi escrivint el seu nom front la covàrdia dels escrits afilats amb signatura anònima.

Dit això, entenc que les darreres mobilitzacions han servit perquè l'estudiantat conegués una mica millor les reformes engegades arrel de la Declaració de Bolonia, però no ens enganyem, si ara hi ha mobilització no és per si hi ha o no hi ha PMDUP, sinó senzillament perquè el monstre el tenim a sobre, perquè els plans d'estudis són una realitat, i els preus dels màsters una amenaça imminent.

Malgrat tot la massa d'estudiantat mobilitzada no ha crescut de forma qualitativa, el què si és cert, és que la desproporcionada repressió dels mossos d'esquadra, han radicalitzat a aquesta massa.

I de tot això què en quedarà?
Depèn de nosaltres, o superem les actituds sectàries d'una part del moviment estudiantil, o el moviment caurà pel seu propi pes. La força del moviment no està en un seguit d'accions concretes o de mobilitzacions, cal que busquem les 100.000 persones que es manifestaven contra la LOU?

No és factible mantenir el mateix grau de combativitat sense petites victòries del moviment. I victòries no és una taula de negociació, ni una portada al diari, sinó victòries concretes, és a dir, major finançament públic, més beques i intervenció de la comunitat universitària en l'aprovació dels plans d'estudis.

Ser revolucionari implica canviar les coses, en la perspectiva d'un altre ordre social i no, com alguns demostren cada dia, negar-se a canviar res, esperant el nou ordre social. Perquè molts dels que lluiten un dia, dos mesos,o tres anys enlloc de ser bons, resulten ser vanitosos, ansiosos de ridícules quotes de poder i l'aprovació del seu seguit.
Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
02 gen 2009
Per les al·lusions personals: No em vull dedicar a la política professional (almenys de moment vull ser analista polític); sinó, amb les oportunitats que se m'han donat (també és cert, que eren ideològicament més conservadores que el que ideològicament sóc)jo) ja estaria exercint coses a nivell regional. I no faig fanfarroneria, són propostes que m'han sorgit.

Primer de tot gràcies pel teu comentari company. Entre totes, fem el moviment. I evidentment, totes les opinions les valoro, i les contesto, si són com aquestes (amb una mica de chixa). Tot i que l'al·lusió a ser polític professional, m'ha sobtat, perquè segurament no em coneixes, i per tant, fas judicis de valor amb prejudicis molt grans.

D'entrada dir-te que jo sóc molt crític, des de sempre, amb l'anarquisme, conec companys anarquistes, i a nivell personal, són joies; però a nivell ideològic, estem a anys llum. El capitalisme i el liberalisme (que no acaben de ser el mateix) i l'anarquisme pur són anarquia, i com a tal es contraposen a qualsevol ordre que estableixi uns drets i uns deures, de forma que creí institucions i normes. I això últim és el meu model.

I si, jo critico aquelles accions que no ajuden a sumar, aquelles accions que no demostren maduresa del moviment; com el de les campanades. Que estaran fetes amb tota la bona intenció, però que són un error (almenys al meu entendre, ja he dit que totes les opinions són vàlides) perquè ens fan estigmatització, ens creen una imatge de "niñatos" que fem el que ens don la gana, i passem de tota institució, norma, legitimitat, representant o acord col·lectiu global.

Ja he dit inicialment, que autogestionada de moment no. Crec per exemple que l'anarquisme societari, és l'últim pas de la evolució humana (és una creença meva molt personal); però de moment no. Per tant, ja intentava incloure-us a vosaltres, la FEL, que bona feina de base heu fet i la qual tots i totes valorem molt positivament.

Jo sóc dels que m'agrada més el fons (l'objectiu) que la forma (els mètodes). No obstant, cal que vagin de la mà, i siguin coherents, sinó la imatge queda fatal. Aquesta imatge que sembla que menyspreís pot ser molt útil de cara als companys/es de classe: "por los hechos te conoceran" [i jo afegiria també això:] "y opinaran de ti, y se uniran o no a tu lucha".

D'entrada la crítica al sistema com allò tan ferotge no va amb mi perquè quelcom tindrà de bo? Em refereixo per exemple, a àmbits del sistema com ho pot ser la aconfessionalitat de l'estat (o l'intent)? No sé com explicar-me, però el que vull dir és que no sé que entens per sistema, però hi ha coses que ara actualment funcionen bé i no cal canviar. Això és conservador, com a discurs, potser, però com a realitat pot ser revolucionari.

Dius que abans molta teoria i poca pràctica social. Certament tens raó. Jo tampoc estava d'acord amb una passejadeta cada mig any. No obstant, institucions com la PMDUP van néixer amb funció interestamental, que ara no té el moviment contra Bolonya; almenys a nivell general. Tot i això, sempre cal polir el discurs i actualitzar-lo. Per tant, potser no critiquis els que ens agrada analitzar-ho tot. Sense discurs no hi ha legimitat d'acció.

Exposes que es facin butlletins per les facultats. Ja es fan. Però és veritat, calen més! A Comunicació hi ha Via Fora, la REPOSOC de la facultat de CCPP i Sociologia deixa un espai a la Assemblea i total (cada dia pel passadís tothom s'assabenta més o menys del que passa), etc.

Trobo poca autocrítica al moviment. S'ha fet tot bé dons? Home, jo crec que no. Evidentment, destrossar béns públics no sembla una bona forma de defensar la pública. Sortir per la televisió amb una pancarta, demostrant immaduresa, tu creus que ens ajuda? A mi m'agrada que em critiquin, em millora cada dia. Però home, i els demés estudiants? Tothom ha actuat correctament? Així no anirem enlloc. On està el procés dialèctic contradictori de tot moviment? Va. Això era d'èpoques reflexives. M'agradaria que tinguéssim algun Plató entre nosaltres, de debò, cal més reflexió. Continuar el ritme actual trencant amb la normalitat acadèmica quan volem millorar els plans d'estudi em sembla contradictori. Tot moviment té contradiccions, i lo veritablement revolucionari és superar-les!

Ens veiem en les protestes company/a!
Sindicat Terrassa