Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
Deu preguntes sobre la crisi
27 des 2008
Reproduïm a continuació un breu article del periodista belga Michel Collon i que apareix en l'últim número de Propuesta Comunista, Revista Política del PCPE.
1. Subprimes? El punt de partida és una veritable estafa ja que els bancs occidentals han guanyat una enorme quantitat de diners a costa de les llars nord-americanes, dient-se que si no eren capaços de pagar, els llevarien les seves cases per quatre monedes.

2. Ãs només una crisi bancària? No, en absolut. Es tracta d'una veritable crisi econòmica que ha començat en el sector bancari, però les causes de la qual són molt més profundes. En realitat, tota l'economia dels Estats Units viu a crèdit des de fa 30 anys. Les empreses s'endeuten per sobre de les seves possibilitats, l'Estat s'endeuta també per sobre de les seves possibilitats (per a fer la guerra) i s'ha impulsat sistemàticament als ciutadans a endeutar-se, l'única manera de mantenir, artificialment, un creixement econòmic.

3. La veritable causa? Per descomptat, els mitjans de comunicació tradicionals no ens diuen gens. I no obstant això, les subprimes no són més que la punta de l'iceberg, la manifestació més espectacular d'una crisi de superproducció que copeja als Estats Units, però també als països occidentals. Si l'objectiu final d'una multinacional consisteix a acomiadar a treballadors en massa per a fer el mateix treball amb menys persones, si a més es baixen els salaris per tots els mitjans i amb l'ajuda dels governs còmplices, A qui van a vendre'ls els capitalistes les seves mercaderies? No han parat d'empobrir als seus clients!

4 Ãs només una crisi de la qual sobreposar-se? La història demostra que el capitalisme ha anat sempre d'una crisi a una altra amb, de tant en tant, una bona guerra per a sortir d'ella (eliminant als seus rivals, empreses, infraestructures, el que permet un bon reimpuls econòmic). En realitat, les crisis són també un període que aprofiten els grans per a eliminar o absorbir als més febles. Ãs el que ocorre ara en el sector bancari nord-americà, o en el cas de BNP que s'empassa a Fortis (i tot això no ha fet més que començar). Però, si la crisi reforça la concentració de capital en mans d'un nombre encara més petit de multinacionals, quin serà la conseqüència? Aquests super-grups tindran encara més mitjos d'eliminar o empobrir la mà d'obra i així convertir-se en una competència encara més forta. Estem una altra vegada en la casella de sortida.

5. Un capitalisme sobre bases ètiques? Fa cent cinquanta anys que ens ho prometen. Fins a Bush i Sarkozy ho han fet. Però en realitat, és tan impossible com un tigre vegetarià. I és que el capitalisme es recolza en tres principis: 1. La propietat privada dels grans mitjans de producció i de finançament. No és la gent la qual decideix, sinó les multinacionals. 2. La competitivitat: guanyar la guerra econòmica, és a dir, eliminar a la competència. 3. El màxim benefici: per a guanyar aquesta batalla no n'hi ha prou amb tenir uns beneficis normals o raonables, sinó una taxa de beneficis que permeti distanciar a les empreses de la competència. El capitalisme no és sinó la llei de la selva, com ja escrivia Karl Marx: âAl capital li horroritza l'absència de benefici. Quan sent un benefici raonable, s'enorgulleix. Al 20%, s'entusiasma. Al 50% és temerari. Al 100% arrasa totes les lleis humanes i al 300%, no es deté davant cap crim.â?

6. Salvar als bancs? Per descomptat, cal protegir als clients dels bancs. Però en realitat, el que l'Estat està fent és protegir als rics i nacionalitzar les pèrdues. Per exemple, l'estat Belga no tenia 100 milions d'euros per a ajudar a la gent a mantenir el seu poder adquisitiu, però per a salvar als bancs, ha trobat 5.000 milions en dues hores. Milers de milions que nosaltres hauríem de rembolsar. L'irònic és que Dexia era un Banc Públic i que Fortis s'ha empassat un banc públic que funcionava molt bé. Gràcies a això, els seus dirigents han fet negocis durant vint anys. I ara que la cosa no funciona, se li demana a aquests dirigents que paguin els plats trencats amb els diners que han estat guanyant i que s'han guardat? No, se'ns demana que paguem nosaltres.

7. Els mitjans de comunicació? Lluny d'explicar-nos tot això, fixen la seva atenció en assumptes secundaris. Ens diuen que caldrà buscar els errors, als responsables, combatre els excessos i bla, bla, bla. No obstant això, no es tracta de tal o tal error, sinó del sistema. Aquesta crisi era inevitable. Les empreses que s'estan esfondrant, són les més febles o les quals pitjor sort han tingut. Les quals sobrevisquin, tindran encara més poder sobre l'economia i sobre les nostres vides.

8. El neoliberalisme? La crisi no ha estat provocada sinó accelerada per la moda neoliberal dels últims vint anys. Els països rics han intentat imposar aquest neoliberalisme en tot el tercer món. En Amèrica Llatina, com acabo d'estudiar durant la preparació del meu llibre Els 7 pecats d'Hugo Chávez, el neoliberalisme ha sumit a milions de persones en la misèria. Però a l'home que ha llançat el senyal de la resistència, l'home que ha demostrat que es podia resistir al Banc Mundial, al FMI i a les multinacionals, l'home que ha ensenyat que calia donar-li l'esquena al neoliberalisme per a reduir la pobresa, aquest home, Hugo Chávez, no deixa de ser diabolitzat a cop de mentida mediàtica i de difamació infundada. Per què?

9. El tercer món? Només se'ns parla de les conseqüències de la crisi en el Nord. En realitat, tot el tercer món sofrirà greument a causa de la recessió econòmica i de la baixada de preus de les matèries primeres que provocarà la crisi.

10. L'alternativa? En 1989, un famós autor nord-americà, Francis Fukuyama, ens anunciava la Fi de la Història: el capitalisme havia triomfat per a sempre, ens deia. No ha fet falta molt temps perquè els vencedors s'estavellin. La humanitat necessita veritablement altre tipus de societat. El sistema actual fabrica milers de milions de pobres, enfonsa en l'angoixa a aquells que tenen (provisionalment) la sort de treballar, multiplica les guerres i arruïna els recursos del planeta. Pretendre que la humanitat està condemnada a viure sota la llei de la selva, és prendre a la gent per imbècils. Com hauria de ser una societat més humana, que ofereixi un avenir digne per a tots? Aquest és el debat que tenim tots l'obligació de llançar. Sense tabús.

Michel Collon, 6 d'Octubre de 2008
Mira també:
http://www.comunistes.org

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat