|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Una mirada als deu anys del moviment contra el deute extern
|
|
|
per Esther Vivas |
27 des 2008
|
|
L’any 1998 s’impulsava a Catalunya i a l’Estat espanyol la primera campanya contra el deute extern amb voluntat de masses. Es tractava de la campanya “Deute Extern, Deute Etern?â€? (Campanya DEDE) promoguda per quatre organitzacions catòliques: Carites, JustÃcia i Pau, Mans Unides i CONFER (Confederació de Religiosos), seguint la crida internacional de l’església catòlica a favor del perdó dels deutes coincidint amb l’arribada de l’any jubilar, any 2000. Avui fa deu anys del llançament d’aquesta primera campanya, però des d’aleshores ençà nous actors han aparegut en l’escenari de la protesta i les demandes realitzades han anat evolucionant. |
Un repà s als orÃgens
La campanya “Deute Extern, Deute Etern?� es vinculava a la campanya internacional de Jubileu 2000, que comptava amb múltiples iniciatives similars en d’altres països i exigia la condonació del deute impagable dels estats més pobres, prenent com a horitzó l’any 2000. La seva estratègia anava dirigida a promoure mesures de condonació i conversió del deute, situant el tractament del deute en el marc de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, amb l’objectiu d’aconseguir una Llei per al tractament del deute.
A finals dels 90, Intermón Oxfam va assumir com una lÃnia especÃfica de treball la qüestió de l’endeutament dels països del Sud, adherint-se i col.laborant en la Campanya DEDE, especialment, en l’estratègia de pressió polÃtica al govern espanyol i amb l’elaboració d’investigacions sobre aquest tema. Intermón plantejava la necessitat de “fer sostenibleâ€? el deute i l’optimització dels instruments que en permetessin el seu “alleujamentâ€?. La Campanya DEDE i Intermón van col.laborar molt estretament en la tasca de pressió polÃtica institucional.
El 1999 es constituïa la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (XCADE), a partir de l’impuls de la Plataforma 0,7 i la Plataforma ADEU i arrel de les mobilitzacions que havien tingut lloc en els darrers anys a favor de l’abolició del deute. La XCADE exigia l’anul.lació total del deute del conjunt dels països empobrits dels que era creditor el Govern espanyol i tenia com objectiu a curt termini: organitzar una consulta social sobre aquesta temà tica a nivell estatal. Per la XCADE, l’endeutament era considerat un problema polÃtic i no econòmic i apostava per defensar una sèrie de demandes radicals.
I arribà l’any 2000
L’any 2000 va ser una data emblemà tica pel moviment contra el deute. A l’Estat espanyol, la campanya “Deute Extern, Deute Etern?â€? va portar a terme una intensa activitat de sensibilització i de pressió polÃtica institucional, arribant a recollir, en una de les seves accions més importants, fins a un milió de signatures exigint al Govern i al Congrés dels Diputats la condonació del deute públic impagable dels països més pobres. Aquest èxit cal atribuir-lo, en bona mesura, a la implicació de l’església catòlica i dels grups de cristians de base en el conjunt de la campanya.
El 12 de març del 2000 va ser una data històrica per al moviment antideute, quan la XCADE va organitzar la consulta social per l’abolició del deute extern coincidint amb les eleccions generals. Els mesos anteriors van marcar una trajectòria ascendent de la iniciativa, especialment a partir de la prohibició que en va fer la Junta Electoral Central al considerar que aquesta interferia en el bon funcionament de la contesa electoral. Malgrat els impediments, el 12 de març es va celebrar la consulta, però aquell mateix dia va ser sistemà tica perseguida i prohibida en gran part de l’Estat, a excepció de Catalunya, l’indret amb més grups i localitats participants. Per aquest motiu, la consulta va repetir-se el següent cap de setmana. En total 458 municipis i unes 25 mil persones van participa-hi, sumant més d’un milió de vots a les urnes, el 97 i el 98% dels quals a favor de la cancel.lació del deute. Després de la celebració de la consulta, la XCADE va continuar impulsant activitats de denúncia però la seva capacitat de mobilització va ser molt inferior.
Però la celebració de la consulta, va generar una sèrie de tensions amb les organitzacions que impulsaven la Campanya DEDE (a excepció de JustÃcia i Pau), les quals, juntament amb la Conferència Episcopal, van posicionar-se en contra, al considerar que era portar massa enllà la demanda d’abolició del deute. Per la seva banda, Intermón Oxfam va optar per no pronunciar-se al respecte.
Amb el temps, però, es va donar un acostament entre les diferents campanyes de cara a coordinar el treball d’incidència i per intercanviar informació. El mateix any 2000 naixia l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), amb l’objectiu de ser un centre de recerca activista al servei dels moviments socials en matèria de deute i globalització, impulsat per un nucli de persones de la XCADE.
Oportunitats polÃtiques
Després d’aquest intens perÃode de mobilització contra el deute, a partir de l’any 2002 i fins al 2005 ens trobem amb una etapa d’un cert replegament, on les organitzacions impulsores de la Campanya DEDE i Intermón Oxfam van aparcar el seu treball en matèria de deute, mentre que els sectors més activistes vinculats a la XCADE es van anar integrant en el sà del moviment altermundialista, tot i seguir treballant la qüestió del deute en organitzacions més especialitzades com l’ODG o realitzant accions puntuals. En aquest sentit, cal assenyalar la importà ncia del treball dels membres de la XCADE en el moviment contra la globalització neoliberal al permetre la vinculació del moviment contra el deute al altermundialista.
L’any 2005 i 2006, la temà tica de l’endeutament dels països del Sud va reprendre protagonisme polÃtic, tot i que no amb la mateixa intensitat que en el perÃode inicial. Després de la victòria del PSOE a les eleccions generals de març del 2004, sectors de la XCADE van decidir rellançar de cara al 2005 una nova campanya de denúncia de l’endeutament extern, al considerar que el resultat de la contesa electoral obria una finestra d’oportunitats polÃtiques. D’aquesta manera va néixer la campanya Qui deu a qui?, que va sumar tant a persones i col.lectius vinculats a la XCADE com a d’altres provinents d’ONG de cooperació internacional. La campanya va aconseguir arrossegar a aquestes últimes cap a postures més radicals (demanda d’un deute ecològic i social del Nord respecte al Sud, la definició del deute com a il.legal i il.legÃtim, etc) i va diluir, en bona mesura, a la XCADE en el seu interior.
En aquest mateix perÃode, es va portar a terme la tramitació parlamentà ria d’una Llei reguladora del deute extern, que va augmentar l’atenció polÃtica i medià tica sobre el tema, a la vegada que les organitzacions catòliques, que en el seu moment van promoure la Campanya DEDE, van rellançar una nova campanya amb el nom “Sens dubte, sens deuteâ€? i la mateixa estratègia va seguir Intermón Oxfam amb el llançament de la campanya “Talla amb el deuteâ€?.
I tot això, per a què?
En l’à mbit extern al moviment, s’han aconseguit avenços en el terreny simbòlic i en la percepció que la societat té de la problemà tica de l’endeutament. En el transcurs d’aquests deu anys, les campanyes han posat de manifest la necessitat d’acabar amb el deute dels països del Sud i la responsabilitat de les institucions internacionals en la generació de deute com a instrument de dominació i d’espoli d’aquests països. Els mitjans de comunicació han contribuït a la difusió d’aquests missatges, en especial, en el perÃode de 1999 al 2000, en el moment d’auge del moviment coincidint amb l’any jubilar.
Pel que fa a l’à mbit institucional, malgrat que les administracions locals i autonòmiques aixà com el Govern espanyol, sota el mandat del PSOE, han recollit formalment la demanda per acabar amb el deute extern, pel que fa a la presa de mesures concretes els resultats han estat molt escassos.
En el perÃode 2000-2004, amb el govern en majoria absoluta del Partit Popular, aconseguir avenços va ser prà cticament impossible, tot i ser un dels moments amb més mobilització al carrer. A partir de l’any 2004, amb la victòria del PSOE, es va impulsar, com dèiem, una nova campanya per a tornar a posar damunt de la taula la qüestió de l’endeutament. Tot i les espectatives i les declaracions de bones intencions, el PSOE juntament amb el PP van ser el dos partits que més traves van posar als trà mits parlamentaris per aprovar una Llei reguladora del tractament del deute extern que recollÃs les demandes dels moviments socials.
Tot i aixÃ, l’aprovació d’aquesta Llei, el novembre del 2006, va significar un pas endavant a l’aconseguir alguns avenços, impensables en el perÃode anterior, com una major transparència parlamentà ria en la gestió del deute, accés a aquesta informació, desvinculació de la compra de bens i serveis en la conversió del deute, compromÃs de cancel.lació del deute dels Països Pobres Altament Endeutats, etc, tot i que la Llei comptava amb importants llacunes i es quedava molt per sota de les demandes realitzades per part de les campanyes.
En relació amb d’altres moviments socials (dones, ecologistes, organitzacions de cooperació internacional...), cal assenyalar com aquests han anat incorporant en el seu repertori de reivindicacions la demanda de cancel.lació. Un fet que és fruit de la participació dels actors contra el deute en campanyes unità ries o sectorials contra la globalització neoliberal, la guerra...
En el transcurs d’aquests deu anys, el moviment contra el deute a l’Estat espanyol, amb tota la seva diversitat d’objectius, demandes, estratègies i repertori d’accions, ha estat capaç de situar en l’agenda polÃtica la qüestió de l’endeutament dels països del Sud i forçar al govern espanyol a una aprovació d’una Llei del deute que, malgrat les seves limitacions, significa un cert pas endavant. A banda, la complexitat de l’endeutament a nivell econòmic no ha estat una trava insalvable per acostar aquesta problemà tica a sectors més amplis de la societat.
Avui, encara queda molt de camà per acabar amb la dominació del deute, però aquests deu anys en moviment ens donen més raons que mai per seguir avançant.
*Esther Vivas és autora de “En pie contra la deuda externa� (El Viejo Topo, 2008). Article publicat a Illacrua, núm. 159. |
This work is in the public domain |
|
|
