|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : guerra : dones |
|
JustÃcia universal i crims de gènere
|
|
|
per l.d.p. |
24 des 2008
|
|
Revista Amnistia Internacional Desembre 2008 |
-Fatou Bensouda, fiscal adjunta de la Cort Penal Internacional, escriu com l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional va entrar en vigor l’any 1998, 60 anys després dels judicis de Nuremberg. Aquell mateix any, el Tribunal Penal Internacional per Rwanda va reconèixer expressament que la violació constituïa un acte de genocidiSegons Fatou Bensoula, sempre s’han perpetuat crims de gènere durant les guerres, no només com efecte secundari del conflicte sinó com a arma de guerra. La jurisprudència penal no havia reconegut aquesta circumstancia fins fa pocs anys. De fet, des de que van començar a crear-se tribunals especials, en varis es van presentar cà rrecs de violència sexual.
Segons l’autora, pot ser que la decisió de major transcendència en el desenvolupament mundial de la jurisprudència sobre gènere sigui la sentencia dictada el 2 de desembre de 1998 per la Sala de Primera Instancia del Tribunal Penal Internacional per Rwanda. Per primera vegada en la història es reconeixia expressament la violació com instrument de genocidi. Com afirmava el tribunal, s’utilitzava la violació per “aniquilar la voluntat, l’esperit i la pròpia vida�. Al mateix temps, el Tribunal Especial de Sierra Leone va incloure en els seves actuacions de processament cà rrecs excepcionals de “matrimoni forçat�.
Aquests fets van contribuir en la concepció de la Cort Penal Internacional i en la incorporació en l’Estatut de Roma de disposicions sobre gènere. Concretament, un dels apartats de l’article 7 i 8, es defineixen els crims de guerra i contra la humanitat, s’enumeren diferents crims relacionats amb el sexe: la violació, l’esclavitud sexual, la prostitució forçada, l’embaràs forçat i esterilització forçada. Cal destacar que la llista de crims de violència sexual figura en la definició de crims de guerra en relació amb conflictes armats internacionals o no internacionals. Fora d’aquesta llista s’han qualificat de crims de lesa humanitat: persecució per motius de gènere i esclavitud.
Segons Fatou Bensoula, un dels pilars bà sic del sistema de l’Estatut de Roma que entra en joc és el principi de complementarietat. Hem de tenir present, que la Cort Penal només pot fer-se cà rrec d’un número limitat de casos, a part que cap sentencia judicial aïllada pot posar remei a les greus conseqüències de la violència sexual. Fatou, expressa que la Cort Penal ni pretén reemplaçar sinó més aviat completar la labor de les autoritats judicials nacionals que no tinguin la voluntat o la capacitat d’investigar i jutjar crims presumptament de la competència de la Cort, aquesta pot encoratjar la incoació de procediments nacionals en relació aquests crims, aixà que posa en prà ctica el principi de complementarietat i contribueix a la promoció de la justÃcia internacional a l’Àfrica.
El cas de la República Democrà tica del Congo
Segons Fatou Bensoula la situació de la RD del Congo veient les caracterÃstiques particulars d’alguns atacs la Fiscalia examinarà la manera de facilitar les investigacions del poder judicial i de contribuir amb els expedients d’instrucció contra els responsables.
Font:
Revista AmnistÃa Internacional. Revista sobre els drets humans. Diciembre 2008. Nº94 |
This work is in the public domain |
