|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Les ciències per a la mort, Saura i els seus sicaris.
|
|
|
per . |
21 des 2008
|
|
Han guanyat unes quantes batalles, però la guerra la tenen perduda per endavant. |
Les ciències per a la mort, Saura i els seus sicaris.
Dissabte nit 20 de desembre de 2008, Karcelona, un grupet de gent que ens manifestà vem en suport a lxs que lluiten a Grècia va quedar encerclat pels que s'ensinistren i apliquen les ciències de mort. Dintre, complicitats, mirades de suport, autocontrol i ajuda a lxs que es mostraven més nervis, fora la ferum del l'alè dels predadors, les mirades fredes, incapaces d'establir complicitats, que ens estudiaven com a cossos mecà nics per decidir quin era el lloc adequat per estomacar-nos. Dintre un oasi de vida, fora, la incapacitat per copsar-la, el regne de la mort.
Situació desproporcionada, ensarronada, res no és fruït de la casualitat. Les ciències de la mort no n'entenen de casualitats, sà de desproporció: helicòpter d'última tecnologia, una flota innombrable de furgonetes equipades fins a les dents sens dubte amb materials de resistència cientÃficament contrastada, un exèrcit ensinistrat en estratègies curosament derivades de la “policia cientÃficaâ€? i segurament drogat amb psicotròpics d'última generació. Vestien materials I+D segurament subvencionat per l'estat i assajats pels cientÃfics del centre per a la investigació de nous materials del CSIC. Dins, les nostres mans aixecades, les nostres veus, ben vives, parlant a lxs vianants i a lxs companyxs que havien quedat fora, parlant-nos els que havÃem quedat dintre, mirant-nos als ulls per detectar els moments de feblesa i oferir suport.
Tampoc no deu ser fruït de la casualitat l'estratègia que seguien per trencar la manifestació en petits grups, aïllar, individualitzar, encerclar, generar la por i el pà nic que no van aconseguir. Segurament alguns cientÃfics socials n'estan implicats. Segurament aquests mateixos havien estat dies abans ordint la trama d'alguna estratègia de comunicació social per fer efectiu el parany en el que và rem caure. Tot i aixÃ, mentre caminà vem o corrÃem, la comunicació no cessava, desordenada, sÃ, però totxs conscients de que la nostra única força era el grup i treballar en favor seu. Molts no và rem voler abandonar tot i ser evident el que se'ns venia a sobre.
No hi entenc gaire de violència fÃsica, em sembla que les puntades de peu als collons no és un cop que necessiti gaire ciència pel seu disseny, altra cosa és la porra, la manera d'agafar-la, fer-la servir a forma d'espasa per donar cops a la cara, el coll, el cap, segurament aconsellats per experts en anatomia d'excel·lentÃssima reputació, les fuetades, l'ergonomia del cos de l'agressor per ser més efectiu i fer mes improbable el cop d'una mà nua desesperada. Enfront tal menyspreu a la dignitat, dintre, la sang freda que entoma els cops en silenci, intentant no espantar a lxs companyxs, controlar la por pròpia i aliena, no contribuir a estendre la histèria que els mercenaris de la mort volien propagar per tenir un motiu per carregar encara amb més força.
I és que una estratègia per a la mort té en el mètode cientÃfic un aliat no contaminat de vida, una eina ideal per al seu projecte. Si la Vida sense la ciència ho és tot, la ciència sense la Vida no és res, o, encara pitjor, pot esdevenir un arma de destrucció massiva. Des de la ciència, sense la Vida, ens veiem com a simples organismes mecà nics, just de la mateixa manera en que ens van mirar els nostres botxins. O omplim la ciència de Vida o els proxenetes de la mort tenen un llarg recorregut traient-ne beneficis del seu ús.
I no és que els nostres ajusticiadors no manifestessin sÃmptomes de vida, l'alè putrefacte, la falta de to muscular, aneu a saber si per falta de maduresa intel·lectual per afrontar la situació o per sobredosi, fins i tot els dubtes que alguns deixaven entreveure són inequÃvocs. Tot això és vida, no obstant, una forma de vida que no va més enllà de la pulsió de mort. Són, per dir-ho d'una altra manera, “no cadà versâ€? que sustenten una forma d'existència fragmentada, autista, allunyada de la felicitat.
Amb tu, Saura, forma sublimada de “no cadà ver� no cal perdre ni un minut. Poder si amb la gent que et dona suport i està plena de vida. Poder ells sabran entendre que han de foragitar la vergonya de les nostres vides.
Aquell dissabte, la ignominiosa pulsió de mort va buscar en la desproporció la seva garantia d'èxit. Aquest exèrcit d'experts drogats i adoctrinats en les ciències de la mort havia de decidir sobre la sort d'una pinya de gent que cridava solidaritat amb les mans alçades. Van decidir.
El que ells no saben, i continuaran sense saber, car dubto que sà piguen interpretar el que els estem dient, és que un sol experiment de vida és infinitament més potent i complex que tota la història junta de les ciències per a la mort; que han guanyat unes quantes batalles, però que la guerra la tenen perduda per endavant. |
This work is in the public domain |
|
Re: Les ciències de la vida
|
|
per equinocci |
21 des 2008
|
|
cal que neixin flors a cada instant |
|
Re: Les ciències per a la mort, Saura i els seus sicaris.
|
|
per Intifada |
22 des 2008
|
Però què et penses que va ser la mani? El Vietnam?
Si tens ganes de viure confrontació entre la vida i les "ciències de la mort" vés-te'n a Palestina...! |
|
Re: Les ciències per a la mort, Saura i els seus sicaris.
|
|
per Inti-illimani |
22 des 2008
|
|
La mani va ser una massacre light, però massacre; i que t'hostiin entre cuatre per la cara, pica bastant. |
|
Re: Les ciències per a la mort, Saura i els seus sicaris.
|
|
per barcelona en flames |
22 des 2008
|
|
en Saura i ICV potser han arrasat la vida al delta del llobregat, i a cops ho intentaran al centre. Pero la guerra la tenen perduda per endavant. La vida rebrota sempre. |
