Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Actualització de l'Assemblea de Solidaris/es amb Grècia
per solidaris	19 des 2008
Textos, diari, activitats i manifestació
Des de l'Assemble de Solidaris/es amb Grècia de Madrid s'està duent una campanya no només per la revolta helénica sinó també per les companyes preses a Madrid a causa de la manifestació de solidaritat del dia 10. Al seu torn, assenyalen la importància de no oblidar que els motius que duen als grecs al carrer són els mateixos que ens haurien de fer sortir a nosaltres: brutalitat policial, miserables condicions de vida, corrupció política, en definitiva, nul control sobre les decisions que afecten les nostres vides. Allà ja han convocat una manifestació pel dissabte 27 de decembre. http://www.solidariosgrecia.org/Manifestacion-Libertad-para-lxs.html No oblidem que nosaltres tenim aquest dissabte una tarda moguda. Siguem intel·ligents, els mossos estaran per tot arreu, la seva missió serà evitar per tots els mitjans que se senti als carrers de Barcelona la solidaritat amb Grècia. Siguem intel·ligents, torno a dir, moguem-nos ràpid i apareguem on no s'ho esperin, no esperem a ser 200. No esperem que "la organització" de les convocatòries ens digui el què, com i a on. Portem les nostres pròpies pancartes i octavetes,i si els mossos no ens deixen trobar-nos ja mirarem la manera, però ens trobarem. Hem de perdre la por. Alhora des de Madrid ja ha sortit un diari que no només parla de Grècia sinó dels problemes que també patim aquí. En breu estarà la traducció en català per a distribuir a barna. http://www.solidariosgrecia.org/Siete.html A continuació un comunicat des de l'Assemble de Solidaris/es amb Grècia: Aquest assassinat, l'últim d'una llista cada vegada més llarga ha estat el detonant d'una revolta que s'ha estès per les principals ciutats gregues implicant a amplis sectors d'una població, especialment les més joves, cada vegada més copejats per la crisi, l'atur i la precarietat. Aquest és el context en el qual la mort de Alexandros s'ha transformat en els majors disturbis que ha conegut Grècia en els últims trenta anys. No obstant això, més enllà dels enfrontaments amb la policia i els còctels molotov, Grècia viu. Fa pocs dies, el 10 de desembre, un grup de solidaris/es va decidir convocar una concentració en protesta per la mort de Alexandros i en solidaritat amb els quals, farts d'aguantar unes condicions de vida cada vegada més penoses, han acabat per explotar i sortir al carrer en tota Grècia contra uns sous de 700 euros, contra la taxa d'atur juvenil més alta de la Unió Europea, contra les deportacions d'immigrants i contra tantes altres coses. Al fer-lo, no només protestem per la mort d'un xaval de 15 anys a Atenes, sinó contra totes aquestes condicions que vam sofrir també en les nostres carns aquí a Madrid. Cada dia és més difícil trobar un treball i, per al qual ho té, cada dia és més difícil conservar-lo. Hipoteques i lloguers segueixen estrenyent-nos el coll als que hem tingut la sort d'independitzar-nos dels nostres pares. Els immigrants segueixen morint tractant d'arribar a la península per a veure com, una vegada aquí, sofrixen redadas sistemàtiques de la policia i internaments cada vegada més llargs en centres de detenció. El que ha tret als carrers als treballadors, als parats, als estudiants, es repeteix a Madrid, a Barcelona, a París, a Roma. La concentració es va convertir espontàniament en una manifestació en la qual es van repartir pamflets i van corejar crits en memòria d'Alexandros, contra la policia, responsable del seu assassinat i de tants altres, en solidaritat amb els lluitadors, i contra l'estat i el capitalisme, responsables de la situació de crisi en la qual ens trobem a dia d'avui. Al final de la manifestació es van produir una sèrie d'incidents que van resultar en la detenció arbitrària de set persones que es trobaven en la manifestació i en els voltants de la mateixa. Aquestes set persones van ser brutalment apallissades durant el transcurs de la detenció amb el resultats que la majoria d'ells presenten lesions de diversa consideració en el rostre, el cap, etc. Aprofitant l'espectacle que havien representat els disturbis a Grècia els dies anteriors, els periodistes, en el seu afany de treure pasta venent periòdics i anuncis a costa de la realitat, no han dubtat a convertir en carnaza mediàtica tot l'ocorregut. Aplicant tot l'après en la "crònica rosa", els supòsits informadors objectius qualifiquen "d'assalt" el trencament de les portes de cristall d'una comissaria, s'obliden de qualsevol tipus de "presumpció d'innocència" i comencen a assenyalar per damunt a veure si encerten algun responsable mirant en el Google o repetint les notes de premsa que els passa la policia. El resultat és que, gràcies a "l'alarma social" que han creat, una jutgessa suplent va decidir el divendres 12 de desembre, enviar als set detinguts a presó preventiva. Alarma social?. Potser és perquè no hem vist als aterroritzats ciutadans corrent pels carrers, però vam dubtar molt que l'ocorregut el dia 10 de desembre sigui el que crea "alarma social" a dia d'avui, tenint en compte que hi ha 3 milions de parats, que el ministre d'Indústria creu que la solució passa per "congelar els salaris", que dia rere dia segueixen morint i sent agredides milers de dones a les mans de les seves parelles i exparelles, que la patronal vol flexibilitzar, encara més, el "mercat de treball", i que bancs i empreses, per si no fos poc amb els beneficis dels últims anys, són els quals estan rebent ajudes desorbitades perquè no es quedin sense menjar caviar en el nadal. Per a justificar "l'alarma social" els periodistes s'han inventat l'etiqueta "antisistema". Cridant-nos així, els periodistes intenten posar-li un nom a alguna cosa que no poden entendre, alhora tracten de criminalitzar-nos i evitar que ens vegeu com el que realment som: el teu veí, el teu fill, el teu col·lega del barri, el teu company de feina o el qual va amb tu en l'autobús. Ningú en el seu sa judici es autodenominaría antisistema, i, de fet, ningú ho fa. No obstant això, no perquè els plumillas s'inventin "puntades al diccionari" amb les quals dissimular la seva malaptesa intel·lectual anem a deixar que dir les coses clares. Estem contra el sistema? Si. Estem contra el sistema capitalista que ens condemna a treballar 10-12 hores per un sou de merda, que destruïx el nostre entorn i la poca naturalesa que ens queda, que condemna a milions com nosaltres a morir de fam, esgotament o assassinats en el mal cridat "tercer món", o en el seu intent d'arribar a aquest àdhuc pitjor cridat "primer", que ha transformat la societat en una agregat de persones que només es relacionen per a llevar-se el lloc al metro. Estem contra l'estat i contra la democràcia en la qual un grapat de polítics professionals s'encarreguen de gestionar les nostres vides, de dir-nos què fer i què no fer en funció dels seus interessos i de la seva classe social. Enfront de la crisi i de la seva societat basada en l'individualisme i el "salvi's qui pugui", nosaltres oposem una basada en el suport mutu, en la comunicació entre iguals, en la possibilitat de prendre la vida en les nostres mans, decidint entre tots com volem que sigui la nostra vida, el nostre barri, la nostra ciutat i el món que ens envolta. Número de conta de suport als presxs de la manifestació de Madrid: 2100 2210 440100560837 La Caixa. demanem a la gent que faci ingresos que confirmi, enviant un correu a (confirmaqui ARROBA gmail.com), els diners que ha ingresat.
Mira també: http://www.solidariosgrecia.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more